Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neurociència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Neurociència. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’abril del 2017

"Tu cerebro y la música" de Daniel J. Levitin, playlist del llibre



El professor universitari Daniel J. Levitin, antic músic i productor discogràfic des de mitjans dels anys 70 fins a principis dels 2000, aplica la investigació neurocientífica en el camp de la música per intentar explicar perquè algunes cançons o sons ens emocionen, ens porten a reviure moments, sensacions i sentiments i perquè tenim la capacitat de desestructurar mentalment cançons, fer-ne abstraccions i variar lliurement el seu tempo i ritme, sempre mantenint viva l'essència pròpia del tema.

Daniel J. Levitin

Aquest camp d'estudi de la neurociència que s'alia amb la psicologia cognitiva per explicar la influència de la música en el nostre cervell i el paper que juga en la vida dels humans, és el que Daniel J. Levitin desenvolupa al seu llibre Tu cerebro y la música. El estudio científico de una obsesión humana (2006), considerat el primer best seller sobre el tema, seguit per Musicofília d'Oliver Sacks (2007).

Partint dels aspectes fonamental del so i la música, amb una especial atenció al to com a element clau per a transmetre emocions a través d'ella, l'autor desenvolupa el seu treball investigant quines són les reaccions que es produeixen en el cervell amb l'escolta de determinades cançons i sons. També ens explica perquè som capaços d'esbrinar quina cançó estem escoltant encara que el seu tempo o instrumentalització siguin totalment diferents a la versió original.



A base d'experiments, Levitin va traçant un mapa de les reaccions que es produeixen al cervell amb determinats sons, tons, timbres, ritmes, harmonies, etc. a mida que va fent petits descobriments, com per exemple: la preferència del nostre cervell pels ritmes senzills; la realització per part del cervell de càlculs neuronals molt complexos per aconseguir identificar els girs melòdics o ritmes destacats en les diferents versions de temes musicals; com funciona la memorització de les lletres o el timbre d'una cançó i com les podem recuperar per reconèixer els temes en diferents instrumentalitzacions.

Per il·lustrar tots aquests temes, s'utilitzen múltiples exemples sonors, que són els que recollim a la playlist d'Spotify que us oferim. Una llista amb totes les cançons que l'autor va citant ordenades a mida que van apareixent. El complement ideal per a descobrir com reacciona el nostre cervell davant la música a través d'aquesta obra recomanable tant per a professionals i estudiants, com per al públic en general.




“Si todos oímos la música de forma diferente, ¿cómo podemos explicar que algunas composiciones puedan conmover a tantas personas, el Mesías de Haendel o “Vincent (Starry Starry Night)” de Don McLean, por ejemplo? Por otra parte, si todos oímos la música del mismo modo, ¿cómo podemos explicar las amplias diferencias de preferencia musical? ¿Por qué el Mozart de un individuo es la Madonna de otro?”. 

Daniel J. Levitin. Tu cerebro y la música. 

MOZART: 



MADONNA: 



divendres, 9 de maig del 2008

Gen musical: fantasia ... o realitat?


Llegit, per avís del nostre amic Ricardo García Mataix, matemàtic a la ciutat de València, dins la revista d'actualitat científica World Science el passat 30 d'abril de 2008:

Els gens musicals podrien sortir a la llum

Kristiina Pulli i els seus col·legues de la Universitat de Helsinki han publicat a la revista Journal of Medical Genetics les conclusions del primer estudi sistemàtic en la recerca dels gens que afecten el talent musical, a partir de l'anàlisi de 234 finlandesos de 15 famílies amb, al menys, un antecedent de músic.

Dites conclusions suggereixen que la capacitat musical pot ser parcialment genètica i compartir arrels evolutives amb el llenguatge.

Aquest treball seria un primer pas cap a la revelació del paper de la música dins la funció cerebral humana, l'evolució humana i la seva relació amb el llenguatge tot i que, segons les seves paraules, caldran estudis més amplis per clarificar-ho.

Els investigadors relaten el descubriment de proves "significatives" per a una associació entre l'aptitud musical i una petita regiò del Cromosoma 4. Els gens humans es troben dins aproximadament 24 cromosomes diferents.
El fragment d'ADN en qüestió compren aproximadament 50 gens i, dintre d'ells, es troba un de particular interés conegut com netrin receptor UNC5C precursor. Aquest gen, escriuen, es relaciona amb mol·lécules que governen el desenvolupament de cel·lules cerebrals i les seves interconnexions. Les mutacions d'aquest gen estan també lligades indirectament a defectes en el processament de temps i to.
També hi ha evidencies de que algunes d'aquestes mutacions estan relacionades amb disfuncions dislexiques, suggerint possibles unions entre la música i el llenguatge.

Els científics han sospitat durant molt de temps que la música podria tenir arrels genètiques.
La música és un tret antic i universal travessant totes les societats humanes. La no tant infreqüent aparició de famílies de músics com el famós clan dels Bach, també suggereix una base genètica, apunten Pulli i els seus col·legues, encara que altres factors puguin explicar tal fenomen.

El seu estudi, afegeixen, tot i ser massa petit per a ser definitiu, és un punt de partida per a poder posteriorment fer el mapa, aïllar i caracteritzar els gens que predisposen l'aptitud musical.

Més detalls i informació en l'article original en anglès.

Una petita introducció als fonaments materials del fet musical en aquest interessant clip de National Geographic sobre la ubicació neuronal de la música dins el cervell.

El cervell dels músics: genètica o ambient?
(4 min., dobl. esp.)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...