Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nina Simone. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nina Simone. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de març del 2017

Homenatge a Abbey Lincoln, Nina Simone i Billie Holiday a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents




A la Biblioteca Vallcarca i els Penitents celebrem el dia de la dona amb un homenatge a tres dones fonamentals en la història del jazz:


ABBEY LINCOLN
















NINA SIMONE



BILLIE HOLIDAY



La cantant Celeste Alías serà l'encarregada de reviure i reinterpretar a les grans cantants amb l'acompanyament del contrabaixista Horacio Fumero.


La Celeste Alías és va iniciar en el món de la música tocant el clarinet però de mica en mica es va endinsar en el terreny de la veu. Té una llarga trajectòria com a cantant en diferents formacions i ha compartit escenari amb altres gran noms del jazz contemporani. La Celeste és també professora de veu Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona.
http://www.celestealias.com/ 


Horacio Fumero, oriünd d'Argentina però establert a Barcelona des de l'any 1980, és un dels contrabaixistes de jazz més actius i internacionals de casa nostra. Va formar part del Trio de Tele Montoliu durant dues dècade i actualment participa en diferents formacions. Fumero és també professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona.
                                                                                                        http://horaciofumero.com/web/



Celeste Alías, Horacio Fumero i Pau Ruiz, en el "Concert de la vergonya" (Luz de Gas, 13 de juny de 2016).

dilluns, 11 d’abril del 2016

Festival Mot: Vides escrites, tocades i cantades

Enguany el Mot el Festival de Literatura de Girona i Olot dedica la seva edició a les "Vides escrites, escriure vides" i explora els processos creatius que hi ha darrere les biografies literàries. Les biblioteques de Girona s'han sumat al festival amb una guia de lectura, exposicions de fons relacionades amb el Mot i el concurs de microrelats "A Peu de Foto". A més a més, la biblioteca Ernest Lluch exposa vides escrites de músics i compositors. 

Foto: Biblioteca Ernest lluch 

Des de l'Ampli hem triat cinc d'aquest artistes i us hem fet una breu introducció a la seva vida i una petita ressenya dels llibres que parlen d'ells: 

Violet Gordon Woodhouse (1872 - 1948). Tres (o més) no són multitud. 

Violet al piano 

La pionera del harpsichord, que era coneguda oficialment com a senyora Gordon Woodhouse vivia amb els seus quatre "marits" -encara que només un d'ells era el seu espòs legal els altres també es consideraven casats amb ella- en una llar estranya, però feliç. Jessica Douglas-Home, la besnéta de l'avui injustament oblidada intèrpret, va escriure la seva biografia per reivindicar-ne el talent. 

Violet: Vida y amores de Violet Gordon Woodhouse. Jessica Douglas-Home. Circe. Barcelona, 1998. 

Portada del llibre 
Bonus tracks: 




Violet tocant Haydn (De qui també s'exposa una biografia) 

Fela Kuti (1938 - 1997). Black President


Fela Kuti: La música és l'arma

El creador de l'afrobeat i fundador de la República de Kalakuta té una biografia estretament lligada a la seva música. Va fundar un diari, YAP News, un club, The Shrine, i un partit polític, el MOP, que van servir per difondre les seves idees i la lluita contra els mals endèmics que pateix Àfrica. Aquestes iniciatives li van comportar ser considerat l'enemic públic número 1 de Nigèria pels succesius règims militars d'aquest país, que el van perseguir i torturar a ell, a la seva família i als seus amics. 

Fela Kuti. Espíritu indómito. Sagrario Luna. Milenio. Lleida, 2014

Portada 


Bonus tracks: 

Diego A. Manrique fa un retrat de Fela i una selecció de la seva discografia.

Entrada sobre Fela Kuti a l'Enciclopèdia de Música Africana. 

Fela Kuti en acció. 

Janis Joplin (1943 - 1970). L'home més lleig del campus.

Rock Mama

Grace Slick, la cantant de Jefferson Airplane, recorda que "la Janis era molt vehement i molt diferent; posava de manifest totes les emocions". Janis Joplin es va negar a ser una "bona noia" molt abans que el seu comportament fos legitimat pel moviment feminista modern. Al final "la porca" de Port Arthur es va convertir en la primera superestrella femenina del rock. 


Janis Joplin. Las cicatrices del dulce paraíso. Alice Echols.Circe.  Barcelona, 2001. 



Portada
Bonus tracks: 

Janis Joplin  (Web oficial)

Ressenya del llibre .

Tràiler del documental .

Janis Joplin en acció. 


Syd Barrett (1946 - 2006). Crazy Diamond

Syd Barrett entre llums abans d'apagar-se 

"Wish you where here" és la cançó que li van dedicar els seus companys de Pink Floyd quan no sabien on parava en Syd. El Madcap -sobrenom amb el que també era conegut Barrett- es va retrobar amb els seus companys, però la seva ment estava perduda per sempre. El disc que va gravar amb Pink Floyd i que va catapultar el grup a la fama, "The piper at the gates of dawn", pren el nom del capítol set d'un dels llibres preferits del Madcap: El psicodèlic "El vent entre els salzes" de Kenneth Grahamme

Syd Barrett. El brillo de la ausencia. Rob Chapman. Global Rhythm. Barcelona, 2012.

 Portada del llibre 


Bonus tracks:






Nina Simone (1933 - 2003). Entre el cel i l'infern 

La sacerdotesa del jazz 

Els que vam assitir al Bib&Play encara recordem totes les dones del jazz de les que va parlar la Teresa Torres. Una d'aquestes cantants va ser Nina Simone. Nascuda com a Eunice Waymon, Nina Simone va ser una nena prodigi que somiava amb ser la primera gran concertista negra de música clàssica. Però no ho va aconseguir perquè segons ella, el conservatori de Filadèlfia on volia entrar li va negar l'accés per ser negra. Després d'aquest episodi, Eunice va començar a cantar jazz i per fer-ho es va canviar el nom i va esdevenir Nina Simone. Va ser un mite però també una bruixa africana enganyada i trencada. 

La vida a muerte de Nina Simone. David Brun-Lambert


Portada


Bonus Tracks: 









divendres, 16 de setembre del 2011

Newman, Simone i Baltimore





Algun dia m'agradaria viatjar a la ciutat nord-americana de Baltimore. Voler conèixer una ciutat només per haver escoltat una cançó la lletra de la qual descriu aquest lloc, deu voler dir que qui ha escrit aquesta cançó en qüestió ha fet una gran feina! La cançó de la qual us vull parlar en aquest post es titula Baltimore. Fou escrita i composada l'any 1977 per Randy Newman, compositor, arranjador, cantant i pianista, i més endavant versionada per la compositora, pianista i cantant Nina Simone (nascuda Eunice Kathleen Waymon a Tryon, Estats Units, 1933-2003) en un fantàstic tema que és el que a mi em va portar a investigar sobre la seva originalitat i autoria.

Randy Newman va néixer l'any 1943 a Los Angeles, California. Pertany a una saga de compositors entre els que cal destacar els 3 germans del seu pare, Alfred Newman, Lionel Newman i Emil Newman. Amb només 17 anys, es convertia en compositor professional, una carrera que destaca per la composició de música per a cinema i que ha rebut una colla de premis, incloent-hi un Oscar, un premi Emmy, i quatre premis Grammy.

Era l'any 1977 quan Newman escrivia i composava la cançó Baltimore




Situem-nos, però, una mica en el mapa i busquem a la wikipedia: Baltimore és una ciutat independent localitzada a l'estat estatunidenc de Maryland. És part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore.

És la ciutat més gran d'aquest estat i té una població de 638.614 habitants, tot i que arriben a més de 2.668.056 si s'hi inclouen els de l'àrea metropolitana. El nom prové del nom del fundador de la colònia de Maryland,"Caecilius Calvert, segon baró de Baltimore". Una dada curiosa: el 7 de febrer de 1904, el Gran Incendi de Baltimore va cremar més de 1.500 edificis en 30 hores, cosa que obligà a reconstruir totalment la ciutat.

La cançó diu així,

Beatup little seagull
On a marble stair
Tryin' to find the ocean
Lookin' everywhere

Hard times in the city
In a hard town by the sea
Ain't nowhere to run to
There ain't nothin' here for free

Hooker on the corner
Waitin' for a train
Drunk lyin' on the sidewalk
Sleepin' in the rain

And they hide their faces
And they hide their eyes
'Cause the city's dyin'
And they don't know why

Oh Baltimore
Man it's hard just to live
Oh, Baltimore
Man, it's hard just to life, just to live

Get my sister Sandy
And my little brother Ray
Buy a big old wagon
To haul us all away

Live out in the country
Where the mountain's high
Never comin' back here
'Til the day I die

Oh, Baltimore
Man, it's hard just to live
Oh, Baltimore
Man, it's hard just to live, just to live

El que vindria a dir, més o menys:

Baltimore

Una petita gavina s'estampa
contra una escala de marbre
intentant trobar l'oceà
mirant a tot arreu


Temps durs a la ciutat,
en una difícil ciutat prop del mar
sense llocs cap a on córrer
i sense res gratuït

Una prostituta a la cantonada
esperant un tren
Beguts que jauen al terra
dormint sota la pluja

I tots ells amaguen les cares
i amaguen els ulls
"perquè la ciutat s'està morint"
i ells no saben per què

Oh Baltimore
és dur viure-hi


Agafa la meva germana Sandy
i el meu germà petit Ray
compra un vell i gran vagó
i porta'ns lluny d'aquí

A viure, fora, al camp
on les muntanyes són altes
i no torneu mai més
fins al dia que jo sigui mort

Oh Baltimore,

és dur viure-hi


Però com ja he comentat, jo vaig topar-me amb aquesta cançó a partir d'una versió. Utilitzant l'Spotify i la seva opció de cerca mitjançant combinacions per estils i èpoques, vam arribar per casualitat a aquesta cançó (gràcies Miquel!). A partir d'aquí, només es tractava d'esbrinar si la cançó es trobava en cd a les biblioteques de Barcelona. I així és com va entrar a casa. Gràcies a un fantàstic disc triple d'una de les figures musicals més destacades del segle XX que hi ha disponible a gairebé totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.



Aquest disc es titula To be free, i és un treball retrospectiu de la carrera musical de l'artista. Inclou 54 cançons: des de les més famoses, fins a les inèdites (8 títols!), les enregistrades en directe (quasi bé la meitat), i moltes altres versions d'artistes com Duke Ellington, George Harrison, Kurt Weill, Screamin' Jay Hawkins, The Bee Gees, Jacques Brel, Leonard Cohen, Bob Dylan, Aretha Franklin, etc. El pack, en format allargat, inclou a més, 1 dvd inèdit sobre la vida i la carrera de la cantant i un llibre d'unes 50 pàgines que introdueix i situa cadascuna de les cançons que s'inclouen en el disc.

En el cd número 3 es troba el tema Baltimore, entre moltes altres cançons poc conegudes i genials de la reina del soul. Aquest tema, Baltimore, originàriament apareix en un disc de la cantant que porta el mateix títol, Baltimore i que es va editar l'any 1978 (aquest disc va sortir al mercat 4 anys després del que havia estat el seu darrer treball discogràfic, It Is Finished)

L'any 1978, un any després que Newman composés el tema, Nina Simone va fer la seva versió:





El text de Newman és cru i sincer i aconsegueix trasmetre un sentiment que es perceb generalitzat de desesperació, tristor i resignació però de somni i il·lusió al mateix temps. És fàcil imaginar-se l'ambient de la ciutat que Newman sembla que coneix molt bé, tot i que ell va néixer a Los Angeles i es va traslladar a viure a Louisiana, força lluny de Baltimore. M'agradaria saber, tot i que no ho he pogut esbrinar, quina fou la seva relació amb la ciutat de Baltimore...


La versió de Nina Simone és arranjada per David Matthews, qui potser accentua massa els instruments de corda tot i que a mi és un dels trets que més m'agrada de la cançó, curiosament. Sovint hem sentit a l'artista a ritme de blues, de jazz i gospel però no pas a ritme de reggae i això en part és el que fa diferent i atractiu aquest tema.


Altres grups i cantants han seguit versionant Newman: The Tamlins, Lee Ritenour i Lisa Fischer, George Nooks, Coldfinger, Anna Lauvergnac i Julia Hülsmann, Udo Lindenberg, Cameron Blake, Bunny Rugs, Hilary York... Ara bé, per a mi no ha cap versió tan brillant, tan emocionant i evocadora com la de la gran Nina Simone.

Una d'aquestes versions més destacades és la del grup de reggae jamaicà The Tamlins

The Tamlins - Baltimore (1979)




Així doncs, aquest post neix a partir d'escoltar una cançó poderosa i inspiradora, que alhora és una versió. A la seva autobiografia, Nina Simone escriu que la seva missió com a artista és aconseguir que la gent senti en un nivell profund. En aquest cas, ho ha aconseguit.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...