dimecres, 8 d’abril de 2020

La lògia bibliotecarista confinada : Una banda sonora musictecària gens restrictiva

Durant aquest dies de recolliment forçós els musictecaris ens podríem haver dedicat a canviar la disposició dels setials de la nostra lògia, a discutir si els "Vint-i-dos contes" de Mercè Rodoreda es corresponen amb els vint-i-dos arcans majors del Tarot o si Pilar Rahola és una agent del Mossad



Però finalment hem acabat parlant de com un virus ha insuflat vida a l'E-Biblio i dels fenòmens paranormals que hi succeixen: El nombre de prèstecs de tot el que s'hi exposa és delirant; la gent ho agafa tot; ens trobem en un moment impredictible. És l'E-biblio el nou Necronomicon? Davant d'aquest desconcert, alguns de nosaltres hem optat per posar banda sonora a la nostra obligada clausura. 

Fonti 

la Mar Egea a Bodrum, setembre 2019

Durant les tres primeres setmanes de confinament només escoltava CD's de clàssica i R&B antic, però ara fa dies que només escolto Our Bodrum Kahvaltısı una playlist eclèctica i suau de 48 h de durada que fa uns anys que vaig fent i que és com el meu fil musical particular gairebé ideal. Crec que aquest serà un dels records positius que em quedarà quan tot això passi: estic gaudint com mai del plaer d'escoltar música a casa, semblaria paradoxal, però les condicions ambientals em resulten ara sorprenentment perfectes.

Lórien de Loth




Sense moure'm de casa, jo també he viatjat fins a l'altra banda del Mediterrani, concretament a Turquia, amb la sèrie històrica Dirilis: Ertugrul, de Mehmet Bozday (2014-2019). És una sèrie tan llarga que em sembla que acabarà el confinament i encara seguiré confinada mirant-la. La banda sonora, que és una delícia, dels compositors Zeynep Alasya i Alpay Göltekin, m'està acompanyant aquests dies. 




I també aquesta versió en acústic en el mateix set de gravació, de la violinista Lubella Gauna:



Lo Jaume


En aquest dies d'agitació casolana que ens ha fet retrobar el temps lliure que vam perdre temps enllà...jo m'he tornat a enamorar, he tornat a tenir papallones a la panxa per una vella amistat amb la que vaig compartir els primers dels molts millors anys de la meva vida: els vinils




Aquestes dates li he tret la pols al tocata, li he fet lloc al menjador i aquest ha acabat governant els millors moments del dia. Per sort vaig ser incorruptible i no em vaig desfer dels vinils en plena febrada del cd.





He estat escoltant recopilatoris comercials iniciàtics dels que et van obrint poc a poc com: Las 50 mejores canciones de los años 50, Lo mejor del sonido filadelfia, Lo mejor de Brasil, o Volviendo a los 70



Directes que han anat guanyant amb el temps com el de Serrat, Sabina y viceversa, Loquillo y los trogloditas, Ben endins de Sopa de Cabra, Una historia de la Orquesta Plateria, Simon & Garfunkel a Central Park, el Black & white night de Roy Orbison, o l'inolbidable Alchemy dels Dire Straits.




Bandes sonores tant dispars com The sound of music o Jungle Fever




Recopilatoris de grans èxits de Leonard Cohen, Van Morrison, o Nino Bravo.
De l'elegant White album dels The Beatles, al sureny Rose of Cimarron dels Poco, o el meravellós Harvest de Neil Young.



LPs que floten com el Moonflower de Santana o el Wish you were here de Pink Floyd.



D'aquí a casa el Trincar i riure de la Trinca, Nuevo pequeño catalogo de seres y estares d'El último de la fila, el Catalluna de l'Elèctrica Dharma, l'Aquí s'acaba del que es donava de l'Albert Pla, o el Transcantautor última notícia del Jaume Sisa. 



Del primer vinil que em vaig compra per 500 peles a discos balada del carrer Pelayo: American Pie de Don McLean al darrer, el magnífic Monkey see, Monkey do de The New Swing Sextet comprat per error en vinil via online a Vampisoul, ha passat tota una vida però lo festa no ha fet més que començar...i encara em faltaran dies. Tot es fàcilment trobable a les diferents plataformes d'estreaming.



Lady Hawk

Aquest dies que no pot abandonar el niu, Isabeau escolta les llistes de reproducció de la Biblioteca Maria Antonieta Cot-Vallcarca. N'hi moltes i la seva pàgina d' Spotify té un disseny atractiu i acurat. Us deixem la banda sonora de "Nuestra banda podría ser tu vida". Michael Azerrad. Contra. Barcelona, 2013.


Shakespeare's Sister

Ha estat escoltant molt l'últim de la Núria Graham, "Marjorie" (2020). El tercer disc de la vigatana és una carta d'amor a la família a ritme de pop, country i folk. Preciós. 



Dra. Goldfoot 

El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. 


Quan estudies durant el confinament per unes oposicions que no saps ni si es faran, és inevitable acabar adoptant el mètode d'estudi Torrance. Per no perdre els trucs del tot davant d'hores i hores de còpia, he escoltat els següents discos: 


Quan va sortir em va passar totalment desapercebut. Crec que és un dels discos menys valorats del grup. Sencer resulta lisergicament hipnòtic i melòdicament és addictiu. No hi ha acoplaments ni progressions, però és que no fa cap falta. 




Drumbreaks imbatibles, cordes i metalls brillants i unes veus que van del so Philadelphia a la Motown. Portada de Mingering Mike. Impossible deixar de ballar. 




Una veu de crooner que reposa sobre un seductor matalàs de breaks de bateria i que ataca amb un estil personal tant balades com peces aptes per la pista de ball.  Elegància funk i 60's sense estridències des de Finlàndia. 




BONUS TRACKS

Fàbula de Venècia. Hugo Pratt. Totem Biblioteca. Editorial New Comic. Madrid, 1991.
  
Una de les primeres imatges que recordo de la pandèmia del COVID-19, és la de la ciutat de Venècia confinada. En aquesta ciutat durant el 1921, el Corto Maltés "cau" a la lògia d'Hermes fugint de les milícies feixistes. Venècia, tal i com explica Hugo Pratt al pròleg d'aquesta edició, té una tradició esotèrica que forma part de la seva història.  Seguint les pistes d'aquesta tradició, el Corto Maltés busca una maragda anomenada La Clavícula del Rei Salomó. A més de ser una joia, La Clavícula del Rei Salomó també és un grimori (un manual de màgia). O sigui que qui sap...Un últim apunt bibliofrènic: A l'edició de Norma Editorial el pròleg l'escriu Marco Steiner i no Pratt. I la versió moderna de La Clavícula del Rei Salomó va ser editada per Aleister Crowley. 



El procediment administratiu comú. Fases del procediment. 



Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...