dimecres, 8 d’abril de 2020

Llibres musicals inconfinables - 2




Lost in music : una odisea pop -  Giles Smith - Barcelona : Contra, 2014 – ISBN: 9788494093890

Des de ben jove, Giles Smith es va sentir atret per l'univers del pop: les cançons que sonaven a la ràdio, els concerts que veia a la televisió, els singles de 7 polzades que comprava o robava, per la iconografia pop, els pentinats estrambòtics i les guitarres elèctriques.
En aquest llibre de records el britànic Giles Smith (Colchester, 1962), exmembre de grup dels vuitanta  Cleaners From Venus, ens convenç que l'èxit com a estrella del pop mai el va canviar, però perquè mai en va tenir. Smith, actualment és columnista esportiu al diari  The Times, va gravar un únic disc amb el grup. Però van gravar un disc que , al cap i a la fi, és el que compta. Un disc gravat en un tuguri amb un equip tècnic lamentable, i on el grup a vegades hi passava la nit. Però res era més important que el disc, gravar un disc...
Aquesta és la història d'un fracàs i d'un amor perdurable. Amb un fi sentit de l'humor, Smith evoca els seus somnis de joventut, els grups en els quals va tocar, els discos que va escoltar i col·leccionar, i els anys en què, en definitiva, va desenvolupar una grandíssima passió per la música popular i la seva cultura.





Mil violines - Kiko Amat - Barcelona : Reservoir Books, 2011 – ISBN: 9788439723356

Aquest llibre és una recopilació de cròniques sobre música pop, i els gustos personals del seu autor. Les cançons són l'eix al voltant del qual gira tot, i el nexe d'unió entre les històries, fictícies o no, que s'hi narren. No pretén ser una obra d'assaig o autobiogràfica, així l'autor es permet incorporar narrativa, diàlegs, llistes i tot allò que se li va ocorrent graciosament. També hi ha situacions quotidianes, que poden ser similars en to i contingut a la sèrie de columnes que l'autor va realitzar per a La Vanguardia i Catorcephenia. És a dir, basar-se en la mateixa línia temàtica: la relació de l'autor i les seves cançons amb una altra persona, en aquest cas la seva dona, que apareix regularment a cada capítol, inclús situant l'acció en el mateix moment d'escriure el llibre.
Kiko Amat (Sant Boi de Llobregat, 1971) és escriptor i periodista musical. És autor de les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas(2009) i Eres el mejor, Cienfuegos (2012). Escriu de forma regular per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, Babelia d'El País, Jot Down, Playground, Gent Normal i Rockdelux, entre altres.



Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...