Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música afrocubana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música afrocubana. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 d’abril del 2022

Afroamericana

 

AFROMAERICANA

Un recorrido por las raíces africanas de la música del continente Americano, desde el Caribe hasta el Río de la Plata.

Los sonidos, ritmos y relatos de su música tienen en su ADN  a la música africana, un material tan sensible, complejo y a la vez maleable que ha dado lugar a un pluralismo musical y cultural de enorme calado.

En las tres sesiones de este taller recorreremos lo esencial de esa geografía e historia sonora a través de su música y sus músicos. Desde Cuba, Panamá, Puerto Rico, a Colombia, Brasil, Uruguay, o Argentina, un viaje sonoro que durante el siglo XX sentó las bases del presente musical de todo el continente. 







DIA 1: 

La diáspora africana de 1650 a 1860. La distribución en todo el continente americano.

Encuentro e interacciones con las culturas locales y europeas.

Sus instrumentos, sonidos, relatos, cultura. Su eco en Cuba, Panamá, Puerto Rico. 

 

DIA 2: 

Colombia, del Atlántico al Caribe. Venezuela. Norte de Brasil.

Otras vertientes y sonidos.

 

DIA 3:

Centro y sur de Brasil, Uruguay, Argentina. 

Otras presencias y rastros.


dissabte, 3 de maig del 2008

La discoteca d'AMPLI, V: Xavier Cugat i Mats/Morgan Band

Dos noves recomanacions, una de Gambita i l'altra del Director Wilkins. L'ha udita mai qualcuno?

1) Xavier Cugat and His Orchestra. Cugi's Cocktails (1963).

Un dels catalans universals, Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, més conegut com Xavier Cugat, el rei de la rumba (cubana). Nascut a Girona el primer dia de 1900 enregistrà aquest disc de ritmes afrollatins elaborat amb la seva coctelera màgica l'any 1963. Cugi's Cocktails és un preparat perfecte de música afrollatina i jazz de big band amb arranjaments exquisits. Un exemple impecable d'easy listening o música lounge però plenament apte per al ball, l'elapé original reeditat l'any 2005 en CD per Verve és un dels treballs més brillants del músic català i el primer enregistrat amb tot luxe de detalls en so estereofònic, un invent força recent aleshores.

Cugat fou un dels grans introductors de la música afrollatina als EUA i més tard arreu del món venent milions de discos al seu nom. Instal·lat a Cuba des dels 5 anys, quan emigrà des de Catalunya amb tota la seva família, no trigaria a quedar impregnat per la música de la terra que el veia créixer. Als 12 anys ja era primer violinista de la Orquesta del Teatro Nacional de l'Havana.

Qui hagués pensat aleshores que un noi arribat a Nova York -diuen que l'any 1915- amb una mà al davant i una al darrera i que pretenia triomfar com a intèrpret de música clàssica esdevindria un respectat director d'orquestra, home de negocis, caçatalents i ambaixador de la música llatina?



És un disc ideal per a sopars de primavera amb convidats especials que podeu trobar també a la Xarxa de Biblioteques de la demarcació de Barcelona. A més, també és una obra mestra d'un dels personatges entranyables de la música del s. XX. Una figura que no empetiteix amb el pas del temps.

Fins ara!

Gambita


2) Mats/Morgan Band. On air with guests. (Ultimate Audio Entertainment, 2002).

Aquesta és una banda a l’ombra. Fins i tot Allmusic fracassa. Sort del myspace. Són, no obstant, uns dels mites de la música instrumental arriscada, insubornable, una de les puntes de l’avant-garde més descarnat, i arrosseguen la incòmoda fama de ser la millor banda desconeguda del món.

Mats/Morgan Band és una formació sueca. El seu nucli el forma un teclista cec, Mats Öberg, i un bateria, Morgan Ågren. Es presenten en format de quintet, reclutant un baixista, un guitarrista i un altre teclista. Van començar a tocar fa més de 25 anys, quan Mats tenia 11 anys i Morgan 15. Ambdós, amb un nivell de solvència i innovació als seus instruments que els porta a anar més enllà del virtuosisme extrem que posseeixen. I, attenti, van tocar amb Zappa l’any 88 (Mats era menor d’edat).

A continuació trobeu un vídeo on us podreu fer càrrec de la catadura musical d’aquests mendes.




El disc que ens ocupa és diu On air with guests i, com insinua aquest títol, es tracta de la captura en directe de peces interpretades amb altres músics. L’originalitat de la música, la creativitat obstinada dels seus 67 minuts, les tones d’energia emeses i el fet, sempre fecund emocionalment, de tractar-se de música instrumental, fan de l’escolta d’aquest CD una experiència forta i difícilment oblidable. Advisory: es recomana consumir-lo en petites dosis.

Si el vostre cos -o algun usuari- us demana música rara, trencada, complexa, tocada per èssers humans, moderna i sense concessions podeu fer aquesta prova. Si algun dia us sentiu amb poca energia, poseu-vos el tema 5, la versió de The chicken de Pastorius: fa saltar les escaioles i la mandra pels aires i vénen ganes de cridar en idiomes desconeguts.

Tasteu, per exemple, Jigsaw Variations:

Salut!

Director Wilkins

P.D.: "They played unbelievable, just unbelievable."-Frank Zappa.

P.D.: Per cert, Mats/Morgan Band pertanyen a Cuneiform, un dels segells més importants de la música instrumental. Atenció: enguany, per primera vegada en la història un grup espanyol ha sigut fitxat per Cuneiform. És PLANETA IMAGINARIO, una intensa banda progressiva de Barcelona (sí). Aquesta formació, amb més de 10 anys de batalla musical encara és desconeguda a la seva pròpia ciutat i ja ha fet història... Els hi passarà aquí com a la Mats/Morgan Band?

dimarts, 25 de març del 2008

HEROIS DE LA QUARTA FILERA - 2



Un altre baixista que se'n va. Pensareu que és poc afortunat situar Israel "Cachao" López com a heroi de la quarta filera. Potser ell mateix trià aparèixer en un segon pla, discret i allunyat dels focus de la fama, en decantar-se per un instrument tan bàsic com ignot en la seva funció. Cachao ens ha deixat el dissabte 22 de març als 89 anys. Era una llegenda de la música i un contrabaixista magistral, per a alguns el més gran de l'instrument en el segle XX. Nascut a l'Havana el 1918, als 13 anys debuta amb la Simfònica de la seva ciutat. Típic debut dels grans grans. La resta és història.

Peça clau de la música afrocubana i, per extensió, universal del passat segle va haver d'estar-se molts anys tocant en orquestres de ball per a casaments, però de fa uns deu anys la seva figura ha estat restablerta en el panteó dels grans entre els grans de la música de sempre. Tornant a triomfar, actuant arreu amb grans reverències i participant en ocasions tan memorables com la primera vegada que enregistrà al costat d'un altre gegant cubà, Bebo Valdés, l'any 2000 a Calle 54 de Fernando Trueba. Gràcies en part a Andy García, Emilio Estefan i els seus admiradors arreu del món.

De fet, un altre prohom de les quatre cordes anomenat Jaco Pastorius, reconfortà Cachao amb la seva més exclusiva devoció en confessar-li, en l'única ocasió que es trobaren a Miami, que era el seu baixista preferit. Ni Jimmy Blanton, ni James Jamerson, ni Charles Mingus, ni Paul Chambers, ni Ray Brown, ni Bootsy Collins, ni John Entwistle, ni Jack Bruce, ni Larry Graham, ni Scott LaFaro: Cachao era "l'essencial i indubtable" per a ell.

Vaig tenir el privilegi de veure'l en directe fa pocs anys a la sala Luz de Gas de Barcelona, acompanyat per la seva Orquesta i l'excel·lent violinista uruguaià Federico Britos. Tinc gravada aquella nit com una de les més màgiques actuacions que han vist mai els meus ulls. Dos moments: primer, el calfred que em va recórrer l'espinada quan vaig veure clar -potser als cinc minuts de concert- que aquell venerable home gran que gairebé no podia caminar sense un ajudant, polsava les notes del contrabaix amb l'ànima. I després, la sensació a la sortida, un cop fora de la sala... quasibé d'estupefacció. Ens vam preguntar més d'una vegada amb incredulitat meravellada si és que tots dos havíem vist el mateix...

El diario oficial Granma dedicó a Cachao una breve nota en una columna, en la que llamó al músico “una de las figuras más importantes del jazz latino durante el siglo pasado y animador de famosas descargas cubanas”, creador con Orestes del “llamado danzón de nuevo ritmo que derivó en el mambo”.

Serà enterrat en un cementiri de Miami. Descansi en pau.

Trobareu uns quants CD de Cachao a les biblioteques de la Xarxa:

El darrer que hi ha arribat és la magnífica reedició de Descargas: The Havana Sessions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...