Què va ser de l'Amy Winehouse?

Som a l'any 2023 i treballo en una biblioteca pública d'una ciutat amb port i gavines. Una jove usuària amb un pentinat estil Ronnie Spector s'apropa amb reserves ("aquesta tia, la coneixerà?") però finalment es decideix a parlar:

- Busco informació sobre una cantant que es deia Amy Winehouse. Sap de qui parlo?

- Amy Winehouse... - repeteixo amb un to afirmatiu i gratament sorprès. - Sí, és clar. Va ser una de les últimes dives del R'n'B, una veu poderosa amb una imatge impactant, i una producció impecable.

- Sap que va ser d'ella? L'altre dia vaig sentir per casualitat en una emisora d'oldies un hit titulat Rehab. Em va agradar molt.

- Va treure alguns discos que van ser èxits planentaris, allà pels anys 2007, 2010... Però després, no recordo... Em falla la memòria. Podem investigar, però. Mentrestant, si vols, et faré una selecció de les altres Amy Winehouse, veus igualment poderoses, algunes 100% dinamita, d’altres amb un estil més sofisticat. Totes elles ens van regalar la seva música abans que l'Amy naixés i la seva influència va fer possible que l’Amy existís. Les hauries de conèixer, també. Posa’t al canal 10.


La noia del pentinat cardat es va posar en el lloc d'autoescolta que li vaig indicar. Va seure i les seves cames van començar a moure's al compàs del què anava escoltant. Semblava com si de la seva ànima s'estigués apoderant quelquem misteriós, sobrenatural. Vaig somriure amb picardia musictecària. Estava segura que quan sortís de la biblioteca ja no seria la mateixa noia. Les deixebles del diable haurien fet la seva feina. Us preguntareu què va sentir la noia que va entrar a la biblioteca buscant informació sobre l'Amy Winehouse. Prepareu bé la vostra ànima perquè aquí teniu la selecció:



Maxine Brown
El tema que ara sentireu no pot faltar a cap allnighter. Maxine Brown es va formar musicalment a la cantera gospel. No va aconseguir mai estar entre les grans perquè la discogràfica Wand, amb qui tenia contracte, va preferir promocionar a Dionne Warwick. Discogràfiques al marge, Maxine Brown, per a mi, és una de les veus negres més elegants. Northern soul de primera.






Brenda Holloway



 Com podeu apreciar a la foto, Brenda Holloway tenia una bellesa fascinant però, a més a més, era una gran cantant i compositora de les seves pròpies cançons. Havia estudiat violí durant deu anys i també sabia tocar el piano, el cello i la flauta travessera. La Motown no va saber o no va voler aprofitar el seu gran potencial i l'èxit i els honors se'ls van endur les Supremes, Vandellas i Marvelettes. No obstant, la Holloway és per a molts una de les grans llegendes del northern soul i dels anys daurats de la Motown.



Barbara Lynn
Cantant i guitarrista esquerrana (no feu cas de la foto), Barbara Lynn composava també les seves cançons. De l'any 1962 al 1968 obté diferents èxits i als anys 70 l'àlbum Here is Barbara Lynn (1968) es converteix en una preciada peça de col·lecionisme. Una joia que avui difícilment podem aconseguir.








Ruth Brown
Quan sentiu Mama, He Treats Your Daughter us vindrà al cap un nom: Little Richard. El Mama-uh de Ruth Brown va influenciar al petit Ricard. Però la manera de cantar d'aquest tros de dona també va influenciar ni més ni menys que a Etta James i Aretha Franklin. Ruth Brown és una de les reines del R'n'B dels anys 50 i 60, a més a més de la impulsora de la Rhythm & Blues Foundation. La seva tenacitat va aconseguir que el segell Atlantic financiés amb dos milions de dòlars la seva Fundació, diners que van ser lliurats per Mrs. Brown a diferents artistes de la discogràfica en concepte de royalties impagats. Mrs. Brown, única i meravellosa.





Barbara Lewis
Una veu transparent, sofisticada i, per desgràcia, desaprofitada. Va gravar per Atlantic i Stax als anys 60. Hello stranger, un dels seus hits, el va composar ella mateixa. Quin tema tan dolç i melanconiós ...








Lavern Baker
Dos dades interessants de la seva biografia: Lavern Baker era la neboda de la gran cantant de blues Memphis Minnie i el seu fadrí musical va ser Fletcher Henderson. Les seves gravacions dels anys 50 pel segell Atlantic són les que li van fer un lloc en la història de la música. La mala sort i els problemes de salut li van treure el Top of the World del R'n'B. Nascuda a Chicago l'any 1929, va morir mig oblidada a Nova York l'any 1997.




Sister Wynona Carr
Wynona Carr, afegia Sister al seu nom quan cantava temes gospel (i en record de la pionera Sister Rosetta Tharpe) però també es va fer un nom cantant R'n'B i rock and roll a partir de l'any 1955.








Dinah Washington
Coneguda pels sobrenoms de la reina del blues, Queen D o Miss D, va viure poc i depresa. Nascuda l'any 1924, un cocktail accidental de somnífers i alcohol va acabar, l'any 1963, amb la seva vida i la seva brillant carrera. Dinah Washington podia cantar molt bé el que volgués: rhytm'n'blues, jazz, blues, pop... La fluctuació estilística li va proporcionar l'èxit comercial però també la crítica dels sectors més puristes del jazz que consideraven que la Washington desperdiciava el seu talent vocal en cançons massa comercials i de baixa qualitat. Veurem similituds amb l'Amy?





Nancy Wilson
Nancy Wilson va heredar de Dinah Washington la seva versatilitat. Cannonball Adderley la va descobrir però es va convertir per mèrits propis en una de les més grans vocalistes de R'n'B i jazz. Per tal que us feu una idea de la seva fama als Estats Units, durant els anys que va estar a la Capitol, només era superada en vendes per The Beatles.





Betty Wright



 Considerada una de les màximes exponents del soul de Miami. Protegida de Clarence Reid, va començar la seva carrera en el grup gospel de la seva família. L'any 1974 va rebre un Grammy pel tema Where is The Love? i als anys 80 va col·laborar amb Stevie Wonder a l'arxifamós What Are You Gonna Do With It?, tot un èxit comercial a l'època. Actualment la seva feina està en el camp de la producció musical.



Lorraine Ellison
Stay With Me em posa la pell de gallina i també se la va posar al públic nord-americà de l'any 1969, perquè va ser tot un hit. De veu sobrenatural i intensa, aquesta cantant de Filadèlfia també s'havia format en diferents conjunts gospel. Un altre exemple de cantant extraordinària i desaprofitada per les discogràfiques. Lorraine es va retirar del món de la musica l'any 1973, per cuidar de la seva mare, però no va deixar de cantar en el cor d'una esglèsia fins que va morir l'any 1983, de càncer d'ovari.

Etta James  





Etta James és la meva cantant preferida (després de Billie Holiday i Ella Fitzgerald). No he sentit mai una veu amb igual potència i capacitat expressiva. La veu d'Etta James sap transmetre per igual fúria, dolor, passió i obscenitat. De vida personal difícil i desgraciada (durant anys va ser adicta a l'heroïna) la seva vida professional va tenir millor sort. Dels anys 60 i fins el 1975 va ser la cantant mimada de la Chess Records. Segons la Rolling Stones Magazine Etta James és una dels 100 Grans Artistes de tots els temps, ocupant el número 62 d'un ranking publicat l'any 2004.




Sugar Pie DeSanto



Nascuda com Umpeylia Balinton l'any 1935, Sugar Pie va tenir dos fadrins importants: Johnny Otis (descobridor també de l'Etta James) i James Brown, amb qui va compartir escenaris durant dos anys. Vaig descobrir a aquesta cantant a través del seu disc Down In The Basement, que us recomano amb efusivitat. En aquest àlbum editat per Chess Records l'any 1989 trobareu un parell de temes (impagables) a duet amb l'Etta James. "Duelo de titanes"...




Big Maybelle



Big Maybelle va néixer l'any 1924 i va morir als 47 anys com a conseqüència de problemes de salut agreujats per la seva adicció a les drogues. Va ser una de les primeres cantants de R'n'B dels anys 50 i destaca per la seva veu greu i intensa. El single Candy enregistrat l'any 1956 va ser tot un hit a l'època. Altres èxits comercials que va tenir la Big Maybelle van ser: Whole Lotta Shakin' Goin On (1955), que anys després seria un dels hits més famosos del gran boig Jerry Lee Lewis, i 96 Tears original de Question Mark and the Mysterians (any 1967).



Carla Thomas

 Filla de l'avi del funk, Rufus Thomas, la Carla va rebre el sobrenom de Queen of Memphis Soul. Va treballar pel segell Stax, convertint-se en una de les estrelles de la companyia. Entre 1961 i 1964 són populars les seves col·laboracions amb Otis Redding, amb qui va gravar l'àlbum King & Queen. Tot i els seu èxit, Carla Thomas es va retirar aviat del negoci.





Irma Thomas



 Una altra soul queen, aquesta de Nova Orleans. Irma Thomas va créixer ràpid (als 20 anys ja tenia 4 fills) i va haver de buscar-se la vida, també, ràpidament. Va treballar un temps com a cambrera en un club d'on la van acomiadar per passar-se més estona cantant que parant les taules. Afortunadament aquest comiat li va servir per donar el pas definitiu al món de la música i a una carrera impecable que ha continuat fins el 2006, any que va publicar el seu últim disc.



Mary Wells
Mary Wells no tenia una gran veu però tenia molta classe i un registre ampli de matissos interpretatius. Els seus èxits a la Motown, influenciats pel mambo i el cha cha cha, la van convertir en l'artista mimada del segell fins que van arribar les Supremes. A partir d'aquest moment la seva carrera i la seva vida personal comencen a caure en picat fins a tenir un final patètic, arruinada i lluitant contra el càncer que, finalment, se la va emportar l'any 1992. A continuació, My Guy el seu hit més famós, enregistrat l'any 1964, tot un clàssic Motown:





Ronnie Spector (The Ronettes)
La passió de fan em traeix. No puc ser objectiva amb la Ronnie Spector perquè em declaro absolutament devota de les Ronettes. Aquesta dada no és gens significativa però si us dic que el Joey Ramone, George Harrison i John Lennon també eren fidels devots de la ex-dona del genial però pervers Phil Spector , potser em creureu més quan us dic que la Ronnie és gran. De l'any 1960 a 1966 va ser la vocalista de les Ronettes, un dels millors grups vocals de la història de la música popular. Per les seves venes corre sang irlandesa, pél roja i negre, i es va criar a l'Spanish Harlem. Amb aquests orígens multicolors, què podia ser sinó més que una rock and roll star?. A continuació, Be My Baby ,un tema marca Phil Spector, que va meravellar a Brian Wilson i que tots haureu sentit, si més no, algun cop (recordeu Dirty Dancing o Malas Calles de l'Scorsese?):

Laura Lee
Sentiu aquest tema, What a Man. Sexy i diabòlic. Laura Lee es va especialitzar en cantar-li les quaranta als homes sobre els problemes de la vida i de l'amor, des d'un punt de vista feminista però amb sentit de l'humor. Va gravar pels segells Chess i Hot Wax (anys 72-73).








Minnie Riperton



Cinc octaves i mitja. La prova la teniu en aquesta famosa balada soul que va enregistrar l'any 1975 i en el tema Reasons que us convido a sentir pel vostre compte. Minnie Riperton va començar la seva carrera en el món de l'òpera, com a soprano, però l'any 1961 dóna un gir i s'introdueix en el soul. Stevie Wonder va produir el seu segon àlbum Perfect Angel, on trobem el single Lovin' You que la va fer famosa. Malauradament l'any 1976 se li detecta un càncer i l'any 1979 mor, als 32 anys, deixant un últim àlbum Minnie editat el mateix any.


[I aquesta selecció es veuria completada amb Aretha Franklin, Tina Turner, Martha Reeves (Martha Reeves & The Vandellas), Diana Ross (The Supremes), Nina Simone, Mavis Staples (The Staple Singers), Gladys Knight (Gladys Knight & The Pips), Millie Jackson, Patti Labelle, Linda Jones, Denise Lasalle, Syreeta... Potser un altre dia, una altra usuària em torni a preguntar per Amy Winehouse i aleshores...]