En memòria de Charlie Haden , el pare del contrabaix lliure

Charlie Haden 

Hi ha músics que tenen un do molt especial, el do d'obrir nous camins expressius a l'hora que ens inunden de bellesa. Són creadors molt fèrtils que acaben per ser amics íntims i que, quan se'n van, sempre ens segueixen acompanyant gràcies als seus enregistraments.

Aquest passat cap de setmana ha mort als 76 anys d'edat, el gran Charlie Haden, un dels contrabaixistes més importants en la història del jazz. Juntament amb Ornette Coleman va posar el món de la música potes enlaire amb els conceptes revolucionaris del free jazz  als anys 50 del segle passat. 

Amb la seva Liberation Music Orchestra, acompanyat per altres gegants com Carla Bley, Don Cherry, Michael Mantler, Gato Barbieri o Paul Motian, Charlie ens va deixar bocabadats amb una proposta que unia les seves fortes conviccions polítiques amb l'experimentació més radical a partir de melodies populars de la Guerra Civil espanyola o cançons revolucionàries d'arreu del món. 

Ja en el nou mil·leni, els seus àlbums i concerts, amb o sense el seu estimat Quartet West, ens va passejar per un món sonor que recollia el so de tot el planeta. Amb una inspiració i una proximitat sensible, el seu llegat i la seva influència l'ha convertit ja en una llegenda de l'art musical. 

Adéu Charlie, gràcies per ajudar-nos a viure una mica millor.

Els Segadors  Charlie Haden Liberation Music Orchestra

Web oficial: http://www.charliehadenmusic.com/

Article a la wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Charlie_Haden

La Discoteca d'AMPLI, LXIII: Perucho's, Zero de conducta

Perucho's

Barcelona, anys '70, sota l'underground de l'underground laietà, al marge del paraigües protector del circuit Zelestial, cruixia una música que pocs van tenir l'oportunitat d'escoltar. Alguns (molt pocs) músics proposaven anar bastant més lluny, i Perucho's van ser un d'ells. Segurament animats per la fúria del free jazz més radical, el geni de Messiaen, la creativitat experimental del pop i de l'avant-guarda europea i americana (Fluxus), els viatges sonors més crus de Velvet Underground ... (per anomenar simplement algunes referències) i una imaginació completament lliure al servei de la música, Jordi Graells, Oriol Pons de Vall, Albert Subirats i Oriol Perucho , el quartet original i clàssic, van apostar per llençar-se a volar, sense por, arriscadament sense xarxa, improvisant o composant meticulosament, fora de tota convenció estètica o mediàtica. Llibertat creativa, música lliure, lliure > Free : la música de Perucho's.

Probablement, poca gent va saber que l'any 1979, amb el grup a punt de desaparèixer definitivament, després de 6 anys de compacta però difícil existència, finalment van enregistrar i publicar un LP , amb la col·laboració d'una dotzena d'altres músics, que trencava radicalment amb qualsevol de les altres propostes d'aquella època en la música produïda a Barcelona.

Perucho's

(LP, Umyu, 1979)

Per sort, aquest any 2011, el segell barceloní La Olla Express , dirigit per Eli Gras , no només ha reeditat la música, sinó que també ha rescatat exhaustivament la història del grup i els seus membres gràcies a testimonis directes i preciosos documents originals d'aquells anys rebels i trencadors, en un magnífic box set.

Podeu escoltar 2/3 parts del disc, en streaming, en el seu bandcamp :

Simplement clicant a la imatge, o bé al següent enllaç: http://bit.ly/jWnAWO

Sota el pseudònim Jack Torrance, s'amaga Germán Lázaro, un dels millors cronistes de la música experimental barcelonina. Germán recull pràcticament tot el que cal saber sobre ells en un extraordinari text aparegut en el llibret del box set.

Tant és així que, per una vegada, en lloc d'explicar la meva relació personal amb aquesta música, aquests músics i aquells anys, m'estimo més adreçar-vos a ell. És un relat mereixedor d'una lectura atenta per entendre agunes claus d'una Barcelona creativa, realment original i -injustament- molt poc coneguda, que lluitava fugint de la grisor i els convencionalismes.
Sisplau, endavant Germán ;-)

http://www.laollaexpress.org/peruchos/press/libreto_cd-perucho%27s_la-garantia-es-el-nombre.pdf


En el seu blog Overlook Hotel , Jack Torrance també ha anat publicant de forma diferent, amb sucosos documents àudiovisuals, la història dels Perucho's. Aquest és l'enllaç als 5 capítols de la història (de més nou a més antic), més el post amb els vídeos de la presentació d'aquest CD, objecte, reportatge, LP que va tenir lloc el passat mes de maig al bar Almirall de Barcelona, a càrrec dels membres supervivents:
http://jacktorrance-overlookhotel.blogspot.com/search/label/Perucho%27s

També us recomano visitar aquests articles sobre el grup, publicats a La Web Sense Nom.
Un excel·lent espai web del qual us vam parlar ja fa temps en aquest altre article aquí, al bloc AMPLI.

* * *

Per a mi, l'element més valuós de la música actual el constitueixen les formes lliures. Els més profunds sentiments i les millors idees musicals poden deixar d'expressar-se, si existeix un limit de temps per fer-ho. No existeix cap forma musical que obligui a un música a tocar malament. El límit de la forma musical pròpia és el que situa a un músic al davant en un escenari.

Aquesta és per a mi la Música Nova, la que a un li agrada escoltar i interpretar. He de dir a tots aquells éssers humans que no estan d'acord amb les meves idees musicals, que estic segur de que si aprenem a captar la forma artística de la vida tindrem menys preocupacions, la nostra vida es perfeccionarà i podrem viure millor.

Ornette Coleman, 1969

* * *

El box set Perucho's està disponible a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona: http://bit.ly/qtdNec

.

Expanding 09, una trobada amb la música lliure

El proper dissabte 14 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona hi tindrà lloc una nova trobada organitzada pel col·lectiu Netaudio.es, una entitat sense ànim de lucre que promou els netlabels dels països hispanoparlants.

És, doncs, una ocasió immillorable per a tots els interessats en mantenir-se al dia del que es cou en el panorama musical des d'una perspectiva creativa i col·laborativa.

En aquest sentit és ben interessant el plantejament dels organitzadors que "la desmaterialización cultural o la pérdida del soporte físico plantea un nuevo contexto donde todos los agentes que intervienen en la producción cultural (de los autores a los consumidores), ven alterada su actividad habitual".

Hi haurà projeccions, presentació de projectes, fira de netlabels i segells, concerts, instal·lacions i altres sorpreses.

L'entrada serà gratuïta.

http://expanding09.netaudio.es

Guies de música lliure

El món de la música lliure és ampli. Dins el concepte música lliure podem trobar diferents possibilitats d'escoltar o descarregar música de forma legal sota el paraigua del domini públic (recordem que una obra literària o artística passa al domini públic 50 anys després de la mort de l'autor, segons el Conveni de Berna) o el copyleft i les llicències lliures.

Les emissores de ràdio i els serveis d'streaming (reproducció en temps real segons el TERMCAT), els netlabels o les plataformes de promoció com Dogmazic, Jamendo, Reload, musicalibre.es, MusicaLliure.cat o musicleft.net. Tots aquests serveis conformen el panorama de la música lliure, un exemple més de com aprofitar al màxim les possibilitats d'Internet.

Fins i tot el Govern de l'Estat s'ocupa de la música lliure atès que, pressionat per la indústria i els autors (SGAE) en defensa dels seus legítims interessos, ha decidit posar en marxa diferents campanyes de conscienciació i informació per combatre el problema de la pirateria intel·lectual. A banda d'establir el famós cànon digital que grava tota mena de dispositius i suports digitals. Cànon que pretén compensar -amb escreix- les còpies privades que ens reconeix la Llei de Propietat Intel·lectual però que hem de pagar encara que, per exemple, només hi enregistrem arxius de so amb nosaltres mateixos recitant poemes de Shakespeare -de domini públic- o bé si hi posem música lliure, per la qual sembla injust haver de pagar un impost indirecte que ingressaran altres que no hi tenen res a veure. És evident que la present aplicació del cànon digital també es podria considerar una forma de pirateria. En aquest cas, això sí, institucional i d'aparença perfectament legal.

Així les coses, la campanya actual havia de portar per nom l'original Si eres legal, eres legal. D'aquesta campanya, a la qual hi hem accedit des de la web de Promusicae -l'associació de la indústria musical espanyola- el més interessant, a banda dels consells legals Las 10 mentiras, m'ha semblat aquest petit directori de llocs des dels quals podem descarregar música de forma legal i, en alguns casos, de franc. Tota una mostra d'honestedat per part de la indústria. 

El que ja no em sembla tan honest són les mitges veritats i el tuf a estratègia de la por que podem trobar en aquesta guia Jóvenes, música e Internet. Mitges veritats com: "También puedes acceder gratis a música que algunos artistas ponen a disposición en sus páginas". Perquè la realitat és que la música lliure cada cop menys és una qüestió minoritària. 

Sense interessos creats pel mig, des de les biblioteques públiques també es comença a tenir en compte aquest àmbit. Es tracta d'una altra manera d'escoltar música a l'abast de tothom. Per tant, per fer arribar als usuaris aquest enorme univers de noves propostes musicals situades fora dels conductes habituals algunes biblioteques han elaborat guies en paper i en línia.

Em refereixo en concret a dues experiències. En primer lloc, des de les Biblioteques Municipals de Girona han publicat aquest recull de netlabels aprofitant la recent celebració del 3r Festival de Cultura Digital i Electrònica Coop Corp. La segona: des de la Biblioteca Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat s'ha preparat una guia sobre música lliure que aplega netlabels, llocs d'streaming i ràdios web.

Sobre l'àmbit de la música lliure -del qual poden sorgir i sorgeixen propostes que poden resultar ben interessants per a molts dels nostres usuaris- és segur que les biblioteques faran la seva feina de sempre: seleccionar amb coneixement i criteri, crear interès i expectatives i fer de brúixola en l'immens i canviant escenari de la música lliure a Internet.

Si la vostra biblioteca ha publicat algun recull o contempla alguna mena d'iniciativa en aquest sentit, no dubteu ni un moment a fer-nos-la arribar. Aquí a l'AMPLI segur que ens en farem ressò, la compartirem i ajudarem a donar-la a conèixer més enllà del vostre radi d'acció.

La Discoteca d'Ampli, XXX: Reloadmusic.net

Com que avui dissabte arribem a la trentena edició de la Discoteca hem pensat en una proposta un pèl diferent. En lloc de parlar d'un disc - com és habitual en aquesta secció- us presentarem una plataforma de música electrònica a Internet.

Reloadmusic.net és una iniciativa conjunta de l'emissora Scannerfm i de la botiga i centre de formació en tecnologia musical Microfusa que té com a principal objectiu el suport a la difusió de l'obra dels nous creadors del panorama de la música electrònica nacional.

El model segueix les Creative Commons i també consisteix en un concurs que premiarà els creadors més destacats que participin en el projecte a partir d'un programa setmanal a Scannerfm i concerts mensuals a Barcelona i Madrid, en què un jurat i les votacions del públic determinaran quins són els projectes més originals.

Tant si sou músics com simples aficionats podeu participar en aquest nou i interessant projecte des del qual és molt fàcil accedir a moltes propostes inèdites del nostre panorama musical.

Salut i Bon 2009!

Música lliure a la Médiathèque de Gradignan: balanç d'un any

foto: automazic.net

Fa uns mesos vam presentar en aquest post una de les experiències més interessants quant a incorporació de música digital a la biblioteca pública. Es tracta d'una iniciativa pionera que ens va cridar l'atenció des del primer moment per la seva imaginació, sentit pràctic i ambició cultural.

Un any després,els responsables d'aquesta moderna i exemplar mediateca fan públic el primer resum amb les seves conclusions. Hem considerat que podem aprendre coses molt interessants seguint la seva evolució i, en aquesta línia, publiquem la traducció d'aquest petit informe.

Balanç del Terminal Automazic

El primer prototip del terminal Automazic es va presentar i inaugurar a la Médiathèque de Gradignan el dissabte 3 novembre de 2007. Després més de 10 mesos d'utilització i per respondre a nombroses trucades telefòniques de col·legues, us transmetem doncs un petit balanç ràpid de la seva utilització.

Un petit recordatori de l’entorn:

la ciutat de Gradignan forma part de la Comunitat Urbana de Bordeus, compta 23.000 habitants i la mediateca es va obrir el desembre 2006. Té una superfície de 2500 m2 per al públic i un equip de 21 persones. Quant al fons CD, aquest s'eleva a 7.500 al qual s'afegeixen llibres, partitures i DVD musicals.

El nostre establiment va escollir proposar com a complement del seu fons CD, un fons de música lliure disponible gratuïtament per a l'escolta i descàrrega . Disposem doncs del terminal Automazic per tal de presentar al públic un catàleg d'artistes nous i fins ara absents de les discoteques de préstec.
Aquesta tria de música lliure s'ha fet en continuïtat amb les pràctiques de la ciutat de Gradignan que preconitza ja la utilització programaris lliures per a la nostra administració i les nostres escoles.
L'adquisició del terminal i la seva utilització s'acompanyen des de fa gairebé un any, de nombroses formacions als usuaris al voltant dels drets d'autors, la música lliure, i la descàrrega. Hem posat igualment en relleu als artistes via playlists, discografies i diferents animacions. Vetllem també per la major visibilitat dels artistes i la seva remuneració adquirint els àlbums sobre suports físics quan això és possible.
Paral·lelament a aquestes accions envers el públic de la mediateca, hem portat igualment a terme nombroses accions amb els professionals: jornades professionals, participacions en blogs, conferències, formació...

foto: lamediathequedegradignan.fr

Després de més de 10 mesos d'utilització heus aquí les nostres primeres constatacions:

Aspecte positiu

És evident que pel seu emplaçament i la seva senyalització el terminal atreu el públic.

El seu aspecte estètic i fàcil d'accés incita els nostres usuaris a intentar-ho. Aquesta facilitat d'utilització, molt intuïtiva i simplificada serà més fàcil encara amb la nova interfície que hauria de ser instal·lada pròximament.

El públic curiós utilitza regularment la fita al llarg de la jornada : s’han escoltat o descarregat prop de 18.000 temes en 10 mesos. La utilització d'aquest terminal concerneix tots els públics encara que els més joves hi van amb molta més freqüència. Cal destacar igualment que la utilització de suports mòbils (clauUSB, iPod...) no ha donat cap problema. Hem estat fins i tot sorpresos per veure fins a quin punt s'ha trivialitzat totalment l'ús d'aquests suports. El terminal Automazic proposava dues alternatives per distribuir una selecció de música :

• Descàrrega sobre suports mòbils
• Gravació de CD

La funció «gravar» no ha estat quasi utilitzada cosa que ens ha posat davant l'evidència concreta del ràpid canvi en les pràctiques culturals dels usuaris.

L'èxit del terminal ha superat les nostres previsions, ha estat ràpidament adoptada pels nostres usuaris. Aquest èxit és degut a l'estètica del mateix i a la seva utilització intuïtiva.

Un lloc a internet amb un enllaç a la website de Dogmazic no hauria obtingut la mateixa adhesió. La quasi no-utilització als nostres locals de les websites musicals pre-seleccionades i presentades en un dispositiu informàtic n'és d'altra banda la prova més clara.

Un altre punt positiu : l'interès dels nostres companys professionals o institucionals. Hi ha, en efecte, un pronunciat interès i una demanda dels nostres col·legues per al dipòsit de música local al terminal Automazic.

Ja hem dipositat diversos enregistraments, tals com els d'una coral de nens ,amb la qual havíem treballat, però aquest any desitgem reforçar les nostres col·laboracions locals. Hi ha en efecte una forta demanda per a la constitució de fons local, de gravacions pròpies de la ciutat i de la regió.

Aspectes a la vegada positius i negatius

Els drets d'autor són poc coneguts pels nostres usuaris. Discutim molt amb els usuaris i els nostres companys sobre aquest tema, proposem formacions, ..(etc.) però constatem que la gran majoria desconeixen totalment els drets d'autors, barregen descàrrega legal i il·legal i que circulen un bon nombre d'idees equivocades sobre aquests assumptes
La música lliure i la seva utilització no són compreses més que per pocs dels nostres usuaris i per pocs professionals entre els músics o bibliotecaris. Treballant al voltant del lliure, la mediateca de Gradignan segueix el treball intentat per la nostra ciutat però allà es tracta concretament d'un treball de llarg abast abans que la utilització dels permisos lliures sigui un d'ús generalitzat. A partir d’una enquesta efectuada a les nostres sales es comprova que fins i tot els qui utilitzen el terminal no coneixen del tot l’especificitat del lliure malgrat la presència de fulls amb textos explicatius sobre el propi terminal. Ens cal doncs reforçar les nostres accions informatives. El terminal Automazic i la música lliure necessiten donar-se a conèixer més als nostres abonatsi companys exteriors. No és en absolut un tema banal. Aquest desconeixement dels permisos lliures és malgrat tot un aspecte positiu ja que aquest terminal és per a nosaltres un enorme suport de discussió i de formació al voltant dels drets d'autor.

Aspecte negatiu

El catàleg musical presentat pel terminal no està prou classificat i les obres no estan prou jerarquitzades.

Davant l'amplitud del catàleg (2.055 hores de música en 26.152 temes de 2.604 grups) els oients cauen sobre alguns tracks que no els convencen i decideixen massa ràpidament la inadequació del terminal i la qualitat mediocre de certs artistes presents sobre aquest. Hem notat igualment que alguns han quedat decebuts pel terminal quan no hi trobaven artistes coneguts, ja que sovint els nostres usuaris tenen el reflex de no anar a escoltar més que el que ja coneixen. Reforçarem doncs el nostre treball al voltant del fons.

Desitgem d'ara endavant ser més presents quant al nostre paper de mediació i de consell ja que ens hem adonat que els lectors necessitaven referències i consells per escollir dins l'oferta que els proposem. L'oferta digital no és una finalitat en si mateixa. Demana més treball sobre el fons que no pas un fons constituït de suports físics (CDs). Hem fet aquest treball de manera episòdica però ens hem adonat que es tracta d'una vertadera demanda dels nostres usuaris i d'una realitat defectuosa : escassament hi ha cròniques en els nostres mitjans de comunicació de CDs sota permisos lliures.

Desitgem doncs accentuar i reforçar el nostre paper de consell i de mediació entre els nostres usuaris i els artistes sota llicència lliure.

foto: idb-acoustique.com

En conclusió, per a la Médiathèque de Gradignan el terminal és un gran actiu.

Suscita molt interès tant als usuaris como als professionals. Fins avui, encara tenim un prototip i és la primera experiència d'aquest tipus en biblioteques. Després d'aquests primers mesos estem orgullosos dels èxits, però volem accentuar a partir d’avui el nostre treball sobre el contingut del terminal i la seva revalorització.

Entre els nostres projectes està: la integració de la PCDM4 [classificació de la música] l'augment de l'oferta musical amb fons de domini públic, efectuar una mediació més important per tal de diferenciar millor els labels, els amateurs, els professionals, augmentar els nostres playlists, ressaltar certs àlbums per una crítica, un logotip indicatiu particular...... El públic necessita estar millor informat abans que més informat.

Maxime ROUDIL , directeur de la médiathèque
Sylvette PEIGNON, responsable du secteur Son
Arnaud BERTRANDE, responsable du service multimédia

Traducció de Josep Lluís Villanueva Fontanella de l'article original en francès.

.

Dogmazic: Música Lliure a la Médiathèque de Gradignan

Durant el llarg cap de setmana del passat primer de maig vam tenir ocasió de visitar aquesta moderna i fantàstica biblioteca pública, molt propera a la ciutat de Bordeaux, que coneixiem ja per ser una de les pioneres en la distribució de música digital des de la pròpia sala.

El sistema escollit per aquesta mediateca ha estat el proposat per l'associació de música lliure Dogmazic els quals, al mateix temps, han desenvolupat el projecte Automazic : una tecnologia per posar el seu catàleg a l'abast del públic a través d'un terminal/estació de servei instal·lat a l'espai música de la biblioteca.

L'usuari pot escoltar de forma autònoma, i mitjançant una atractiva pantalla tàctil, els continguts musicals sota llicencies lliures, sel·leccionats previament pels bibliotecaris musicals del centre, així com descarregar-se lliurement els temes escollits a la seva clau USB o un CD (ens van comentar que pràcticament ningú ho fa en suport cd).

Es posa una especial incidència en la música local de tots els gèneres, així com informació de concerts i seguiment de la vida musical del seu entorn.
Periòdicament, els bibliotecaris musicals hi posen playlists específiques amb les seves recomanacions.
Encara no fa mig any de la posada en marxa d'aquest servei i encara és prematur extreure conclusions del seu rendiment però Sylvette Peignon, responsable de l'espai música de la mediateca, ens va comentar que ara per ara té un éxit i un ús considerable.










Podeu completar la informació sobre el sistema en la presentació de la pròpia Sylvette als Rencontres celebrats a Toulouse a través d'aquest enllaç.

Recomanem una visita a la website de la Médiathèque de Gradignan on trobareu tota la informació sobre la mediateca i podreu veure una molt bona galeria fotogràfica que, tot i així, no fa justícia a la bellesa d'aquest espai públic.

Salutacions i agraïments a Sylvette Peignon, Sophie (de la Médiathèque) i Eric Aouanès (president de l'associació Dogmazic.net) pel seu acolliment i amabilitat.
.

Hazard Records (Barcelona): pioners de la Música Lliure

És motiu d'un cert orgull local poder presentar avui a l'Ampli la discogràfica Hazard Records una iniciativa que es va avançar bastants anys al seu temps.
Molt millor que qualsevol introducció nostra, parla el seu manifest de 1999:

..................... MANIFEST
El cert és que:

1º) La propietat intel·lectual, a més de ser un robatori (com qualsevol propietat, ja ho deia Proudhon), també és una ABUS, un VERGONYA i una eina de CENSURA.

2º) Les entitats recaptatòries dels drets d'autor, d'afiliació obligatòria (a Espanya, la SGAE), no defensen pas els drets del creador sino els dels propietaris de l'obra (o potser d'altres interessos més obscurs). Aquestes entitats són una ESTAFA.

3º) Els discs són massa cars. El seu preu és un ESCANDOL, sense cap mena de relació amb el seu cost real.

És per això que engeguem el segell HAZARD RECORDS amb les següents condicions:

A) HAZARD RECORDS editarà discs en CD-R (compatible amb tots els reproductors de CD). En fer-los sobre comanda, eliminem els costos fixos. Això permet realitzar tirades curtes sense encarir els discs. És una forma de treball molt semblant a la dels segells de cassettes dels anys 80.
B) Els discs de HAZARD RECORDS seràn BARATS. De moment, mirarem de mantenir un preu de, com a molt, 6 €.
C) Els discs de HAZARD RECORDS volen ser de DOMINI PÚBLIC, és a dir, lliures de COPYRIGHT. Això val en tots dos sentits: ni ens preocupa la hipotètica procedència legal del contingut dels nostres discs ni posarem mai en questió la seva futura utilització en en altres contextos (agraïrem, això sí, ser citats). Avisem però que, pel mateix motiu que no ens preocupa la legalitat dels nostres discs, no podem respondre per les terceres persones que creguin tenir drets sobre les idees contigudes en ells, ni pels jutges que hagin de decidir sobre el particular.
D) Per tot això, assumim que els circuits habituals de distribució seràn refractaris als nostres discs. Ara per ara hom pot demanar-los per correu o e-mail. També els farem accesibles gratuitamente a internet, en format MP3.

Barcelona, 1999

Amb internet, Hazard ha pasat de discogràfica a netlabel i tota la seva música es pot descarregar gratuitament i integra des de la web a través de Internet Archive , organització que properament serà objecte d'un anàlisi en aquest bloc.

El seu catàleg d'artistes és, al nostre entendre, una bona mostra dels artistes d'avantguarda de Barcelona i conté destacats noms d'aquesta escena tals com: Alfredo Costa Monteiro, Anki Toner, Albert Giménez, Oriol Perucho o Victor Nubla entre molts altres.

Un espai especialment recomanat per l'Ampli tant pel seu valor històric com per la qualitat dels seus continguts i per tractar-se de músics del nostre àmbit.

Us presentem una selecció de cinc temes. Music for free minds.



.

Música Digital: nous reptes a la biblioteca pública

Anàlisi i recopilació d'anàlisis dels canvis en els hàbits del consum de música, els nous recursos digitals i el seu impacte en la biblioteca pública.
Reflexions i experiències que tracten d'esbrinar el futur per a la música dins aquest servei públic.

Us presentem les diapositives d'un curs específicament musictecari ... per a tots els públics.


... i que no para d'evolucionar!


Actualització d'aquesta presentació realitzada per a les sessions formatives del mes de novembre de 2008:

Música digital: nous reptes a la biblioteca from Josep Lluís Villanueva Fontanella

.

Música lliure : Jamendo

Jamendo és una comunitat al voltant de la música lliure des del 2005. Els artistes poden pujar la seva música gratuitament i el seu públic la pot descarregar legalment de la mateixa manera.

Des d'aquesta plataforma us presentem a Bisirk un músic anglès de 16 anys que emet contundents descàrregues de Breakbeat. Sense concessions.

JamStudio.com: les possibilitats de la Web 2.0

Col·laborar, interactuar, produir... són algunes de les premisses de la nova Web. És la mateixa d'abans però ofereix aplicacions fins ara només somniades com JamStudio.com, que permet crear música instantàniament, en solitari o col·laborant amb altres.

http://www.jamstudio.com/