Fa un parell de setmanes al Mercat del Vinil de Girona, Mumu 334 rendia homenatge al Dj i productor Jota Mayúscula, mort recentment. Aquest cap de setmana el hip hop torna a Girona per partida doble: amb una exhibició de breakdance a La Marfà, organitzada per Erol Urbà dins el Festival Monar't i els concerts de Vinnie Kairos i Mad Phi més el showcase d' Skata 23,Gea, Yezi Boy i Nevea La Volta. La festa acabarà amb l' amic Soul Glo als plats (Text: Lídia Noguerol)
El b-boying o breakdance és un dels pilars de la cultura hip hop. Si vols que el teu toprock, footwoork, resumint que els teus passos tinguin força i t'has de moure amb la música, al ritme que et marca. Sí, sembla una evidència, però no tothom ho sap fer. El reputat DJ Timber ha fet fa poc un tutorial que acompanya el seu últim mix "Space Funk"
Timber explica que: "Vaig fer aquest vídeo per explicar i demostrar la base bàsica de b-boy aplicada a la música a diversos tempos i mostrar com el tempo de la música afecta la dansa, quan us quedeu tancat al groove" [Groove és molt díficil de traduïr. Poso el text original en anglès perquè per context s'entén millor:I made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation appliI made this video to explain & demonstrate basic b-boy foundation applied to music at various tempos and show how the tempo of the music affects the dance, when you stay locked in to the groove.]
BONUS TRACKS
Ja que Vinnie Kairos s'inspira en Espriu i nosaltres som bibliotecaris musicals, us deixem un parell de llibres curiosos:
El Fascinant Món del Hip-Hop . Del Bronx a Hollywood.1972-2005
Un recorregut per mostrar la varietat de registres del que anomenem Hip-Hop i la cultura que ha generat (Graffiti, Breakdance i Rap) . Una manera de crear essencial en gairebé totes les produccions musicals del Segle XXI .Ens endinsarem a finals del segle passat per veure d’on vé i com es construeix un gènere que ens porta a l’infinit i el més enllà!
1.Ocupem el carrer! El Hip-Hop
i el Bronx .1972-1984
Un viatge apassionant que ens portarà de l’Spoken
Word dels 60 al funk dels 70 amb l’eco dels soundsystems jamaicans de fons fins
arribar a la creació de l’electro. Un viatge en paral.lel a l’explosió del punk
i la música disco.
(3 d’abril)
2.L’època dorada del Hip-Hop : el
sampler i el copyright. 1985-1992.
Tant a nivell creatiu amb l’aparició del
sampler, com a nivell comercial gràcies al videoclip, aquest és el període
daurat d’aquesta música popular i avantguardista a parts iguals. Tot el que no
és tradició és plagi deia Eugeni D’Ors, i en aquest cas és tradició viva!
(10 d’abril)
3.L’explosió del Hip-Hop . Por
a un planeta negre. 1992-2005.
La primera generació que ja ha nascut amb el
hip-hop com a banda sonora principal de la seva vida, viatja en moltes
direccions, de l’underground primigeni
al mainstream i també s’instal·la definitivament a tots els racons del planeta
terra. El Hip-Hop convertit en la Música més Universal que existeix!
(17 d’abril)
Audicions Comentades per Xavier Riembau (Diego
Armando Dj)
Girona no és Jamaica, però també té els seus soundsystems: El Victory i l'Arise i un de nou i molt més modest que vol recordar les arrels jamaicanes del hip hop, el BiblioLluch Soundsystem.
Tot a punt per portar la música de la biblio al barri
El BiblioLluch Soundsystem va néixer per fer una activitat amb Els Químics, l'espai jove del barri Pla de Palau, batejada com a "Spin the hits". Els Químics, entre d'altres projectes, ha impulsat la Ràdio Atòmica i ha ajudat a enregistrar unes quantes cançons als b-boys del barri. L'estil que més ho peta als Químics és el trap i també s'escolta molt hip hop francès.
L'enveja de Radio Raheem
Aprofitant la moguda dels Químics la biblioteca Ernest Lluch va proposar a l'espai jove d'anar-hi un dia i portar els CD del seu fons. La biblio posava una cançó i després la gent dels Químics una altra, que podia ser de la biblioteca o d'ells fent servir qualsevol dispositiu. El més utilitzat va ser el mòbil.
Cartell old school de l'activitat
El primer "Spin the hits" va començar com un mercat de "triar i remenar". Alguns dels comentaris que es van sentir mentre es muntava la paradeta-soundsystem van ser:
El micro ha mort
"Mira te han traído un regalo" (Quan van veure el paper que folrava un antic arxivador de floppy disc).
Arxivador regal
"¿Este quién es? ¿Tu padre?" (Fent referència a una foto d'un CD amb el careto de Frederic Mompou).
"Me has jodido la vida" (Quan van saber que el micro no anava)
Juajuas i plors de riure quan li vaig dir CASEO (tot junt) al rapero Kase.O.
"Vaya temazos" "¿No hay más banda sonoras?" "Ni idea de que es esto", "¿Hay de los Beatles?" (Mentre miraven els CD de la biblio).
Mandanga
Un cop tothom va haver triat els seus CD ("Vaya temazos"), van triumfar els de hip hop, vam apretar el play. Aquestes van ser les cançons:
Acabem avui la sèrie de posts dedicats als nostres teenagers i la seva música centrant-nos en un un tema especial: el hip hop.
Ara mateix, el hip hop és la manifestació cultural urbana amb la qual més s'identifiquen la majoria dels nois i les noies a qui estem dedicant aquests articles (infants i joves de 12 a 16 anys). Generalitzar diuen que és lleig, però em permeto aquesta llicència.
Per a saber-ne més, la wikipèdia dóna algunes pistes sobre aquesta manifestació cultural: hip hop/wikipèdia.
També, sobre el hip hop, a l'AMPLI hi trobareu diversos articles molt útils per a saber de què estem parlant exactament quan parlem d'aquest estil musical: hip hop a l'AMPLI.
En aquest últim post de la sèrie, volem donar algunes pistes, idees, respostes (?) a la tercera pregunta que vam formular:
_________________________________________________________________ 3. Ha arribat l'hora de diferenciar i identificar clarament al prestatge l'estil hip hop? Generalment, a les biblioteques públiques classifiquem aquest estil musical dins el macro-grup "músiques modernes". Segons la classificació CDU per a enregistraments sonors, el hip hop pertany a la classe número 2 Pop-Rock (en el cas d'algunes irreductibles biblioteques de les comarques gironines, a la número 3).
El resultat és que hem anat creant col·leccions de "músiques modernes" de dimensions cada vegada més grans que engloben estils musicals tan diferents com: pop, rock, heavy metal, punk, rap, hip hop ... Tots dins el mateix sac. Tot i que en el registre dels exemplars definim els diferents estils musicals, de manera que siguin recuperables a l'hora de fer una cerca temàtica, potser també hauríem de pensar en una forma més senzilla i adequada als nous temps de presentar aquestes col·leccions, físicament, als/les nostres visitants. En aquest post anterior, explicàvem la posada a la pràctica d'una nova divisió per a aquest gran grup musical, seguint les indicacions de la biblioteca Vapor Vell de Barcelona: un estiu musical: la nova classificació discogràfica a la biblioteca de Banyoles
Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman
Si bé aquest gènere musical pot ésser escoltat per una tipologia de persones molt diverses i de totes les edats, sí que és constatable que està molt més a prop d'una franja d'edat determinada. El fet que molts dels hits supervendes pop dels últims temps tinguin com a base el ritme i els versos cantats del hip hop, també ha popularitzat aquest gènere entre un ventall de persones més ampli i en franges d'edat cada vegada més joves. A les acadèmies de dansa, cada vegada té més presència aquest tipus de ball que mescla elements del funky amb les danses urbanes occidentals nascudes els anys 80. Així com es fan campionats de ball de saló, també es fan campionats de funky. I els i les participants cada vegada són també més joves. Això passa a Catalunya i arreu.
Mini-exposició de música hip hop i rap a la Biblioteca de Banyoles (abril 2011)
De totes maneres, si hem decidit incloure algunes mostres de música hip hop als prestatges de música per a infants i joves, una opció que seria ben lògica, haurem de tenir en compte (o no) un concepte: el Parental Advisory. I és que un dels problemes que podem tenir a l'hora d'incloure seleccions de hip hop i rap als prestatges infantils i juvenils és el contingut explícit de les seves lletres. Molts discos que, paradoxalment ens demanen nens i nenes al voltant dels 10-12 anys, ens arriben etiquetats amb aquest suggerent missatge:
Per acabar definitivament amb aquests 3 posts sobre les llistes musicals "teen", un preciós regal sonor. Una playlist elaborada amb la col·laboració de l'Estel, la Júlia i l'Alma, tres "teen" usuàries de biblioteques que estan sempre a la última ;-) Notareu que hi ha una curiosa mescla de rock català i pop supervendes. I enmig de tot això, el grup de rap català que ja ha aparegut en aquest bloc, At Versaris. I és que de vegades tenen cops amagats ...
En aquesta ocasió, vaig demanar-los que hi afegissin els temes més hip hop que escolten ara mateix. Aquest és el resultat. Gràcies, nenes!!!
Els posts anteriors: Llistes musicals "teen": ens fan por? Part One - Part Two
I que acabi la sèrie no vol dir que la qüestió estigui solucionada. El debat, perquè sigui profitós, ha de continuar obert.
seguint amb els actes musicals de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell, aquest dijous tindrà lloc un Taller de Hip-Hop. Aquest taller serà realitzat pel cantant, productor i MC de badalona WELELO. Col·laborador d'infinitats de projectes, el seu Ep "Camaleònico" ha estat una de les últimes alegries del rap local. Aquesta és la seva web: http://www.blogger.com/www.welelo.com
Sorgit dels suburbis americans a finals dels 60, el hip hop va ser un mitjà d'expressió urbana per comunitats negres i llatines de caràcter marginal, contestatari. Mai influït pel lament, ni l'afectació sentimental, la seva visceralitat ha canalitzat la ràbia de molts barris pobres com el Bronx, Queens o Brooklyn. Extés arreu del món, el hip hop ha aglutinat tota una sèrie de disciplines artístiques lligades a l'art urbà: el ball sobre l'asfalt, el graffity sobre parets, la música mesclada per un DJ.
Després de 4 dècades, el hip hop s'ha consolidat com un estil musical descarnat i eloqüent, diversificant-se en molts subestils i generant cerimònies col·lectives com les increïbles batalles de rap, on diversos cantants improvisen i es contesten sobre la marxa cantant.
L'article de la wikipèdia (http://es.wikipedia.org/wiki/Hip_hop) és senzill, complet, una bona introducció que permet crear una exposició efectiva i oberta. Avui el hip hop s'ha consolidat entre el públic adolescent, com un dels primers signes d'insubordinació i d'identificació grupal.
El taller consistirà en una panoràmica pràctica sobre les principals tècniques que conformen aquest estil: temes clàssics, tendències estètiques, tècnica rítmica, recursos literaris... Serà, doncs, una mostra de la cuina d'aquest gènere, el making of del hip-hop.
No està pensat exclussivament per adolescents, malgrat que és previsible que conciti un interés especial en aquesta franja d'edat. El taller està obert a tothom que tingui curiositat. El hip hop és un gènere transversal, amb una potència expressiva i rítmica explotable a qualsevol edat, per qualsevol tema.
Us recordem tota les activitats musicals que giren entorn de la celebració del 10è aniversari de la biblioteca. Podeu clicar sobre la imatge i veure en detall el programa.
P.D.: En acabar aquest post, mentre una aranya passejava pel seu descomunal ampli, el Doktor que viu al costat d'aquest bloc va rejovenir bruscament. Com si fos un ventríloc, sense moure els llavis, es va sentir: "Les biblioteques. No són sales de música, ni tendes de discos gratis. No. Són cuina, taller, making of". Amb una transició súbita la seva cara va tornar a reflectir la seva insondable edat, es va fer un silenci inquietant, l'aranya va acabar la seva teranyina.
La secció de música de la Biblioteca de Palafrugell. Foto: Biblioteca de Palafrugell
Agraïnt la col·laboració de la seva directora, la Carme Fenoll, AMPLI-fiquem una activitat musical feta fa unes setmanes a la Biblioteca de Palafrugell.
L'any 2009, una petita demostració de música i dansa del grup palafrugellenc de hip hop "Junior's Crew" format per un grup d'usuaris habituals de la biblioteca de Palafrugell-, va reunir a la biblioteca uns 200 joves, només comptant amb la difusió del boca-orella. Arran de l'èxit d'aquesta iniciativa entre el públic més jove, la Carme Fenoll va voler endinsar-se en aquest ambient musical amb una nova proposta: organitzar una battle de hip hop.
El hip hop com a cultura urbana inclou diverses disciplines. Una d'elles, a banda de la dansa breakdance o la pintura mural grafitti- és el cant improvisat amb una base musical programada. Una battle és un enfrontament entre dos cantants que improvitzen els seus versos, o també una competència entre grups de breakdance, parelles o individuals.
A Palafrugell, seguint les recomanacions i l'empenta dels mateixos usuaris i col·laboradors, van organitzar una battle de cantants individual, que va comptar amb la participació d'un total de 6 parelles.
"A Palafrugell tenim molt públic juvenil a la biblioteca i des de fa tres o quatre anys ens podem adonar que un dels temes que més els hi interessa a bona part del nostre públic és el hip-hop. Això ho hem pogut constatar en el programa de ràdio Bibsons que fem amb els joves i amb les demandes de compra de nova música." ens explica la Carme.
Un dels participants de la battle en plena actuació. Foto: Biblioteca de Palafrugell
En aquest cas, a banda de ser una interessant iniciativa"musictecària", l'activitat destaca també per la col·laboració entusiasta i voluntària dels mateixos usuaris que la van co-organitzar i hi van participar, la majoria, joves adolescents d'origen marroquí. Un col·lectiu que sovint no troba el seu lloc a la biblioteca -o que sempre es mou pels mateixos interessos- i que, mitjançant una activitat que, ara per ara, els és tan propera, s'hi poden sentir una mica més a gust i també valorats.
"La llengua de les improvitzacions sempre era el castellà i malgrat que sempre apareixia alguna "grolleria" (per dir-ho finament), la consigna era intentar no dir masses paraulotes i que apareixés la Biblioteca en les actuacions." ens expliquen des de la biblioteca.
Hip Hop Battle Foto: Biblioteca de Palafrugell
A la Biblioteca de Palafrugell tenen ganes de tornar a repetir l'activitat d'aquí mig any, fent encara una difusió més àmplia per aconseguir més parelles improvitzadores de hip hop i més públic. Des d'aquí, tot el suport !
Normalment, quan les persones estan tristes, no fan res. Es limiten a plorar. Però quan la seva tristesa es converteix en indignació, és quan poden fer canviar les coses. Malcolm X.
Aquest any es celebren els vint anys de l’edició del millor disc de la història del hip hop, It Takes a Nation of Million to Hold Us Back dels Public Enemy amb el què s’inicia també el rap combatiu o political rap. Corre l’any 1988, Ronald Reagan és president dels USA, època de conservadurisme radical, episodis racistes, política exterior imperialista, política interior repressiva i discriminatòria… Temps dolents per a les classes menys afavorides i per a tot el que no és home, blanc, heterosexual, cristià i amb recursos econòmics suficients per no ser catalogat de desgraciat o de culpable de la seva situació.
Track: Don’t Belive the Hype. Àlbum: It Takes a Nation... (1988).
Aquest és l’ambient social i polític del què sorgeix el segon àlbum de Public Enemy, una bomba de potència inaudita fins el moment, que casa a la perfecció el hardcore i el rap i que conté unes lletres incendiàries que planten cara, sense complexes, a la societat americana blanca i conservadora. És el moment de cridar I'm Black and I'm Proud, de recuperar el missatge de Malcolm X i reivindicar el Black Power, de fer sentir, de nou, la veu de la comunitat afroamericana.
Abans de repassar els noms més importants dels MC i dels grups més representatius del què va ser i és l’escena rap compromesa políticament als Estats Units, us faig cinc cèntims dels seus orígens i de les seves influències:
ANYS 60's: Malcolm X i els Black Panthers:
Malcolm X: líder polític i ideològic, fundador de la Nació de l’Islam (NOI) i de l’Organització de la Unitat-Afroamericana. D’idees socialistes, recolçava el Black Power, defensava l’orgull de ser negre, la creació d’un estat independent negre i la política de la identitat. La seva evolució ideològica el va convertir en un activista pels drets humans de totes les races i a cercar la unitat negre transcontinental. L’any 1965, va morir assassinat mentre donava una conferència.
Black Panthers Party: Organització política afroamericana fundada l’any 1966 per Huey P. Newton, Bobby Seale i David Hilliard a Oakland, Califòrnia. Influenciats per les idees de Malcolm X, defensaven els drets dels afroamericans i reivindicaven tracte igualitari, el fi de la brutalitat policial i denunciaven els problemes que patia la comunitat negre (racisme, falta d’educació i recursos, atur). Per a més informació, consulteu el web: http://www.blackpanther.org/
Anys 70's - 80's: Gil Scott Heron i els pares del rap:
Gil Scott-Heron va néixer a Chicago l’1 d’abril de 1949. Poeta, músic i activista afroamericà, es considera un dels pares fundadors del rap. Scott-Heron musicava els seus poemes i el seu primer àlbum era un conjunt de lectures musicades del seu llibre Small Talk at 125th and Lenox (1970). Temes com The Revolution Will Not Be Televised, que podeu sentir tot seguit, anticipen el rap, el rhythm and poetry, la forma d’expressió dels músics del carrer que organitzaran, durant els anys 70, les block parties il·legals. The Revolution Will Not Be Televised, ens convida a tancar el televisor i sortir al carrer, però a banda del missatge polític, és un dels temes que més va influenciar a tota una generació de MCs i el disc, on està inclosa, una de les obres mestres del soul-jazz.
Arriba l'any 1979 i un grup de disco-funk, The Fatback Band, edita el que es considera el primer rap de la història, el single King Tim III (Personality Jock), que tot seguit podeu sentir:
Poc després i també al 1979, els Sugarhill Gang editen el famós Rapper's Delight, tema que obrirà al rap les portes de les emisores de ràdio comercials. El gran públic comença a conèixer la cultura hip hop.
Pel que fa als orígens del rap polític, a més del Gil Scott-Heron, trobem dos noms clau: Grandmaster Flash & the Furious Five, que l’any 1982 editen The Message, el primer single amb conciència social que parla sobre les dificultats de viure al ghetto. I el gran DJ, originari del Sud del Bronx, Afrika Bambaataa que també el 1982, edita el single Planet Rock, tema clau en la història del rap i on el creador de la Universal Zulu Nation deixa al descobert les seves idees més properes a un concepte humanista de la vida.
Tot seguit podeu sentir el Rapper’s Delight, The Message i Planet Rock:
I ara, donem un pas més en aquesta breu trajectòria pel rap polític. Com comentàvem a l'inici, els Public Enemy inauguren aquesta corrent amb el It Takes a Nation of Million to Hold Us Back. Tot el disc reivindica, protesta, manifesta i exigeix, ja no és només un tema aïllat dins un àlbum. Estem davant d'una declaració de principis, d'una forma nova d'entendre el rap com a vehicle de protesta dels més desfavorits, de fer sentir la veu dels que viuen a Harlem, al Bronx o a qualsevol indret dels Estats Units amb majoria blanca. En aquest sentit, Public Enemy fan seva l'actitud punk i a partir d'aquest moment, altres grups i Mcs s'afegiran al carro. I no són pocs. A continuació us presentem alguns d'aquests rapers, ben allunyats del gangsta rap de l'actualitat que ha popularitzat lletres sobre sexe, noies i drogues. Aquí teniu una mostra que també existeix el rap amb consciència, a vegades contundent i a vegades més a prop del funk-soul melòdic, però mai frívol. Les temàtiques van des de la dura realitat del jove negre que viu més temps del compte al carrer fins a crítiques contra l'actual govern de Bush.
2PAC (Tupac Shakur) Icone indiscutible de la cultura hip hop. El raper per excel·lència. Durant la seva curta vida (va morir assassinat amb només 25 anys) va esdevenir també actor, productor i poeta. Originari de Harlem, els seus pares militaven al Partit de les Panteres Negres així com altres membres de la seva família. Amb només 20 anys va editar el seu primer àlbum, 2Pacalypse Now influenciat per Public Enemy i KRS-One. La violència policial cap als negres, les dificultats de viure i sortir del ghetto i els problemes en general de la comunitat afroamericana a les grans ciutats, van ser els temes claus del disc que no desapareixerien en posteriors àlbums. Va morir assassinat l’any 1996 en circumstàncies encara no del tot aclarides. Sens dubte un dels MC’s més influents de la història del rap.
ARRESTED DEVELOPMENT Col·lectiu de músics fundat a finals dels anys 80 per l’MC Speech i DJ Headliner que barregen el rap, el soul, el blues i el funk amb marcades influencies d’Sly and the Family Stone. Les seves lletres són compromeses social i políticament però sempre amb un to optimista, positiu, i menys combatiu que els pares del political rap, Public Enemy. El seu primer àlbum, 3Years, 5Months and 2Days in the Life Off va vendre 4 milions de còpies. Es van separar l’any 1996 però van tornar a reunir-se el 2003.
Track: People Everdyday. Àlbum: 3 Years, 5 Months & 2 Days in the Life Of... Chrysalis, 1992.
BOOGIE DOWN PRODUCTIONS Boogie Down Productions va ser un grup de hip-hop format originalment per KRS-One, D Nice i DJ Scott La Rock i és, juntament amb Public Enemy, un dels pioners del rap hardcore i polític. Els components de BDP canviaven constantment, només KRS-One va ser l’únic que es va mantenir fins que l’any 1993 va començar la seva carrera en solitari, moment què el grup es va disoldre definitivament. BDP van ser, també, els pioners en fusionar el raggamuffin amb el rap. En el tema que tot seguit sentireu, My Philosophy, el grup posa de relleu les seves idees del què hauria de ser un hip hop socialment compromés.
Track: My Philosophy. Àlbum: By All Means Necessary (1988)
THE COUP Aquesta banda, que va néixer a principis dels anys 90, és una de les formacions més compromeses amb la lluita política i propera, ideològicament, al marxisme. Les seves referències musicals són Public Enemy, KRS-One i The Disposable Heroes of Hipoprisy. El seu so que, incialment, utilitzava el sampler com a principal recurs, va anar incorporant clares influències de músics com Prince, Stevie Wonder o tot el P-Funk. El grup Rage Against The Machine es van declarar fans seus i van comptar amb ells en alguna de les seves actuacions.
Track: Pimps. Àlbum: Genocide & Juices (1994)
THE DISPOSABLE HEROES OF HIPHOPRISY Dos músics d’un col·lectiu de jazz d’avantgarda de la ciutat de San Francisco, van crear l’any 1990 aquest grup de hip hop influenciat per Gil Scott-Heron i Arrested Development. Les seves lletres criticaven sobretot el racisme, l’homofòbia i la misogínia que eren present en les lletres del gangsta rap. En conseqüència, no va ser un grup molt popular dins l’audiència afroamericana del hip hop. L’any 2004 es van separar. El tema que just sentireu, Television: The Drug of the Nation, rendeix homenatge al The Revolution Will Not Be Televised de Gil Scott-Heron.
Track: Television, the Drug of the Nation. Àlbum: Hypocrisy Is the Greatest Luxuy (1992)
IMMORTAL TECHNIQUE Felipe Coronel, conegut amb el sobrenom artístic d’Immortal Technique, va néixer a Lima (Perú) l’any 1978 però els seus pares es van traslladar a Harlem quan tenia dos anys. A més d’MC, Immortal Technique és activista polític i la major part de les seves cançons es centren en la injustícia social, la pobresa marginal de les grans ciutats, la censura dels mitjans de comunicació i les desigualtats econòmiques dintre i fóra dels EEUU (sobretot a Sud-Amèrica). Les seves idees són properes al marxisme, treballa amb menors reclosos en reformatoris i s’identifica amb el 9/11 Truth Movement, grup d’investigació format per ciutadans que pretén oferir versions alternatives a la versió oficial sobre els esdeveniments de l'11 de setembre de 2001.
Vídeo del tema: Point Of No Return. Àlbum: Revolutionary, Vol 2 (2003).
KRS-One Lawrence Krisna Parker, alter ego de KRS-One, va néixer un 20 d’agost de l’any 1965 al barri del Bronx. D’origen jamaicà, KRS-One és una figura important dins la comunitat hip hop i és considerat un dels millors MC. Va ser el component principal del grup Boogie Down Productions fins que al 1993 va començar la seva carrera en solitari. El tema Free Mumia és una dura crítica al sistema que va empresonar a Mumia Abu-Jamal.
Track: Free Mumia. Àlbum: KRS-One. (1995)
MOS DEF Mos Def és el pseudònim de Dante Terrell Smith, nascut a Brooklyn l’any 1973. Músic, però també actor, les lletres de les seves cançons sovint són dures crítiques socials i polítiques. Una mostra va ser la gravació del tema Katrina Clap on acusava directament l'administració Bush de la seva negligència abans i durant el desastre provocat per l’huracà Katrina a la ciutat de Nova Orleans. Al següent link trobareu una notícia sobre la detenció de Mos Def per part de la polícia durant el transcurs dels Premis MTV de l’any 2006, precisament per interpretar aquest polèmic tema davant el Radio City Music Hall de NY: http://rwor.org/a/062/mosdef-es.html. Mos Def manté que Al-Qaeda no va ser responsable del 9/11, parla del racisme que pateixen encara els afroamericans i critica el govern Bush. Pel que fa a la seva faceta més musical, destaquem la seva participació en el grup Black Jack Johnson, amb membres de Living Colour, Bad Brains i Parliament/Funkadelic.
PARIS Paris va néixer com a Oscar Jackson a Califòrnia l’any 1967. És un dels rapers amb un discurs més polititzat i radical. Es declara proper a les Panteres Negres i a la Nació de l’Islam, tot i que no milita en cap dels dos grups. Influenciat per les idees marxistes, va fundar el segell Guerrilla Funk per editar els músics afroamericans amb idees polítiques d’esquerres, entre d’ells Public Enemy, Kam, MC Ren i les Conscious Daughters. Participa també en un projecte contrainformatiu nomenat Guerrilla News. Qui ha dit que l’esquerra no existeix als Estats Units?
Track: The Days of Old. Àlbum: Sleeping With the Enemy (1992).
TALIB KWELI Talib Kweli Green, va néixer l’any 1975 a Brooklyn i és un dels rapers afroamericans més importants dins l’escena hip hop underground. Va formar parella musical amb Mos Def durant un temps fins que cadascun d'ells va començar la seva respectiva carrera en solitari. Tot i que la producció dels seus temes ha anat evolucionant cap a un rap més comercial, les lletres de les seves cançons tenen continguts socials i polítics.
Track: Eat To Live . Àlbum: Eardrum (2007)
Per acabar aquesta aproximació al rap polític, us deixo amb una de les cançons que més m'agraden de Public Enemy, tot un himne, un crit de guerra de la comunitat afroamericana que també podem compartir els "rostres pàlids" d'ànima negra. El passat Primavera Sound, vaig tenir la sort de poder cantar i ballar Fight the Power, un dels moments inoblidables de la meva vida musical. Gran concert al Primavera el que va donar un dels grans grups de la història de la música popular. No us talleu i quan poseu el play, aixequeu el puny i comenceu a ballar:
I parlant de hip hop i breakdance... els Electric Boogaloos en directe, l'actuació televisiva que els va fer mundialment famosos. Un bon dia de 1980 algú anomenat Michael Jackson era assegut davant d'un televisor veient aquest programa...
Ho reconec: em podeu acusar de favoritisme però... es tracta del Herbie Hancock en una sucosa entrevista en què parla del seu darrer disc, de la Joni Mitchell, del hip hop i Rockit, de la càmera Red One, del jazz, del budisme, de les matemàtiques, de música i tecnologia, etc. En anglès, very interesting.
