dimarts, 8 de desembre de 2009

La Discoteca d'AMPLI, XLVI: Maria Coma

Maria Coma Linoleum (Amniotic Records, 2009)


La Discoteca d'AMPLI
és una sèrie dedicada a la visió personal de la música, als àlbums que han sigut importants en la nostra vida, pel motiu que sigui. Lluny de la ressenya o la crítica, aquestes propostes musicals estan fonamentades en l'experiència subjectiva i la idea de compartir sensacions o emocions.
Estic content de fer un post dins la sèrie dedicat a un disc recent ... i fet a Barcelona. Normalment tinc tendència a rescatar de l'oblit discos antics o artistes poc coneguts però que han significat alguna cosa especial per a mí i m'en adono que jo mai havia portat a la discoteca un disc acabat de sortir al mercat ... ni cap artista relativament nou, o molt jove.


Linoleum , el flamant treball de la Maria Coma ha estat un cas de seducció instantània.
D'alguna manera, el talent de Maria Coma es fa evident de seguida. Va ser veure aquest video (fet també per Maria, amb l'ajuda de Clara Vallvé) i vaig entendre que acabava de descobrir a una artista molt bona. Mireu, mireu ...


Gat


A partir d'aquí, i després de veure el vídeo un munt de vegades seguides, vam trigar poc en anar al carrer Tallers de Barcelona i comprar el CD. Em diuen, i probablement és cert, que la majoria dels digital natives rarament compren CDs i, molt menys, els escolten de punta a punta; que la gent habitualment escolta cançons soltes, i moltes vegades ni la cançó sencera; que la música, avui és més aviat un magma sonor que ens envolta per tot; quelcom similar a una Banda Sonora personal ... música funcional ? ... No sempre, no sempre.

Ho dic perquè, si més no, en Ricard i la Núria , 19 i 17 anys, si que l'estan escoltant (i cantant) de punta a punta una i altra vegada des de que aquest recull de cançons va entrar a casa.
No vull descriure la seva música, només recomanar-vos que us deixeu també seduïr per l'univers estètic i musical de la Maria. Per a mí, sense cap dubte, el millor que he escoltat en molt temps provinent del nostre país i en la nostra llengüa.


Així es presenta ella mateixa en la seva web:

Sóc Maria Coma (Barcelona, 1986), compositora, pianista i cantant. Porto gairebé tota la vida tocant el piano i estudiant música. Vaig començar amb la música clàssica, on he passat molts anys i després he estudiat música moderna i jazz. Sóc una gran amant de la música i bec d'infinitud de gèneres musicals. Acabo de treure el meu debut en solitari, el “Linòleum” (Amniòtic Records 2009). Un disc produït amb molt carinyo, delicadesa i personalitat, on cada cançó és un món i està orquestrada d’una manera diferent. Hi ha una dinàmica impressionant, on s’hi troben diferents extrems: allò més naïf i delicat i allò més fosc i transcendent. A part de composar cançons per als meus projectes personals també composo música per a bandes sonores.


... i una petita mostra d'algunes de les cançons del disc:




Web : http://www.mariacoma.com/
MySpace: http://www.myspace.com/mariacoma

4 comentaris:

Jaume Vilarrubí ha dit...

Nosaltres li cantem sovint la del Gat al Marcel (al cotxe es tota una terapia), tant que al final l'avorrirem ;-)

Jaume Vilarrubí

mont ha dit...

Maria Coma! ja la conec. Fa uns dies tocava a l'Elèctric, vaig estar a punt d'anar-hi, ...

mont ha dit...

he tingut un lapsus, em referia a la Maria Rodés. Es que les cofonc, amb el mateix nom.. !

Per cert,
Maria Rodés= Oníric.

www.myspace.com/mariarodes

Joan Rosebud ha dit...

M’encanta el que fa aquesta noia. La veu, les lletres les composicions...
I encara que la música de les dues no té res a veure, físicament em recorda a Lourdes Hernández, de Russian Red.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...