La lògia bibliotecarista confinada : Una banda sonora musictecària gens restrictiva

Durant aquest dies de recolliment forçós els musictecaris ens podríem haver dedicat a canviar la disposició dels setials de la nostra lògia, a discutir si els "Vint-i-dos contes" de Mercè Rodoreda es corresponen amb els vint-i-dos arcans majors del Tarot o si Pilar Rahola és una agent del Mossad. 

Però finalment hem acabat parlant de com un virus ha insuflat vida a l'E-Biblio i dels fenòmens paranormals que hi succeixen: El nombre de prèstecs de tot el que s'hi exposa és delirant; la gent ho agafa tot; ens trobem en un moment impredictible. És l'E-biblio el nou Necronomicon? Davant d'aquest desconcert, alguns de nosaltres hem optat per posar banda sonora a la nostra obligada clausura. 

Fonti 

la Mar Egea a Bodrum, setembre 2019

Durant les tres primeres setmanes de confinament només escoltava CD's de clàssica i R&B antic, però ara fa dies que només escolto Our Bodrum Kahvaltısı una playlist eclèctica i suau de 48 h de durada que fa uns anys que vaig fent i que és com el meu fil musical particular gairebé ideal. Crec que aquest serà un dels records positius que em quedarà quan tot això passi: estic gaudint com mai del plaer d'escoltar música a casa, semblaria paradoxal, però les condicions ambientals em resulten ara sorprenentment perfectes.

Lórien de Loth

Sense moure'm de casa, jo també he viatjat fins a l'altra banda del Mediterrani, concretament a Turquia, amb la sèrie històrica Dirilis: Ertugrul, de Mehmet Bozday (2014-2019). És una sèrie tan llarga que em sembla que acabarà el confinament i encara seguiré confinada mirant-la. La banda sonora, que és una delícia, dels compositors Zeynep Alasya i Alpay Göltekin, m'està acompanyant aquests dies. 




I també aquesta versió en acústic en el mateix set de gravació, de la violinista Lubella Gauna:



Lo Jaume

En aquest dies d'agitació casolana que ens ha fet retrobar el temps lliure que vam perdre temps enllà...jo m'he tornat a enamorar, he tornat a tenir papallones a la panxa per una vella amistat amb la que vaig compartir els primers dels molts millors anys de la meva vida: els vinils. 

Aquestes dates li he tret la pols al tocata, li he fet lloc al menjador i aquest ha acabat governant els millors moments del dia. Per sort vaig ser incorruptible i no em vaig desfer dels vinils en plena febrada del cd.

He estat escoltant recopilatoris comercials iniciàtics dels que et van obrint poc a poc com: Las 50 mejores canciones de los años 50, Lo mejor del sonido filadelfia, Lo mejor de Brasil, o Volviendo a los 70. 

Directes que han anat guanyant amb el temps com el de Serrat, Sabina y viceversa, Loquillo y los trogloditas, Ben endins de Sopa de Cabra, Una historia de la Orquesta Plateria, Simon & Garfunkel a Central Park, el Black & white night de Roy Orbison, o l'inolbidable Alchemy dels Dire Straits.

Bandes sonores tant dispars com The sound of music o Jungle Fever. 

Recopilatoris de grans èxits de Leonard Cohen, Van Morrison, o Nino Bravo.

De l'elegant White album dels The Beatles, al sureny Rose of Cimarron dels Poco, o el meravellós Harvest de Neil Young.

LPs que floten com el Moonflower de Santana o el Wish you were here de Pink Floyd.

D'aquí a casa el Trincar i riure de la Trinca, Nuevo pequeño catalogo de seres y estares d'El último de la fila, el Catalluna de l'Elèctrica Dharma, l'Aquí s'acaba del que es donava de l'Albert Pla, o el Transcantautor última notícia del Jaume Sisa. 

Del primer vinil que em vaig compra per 500 peles a discos balada del carrer Pelayo: American Pie de Don McLean al darrer, el magnífic Monkey see, Monkey do de The New Swing Sextet comprat per error en vinil via online a Vampisoul, ha passat tota una vida però lo festa no ha fet més que començar...i encara em faltaran dies. Tot es fàcilment trobable a les diferents plataformes d'estreaming.

Lady Hawk

Aquest dies que no pot abandonar el niu, Isabeau escolta les llistes de reproducció de la Biblioteca Maria Antonieta Cot-Vallcarca. N'hi moltes i la seva pàgina d' Spotify té un disseny atractiu i acurat. Us deixem la banda sonora de "Nuestra banda podría ser tu vida". Michael Azerrad. Contra. Barcelona, 2013.

Shakespeare's Sister

Ha estat escoltant molt l'últim de la Núria Graham, "Marjorie" (2020). El tercer disc de la vigatana és una carta d'amor a la família a ritme de pop, country i folk. Preciós. 

Dra. Goldfoot 

El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. 

Quan estudies durant el confinament per unes oposicions que no saps ni si es faran, és inevitable acabar adoptant el mètode d'estudi Torrance. Per no perdre els trucs del tot davant d'hores i hores de còpia, he escoltat els següents discos: 

Sonic Youth - Rather Ripped (2006) 

Quan va sortir em va passar totalment desapercebut. Crec que és un dels discos menys valorats del grup. Sencer resulta lisergicament hipnòtic i melòdicament és addictiu. No hi ha acoplaments ni progressions, però és que no fa cap falta. 

Kings Go Forth - The Outsiders Are Back (2010) 

Drumbreaks imbatibles, cordes i metalls brillants i unes veus que van del so Philadelphia a la Motown. Portada de Mingering Mike. Impossible deixar de ballar. 

Bobby Oroza - This Love (2019) 

Una veu de crooner que reposa sobre un seductor matalàs de breaks de bateria i que ataca amb un estil personal tant balades com peces aptes per la pista de ball.  Elegància funk i 60's sense estridències des de Finlàndia. 

BONUS TRACKS

Fàbula de Venècia. Hugo Pratt. Totem Biblioteca. Editorial New Comic. Madrid, 1991.

  

Una de les primeres imatges que recordo de la pandèmia del COVID-19, és la de la ciutat de Venècia confinada. En aquesta ciutat durant el 1921, el Corto Maltés "cau" a la lògia d'Hermes fugint de les milícies feixistes. Venècia, tal i com explica Hugo Pratt al pròleg d'aquesta edició, té una tradició esotèrica que forma part de la seva història.  Seguint les pistes d'aquesta tradició, el Corto Maltés busca una maragda anomenada La Clavícula del Rei Salomó. A més de ser una joia, La Clavícula del Rei Salomó també és un grimori (un manual de màgia). O sigui que qui sap...Un últim apunt bibliofrènic: A l'edició de Norma Editorial el pròleg l'escriu Marco Steiner i no Pratt. I la versió moderna de La Clavícula del Rei Salomó va ser editada per Aleister Crowley. 

El procediment administratiu comú. Fases del procediment. 

Sense prefix - 2... el disc!

Per segona vegada ens endinsem en el fons de la ‘maquetoteca’ de Vapor Vell . El material escollit en aquest cas
 prové de tot allò que es va dipositar en el  al Casal Transformadors. . Un casal de  Joves que va dinamitzar
la vida musical de Barcelona als anys 80. El fons està compost per documents en diversos suports d’àudio
(vinil, casset, cd) i vídeo (Betamax, VHS, U-matic, Betacam). La funció original d’aquests documents era
del més divers: trobem des de la clàssica maqueta fins autoedicions o edicions privades més o menys
elaborades i amb les seves portades; passant per enregistraments de concerts o cintes promocionals de pocs
temes que es feien per trobar bolos o per les emissores de ràdio. Els documents dipositats al fons provenen
sobre tot de Barcelona i Catalunya, tot i que també hi ha força coses de la resta de l’Estat, i
en molta menor mesura de l’estranger. 

En aquesta segona sel·lecció, vam establir un criteri que mostrés un ventall ampli de les coses que succeïen
a Barcelona durant els any 80.  Seguint amb l'eix de l'avantguarda i les experimentacions s'han obert la mostra
 a músiques més ancorades al rock o fins i tot el flamenco. No ens hem centrat només en Barcelona sino
 que hem ampliat el camp d'acció en algun cas a la resta de l'Estat i fins i tot alguna curiositat francesa que
 ens ha semblat interessant de rescatar més enllà del vincle amb la ciutat comtal. Pensada com si d'una
 mixtape es tractés, el viatge que us proposem com els llibres de Carandell , Huertas Clavería o
Martí Gómez retrata una part important de la història de la ciutat.

Francesc Xavier Riembau i Rosich

Historiador de l'Art , Diego Armando DJ,  Wunderkammer, El Fascinant Món de la Música

http://diegoarmandodj.com/

(Text en col·laboració amb Germán Lázaro)

1. JOAN PANCHAMÉ - LA DANZA DE LOS PRIMITIVOS. Una de les grans troballes en la
recerca a l’arxiu de la maquetoteca són els dos cassets del pianista i compositor Joan
Panchamé de la Rosa: Fantasia Piano, presentada al III Concurs de Maquetes (no sabem
exactament d’on), i Efectos, presentada a la III Biennal de Barcelona. D’aquesta darrera
composició, n’hem tret La Danza de los Primitivos, una llarga peça que, igual que la resta,
sembla ser de l’any 1985. La xarxa ens n’ha donat més informació, i sabem que Panchamé
va ser autor l’any 1988 de la banda sonora El poder de la venganza, un film d’arts marcials,
passió que l’ha portat a escriure quatre llibres sobre taekwondo.





2. VO - CAP AU SUD. Nascut a l’Argentina, Ricardo Jacobsohn va produir Musiques pour
un film imaginaire, sota el nom de VO. Des del Buenos Aires natal viatja fins a França, on
desenvolupa la seva passió per l’electroacústica. Multinstrumentista encara en actiu, en
aquesta banda sonora imaginada toca saxos, clarinets, flautes, sintetitzadors, percussions,
bateria electrònica… Rico Toto (Group Zepiss i Moundjahka), originari de Guadalupe
s’encarrega del baix. A la bateria i a percussions vàries, el francès Daniel Chatelain, que ha
dedicat la resta de la seva trajectòria professional als estudis de la música afro del Carib.
És membre de la Société Française d’Ethnomusicologie. Cap Au Sud viatja entre els sons orgànics
d’algunes percussions i els instruments de vent i els sintetitzadors que planegen en
tot el disc. Editat l’any 1985 només en casset, sembla que no va rebre l’atenció merescuda.




3. CB + A d P - PARTY TIME. CB és Comando Bruno i A d P és Avant-Dernières Pensées. El
primer és l’àlies més conegut de Rafael Flores, que va fundar Diseño Corbusier, un dels
projectes més sòlids de les experimentacions ibèriques. Va abandonar ràpidament la banda
de Granada per centrar-se en la seva carrera en solitari. Darrere A d P s’amaga Anton
Ignorant, un murcià que es va establir a Barcelona i es va convertir en un dels agitadors
culturals més importants de la Ciutat Comtal. Audiopeste i Ignorant Buildings són uns altres
noms sota els quals s’amagava Antonio López Pastor, que també ha col·laborat amb Macromassa,
Raeo, Bel Canto Orchestra i amb el LEM de Gràcia Territori Sonor. L’agost del 2019
va morir a Buenos Aires, on residia de feia uns anys. Un petit homenatge a un gran artista.
El tema que escoltem forma part de la cinta que acompanyava el Fenici, una revista feta a
Reus l’any 1987. Al casset, també hi podem trobar Víctor Nubla, Felix Menkar i Don King.



.

4. DON KING - CATALAN TALGO. Mark Cunningham és un dels artistes més importants
de la coneguda No Wave de Nova York. Amb MARS, van crear una obra desafiadora on el
soroll era el pal de paller. L’any 1986 va tocar amb el seu projecte Don King a Barcelona, i
aquesta connexió el va portar a editar l’any 1987 amb 4 Sellos el primer disc del projecte
que compartia amb Lucy Hamilton, també membre de Mars. Els germans Lindsay (Arto i
Duncan) i Toni Nogueira toquen en un disc fet de retalls un viatge amb tren com el del tema
que hem escollit.
Lo-fi i captivador és un disc extremadament juganer, amb la trompeta que guia el trajecte.
És un recull de gravacions de la seva gira mediterrània que Anton Ignorant va ajudar a
posar ordre i escollir les peces que el conformen.
Ja l’any 1991 es va instal·lar a terres catalanes. I ha estat molt actiu. Va formar Raeo amb
el Gat i Anton Ignorant, i com gairebé tothom de l’escena underground, va tocar en alguna
ocasió amb la Bel Canto Orchestra. Va editar en solitari amb Por Caridad Producciones.
Entrat el segle XXI, va formar Bèstia Ferida amb Arnau Sala i Adrián de Alfonso, i el Blood
Quartet és el seu projecte actual.




5.HIDRÀULICS MAI TIPS - STREAP TEASE. Hidràulics Mai Tips, des de Manlleu, van irrompre
en el panorama català guanyant el Concurs de Rock de l’Ajuntament de Barcelona l’any
1984. Ja el 1985 van participar en el programa de TV3, Perifèric Musical, i a la Biennal de
Barcelona, on ja mostraven les seves inquietuds més enllà de la música col·laborant amb el
Ballet Busca. També van tocar a Alemanya i a França, arran de l’espectacle conjunt amb els
pintors i grafiters Inflamables de Bordeus. L’any 1987 van debutar amb El Rebufo, editat per
RNE, van crear dos clips, un dels quals per al programa Oh Bongònia. Just abans van editar
un parell de demos, de les quals traiem una peça instrumental anomenada Streap Tease.
Un dels seus membres és Enric Palau, artífex de l’efímer projecte Jumo i codirector del
Festival Sónar. L’any 1988 es van separar.
Formació : Manoli Peraza (veu), Amadeu Boixet (guitarra, teclats i veu), Manel Olivera (baix),
Enric Palau (teclats, guitarra i veus ) Leonci Coromina (bateria).




6. CLAUSTROFOBIA - CARMELA: DUQUELA D’ ALHUMIA. El projecte de María José Peña,
Pedro Burruezo i Antoni Baltar és un dels més singulars que ha donat la Península Ibèrica,
en un període poc obert a recuperar les músiques folklòriques d’arreu per fusionar-les
amb els sintetitzadors i l’estètica pop. Van editar cinc discos, entre els quals un clàssic
ineludible, Repulsión, on col·laborava el percussionista Aimé Loba i Robert Wyatt. En els
directes sempre van trobar-se molt més desfermats que en les produccions d’estudi. I
una bona mostra és aquesta primigènia versió de l’any 1987, on l’arrel flamenca es troba
amb el postpunk. Només Pedro Burruezo va continuar esporàdicament vinculat a la música
a través de la Bohemia Camerata, que recull el testimoni però sense la pàtina punk del
Claustrofobia.




7. GINESA ORTEGA - ERES ESCARCHA. Nascuda a Metz (França ) però crescuda a Cornellà
de Llobregat, Ginesa Ortega és una de les veus flamenques més important sorgides a
Catalunya. La cantaora gitana, amb una llarga carrera, ha cantat El amor brujo de Falla amb
l’Orquestra del Teatre Lliure i sota les ordres de La Fura dels Baus en un espectacle sobre
Federico García Lorca.
L’any 1987 va enregistrar la seva primera demo, Luna entre mimbres, amb Remolino Hijo
a la guitarra, El Kilate, K. Arena i Juana a les palmes i veus. Caracoles és un dels palos
flamencs menys habituals en els repertoris, i ella ens en lliura una composició pròpia, Eres
Escarcha.



8 .MÚSICA PRIMITIVA -EJECUCIÓN 8. César Lema Costas i Javier Uruburu Somoza són
Ausente i van enregistrar el seu debut al 1986 Música Primitiva, una llarga cacofonia
metàl·lica industrial. Sárdoma - Moledo, n. 21 i n. 67, i dos telèfons sense prefix: la resta
d’informació que trobem. Moledo és un carrer de Vigo, i Sárdoma, una parròquia d’aquesta
ciutat gallega. El projecte va existir entre l’any 85 i el 95, van editar 7 cassets, un dels qual
s’incendiava al ser reproduït, fet que els hi va comportar segons expliquen alguns problemes
amb la justícia. Ausente era uan societat cultura de 1+1 = a 1. Les seves gravacions les
feien ben a prop de la naturalesa salvatge i podem escoltar les pedres i els rius.

Selecció i text: Xavier Riembau
Mastering: Director Wilkins
Digitalització: Pablo Miranda
Imatge i disseny: Eli Gras
Fotografia antiga Vapor Vell: Xavier Basiana
Ajuntament de Barcelona
Ass. Cult. La Olla Expréss
Dediquem aquesta selecció, molt afectuosament, a la memòria del nostre company,
recentment desaparegut, Anton Ignorant (1957-2019)

Apunts per a una maçoneria bibliotecarista

La primera norma del Club de la Lluita és no parlar del bibliotecarisme.

El bibliotecarisme no és biblioteconomia.

El bibliotecarisme és el fantasma de la biblioteca.

El bibliotecarisme està empadronat al Beagle.

El bibliotecarisme és la hipotenusa.

El bibliotecarisme no és gestió, catalogar, taulells, lots, clubs de lectura, llistes de compres, activitats, morosos, recursos humans, horaris i no serà mai comentat a una reunió.

L'arma del bibliotecarisme és la llibreta d'anelles superiors de Colombo.

El bibliotecarisme comença allà on acaba la frase: "Al lot ens arriben discos d'artistes molt raros."

El bibliotecarisme és l'amplitud de banda de la biblioteca.

El  bibliotecarisme no es cremaria a l'incendi d'Alexandria.

L'absència de bibliotecarisme es nota pel cúmul de cabell de Samsó al terra d'una perruqueria.

El bibliotecarista és un ventríloc.

El bibliotecarisme es regeix per un interessat principi d'incertesa: tot observador el condiciona...  favorablement.

Diàleg bibliotecarista, quan algú va reconèixer Beckett passejant per Paris:
- Disculpi, és vosté Beckett?
- A vegades

El bibliotecarisme és un cavall sense sarró esperant a la porta d'una biblioteca.

La temperatura de congelació del bibliotecarisme són les estadístiques de préstec, sobre tot si són bones.

El bibliotecarisme és l'astronomia de la cultura.

No hi ha titulació ni acadèmia de bibliotecarisme.

El bibliotecarisme no ofereix un Do, un Mi bemoll, un Sol, sinó un acord de Do menor.

El bibliotecarisme segueix la màxima de Sénancourt: "Si el que ens espera és el no-res, fem que això sigui una injusticia."

El bibliotecarisme és l'arc tens.

A la porta de les Jornades, el bibliotecarisme canta una cançó de cecs amb algunes monedes a la funda de la guitarra.

El bibliotecarista sap que el trèvol de tres fulles és fascinant.

El bibliotecarista ha guanyat temps pel seu ofici gràcies a la crisi de l'ofici.

El bibliotecarisme és la corba més bella entre el context de l'obra i el context del receptor.

El bibliotecarisme és un somni en el que els seus objectes són palpables.

El bibliotecarisme no pertany a cap identitat, a cap guarisme. És una série de singularitats: 1 + 1 + 1 + 1 + 1  + 1...

El bibliotecarisme són les columnes d'un temple derruït.

El  bibliotecarisme no té essència sinó existència. El bibliotecarisme, quan no té existència, té insistència.

El bilbiotecarisme és l'epicureísme de les biblioteques.

El bibliotecarisme es pot donar sense biblioteca.

(Es poden utilizar aquests apunts lliurement sense prescripció mèdica ni bibliotecària.)