Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta napolitana. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta napolitana. Ordena per data Mostra totes les entrades

dimarts, 11 de març del 2008

Canzone Napoletana ... uno

Hi ha ciutats que són autèntics manantials de creativitat i talent musical: són les Grans Ciutats de la Música.
Des de l'AMPLI anirem visitant poc a poc aquestes ciutats intentant esbrinar què les fa tan especials.


Napule è mille culure...



Aquest és el primer de tres capítols en honor a la ciutat del Vesubi i la sirena Parténope de la mà de tres dels seus artistes més estimats:

Roberto Murolo, Renato Carosone i Pino Daniele



Roberto Murolo

cantant i guitarrista (Napule, 19 gennaio 1912 - Napule, 13 marzo 2003).

Murolo amb Totò


Segurament el més apreciat dels interprets de la canzone tradicional, Murolo va editar el 1965 la celebrada Napoletana, una antologia de 12 àlbums sobre la cançó partenopea des del segle XIII fins al XX, realitzada entre 1959 i 1963 juntament amb el mestre Eduardo Caliendo.

Es tracta d’una selecció de cançons que conformen un tresor musical de gran valor.

Roberto Murolo ens passeja per la densa història de la Mediterrània a través d’unes cançons fascinants, la seva veu, coneguda com la veu de Nàpols, i un exquisit i senzill acompanyament de guitarra.

El mestre Murolo va ser una figura de gran influència sobre tota una generació de músics italians que van recollir la tradició napolitana incorporant-la al jazz o al rock.


En el seu 50è anniversari de carrera artística, la RAI li va dedicar un programa especial per on van passar destacades personalitats de la música napolitana.
Aquest clip recull la part final del programa on Murolo canta acompanyat de
Consiglia Licciardi i tot el públic assistent, entre el qual veiem a Renato Carosone i Lucio Dalla, una de les cançons més emotives de la canzone tradicional : 'O Marenariello.



Aqui podeu escoltar una petita mostra de cinc cançons enregistrades molt abans, entre 1937 i 1952, on trobem crues versions d'algunes de les joies posteriorment tallades amb perfecció a l'antologia.

free music


Article a la wikipedia: http://it.wikipedia.org/wiki/Roberto_Murolo


dissabte, 9 d’agost del 2008

La Discoteca d'Ampli, XVII: Massimo Ranieri


Nasco il 3 maggio 1951 nel quartiere popolare di Santa Lucia a Napoli, più precisamente in via del Palonetto, da papà Umberto, operaio dell’Italsider, e mamma Giuseppina. Nato in una famiglia numerosa, sono il quinto di otto figli, già da piccolo comincio a svolgere ogni tipo di mestiere dando il mio piccolo contributo. Vinaio, garzone, fruttivendolo, guarda macchine, barista, strillone di giornali... tra un "mestiere" ed un altro, arrotondo la giornata cantando nei ristoranti e per i vicoli della mia città.

Així es presenta aquest formidable artista napolità a la seva web.

Al nostre país encara hi ha qui el recorda perquè va participar en molts dels festivals de cançó llavors anomenada lleugera (?) dels anys '60 i '70 i va tenir bastant èxit a França, Alemanya i Espanya.

En aquella època era un cantant prim, guapo, amb molt bona veu i molt simpàtic. Les noies italianes cridaven a l'estil de les britàniques quan Massimo sortia a l'escenari.

També va fer moltes pel·lícules; aquí podeu llegir la seva trajectòria.

Però, com tants altres grans cantants italians dels 60... va desaparèixer progressivament dels medis de comunicació de fora del seu país.

La veritat, jo ja no pensava en ell quan, en la recerca d'enregistraments de les diferents interpretacions del repertori tradicional napolità, vaig trobar casualment un disc extraordinari on canta una selecció d'aquestes antigues cançons. Aquest:


Massimo Ranieri Ranieri canta Napoli (MSI Music / Sony, 2004)


Seguint el fil, vaig descobrir que no era, ni de bon troç, el seu primer treball amb la música napolitana com a matèria.

Ja al 1972 va apareixer 'O surdato 'nnamorato, amb 11 cançons clàssiques entre les que destaca la seva versió de 'O sole mio.
El 1974
publica Napulammore, l'enregistrament en directe d'un concert al Teatro Valle de Roma, emès per TV, amb 15 clàssics més com Te voglio bene assaje o Funiculi Funicula.

L'any 1980 ens dóna Passa lu tiempo e lu munno s'avota amb 12 cançons precioses com Maria Marí, 'O marenariello o I'te vurria vasà, entre altres joies de la canzone partenopea.



El disc que us presentem avui es tracta en realitat de la suma de dos àlbums apareguts amb el nou segle: Oggi o dimane (2001) i Nun è acqua (2003) els quals, juntament amb Accussì Grande (2005), conformen una formidable trilogia amb els grans clàssics de la música de les seves arrels i que el consagren definitivament dins la història de la canzone italiana.


No és fàcil de
trobar en CD... tal vegada en alguns carrers de Nàpols ..., però no és tant complicat escoltar-lo en mp3 en alguns llocs d'internet.



Massimo és fill d'una humil família nombrosa de Santa Lucia, un popular i antic barri mariner de la històrica ciutat de Nàpols, una ciutat bellíssima damunt la mar i al peu del Vesubi i, com bona part del sud de la península italiana, castigada des de sempre per la pobresa i, terriblement avui, també pel crim organitzat.
La permanent convivència entre tots aquests factors contradictoris, bellesa i misèria, lluminositat i foscor, esperança i fatalisme
, vida i mort ... dóna als napolitans un caràcter fortament passional que es reflexa totalment en el seu art.



A Nàpols, la gent canta com respira. La música no és qualsevol entreteniment, la música és la vida mateixa. Pocs napolitans del quartiere Santa Lucia tenen la seva fama, però segurament, pocs tenen el seu talent.


Massimo Ranieri porta dins la sang unes cançons que daten de més de 200 anys i, gràcies a la seva veu i la seva sensibilitat, ens regala una lectura senzillament perfecta.

Als primers anys del segle XXI, afortunadament, ja estava molt assumit el llegat multicolor de la nostra cultura mediterrània. Els elements turcs, fenicis, tunisians, grecs, balears, provençals, marroquins, egipcis ... es fusionen de forma natural en els treballs de molts músics; Ranieri incorpora les pinzellades justes a aquestes velles cançons de manera que encara ens semblen més profundes.


Us presentem com a il·lustració un vídeo de 1969 a la RAI, la tele institucional italiana; un jove Massimo canta la canzone més famosa de totes. Un extraordinari clàssic que sempre està en perill de ser soterrat pel tòpic.
S'han fet innombrables versions i forma part del repertori d'estandards més recorreguts per tota mena d'artistes. Segurament, aquesta és una de les millors interpretacions que mai he escoltat d'una de les cançons que, per més típica que sigui i ves a saber per quin atàvic motiu, més m'emocionen qual l'escolto.

Santa Lucia + Caruso + Elvis + Beatles = Massimo Ranieri cantant en directe, efectivament,
O Sole mio

Che bella cosa na jurnata 'e sole,
n'aria serena doppo na tempesta!
Pe' ll'aria fresca pare gia' na festa...
Che bella cosa na jurnata 'e sole.
barri de Santa Lucia

(clic a la imatge per veure el vídeo)



A l'AMPLI trobareu molta més informació sobre aquesta música fascinant dins la sèrie Canzone napoletana uno (a Roberto Murolo), due (a Renato Carosone) e ... tre (a Pino Daniele).


Aquest article dedicat a Massimo Ranieri forma part d'aquesta sèrie sorgida d'una voluntat per difondre el que considerem un veritable tresor musical de gran valor: el repertori tradicional de la música napolitana. Una música que recull la sensibilitat de la cultura mediterrània des de fa molts segles, revisada i treballada constantment per molts artistes, i que sovint queda arraconada per la potència mediàtica del món anglòfon.


.


dilluns, 28 de juliol del 2014

L'iPunt del Tricentenari 8 : Agost. L'aportació musictecària




L’iPunt del Tricentenari és una iniciativa que consisteix en una col·lecció de 12 punts de llibre interactius amb una mostra literària del 1714 fins a l’actualitat i una banda sonora que contextualitza, acompanya, interpreta i estableix ponts entre la música de cada època i l’actual. L’objectiu és convertir una selecció commemorativa de la literatura catalana de 1714 fins a l’actualitat, en una porta d’accés de continguts musicals diversos. S’inclouran  obres  representatives dels diferents períodes, en trams de 25 a 50 anys, fins a hipotètiques bandes sonores que acompanyen  les lectures o seleccions de temes actuals que connecten amb el context històric de cada moment. La selecció musical es fruït de la col·laboració del músic Rafel Plana i el col·lectiu de musictecaris de l'associació AMPLI .

També s’imprimiran 30.000 exemplars dels  i-punts que es difondran des de les 10 biblioteques públiques participants  en el projecte #Ensolfa : Biblioteca Pública de Tarragona, Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, Biblioteca Vapor Vell de Barcelona, Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Biblioteca Pública de Lleida, Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella, Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, Biblioteca  Salvador Allende de Girona, Biblioteca Pública de Banyoles, Biblioteca Vallcarca-Els Penitents de Barcelona.

Després dels articles dedicats a l'iPunt 1, l'iPunt 2,  l'iPunt 3, l'iPunt 4, l'iPunt 5, l'iPunt 6 i l'iPunt 7,  presentem els fonaments de la selecció musical corresponent al vuitè tram històric.

1914-1939     Primo de Rivera 1923


1. Orfeó Català  A las barricadas  d'Angel Miret i Valeriano Orobón Fernández
Aquesta popular cançó de la Guerra Civil Espanyola té el seu origen en una cançó polaca del 1883, anomenada La Varsoviana, que fou escrita per un poeta polonès. L’adaptació espanyola fou elaborada per Àngel Miret, que va fer els arranjaments musicals, i per Valeriano Orobon, que va escriure la lletra. Incloem una versió de l’Orfeo Català que també va interpretar aquesta cançó, la qual es va convertir en himne de la CNT. Joan Puchades 

2. Hidrogenesse  El vestir d'en Pascual
Dels cabarets de Berlín, al Paral·lel de Barcelona amb una versió glam d'un cuplet també molt conegut. Un dels pocs que sobreviu a la Guerra Civil i arriba fins els nostres dies, cantat per Núria Feliu, Guillermina Motta i Hidrogenesse. Jaume Collell va dedicar un llibre al compositor d'aquesta peça -que també és l'autor de Fumando Espero, Joan Viladomat 'el músic de l'americana vermella'. Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint. Aquesta obra és la biografia d'un dels músics més excepcionals i desconeguts d'aquest país, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel. Joan Collell explica sobre "El vestir d'en Pasqual": "Per tot plegat a l'acadèmia de Viladomat ja no s'hi veu tanta concurrència. Convé abandonar el principal i traslladar les classes a alguna habitació de la tercera planta, on hi ha l'habitatge familiar. Ara, la placa de sempre que diu "Mestre Viladomat" és a la porta de casa. El senyor Pasqual, propietari del pis, s'allotja en una de les habitacions. Aquest és un tracte habitual entre amos i llogaters. Vés a saber si l'home és l'inspirador d'"Elàstics blaus", el cuplet més estrafolari del compositor, que amb el pas del temps ocupa un lloc permanent a la llista dels títols més aplaudits de la cançó catalana. En els pentagrames manuscrits originals hi figura la classificació de foxtrot. Entre les claus de sol i fa del piano el tema desplega una eclosió rítmica tan característica que s'assimila a les formes més genuïnes del xarleston, alhora que combina als cops de taló i punta de l'acrobàtic claqué americà" (p. 46-50). Lidia Noguerol

3. Maurice Ravel (London Symphony Orchestra & Arpád Jóo)  Boléro  
Avui ningú ho diria, però quan es va estrenar, el 1928, aquesta composició va suscitar cert escàndol pel seu caràcter experimental. Concebuda originalment com un ballet, aquesta peça, molt coneguda, consta d' un tema i un contra tema que es van repetint una vegada i una altra amb un tempo immutable des del principi fins al final, mentre diferents instruments s'hi van afegint fins arribar al crescendo final.  Jean Echenoz parla a la novel·la "Ravel" de la composició del "Bolero" i dels últims deu anys de la vida del seu autor. Lidia Noguerol

4. Ute Lemper  Die Dreigroschenoper: Morität von Mackie Messer
Lletra de Bertolt Brecht i música de Kurt Weill, per a una cançó molt popular. Composta durant la convulsa República de Weimar, formava part de "L'òpera dels tres rals". Aquesta obra explica les aventures del fascinerós Mackie Messer. Frank Sinatra la va versionar en anglès amb el títol de "Mack The Knife" i Rubén Bladés en castellà com a "Pedro Navaja". A l'iPunt podeu escoltar aquesta cançó cantada per Ute Lemper, coneguda per la seves interpretacions de Kurt Weill. Atenció a com canta les erres. Lidia Noguerol

5. The Clash  Spanish Bombs
Inclosa a l'àlbum "London Calling", és un homenatge del grup de punk britànic a la Guerra Civil Espanyola. La musictecària Miss Danger va dedicar un post molt divertit a aquesta cançó. Per saber més coses de la relació de Joe Strummer amb Andalusia, podeu mirar el documental "Quiero tener una ferretería en Andalucía". Lidia Noguerol

6. Billy Stewart  Summertime Single Version
Versió de la cançó "Summertime", de l'òpera de George i Ira Gershwin "Porgy and Bess". Billy Stewart va convertir pel segell Chess de Chicago, aquesta cançó de bressol en un desgasta soles, amb el seu singular scat-singing -cantar síl·labes sense sentit- que encara avui és capaç d'encendre les pistes de molts allnighters de soul i r&b. Lidia Noguerol

7. The Durutti Column  For belgian friends
The Durutti column es van donar a conèixer  a The Factory, el club de Manchester fundat per Tony Wilson on també es van popularitzar els Joy Division. Mentre que la banda de Ian Curtis portava per nom el qualificatiu que els nazis feien servir per referir-se a les dones jueves que eren utilitzades com a esclaves sexuals als camps de concentració nazis, The Durutti Column homenatjaven amb el seu nom al revolucionari anarquista espanyol Buenaventura Durruti i a la seva columna de milicians en la guerra civil espanyola. La banda mai va assolir la popularitat d’altres bandes del mateix segell (Factory records), però ens van deixar un bon grapat de cançons, algunes de les quals fou força coneguda als anys 80, com és el cas d’aquest “For belgian friends. Joan Puchades 

8. Louis Amstrong  West End Blues
L’any 1928 Joe “King” Oliver va composer aquest tema que fou enregistrat el mateix any per Louis Amstrong en el seu disc Hot Fives And Sevens, Vol. 3. 
Mentre Catalunya patia la dictadura de Primo de Rivera, als Estats Units emergien moviments socials que començaven a reivindicar els drets de les minories, tot i que l’esclavitud continuava molt present al país nord-americà. Però la música va donar protagonisme a moltes minories, i músics com Louis Amstrong començaven a escriure les primeres línies d’una historia que amb els anys aniria creixent fins a convertir-se en llegenda. Joan Puchades 


9. Al Tall  Per culpa 
Del ja llegendari disc “Quan el mal ve d’Almansa”, aquesta cançó parla de la Guerra Civil i les seves conseqüències, així com de la represàlia i certes actituds pròpies d’aquells moments, com el canvi de bàndol. Les cançons d’Al tall són un retrat de diferents èpoques del nostre país, a més d’un vehicle de recuperació de la nostra música popular. Una banda imprescindible. Joan Puchades 

10. Eduard Toldrà i Soler  Soneti de la rosada 
La Biblioteca de Catalunya conserva el fons personal d’Eduard Toldrà, que fou considerat una de les grans figures del Noucentisme musical. A més de compositor, fou també violinista, professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i, posteriorment, director titular de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Aquest “Sonetí de la rosada” fou creat per Toldrà l’any 1922. Joan Puchades 

11. Julian Cope The Armenian Genocide
El primer genocidi planejat i desenvolupat sistemàticament contra un grup de població per raó del seu origen, religió o llengua. Es calcula que 1 milió i mig d'armenis van ser deportats i exterminats de forma implacable i calculada durant el triunvirat dels generals Talat, Enver i Cemal que va dirigir l'imperi otomà des del 1908 fins al 1918.  La República de Turquía, creada per Mustafa Kemal 'Atatürk', un dels companys dels generals esmentats, mai ha reconegut el genocidi. Actualment, estan sortint a la llum documents que apunten a alguns generals de l'Imperi Germànic, aliats dels otomans durant la I Guerra Mundial, com a freds autors i assessors del disseny tècnic de la massacre. L'inclassificable músic i musicòleg Julian Cope ens presenta una sentida narració d'aquesta tragèdia del 1915. Josep Lluís Villanueva

12. Hüsnü Senlendirici  Izmir'in Kavaklari
Durant els 600 anys de l'Imperi Otomà, les comunitats grega i turca, cristians i musulmans, comunitats jueves o armènies i moltes altres comunitats de diferents orígens, costums, creences i llengües varen conviure en una harmonia admirable especialment en grans aglomeracions urbanes com Constantinoble, Tessalònica o Izmir (Esmirna). Amb la decadència de l'imperi i l'aparició dels nacionalismes romàntics, el segle XIX i part del XX van convertir els territoris otomans en un enorme camp de batalla amb continues guerres i massacres de tota mena. El 1922 els generals en el poder als seus respectius països,  Kemal i Venizelos, van acordar una brutal neteja ètnica expulsant milers de musulmans fora de Grècia i de cristians fora de Turquia. Les cançons però encara són testimoni de que ambdós comunitats en formaven, en realitat una sola. La cançó İzmir'in kavakları (Els àlbers d'Izmir) n'és només un exemple, ambdós comunitats la reconeixen com seva. Aquesta versió moderna està interpretada pel virtuós clarinetista gitano-turc Hüsnü Selendirici, nascut a Pèrgam, a prop de la ciutat d'Izmir, a la costa egea oriental, juntament amb el Trio Chios : Markellos Poupalos (guitarra, oud i veu), Manolis Stathis (buzuki) i Stamatis Poupalos (violí), músics de la costa egea occidental. Josep Lluís Villanueva 

13. Roberto Murolo  Dicitencello vuje
La cançó napolitana és, resumint, un tresor musical de valor incalculable que no para de creixer des del segle XIII. Centenars de cançons precioses que han cantat centenars d'artistes de primera fila així com milions de persones, napolitanes o no  al llag dels temps i per tot arreu. He seleccionat una de les meves favorites que data de l'any 1930. Dicitencellu vuje (Digues-li) és una desesperada cançó d'amor d'una bellesa impressionant. El protagonista parla amb una amiga de la noia a qui estima amb bogeria: "dígues-li que l'amor per ella m'aturmenta l'ànima" però al final de la cançó el noi no pot dissimular més i entre llàgrimes confessa que és ella, i no l'amiga, qui l'està matant d'amor. La passió napolitana al màxim. Tota una òpera concentrada en 3 minuts i mig en la versió pura i despullada del millor dels intèrprets de la canzone napuletana, l'etern Roberto Murolo. Josep Lluís Villanueva

14. Ferrante & Teicher  Theme From "Lawrence Of Arabia" de Maurice Jarre 
Un dels personatges més famosos de la I Guerra Mundial va ser l'oficial britànic Thomas Edward Lawrence, qui durant els seus anys destinat a l'Aràbia va aconseguir agrupar les tribus àrabs per lluitar contra els turcs i per la seva independència, convertint-se en un mite vivent. El 1962, s'en va fer una celebrada i molt premiada pel·lícula amb actors com Peter O'Toole, Anthony Quinn, Omar Sharif i Alec Guinness. La banda sonora de Maurice Jarre contenia un tema que molt aviat es va convertir en clàssic de la música ambiental de tots els temps. Presentem una versió en autèntic muzak a carrec de Ferrante & Teicher, un duet professional de l'Easy Listening més estricte. L'èpica heroica convertida en deliciosa melodia d'ascensor. Josep Lluís Villanueva

15. Gökmen  Dı Nav Çanakkaleye
La I Guerra Mundial va tenir molts episodis de gran crueltat però un dels moments més significatius del dramàtic absurd que significa tota guerra és, tal vegada, la coneguda com la batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels, una operació militar que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre 1915 i 1916. L'operació s'inicià com un esforç conjunt del Regne Unit i França per obrir un nou front a l'est contra l'imperi otomà, aliat de les potències centrals, i finalment capturar la seva capital, Constantinoble. A Turquia l'operació es coneix com a Çanakkale Savaşları, per raó de l'escenari on va tenir lloc (la província de Çanakkale). A Çanakkale, en ple Mediterrani Oriental, van morir 8.141 homes provinents... d'Austràlia i Nova Zelanda !!!, com a soldats de la Commonwealth .... La cançó interpretada per l'aşık (cantant i interpret de saz) kurd, Gökmen, és una de les moltes que rememoren aquesta bogeria.  Josep Lluís Villanueva


Terrassa del Café Español,  al Paral·lel de Barcelona (ca.  1920-1930)
foto: Joan Gaspar 

divendres, 4 de maig del 2012

2a setmana de l’Òpera a les biblioteques de Sarrià.

En motiu de la celebració del Dia Internacional de l’ôpera, el 8 de maig, el districte de Sarrià-Sant Gervasi es proposa promocionar i difondre l'òpera entre tots els públics i especialment entre els més joves, organitzant Òpera en ruta 2012, amb 15 dies d’activitats diàries a diferents equipaments culturals...

Les biblioteques del districte de Sarrià, la Biblioteca Clarà i la Biblioteca de Collserola – Josep Miracle, també formen part d’aquest cicle i programen les seves activitats del 7 al 14 de maig.


Aquí està l’agenda:

Dilluns 7 de maig a les 18:00h.
Biblioteca Clarà.
Curs d’introducció a la història de l’òpera I: de Monteverdi a Mozart.
Introducció a l’òpera, el Barroc, la Camerata Fiorentina, l’Orfeo de Monteverdi, els castrati, l’òpera napolitana de Scarlatti i Giulio Cesare de Haendel.
A càrrec de Teresa Torres.


Dimarts 8 de maig a les 19:00h.
Biblioteca Clarà.
Estrena per primera vegada a Barcelona d’Il Pgmalione, òpera en un acte de Gaetano Donizetti.
Homenatge a l’escultor Clarà.
Amb Raül Poblet, tenor, Núria Dardinyà, soprano. Direcció musical i piano: Efrem Garcia i Salinas. Direcció artística: Edgar Villanueva.
Pigmalió, rei de Xipre i escultor, busca en l’escultura l’amor ideal i s’enamora perdudament de l’estàtua de Galatea, creació seva. Per no arruïnar la seva obra, ni tant sols gosa retocar-la amb el cisell. Els Déus es compadeixen de l’artista i l’estàtua cbra vida: Pigmalió abraça la seva amant Galatea i tots dos canten celebrant el seu amor.
Podeu consultar el llibret de l'òpera.



Dimecres, 9 de maig de 2012 a les 19h.
Biblioteca de Collserola - Josep Miracle.
"L’òpera al cine i a la literatura".
Conferència sobre l'òpera, anècdotes, característiques i el seu procés creatiu a partir de seqüències cinematogràfiques conegudes per tots nosaltres que ens ajudaran a entrar en aquest meravellós món de l'òpera i els seus secrets. A càrrec d’Eloy Garcia i Gloria Cruz


Dijous 10 de maig a les 18:00h.
Biblioteca Clarà.
"Òpera vintage: Artistes llegendaris i grans moments de l’òpera II".
Projecció de DVD, amb Edgar Villanueva.


Divendres 11 de maig a les 18:00h.
Biblioteca Clarà.
Una tarda a l’òpera.
Núria Clemares explicarà les històries que s’amaguen darrera de la música de Manuel de Falla, a El retablo de maese Pedro, i de la música de Maurice Ravel a El nen i els sortilegis.
Adaptació del llibre Òperes explicades per a nens de Jordi Sierra i Fabra.
A partir de 3 anys.


Dilluns 14 de maig, a les 18:00h.
Biblioteca de Collserola - Josep Miracle.
Curs d’introducció a la història de l’òpera II: el Classicisme, la reforma de Gluck Orfeo ed Eurídice i Mozart: Don Giovanni i La Flauta màgica.
A càrrec de Teresa Torres


Us adjunto un vídeo amb una de les activitats de la Setmana de l'Òpera 2011: Desvariejament líric en tres àries amb música de Donizetti, Puccini iPurcell: 'Don Pasquale' (Donizetti), 'La Rondine' (Puccini), 'Dido iEnees' (Purcell). Intèrprets: Elvira Sánchez (Soprano), Efrem Garcia(Piano). Direcció artística: Edgar Villanueva

divendres, 21 de març del 2008

Canzone Napoletana ... due


Napule è mille paure...

carrer del Quartieri Spagnoli


Renato Carosone

compositor, director d'orquestra, cantant, pianista i pintor
(Napule, 3 gennaio 1920 - Roma, 20 maggio 2001)

fotografia obtinguda a la web oficial de l'artista


Un dels músics napolitans més coneguts al nostre país i un dels més divertits.
Creatiu i innovador, va esdevenir una figura essencial, insuflant energia i ganes de tornar a viure en un moment molt dur per a una població castigada per la guerra.
Acompanyat de la seva orquestra, els seus arranjaments, que incorporaven amb naturalitat el
swing americà a la tradició napolitana, van ser de gran influència en la música popular.
Carosone va abandonar la música per la pintura l'any 1960.

La gent començava a cicatritzar ferides i començava un altra època.
La seva teràpia musical havia fet la seva funció ... quan tocava fer-la.
La seva obra queda com una recepta màgica per a qualsevol.



Aquest clip és Carosone en estat pur:







l'AMPLI recomana aquesta website dedicada al mestre, aquest genial dottore,

... i, com no, una píndola de les seves:

Pilla't una pastilla o com diuen els napolitans: Pigliate'na Pastiglia

Amb tots vostès... el gran Renato Carosone !






dilluns, 21 de desembre del 2009

Difusió musical a la biblioteca pública: propostes d'activitats

Des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s'està preparant l'edició d'un catàleg de serveis elaborat pel col·lectiu AMPLI. Per qüestions d'espai algunes propostes igualment interessants en varen quedar fora. És per això que considerem que val la pena presentar-vos-les des d'aquí perquè qui ho desitgi les pugui adaptar a la realitat del seu centre.


Nom
MIL ANYS DINS L’INSTRUMENT

Format
Activitat d'animació

Usuaris
Tots els públics

Descripció
L’activitat és una sessió didàctica on es parla i s’interpreta en directe. Es fa amb l’ajuda de vídeos i material didàctic.

Es tracta d’una audició per a tots els públics en què l'Adrià Grandia, amb la seva viola de roda i un munt d'aparells, sintetitzadors, pedals d'efectes, etc. ens acompanyarà en un viatge des de la música de l'Edat Mitjana fins a la música electrònica del segle XXI.

Realització
UT Música – Adrià Grandia
www.utmusica.com
info@utmNom



Nom
MÚSICA AD-HOC

Format
Activitat de difusió

Usuaris
Adults i joves usuaris del servei Espai wi-fi de les biblioteques

Descripció
Portàtil accessible com a punt d'accés ad-hoc (amb una cobertura semblant a la dels punts d'accés wi-fi) que donaria entrada a una interfície web des de la qual els usuaris amb portàtil situats a la biblioteca podrien escoltar en streaming seleccions o "canals" de música que la biblioteca té a la seva col·lecció en CD. L'interès d'aquest nou servei: una nova forma de difusió de la música a la biblioteca, seleccionada per professionals musictecaris o, simplement, com a difusió de les novetats en CD amb tota la informació que permet oferir una interfície web. La idea és, en realitat, una adaptació d'un dels projectes que la Biblioteca Vapor Vell té planificats com a remodelació de l'àrea musical.

Realització
Un ordinador portàtil per biblioteca configurat en mode inalàmbric ad-hoc. Portàtils a la venda actualment amb la potència necessària per atendre diverses peticions (sobre els 500 euros cadascun). Sistema operatiu Xubuntu + aplicació web + programari lliure de conversió de CD a MP3.

Es tracta d'una aplicació web que funciona sobre el sistema operatiu Xubuntu (una distribució Linux). Amb això reduïm costos innecessaris de programari i maquinari i contribuïm a la difusió del programari lliure.



Nom
VISITES SONADES

Format
Visita escolar temàtica en forma de taller

Usuaris
Secundària

Descripció
Visita escolar temàtica centrada en la música, en la organització de la música a la biblioteca, en el valor i coneixement dels gèneres, amb exercicis de pràctiques.

Realització
Els propis bibliotecaris



Nom
MALETA MUSICAL

Format
Lot mòbil d’un tema musical

Usuaris
Primària i secundària

Descripció
Creació d’uns lots mòbils i didàctics per les escoles amb tota mena de materials (CD, llibres, revistes...) provinents de la biblioteca, segons les necessitats curriculars de l’escola.

Els lots podrien ser temàtics (per estils musicals, efemèrides, esdeveniments...).

Realització
Els propis bibliotecaris amb la col·laboració dels mestres de música de l’escola implicada.


Nom
PLÀSTICA MUSICAL

Format
Exposició

Usuaris
Tots els públics

Descripció
Mostra de l’art del disseny de portades musicals, fent un recorregut per les estètiques més significatives i els artistes més especials. Constaria d’uns plafons de mostra amb l’explicació de l’estil i artista.

Realització
Els continguts surten de l’AMPLI i caldria concretar-los en algun suport físic (plafons, etc...).



Nom
LES CIUTATS MUSICALS

Format
Exposició + Activitat de presentació

Usuaris
Tots els públics

Descripció
Mostra de les músiques relacionades amb ciutats, com el fado de Lisboa o la cançó napolitana... Es faria una sessió musical de presentació de l’exposició on es presentaria la música que es vol descriure.

Realització
Els continguts surten de l’AMPLI i caldria concretar-los en algun suport físic (plafons, etc...).



Nom
RESCAT DE VINILS

Format
Difusió (biblioteques) - donació (usuaris)

Usuaris
Infants, joves i adults

Descripció
Programa al qual s’hi podrien apuntar voluntàriament les biblioteques i que consistiria en fer difusió que, així com les biblioteques accepten llibres com a donatius, algunes també accepten donacions d’aquells discos de vinil que tenim oblidats de fa anys a les golfes o que anàvem a llençar a les escombraries... discos (en bon estat) que seran catalogats i incorporats al fons i viuran una nova vida. Aquest programa es podria complementar amb l’adquisició de giradiscos i la realització d’exposicions que podrien combinar LP i CD amb ressenyes elaborades des de les biblioteques perquè les noves generacions puguin conèixer què és i què representa un disc de vinil, i que abans del CD i l’MP3 la música s’escoltava d’una altra manera, incidir en la idea que el reciclatge i la sostenibilitat també són possibles amb la música, etc.

Realització
Usuaris donants, catalogadors i musictecaris de la Xarxa


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...