"Nuestro grupo podría ser tu vida: escenas del indie underground norteamericano 1981-1991" de Michael Azerrad, playlist del llibre

Nuestro grupo podría ser tu vida de Michael Azerrad és la història del moviment que va donar vida a l'escena de la música alternativa nord-americana durant la dècada dels vuitanta.

Sorgits després de la mort oficial del punk anglès, una part de la joventut americana desencantada, va intentar canalitzar, a través de la música, tota la ràbia que els generaven les polítiques conservadores de Ronald Reagan. Partint d'una actitud punk, basats en l'esperit Do It Yourself i en les ganes de tocar els instruments musicals encara que no en tinguessin coneixements previs, els joves van aconseguir difondre els seus ideals, gravar i publicar els seus propis discos i crear un circuit musical alternatiu a les grans discogràfiques. Van néixer centenars de fanzins, creats per fans i per als fans, que van servir per promocionar aquest moviment ignorat pels grans mitjans de comunicació, i van saber utilitzar les emissores de ràdio universitàries com altaveu per difondre el seu missatge i donar-se a conèixer.

A través de la història de tretze bandes representatives, podrem descobrir com es va forjar aquesta escena integrada per distribuïdores i discogràfiques independents, com SST, Dischord o Sub Pop, fanzines autogestionats com Maximum Rocknroll, Touch and Go o Search & Destroy que, amb el pas del temps, es van convertir en autèntics mitjans d'informació alternatius, i de com van aconseguir crear una xarxa de clubs, cases i locals de concerts que s'entenia al llarg de tot el país.

Des del hardcore polític de Black Flag, passant pel naixement del moviment straight edege, que promovia abstenir-se de beure alcohol, fumar i consumir drogues, i escoltant el rock alternatiu de Minutemen o Dinosaur Jr., el punk rock de The Replacements, el hardcore punk al llarg d'una dècada fins a arribar a la publicació de l'àlbum "Nevermind" de Nirvana l'any 1991, moment en el qual el rock alternatiu va canviar per complet i es va obrir al mainstream.

Azerrad ens explica en aquest llibre, ple d'anècdotes i entrevistes, la història d'aquests pioners de la música alternativa i de com, de mica en mica, van aconseguir canviar l'escena del rock a nivell mundial. Per poder gaudir-lo amb més intensitat, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat aquesta playlist que inclou tots els temes que apareixen en el llibre i que donen una visió molt àmplia del desenvolupament d'aquesta escena.

10 anys de So 'r' oll

N'hi ha que fan molt soroll per res. No és el cas de la gent de Vidreres (Girona), que fan honor al nom amb que van batejar la seva associació, Soroll, perquè porten deu anys, en les seves pròpies paraules, "fotent merder i xivarri". Aquest cap de setmana (20-21/12) celebren el seu desé aniversari amb dos dies de concerts i la projecció del documental "Tomar el escenario" del col·lectiu Autoexpressió . "Tomar el escenario" parla de la presència i l'absència de la dona a la música alternativa. També hi haurà una exposició de fotos i cartells. Tots els actes són gratuïts i tindran lloc al Casino de Vidreres (Catalunya s/n). 

Cartell del desè aniversari

Soroll va nèixer per portar bandes de rock alternatiu que molessin al seu poble. Des del 2003 han passat per Vidreres bandes de tots els estils i de molts països diferents, sense oblidar mai els grups i segells locals i nacionals. Només per citar-ne uns quants, els més coneguts, han visitat La Selva: Dick Dale (la llegenda del surf), The Fucked-Up (mesos després  s'havia de pagar una pasta per veure'ls al Primavera Sound), The Jim Jones Revue (un any abans que els mitjans anunciessin a bombo i plateret que venien al Black Music Festival i a un preu molt més asequible), Triángulo de Amor Bizarro (gratis per la Festa Major de Vidreres i quan només eren una promesa), Betunizer (quan tot just acabaven de treure el seu primer treball. Avui, el seu últim disc surt a infinitat de llistes del millor de l'any) i etc, etc, perquè la llista és molt llarga.

Logo

L'associació Soroll també és nòmada. No perquè ells vulguin, sinó per circumstàncies alienes a ells, que no sempre han pogut disposar del Casino de Vidreres, i s'han vist obligats a buscar altres sales per programar els seus concerts. Soroll ha muntat concerts a La Mirona (Salt) , a l'Atzavara (Sant Feliu de Guíxols) i al Pub Pierrot Lunar (Maçanet de la Selva), on s'han viscut nits memorables amb gent penjada de les bigues del local i els músics aixecats pel públic. Una bogeria. 

Caroline and the threats cap per avall al Pierrot Lunar 

A més de promoure la música, la gent de Soroll també en fa. L'Alfred Alegre, l'ànima de Soroll també té una banda, Illinoise. Illinoise és un quintet que barreja la fúria del hardcore amb el noise i l'indie rock dels 90's. Fins ara han tret tres discos: "Volatilism-o" "Killing Metronom-0" i "Loose Loopers", més contundent que els anteriors i amb un deix de metal que promet. El programa de ràdio "El Ecualizador" d'Scanner Fm l'ha escollit com un dels millors discos nacionals del rànquing del 2013, que encapçalen els ganxons "Bullitt". Podeu escoltar Illinoise aquí.

Illinoise (esq. a dreta): Alfred Alegre, Àlex Alegre, Nina Monteso, Xavi Alegre, Xavi Prats

Com que amb el grup i l'associació encara no en tenien prou, enguany han organitzat el Folkyou, dedicat a sons més reposats. I en fa quatre que organitzen l'H-titud Fest, dedicat al punk rock i els seus derivats, que es celebra a principis d'estiu a la piscina de Vidreres. Enguany, van destacar les actuacions dels Rippers, Dr. Explosion, La Quiete, Ask the dusk, Toundra i Eric Fuentes y el Mal. 

Rippers a l'H-titud Fest 2013

Per tancar la última edició de l'H-titud Fest la gent de Soroll va fer una nota d'agraïment que resumeix molt bé el seu esperit: "Moltes gràcies a tots els que d'una manera o altra feu possible l'H-titud Fest. Segurament no serà el festival amb més afluència de públic, però si en el que hem vist una més gran germanor entre bandes, públic, tècnics, distris, etc. Moltes gràcies a la gent de managements, segells discogràfics i algunes bandes que van tocar, que tot i no tenir-ne cap necessitat van comprar l'entrada. A ells la nostra més gran admiració, perquè saben el que costa fer un festival com aquest. Nosaltres no som professionals, però si que ens apassiona la música".

Tot a punt al Casino

L'Alfred Alegre ha fet una llista amb cançons dels grups que han passat tots aquests anys per l'escenari de Soroll, que segueix el lema de l'associació: Vidreres Cony and Rock and Roll! 

Bandcamp # 3 : Please Wait (Sant Feliu DG)

Un eixordador twang! obre l'Ep Dirty Little Secret dels ganxons Please Wait. Els Please Wait són un descarat trio format per Borja (guitarra), Manel (baix) i Gerard (bateria), d'edats compreses entre els 15 i els 19 anys. Estan influenciats pel post-hardcore i l'emo dels 90 i algunes de les seves bandes preferides són els també ganxons No more Lies, Mineral, The Unfinished Sympathy i Texas is the reason. Dirty Little Secret conté les acceleracions i desacceleracions de Show, la urgència de I like the way you get it i els seus contagiosos "oohh", el baix  de I want you inside of me i el caòtic inici de Dirty little secret, que a mesura que avança es torna més emotiva. 

En molt poc temps, els Please Wait han tocat en molts concerts i amb grups com No Age, L'Hereu Escampa, No Way Out, Bullitt, Sanjays, Vistalegre o Turnstile entre d'altres. També van tocar al Sant Feliu Fest de l'any passat, on van sorprendre per la seva desimboltura. Please Wait formen part de Desert Pearl Union (DPU), un col·lectiu de músics i professionals del sector audiovisual. DPU no es consideren un segell, però tenen la intenció de publicar amb regularitat Ep's, singles i rareses de les bandes que formen part del seu entorn.  

Els Please Wait van quedar entre els cinc finalistes del concurs Make Noise, organitzat per Converse i This is Underground. Com a premi, estaran tocant el proper 31 de maig al Club 100 de Londres amb Univers, Delorean i Extraperlo. Si els voleu veure, els Please Wait corren sovint per l'TZVR Club, on tocaran el 22 de juny amb L'Hereu Escampa. 

Dos anys fent el Saltamarges

Aquest dissabte 13 d'abril, el segell gironí Saltamarges farà dos anys que transita pels díficils i abruptes camins de la indepèndencia musical, al marge de la indústria discogràfica. Ho celebra al Centre Social Apaga la Tele (ATV) de Sarrià de Ter (Girona), amb els concerts de Syberia (Bcn), l'últim fitxatge del segell, que recentment ha passejat el seu intens post-rock per la pell de brau en companyia dels també instrumentals La tumba de Nicolas Cage, que han editat amb Saltamarges un split amb els Tempano (post-hardcore). Completen el cartell el post-hardcore dels prometedors ganxons Please Wait, el metal fosc d'Assot des del Montseny i l'indie-punk dels barcelonins Zephyr Lake. 

Saltamarges és el projecte de sis amics, que comparteixen a parts iguals la seva passió per la música i l'underground. Creuen que per tirar endavant el segell és indispensable la il·lusió, la diversió i l'absoluta llibertat creativa. El nom del segell i el segell mateix, van sorgir d'una conversa que es va anar allargant fins ara. 

Segons el DIEC, un saltamarges és una persona avesada a esquivar els obstacles d'indrets abruptes i díficils i un lladre de camps. Oskar García, Xavi Carreras, André Tauber, Marcel Tauber, Gerard Serrano i Albert Riera, s'identifiquen amb les dues primeres definicions perquè: "Des d'un segell independent recolzem la música i les bandes underground editant discos, un camí gens fàcil...També ens sentim outsiders del que seria la indústria discogràfica. A diferència d'aquesta, nosaltres no patim una crisi autoprovocada per la mateixa indústria, que va creure que fabricant CD's a baix cost i venent-los a uns preus desorbitats, continuaria forrant-se fins l'infinit. Al final, qui compra discos és qui aprecia de veritat la música, qui se sent atret pel valor afegit i sentimental del disc com a objecte; i el vinil és un gran format en aquest sentit. Nosaltres mai no patirem cap crisi, perquè l'underground té valors molt més sòlids, duraders i substancials que els purament econòmics, per això sempre continuarà existint". 

Un altre punt d'unió entre els sis Saltamarges és que "tots som d'aquí, de poble o de Girona capital. I per tant ens sentim part de l'escena musical independent d'aquí. Tots hem passat estius d'adolescència acampant al Sant Feliu Fest (Atzavara Club), tots hem anat moltes vegades a L'ATV de Sarrià de Ter, hem sintonitzat per internet El Frenopàtic Radioshow, hem agafat el cotxe per anar als concerts de Soroll a Vidreres i tots hem vist nèixer l'H-titud Fest. Tenim clar d'on venim. Demà no sabem on serem, però sí que continuarem vinculats emocionalment a aquest espai". 

Fins el moment, Saltamarges ha editat quatre referències i està preparant les següents. Al seu catàleg trobem les bandes Hurricäde, post-hardcore i screamo fosc i intens; veure'ls en directe et deixa exhaust; Tröpical Ice Land, screamo asfixiant, ferotge i desassossegat; Syberia, post-rock amb regust de metal, d'alt voltatge emocional; Tempano, screamo melòdic i fosc; i La tumba de Nicolas Cage; rock instrumental de melodies precises i crescendos constants. A més, el segell també monta concerts i fa de distribuïdora.

La paraula "saltamarges" també té una altra accepció: és un home que cerca les ocasions d'obtenir il·lícitament els favors de les dones. Amb el catàleg que tenen i amb el que mimen les seves referències, que són acurades edicions DIY, els Saltamarges Crew, no necessiten recòrrer a l'engany per guanyar-se els favors de les fèmines. 

Bonus Track

Programa del Frenopàtic Radioshow dedicat al 2n Aniversari del segell.

El Frenopàtic RadioShow

Les biblioteques estan acostumades a la presència d'insectes. A totes podem trobar l'Escarabat d'Or de Poe o el transformat Gregor Samsa de Kafka. El que és menys habitual és trobar-se un crustaci a la secció musical. El Sr. Crustaci -Crusty pels amics- és un espècimen habitual de l'escena independent gironina. Té el morro fi, les antenes sempre activades i un programa a Ràdio Celrà: El Frenopàtic Radioshow, que aquest mes de febrer arribarà als 200 programes. En Crusty va descobrir el món de l'undergound gràcies al Casal Popular de La Maret, una fàbrica ocupada de Salt, i als concerts de L'Ateneu Alternatiu de Banyoles. Va completar la seva formació escodrinyant les botigues de discos de Girona.

Navegant per la xarxa a la recerca de novetats musicals interessants, va entar en contacte amb l'Ampli. Primer i per proximitat geogràfica, va clicar el post Girona12 Sona, i d'aquí va anar a parar a un altre post més del seu interès, el Dames perilloses del Rock S.L, que el va incitar a contactar amb els musictecaris, a qui va convidar a participar en el seu programa.

El Frenopàtic RadioShow va nèixer a Ràdio Celrà el 2006. Anteriorment, de 1994 al 2006, en Crusty havia estat al programa de Ràdio Salt, La nit dels Insusportables. El Frenopàtic és un programa dedicat a les diferents variants del hardcore punk, però també hi té cabuda qualsevol estil provinent de l'underground que interessi en Crusty. En Crusty sol convidar a les seves amistats musicals perquè vinguin a presentar el seu especial, previàment parlat. Durant aquestes set temporades, el Frenopàtic també ha ofert uns quants concerts en format acústic tant de músics nacionals com internacionals. Han tocat al Frenopàtic: Joan Colomo, Tom Hagan, Brian Speaker, Digger Barnes, The Extraordinaires, Joan Monegre, Frank Harvey, Jonny Corndawg, Brook Pridemore i Carles Ribot. 

Cada programa intenta ser un especial enfocat a un estil, a un segell, a un any, a un personatge, etc. Podeu escoltar el Frenopàtic RadioShow els dimecres de 19.00h a 20.30h a Ràdio Celrà, 107.7 FM, en directe per streaming o mitjançant els podcasts de la seva web

Per celebrar els 200 programes del Frenopàtic, en Crusty ha muntat una festa gratuïta amb alguns dels millors grups i cantautors  independents de les comarques gironines: Illinoise (Vidredres- Caldes), Please Wait (Sant feliu de Guíxols), que substitueixen els lesionats Hurricäde (Girona),  Bullitt (Sant Feliu de Guíxols), Aliment (Girona), The Joke (Salt-Girona), The Gruixut's (La Bisbal), Fills de la Plana (Vic) i Ask the Dusk (Sant Feliu de Guíxols). Cadascuna d'aquestes bandes inclourà en el seu repertori una versió. Entre els canvis de grups, hi hauran els concerts acústics de Tom Hagan (Salt), Frank Harvey (Girona) i The Missing Leech (Sant Joan de Vilatorrada). Durant la festa també es sortejaran lots amb discos i camisetes dels grups, segells i associacions que hi participen. La festa començarà a les 18.00h de la tarda i es farà al MOLL (Antiga Estació de Tren i del Hard Rock Risc Cafè). Complex del Centre Cultural La Fàbrica de Celrà. 

Per cert, en Crusty es diu així perquè quan buscava un nickname en català, volia que portés la paraula "crust", va mirar al diccionari i li va sortir la paraula "Crustaci". Però també li diuen Crusty per la música crust. Enamorat del Do It Yourself, en Crusti ha preparat una edició limitada de vint còpies d'un cd-r amb bandes i personatges que han passat pel Frenopàtic durant aquests set anys. Felicitats!

El vídeo del diumenge: Sabotage de Beastie Boys

Polis macarres amb pantalons de tergal i pinces, "villanos" que saben kung-fu, timbes il·legals, persecucions trepidants pels terrats i cotxes dignes d'Starsky i Hutch (de petita, no recordo quin dels dos m'agradava, el ros o el moreno, quina ràbia!). Aquest vídeo genial i pel·liculero el va fer per als Beastie Boys un dels realitzadors de videoclips més divertits i surrealistes: l'Spike Jonze que es va estrenar com a director de cinema amb el film Cómo ser John Malkovich (1999) i va continuar experimentant alegrement amb l'esbojarrada Adaptation (2002). Totes dues pel·lícules, així com el documental Spike Jonze: a collection of music videos, short films, documentaries and rarities els trobareu a les biblioteques públiques.


El tema Sabotage dels Beastie Boys probablement és una de les seves millors cançons, apareix al disc Ill Communication (1994), una bomba de hardcore rap brutal a l'igual que els seus tres àlbums anteriors: Licensed to Ill (1986), Paul's Boutique (1989) i Check Your Head (1992). Discos imprescindibles en qualsevol hàbitat musictecari on regni la bogeria, el riure fàcil i el gust per les disfresses.

Ale, puja a tope el volum dels altaveus i a passar-ho bé amb el vídeo:



.