Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baixistes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baixistes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de setembre del 2018

Miquel Sospedra a l'Espai Marfà: "El que realment m'agrada són les cançons" (Entrevista)

El dijous 27/09 de 19h a 21h a l'Espai Marfà, el baixista Miquel Sospedra oferirà un taller on repassarà tots els elements que configuren el so del baix. Sospedra ha tocat amb Mazoni, The New Raemon i Xarim Aresté, entre d'altres. També ha tocat en diferents biblioteques, on ha fet d'acompanyant i també de frontman. Parlem amb ell de com és l'ofici de baixista. (Text: Lídia Noguerol) 



Miquel Sospedra a les quatre cordes 

Comencem pel principi. Per què vas triar el baix i no un altre instrument? Quines van ser les primeres bandes on vas tocar? 

No ho sé ben bé, el meu pare també tocava (i toca) el baix [el seu pare és en Sebastià Sospedra, que va ser baixista de Lone Star i Los Salvajes], sempre hi ha hagut instruments i música a casa. Però ell mateix m’ho va desaconsellar…. ja ja ja!! Suposo que d’alguna manera, des de petit , vaig connectar amb aquest instrument. La meva primera banda es deia Bluestock (després ens vam Nadir), i òbviament fèiem blues i rotllo 70's. 


                                                                        Entre ombres 

A l’estiu vas tocar a la biblioteca de Caldes i et van proclamar baix de Catalunya. Per la quantitat de bandes i artistes amb els que has col·laborat l’afirmació no és gens exagerada: Refree, Mazoni, Xarim Aresté, SanJosex, Beth, The New Raemon i molts més. Com tries els projectes on toques? Et consideres un músic d’estudi com la Carol Kaye


Ostres!!, en Ramon [The New Raemon] sempre fa conya amb això, la veritat és que som un país molt petit i si vols viure d’això …..no hi ha un altre que tocar amb diferents projectes. I sí, toco i he tocat amb molta gent, sobretot de l’àmbit català, i de fet m’agrada fer-ho, se’n aprèn molt. La Carol Kaye em flipa, ja m’agradaria gravar una petita part dels discos que va fer ella ¡¡ una crack!!  M’encanta gravar, però crec que el que soc i que se' m dona millor es fer de sideman, fer directes. Ficar-me en un projecte, ja sigui desde la gravació o després i entendre´l, fer-lo meu i ajudar-lo a créixer.


El baix de Catalunya a la biblioteca de Caldes. Foto: Mercè Barnadas 


Conserves algun record o anècdota especial que vulguis compartir dels grups amb que has tocat o enregistrat? 

Com deia el gran Lemmy “no recordo res, però mai ho oblidaré” ja ja ja!!! Cada artista és un món i tothom té les seves coses, es part de la gràcia.


                                                                          Amb Mazoni 

Tot i que ets un tot terreny, quin és l’estil musical que més t’agrada tocar? I quin el que ofereix més possibilitats al baix elèctric? 

Jo crec que el que realment m’agrada son les cançons, tant és l’estil. De vegades aquestes cançons em demanen un baix molt contundent o un baix funky i farcit, o melòdic, o de vegades un baix auster o hipnòtic en plan Dub.


                                                                           Entregat 

Tot i que en una entrevista vas dir que et senties còmode en segon pla, el teu baix molts cops destaca sense imposar-se. Com ho fas? Del concert a la biblioteca de Caldes acompanyant en Xarim encara recordo un solo teu molt free que sonava líquid!

No en tinc ni idea … suposo que m’ho crec, m’agraden les cançons i això s’acaba transmetent. És curiós això dels solos amb en Xarim sempre fem la conya de que el baix no té cap solo….perquè faig solo tota l’estona ¡¡ja ja ja!! justament la definició líquid li encantaria al Xarim. Per tant vaig fer el que tocava.


Amb Sanjosex, Mazoni i Xarim Aresté

També tens un projecte personal. mistu-mistu va néixer per donar sortida al que no pots fer quan fas “d’acompanyant” i per canviar d’instrument i agafar la guitarra?

Ara ho tinc molt aturat això de mistu-mistu, però més aviat era per canviar de perspectiva. Per fer les coses desde la visió de l’autor, i així entendre millor la meva feina. Crec que tots els que acompanyem artistes ho hauríem de fer en algun moment, és molt enriquidor.





Logo del projecte personal de Sospedra


Com a mistu-mistu vas fer un petit concert a la biblioteca Agustí Centelles. A la biblioteca eres tu sol amb un petit amplificador. Tens altres formats? En quins altres llocs has tocat com a mistu-mistu?

Doncs, sí vaig tocar en altres formats, trio quartet i duo (molt divertit) vaig tocar a diferents sales, però ara mateix ho tinc parat… no tinc temps!! 


A la guitarra a la biblioteca Agustí Centelles (Bcn)

Del 16 al 23 de setembre es va celebrar el “Festival Jacophonic” a Girona. No sé si t’agrada. En cas que sí, ens podries dir que t’agrada d’ell? Quins són els baixistes que més tan influït?

Sí, és clar que m’agrada, tenia un llenguatge increïble, el va posar en un altre pla i va explorar l’instrument més enllà dels límits coneguts en aquell moment. N’hi ha una pila, en plan més old school, doncs la Carol Kaye, John Paul Jones, Jack Bruce, Mc Cartney, John Entwistle i més moderns Paul Jackson, Bobby Vega, Pino Paladino, Stuart Zender, Tina Weymouth, Flea, Justin Meldal, John Stirrat, Zac Cokrell, Britta Phillips, Joe Dart o Ricky Falkner, Cayo Bellver…..


Britta Phillips

Per acabar, ens pots avançar algun “truc” o consell dels que explicaràs al “Taller del Baix”?

El millor truc és que no hi ha truc, s’ha de tenir un equip equilibrat per tocar als llocs on toquis normalment i adequat per a la música que fas. I vaja, tocar, escoltar….


Escoltant


divendres, 25 de setembre del 2009

22 anys sense Jaco Pastorius

El 21 de setembre de 1987 moria en un hospital de Miami un dels grans músics del segle XX.

Aquesta data representa la trista desaparició d'un fenomen, d'un mite, d'una llegenda que augmenta amb el pas dels anys.

Permeteu-me la llicència d'admetre un cop més que des de la primera vegada que vaig escoltar en Jaco -any 91- quasi tota la resta de baixistes varen passar a jugar en una altra lliga per a mi. Per dir-ho clar: Pastorius establí una frontera massa clara, un mur de Berlín impossible de superar. Un abans i un després. 

El pots imitar, el pots copiar, el pots adaptar, pots fer-ho i no reconèixer-ho, etc. No pots copiar de cap manera la rara qualitat del geni i del talent. Perquè precisament el llegat de Pastorius es pot reduir a tot el contrari: troba la teva pròpia veu, sigues autèntic, sigues tu mateix. Com abans va fer un tal Hendrix, per exemple.

Fill i nét de bateries, Jaco va començar tocant la bateria però va haver de deixar-la pel baix en trencar-se un canell jugant a futbol americà. A partir d'aquell moment s'iniciava una trajectòria que un periodista va batejar com la del Flash de Florida.

El lloc oficial de Jaco Pastorius a Internet, mantingut per la seva família, conté informació contrastada i de primera mà. Sobre Pastorius s'han dit moltes veritats, moltes mentides i, sobretot, massa barbaritats.

No volia tancar aquest petit homenatge a en Jaco sense fer referència a una jove baixista que he descobert no fa massa (moltes!!) gràcies a la Núria Vila i que m'ha causat sensacions agradablement semblants a les de l'any 91, quan vaig experimentar el meu primer contacte amb el Florida Flash. Es tracta de l'australiana Tal Wilkenfeld. Em sembla que també té aquesta rara qualitat del talent i la genialitat... aquí la teniu fent un increïble duet amb en Jeff Beck.







En Jaco al Festival de Jazz de Berlín de l'any 76, en plena forma amb un trio inèdit integrat pel també desaparegut mestre alemany del trombó Albert Mangelsdorff i l'explosiu bateria nord-americà Alphonse Mouzon.

Com diu el creador dels replicants Tyrell a la pel·lícula Blade Runner"La luz que brilla con el doble de intensidad dura la mitad de tiempo. Y tú has brillado con mucha intensidad, Roy."

I és que per alguna estranya raó els millors, els més grans, sempre marxen abans d'hora...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...