dijous, 31 de maig del 2018

Entrevista con Dani Llabrés y Jaime Pantoja, los padres de Little Niño: "Ningún grupo es más intergeneracional que los Beatles"

El escritor, agitador cultural y modernista Dani Llabrés y el ilustrador de elegante estilismo Jaime Pantoja son dos entrañables chalados que a falta de locos cachorros que pilotar, se juntan para pergeñar historias para leer en familia sin renunciar a la originalidad ni provocar diabetes. "Little Niño descubre a los Beatles" es el libro que ha nacido de su última colaboración. Publicado por Bang Ediciones en su colección Ballena, dedicada a fomentar la cultura musical de los niños de una manera original y divertida; en su primera aventura -ya hay otra más preparada- Little Niño buscará a su inseparable oso Renato viajando por el mundo que crearon los Beatles. El álbum ilustrado contiene una lista de reproducción para escuchar las canciones que salen en el libro y una sección dónde descubrir más cosas sobre los Fab Four. Para saber más cosas de Little Niño y sus autores, no se pierdan la entretenida charla que hemos tenido con ellos. 



                                                                                                Portada de Little Niño 


                                                                               Los autores posan con su "Little Niño" 
¿Dani cómo se te ocurrió Little Niño

A principios del año 2016 el ilustrador Jaime Pantoja me propuso hacer algo para niños, y al pensar en “niños” lo primero que me vino a la mente fue Little Nemo, el pionero del cómic creado por Winsor McCay. Supongo que por lo mucho que me gustaba de pequeño. Little Niño es un homenaje a Little Nemo que me he llevado a mi terreno de juego, el de las músicas de otros tiempos.


Dani Llabrés dedicando un "Little Niño"

De qué os conocias con Jaime? Su dibujo combina muy bien con el imaginario de los Beatles.


Hace muchos años que a Jaime y a mí nos une una amistad derivada de nuestra común afición y devoción por la música y estética de los años 60. Algo que podríamos resumir en el mantra “lo que mod ha unido no hay dios que lo separe”. Coincido contigo, el estilo de Jaime combina a las mil maravillas con el bestiario Beatle y con todo lo que tenga un toque retro. 


                                                                                         Little Niño con Renato 

Jaime, como hemos comentado tus dibujos tienen un aire sixties. ¿Cuáles son tus ilustradores preferidos y los que más te han influenciado? 

Sí, tiene sentido que tengan aire sixties pues, desde mi adolescencia el imaginario de los años sesenta es lo que más me ha atraído. Me gusta mucho Sasek, el propio Heinz Edelmann (Yellow Submarine), el trabajo de Terry Gilliam con Monty Python, Quino, Robert Crumb. No sé, hay millones. Autores de cómic como Chris Ware o Daniel Clowes. Me influyen e influyeron millones de cosas, desde estos que he nombrado a amigos artistas como Berto Fojo. Desde ilustradores infantiles actuales como Benji Davies o Manuel Marsol, a dibujos animados de Hanna Barbera o la Warner. Otros contemporáneos como la gran Luci Gutierrez, Mikel Casal… No pararía.


                                                                                       Jaime con un joven lector 
                                                                                                     Jaime de su propia mano 

¿Cómo ha sido trabajar con Dani en "Little Niño"? ¿Os costó poneros de acuerdo en la selección de canciones?

Jaime: En realidad ha sido bastante fácil. En cuanto Dani me envió el texto me puse con los bocetos y después decidimos que, además de las canciones citadas en el texto yo podría añadir personajes y referencias Beatleianas de mi cosecha.

¿Jaime qué técnicas has usado en "Little Niño"

Pues suelo hacer todo en el Photoshop. Uso diferentes estilos de trazos, tintas planas, y también uso bastantes texturas de fotos mías o de archivo. También combino analógico para hacer algunas texturas de acuarela o de otras técnicas.


                                                                                             
                                                                                         Doble página de Little Niño 

Jaime además de "Little Niño", ¿has ilustrado más libros infantiles o para adultos? 

"Little Niño" es mi primera incursión como ilustrador en el mundo editorial. Pero pronto vendrán más. Hasta este momento había publicado en discos, revistas, fanzines, etc.


                                                                                            Explicando el cuento 

Dani supongo que, en su primera aventura, Little Niño descubre a los Beatles porque son un grupo que conoce todo el mundo y los padres pueden compartir lectura y música con los hijos. Además, la historia casa muy bien con la parte surrealista de los Beatles.  

Supones muy bien. Siendo nuestra humilde pretensión desde el principio que abuelos y padres pudieran compartir pasión musical con nietos e hijos ningún grupo era más idóneo, ni más intergeneracional, que los 4 de Liverpool. Cierto, ese punto surrealista, infantil y juguetón de los Beatles resulta perfecto para un cuento infantil.

¿Primero elegiste las canciones de los Beatles y luego escribiste el cuento?

Más o menos. Primero hice un listado con personajes de canciones de los Beatles y luego, a la vista del elenco, imaginé y escribí el argumento. 

Dani otro punto destacado del libro es que tiene diferentes niveles de lectura gracias a las pistas y numerosos detalles. ¿Cómo se te ocurrió?

Es la técnica Star Wars: crear historias que puedan gustar a un niño y a un adulto, a un fan de toda la vida y a un neófito.

Dani en tu enjundioso libro “Mods”, los Fab Four salen mencionados en el apartado dedicado a las “Chelsea Boots”, que también salen en la portada de "Little Niño". ¿Cuál es tu relación con el grupo? ¿Cuáles son tus canciones preferidas de ellos?  

A principios de los 90 tuve una época de demente obsesión por todo lo que tuviera que ver con los años 60. Desde música a cine, pasando por cómic, literatura, series de televisión, arte… Por supuesto, a la cabeza de aquel glorioso maremágnum estaban los Beatles. A nivel musical no tardé en centrarme en lo afroamericano y olvidarme de todo lo demás, así que esta aventura ha sido un bonito reencuentro con el cuarteto de Liverpool. Supongo que por eso mis canciones preferidas de los Fab Four son las más negroides: “Anna (Go to Him)”, “Twist and Shout”, “Baby It's You”, “Please Mister Postman”, “Money (That's What I Want)”, “You Really Got a Hold on Me”…  


                                                                                          Libro editado por Lenoir 

¿Y cuáles son tus canciones preferidas de los Beatles, Jaime

Uf. Supongo que no soy el único loco de los 60 que empezó con los Beatles. Soy bastante fan. Soy más de John que de Paul, pero me resulta muy difícil decir alguna. Diré “I’m Only Sleeping”, “In My Life”, “Strawberry Fields”, “A Day In The Life”.

Jaime has realizado videoclips de música (The Limboos, Wondertronix,etc) y portadas de discos (Sweet Vandals, Glenn Anthony Henry, etc). Todos estos grupos son de música negra. ¿Son el soul, el r&b y el funk tus estilos preferidos? ¿De dónde viene tu relación con el mundo de la música?

Pues viene de mi enganche con el rollo mod desde los 15 años aproximadamente. Mi activismo me llevó a publicar un fanzine (Fanzy Magazine) y escribiéndolo, editándolo, dibujándolo, junto con otros amigos y colaboradores (Dani era uno de ellos), fui conociendo a músicos a través de las reseñas de discos o entrevistas. 

Por aquel entonces conocí a mi amigo Carlo Coupé y no mucho más tarde comenzamos a trabajar juntos (recopilatorio “Hard to Find!”, el disco de Sweet Vandals, el de Glen Anthony Henry, etc). También conocí a Phantom Keys, para los que hice las fotos de su primer single, de ahí que me llamaran muchos años después para trabajar con ellos en su nuevo proyecto, The Limboos. Con Granadians también he trabajado, son todos muy buenos amigos. También en la onda soul he hecho recientemente las fotos para el disco de David Hooper y de Shirley Davis


                                                                            Foto: Jaime Pantoja / Diseño: Jordi Duró 

Me encanta hacer esos trabajos porque es la música que me gusta y por otra parte me gusta sentirme parte de la historia de ese tipo de música. Me encanta decir que creo haber participado en los mejores discos de música negra que se han parido en este país. También he hecho cosas para el mundillo indi, cosa que también me encanta, porque hay más libertad para hacer el loco, y eso siempre mola. 

Como Dani vive lejos, tu Jaime te has encargado de la mayoría de las presentaciones de "Little Niño". Cómo han ido y que actividades habéis hecho en librerías alrededor del cuento? 

Depende del día y depende de a quién consigamos liar, jaja. Para la primera presentación, que dirigió el genial periodista Nacho Álvaro (RNE) fue un auténtico lujazo contar con tres componentes de The Limboos. Impresionante. Están los vídeos en el facebook de Little Niño. En el resto de eventos intentamos contar con algún músico para que toque para los niños después de que yo cuente el cuento (dicen que se me da bien). Una vez toqué yo con unos amigos, por ejemplo. Y la más sonada fue aquella en la que los chicos de la escuela y estudio de grabación Cargo Music me acompañaron musicalmente mientras yo contaba el cuento. Hicimos una especie de espectáculo musical. Fue en la librería “El Dragón Lector” durante la noche de los libros. Un exitazo ¡Ya nos han salido bolos para repetirlo! El viernes 8 de junio, de 18:00 a 19:30, estaremos firmando en la Feria del Libro de Madrid, en la caseta 113 de la librería Liberespacio, y el domingo 10 de junio, de 11:00 a 13:00,en la caseta 109 de la librería El Dragón Lector. Además, el 16 de junio, a las 12:00, estaremos en La Central de Callao con Aldo y Lucille de The Lucilles, otro lujo. 

La familia al completo 

                                                                       Cartel del cuentacuentos musical con Cargo Music 

Estáis a punto de sacar otra aventura de Little Niño. ¿Nos podéis avanzar alguna cosa? 

 Dani: Alguna no, varias: Little Niño descubrirá a Los Rolling Stones, el cuento saldrá en noviembre y la clave está en el “Paint it Black”

¿En qué proyectos estais trabajando ahora?

Dani: Este mes de julio saldrá con Lenoir otro libro sobre Mods donde he trabajado espalda contra espalda con otro magnífico ilustrador, Tete Navarro. Su título: “Mods. El estilo y la estética de los Mods originales”. Además, acabo de comenzar nueva novela en la que rescato a los delirantes personajes de “El día que a Dios le dio por existir”. Vamos, que se avecina cascada de chaladuras extremas.


                                                                                            Publicado por Lenoir 


                                                                                    Una novela descacharrante 


          
                                                                                         Sobre músicos del más allà 


Jaime: Cómo ha dicho Dani, el segundo Little Niño está casi preparado para salir en noviembre (¡descubre a los Stones!). Y en octubre publicaré algo para adultos que se llamará “¡Han atropellado a Irureta!” (Modernito Books). Se podría decir que es una novela ilustrada, pero también contiene cómic, infografías y otras cosas raras. Es un proyecto muy freak que empecé con Miguel Nicolás hace más de diez años y que por fin verá la luz. Tengo otros proyectos sin empezar, tanto infantiles como adultos, pero es complicado compaginarlos con el trabajo más remunerado y con la crianza de dos niños. Mi proyecto actual es la crianza de dos niños pequeños (Tomás de 4 meses y Clara de 3 años), e intento hacer cosas entre medias, un vídeo por aquí, unas fotos por allá, libritos… Pero si no fuera porque nació Clara no me habría decidido a llamar a Dani para hacer libros infantiles, así que todo va un poco unido. En 2019 vendrán más Little Niños y seguro que alguna otra locura más que no puedo desvelar.



dilluns, 28 de maig del 2018

Música de tothom. Lobato Gonsales: Ellas me cubren a versos

Aquest dimarts torna "Música de tothom", l'únic cicle regular de cantautors novells i emergents a Girona. Des de l'Ampli La compositora i cantant Lobato Gonsales ens presenta un espectacle amb les seves cançons fetes a partir dels poemes de diferentes dones-poetes de diversos països, sobretot de Llatinoamèrica.




                                                           Lobato Gonsales 

L'artista LOBATO GONSALES, música i compositora nascuda a Girona,
presenta el seu darrer projecte ELLAS ME CUBREN A VERSOS, firmant
amb els seus cognoms i pocs mesos després d'haver finalitzat EL
MUNDO AL REVÉS, un disc fet, desfet i refet entre Donosti, Girona,
Almeria i Madrid sota la producció de Lou Kowalski.





ELLAS ME CUBREN A VERSOS és un viatge en el temps i els ritmes. 20
cançons que s'enregistraran en un doble cd, basades en la vida i obra
de 20 dones poetesses de 20 països de l'Amèrica Llatina. Storni, Carilda
Oliver, Pagu, Margarita Carrera, Salomé Ureña o Blanca Varela són
algunes de les protagonistes de l'espectacle que esdevé al temps un
tribut a les paraules, a la dona i la seva lluita en el món de l'art.
Lobato Gonsales viatjarà properament al continent americà per
presentar les cançons de Ellas, als teatres de Colòmbia, Panamà i
Guatemala.



                                                                 Lobato picant a màquina 

De totes aquestes poetesses la Lobato ens recomana la lectura de l’obra de Carilda Oliver la primera poetessa que va musicar i que encara està viva. Viu a Matanzas, Cuba on és una llegenda, que amb la seva poesia eròtica va escandalitzar Cuba.  El seu amic i escriptor Miguel Barnet afirma que Carilda és una transgessora que ha fet amb la seva vida el que ha volgut. Va engegar la seva família de classe mitja-alta, es va casar amb qui va voler, va tenir els amors que li va semblar i va escriure els poemas eròtics més atrevits. El Festival Pepe Sales li va dedicar la seva edició de 2013.  


                                                           Carilda Oliver 

Carilda Oliver. Antología Poética. Madrid: Visor, 1997. 




Altres poetesses a les que canta Lobato Gonsales i que podeu trobar a les biblioteques són: 

Alfonsina Storni (1892 -1938). Va ser una poeta i escriptora argentina del modernisme. La seva prosa és feminista i, segons la crítica , té una originalitat que va canviar el senit de les lletres de Llatinoamèrica. Els seus poemas són eròtics, sensuals i amb un punt de misandria, encara que també en té de més abstractes (Viquipèdia). 



Alfonsina Storni. Irremediablemente. Madrid. Torremozas, 2005. 



Margarita Carrera (1929 – 2018). Escriptora nascuda a Guatemala. Va ser la primera dona  que va formar part de la Real Acadèmia de la Llengua del seu país. 


                                                          Margarita Carrera 

Margarita Carrera. Ensayos. Serviprensa Centroamericana. Guatemala, 1980. 

Claribel Alegría (1924 – 2018) . Es considerava de El Salvador i de Nicaragua. La seva poesia reflecteix la realitat que li va tocar viure i el seu compromís amb la situació política i social de la seva època. El seu llenguatge és vehement i del carrer. Va pertànyer a la “Generación Perdida”. 


                                                           Claribel Alegría 

Claribel Alegría. No me agarran viva: La mujer salvadoreña en lucha. UCA. El Salvador, 2006. 




Claribel Alegría. El Detén. Lumen. Barcelona, 1977.




Juana de Ibarbourou (Juana de Amèrica) (1892 – 1929). Va ser molt coneguda gràcies al seus primers llibres de poemes. Les seves obres estan marcades pel modernisme. “Las lenguas de diamante” (1919) i “El cántaro fresco” (1920), van tenir ressó internacional i van ser traduïts.  L'originalitat del seu estil va consistir a unir un ric cromatisme amb imatges modernistes per palesar un sentit optimista de la vida, amb un llenguatge senzill, sense complexitats conceptuals, que redunda en una expressivitat fresca i natural. La seva àmplia popularitat la va fer mereixedora del sobrenom de Juana de América. 


                                                                      Juana de Amèrica 


Juana de Ibarbourou. Obras Completas. Aguilar. Madrid, 1960. 



Blanca Varela (1926 – 2009). Va ser una poeta peruana considerada com una de les veus poètiques més importants d’Amèrica Llatina. Va està influenciada per Octavio Paz i la seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes. 




Donde todo termina abre las alas: 1949 – 2.000. Barcelona. Galaxia Gutenberg, 2001. 






L’AMPLI RECOMANA


                                                         Maria Cabrera 

La poetessa catalana Maria Cabrera. Va ser Premi Carles Riba 2016 de poesia amb el poemari  La Ciutat Cansada (Proa, 2017). 







Altres Obres: 

Jonàs (Editorial Galerada, 2004) 

La matinada clara ( Edicions a petició, 2010)

Ningú no ens representa. Poetes emprenyats. (Editorial Setzevents, 2011). 

 Han posat música als seu poemes: 

Petit – Nit Mallorquina
Miss Carrussel / Clara Peya – Cançó dels dies de cada dia

Bikimel – No ben bé (2016) 

És un espectacle de poemes musicats amb obres de Maria Cabrera, Dolors Miquel i Carles Hac Mor, entre d'altres.  A cada disc de Bikimel hi ha hagut un poema musicat. 

Stat Jònic (2010) – Jonàs (Maria Cabrera)
Farrera (2013) – Llaurant la llera del riu vermell (Josefa Contijoch) 
Morir d’un llamp (2015) – El Borni (Joan Vinyoli) 


dimecres, 23 de maig del 2018

Viatge a la foscor amb Nick Cave



Figura clau de la cultura rock dels darrers 35 anys, l’australià Nick Cave està d’actualitat per l’estrena de la pel·lícula Comanchería, la banda sonora de la qual ha composat juntament a Warren Ellis, i per la bona acollida crítica del seu últim disc, Skeleton Tree (molt amunt a totes les llistes amb els millors de l’any), una obra inevitablement marcada per la recent mort accidental del seu fill adolescent.



La seva trajectòria està farcida d’excel·lents discos, ha escrit dos notables novel·les i se l’ha pogut veure o escoltar en un bon grapat de pel·lícules.

L’exposició que us oferim es va preparar fa un any, però torna a reactivar-se ara, per què Nick Cave actua a Barcelona ben aviat...  us servirà per tastar les seves múltiples facetes.



dilluns, 14 de maig del 2018

Música per a tothom. Les recomanacions de Josep Prats

Nova edició de "Música per a tothom. Trobades musicals i pedagògiques" i nova col·laboració de la biblioteca Ernest Lluch i servidors. Aquesta sessió està dedicada a "La Història de la Música a Catalunya" i va a càrrec de Josep Prats que es presenta amb aquestes quatre ratlles: 

                                                     Cartell de l'esdeveniment 

"Aquesta presentació pretén apropar a partir d’un fil argumental narratiu, alguns moments fonamentals de la història de Catalunya escoltant algunes de les músiques, lletres i instruments de la nostra cultura i música popular. Evidentment una història de més de dos mil anys no es pot explicar en una hora, aquest ha estat el treball de síntesi que he anat definint al llarg dels anys adaptant-lo a cada moment i a la formació musical que m’acompanya. En aquesta ocasió tinc la sort de comptar amb Maria Puig (veu, gralles i tarota) i Albert Garcia (percussions), músics de llarg recorregut en el món de la música popular i tradicional.

El meu caminar musical ha estat divers i barrejat entre l’auto formació i l’aprenentatge reglat. Vaig començar més tard del que hauria desitjat. Formo part de la generació que pren els carrers (inspirats per Comediants) per a fer teatre de carrer amb el grup d’animació “La Matraca” de Cervera i alhora recuperar la cultura popular i tradicional fent sonar instruments com la gralla i la tarota amb diversos grups a Barcelona, Cervera, Tarragona, Reus, L’Espluga de Francolí...o l’acordió diatònic (de manera molt bàsica).

He viscut al “Camp de l’arpa” (Barcelona), a l’Espluga de Francolí (Tarragona), a Cervera (Lleida) i des de fa uns deu anys al Baix Empordà (Girona). Actualment sóc mestre de primària en una escola pública, fent l’educació musical. També amb el Grup “Jep Cua i La Banda” canto les meves cançons amb banda.

                                                                        Jep Cua i la banda

Des de l’Ampli hem demanat a en Josep Prats que ens recomanés algunes formacions de música popular i tradicional dels països catalans. Ha escollit aquestes:

Música Antiga  

Montse Figueras i Jordi Savall – La Capella Reial de Catalunya - Hespèrion XXI. 

La Capella Reial de Catalunya és una formació vocal fundada per Montserrat Figueras (1942 – 2011) i Jordi Savall  l'any 1990. És un dels primers grups vocals que interpreten música del Segle d’Or,  seguint criteris històrics, amb la voluntat de seguir el model de les capelles reials medievals, intèrprets habituals de les grans composicions de música sagrada i profana de l'època. 


                                            Jordi Savall i Montserrat Figueras 

La Capella Reial de Catalunya es caracteritza per realitzar recerca sobre les característiques pròpies del patrimoni musical hispànic i europeu anterior al 1800, que interpreta tenint en compte tant la qualitat del so com l'adequació a l'estil de la seva època. Habitualment, la Capella Reial actua al costat del grup instrumental Hespèrion XXI, fundat pels mateixos Jordi Savall i Montserrat Figueras, al costat de Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith l'any 1974. (Font: Viquipèdia)


                                                   Portada d'un disc de Figueras i Savall 



"El llibre vermell" és un disc que consta de deu cançons i danses compostes a partir del "Llibre vermell de Montserrat", a les quals la Dharma varia la instrumentació per barrejar les melodies tradicionals amb el rock, la música coral, els ritmes africans o els sons de cobla. 


                                                         El llibre vermell de la Dharma 

Música Antiga de Girona 

Associació creada l’any 2000 amb la voluntat de recuperar i interpretar música antiga del Segles XVII- XVIII. Provenen de la Capella de Música de la Catedral de Girona


                                                        Música Antiga de Girona en directe 

Trobadors 

Adolf Osta, Els trobadors (Encinas – Laffite) i Montjuïa. 
D’aquests últims en Josep destaca el CD “A l’entrada del temps clar & Trotto”



                                                      Portada d'un disc de "Els Trobadors" 

Cobla de Ministrers 

Formada per sac de gemecs, sacabutx (antic trombó), tarotes, flabiol i tamborí i timbal. De les terres gironines en Josep ens recomana els Ministrers de Figueres. De Tarragona, els Bufalodre i de Barcelona, la Cobla de Ministrers de Barcelona i els Ministrers de la Vila Nova.  


                                                                    Els Bufalodre en acció 

Cobla de Tres Quartans

Formada per tres músics i quatre instruments: Sac de gemecs, tarota, flabiol i tamborí. Formació recomanada: Bufalodre.  

Formacions de Grallers 

Grallers de Santa Madrona i Monònec

Van enregistrar un CD amb peces de l’històric compositor de caramelles i música de gralles Francesc de Paula Bové
CD: "Música per a gralla Francesc de Paula Bové (1875-1950)"

Grallers So Nat Soundsystem 

Grup de Roser Olivé que va començar a tocar la gralla amb un dels darrers grallers del segle passat, abans del ressorgiment, i va recollir la manera de tocar i part del repertori del mític graller Jaume Vidal, també conegut com a Vidal d’El Vendrell. Actualment Roser Olivé també és professora de gralla a Tarragona. 
Aquest disc és un experiment on a tonades tradicionals o populars s’afegeix una base d’instrumentació electrònica. 

                                                                              Els So Nat 


Han fet un disc únic on la gralla adquireix un tractament d’instrument de concert, fora del seu àmbit més utilitzat que era el carrer.

Altres formacions de grallers: Grallers “La Tarota”, Grallers de Vilafranca i Grallers “Els Vernets”. 

Acordió Diatònic 

Noms destacats: Carles Belda i Artur Blasco. Festival d’ Acordionistes del Pirineu.
CD: Manxa Enrere. Carles Belda. Autoeditat, 2018. Un recull antològic de peces instrumentals publicades al llarg dels darrers vint anys

                                                       Portada del disc de Carles Belda 

Flabiol

Destaquen els noms de:

Flabiolaires de Mataró 

Josep Verdaguer Roviretes

Grups de ball de plaça

Clau de lluna, El Pont d’Arcalís, Primera nota i Orquestrina Galana.  

Tanquen la llarga recomanació de grups i músics d’en Josep Prats  noms destacats de la cançó popular i tradicional:
 Jaume Arnella, Biel Majoral (Illes Balears), Pep Gimeno “Butifarra” (València), Música Nostra ( Balears), Jordi Barre (Catalunya nord), Vallestàvia (Catalunya nord), Els tranquils (Ramon Manent), Jaume Ayats , Quico el cèlio, el mut i el noi de Ferreries (Terres de L’Ebre), Maties Mazarico (Catalunya nord), Urbàlia Rurana (València).

RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

La biblioteca us pot trobar els discos dels músics recomanats per Josep Prats. A la Lluch teniu disponibles tots els CD de Música Antiga de Girona i a més la biblioteca us recomana dos treballs de música tradicional més: 

Belda & Sanjosex – Càntut (Bankrobber, 2016)

Carles Associats us presenta una tria de cançons del “Càntut”, un nodrit fons apeixat pel folklorista Albert Massip i cogestionat pel, també, banyolí Francesc Viladiu. Les hem fet nostres car tenim "la certesa de ser Poble", com tothom, i la clara voluntat de gaudir-ne i compartir-les. Na Coloma Beltran i en Jordi Casadesús, vigatans il.lustrats, ens hi acompanyen amb la saviesa i el sentiment. Esperem que us faci el pes. 

Feliu de la Rosa





La esencia vital y sanadora libertad que confluyen en este primer largo de Maria Arnal i Marcel Bagés, es el resultado minimalista y personal de la fusión del folclore y la modernidad, a base de guitarras eléctricas, electrónica y cante tradicional. Una obra necesaria y transformadora que precipita, a corazón abierto, el choque de memoria y desmemoria, para que de una vez por todas, llueva y salgan flores en el desierto del pasado que no nos deja avanzar.

David Pérez Marín (EfeEme). 








Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...