Selecció de novetats discogràfiques, Setembre 2026

                                                               Cocanha - Flame Folclòre

 

Resum de les darreres novetats discogràfiques en CD seleccionades per la Unitat de Gestió de la Col.lecció de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. 

Una proposta bimensual de música de qualitat que abasta diferents estils i pretén ser un punt de partida per descobrir artistes i tendències allunyades dels circuits més comercials. Un servei que es manté actiu sense interrupcions des del 1988 i que ha anat conformant l'estructura bàsica dels fons musicals de les biblioteques públiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

 Músiques del món

• Ali & Charif Megarbane. Tirakat. Fusió de funk psicodèlic indonesi dels 70 amb ritmes tradicionals malaies i melodies àrabs. Una col·laboració del trio Ali de Yakarta i el multiinstrumentalista libanès Charif Megarbane. 
• Quico El Célio, El Noi I El Mut De Ferreries. Jota x cobla. Música mediterrània d’arreu del territori català. Un recull de la jota del sud de Catalunya i de la cobla sardanística. 
• Mah Damba. Taabolo Koura. Una de les veus més preuades de Mali. Un disc modern arrelat en el llinatge jali. Fet en família: nebot, fill, filles i netes als instruments i cors. 
• Cocanha. Flame Folclòre. El duet reconstrueix el repertori tradicional occità per parlar de la lluita de la dona i l’ecologia. 
• Ballareu. Arada. El duet d’Olesa de Montserrat celebra deu anys de trajectòria amb el seu tercer treball on ens fan ballar amb el cançoner popular català.
• Mexican Institute of Sound & Meridian Brothers. Ruido Tovar. El disc rend homenatge a Ringo Tovar. Una reconstrucció de la música mexicana amb guitarres elèctriques, teclats i òrgans. Una connexió, a través del ball, entre Mèxic i Colòmbia; amb la col·laboració de Beck.

Jazz, blues i soul

• Jeff Parker Eta Ivtet. Happy today. Gravat en directe en el Logde Room de Los Ángeles. Un treball d’improvisació minimalista marcat per la guitarra de Parker. 
• Jalen Ngonda. Doctrine of Love. El disc presenta cançons inèdites d’un dels cantants de soul més reconeguts de l’estil inconfusible del so Motown. 
• Ambrose Akinmusire, Mary Halvorson Slo-mo neon luminate hoverings. Primer treball de dues de les figures més innovadores del jazz contemporani. La trompeta de Akinmusire i la guitarra de Halvorson dialoguen entre textures electròniques i silencis. Música que queda suspesa a l’aire i a la memòria. 
• Nils Petter Molvaer. Be quiet. El músic noruec es mou entre el jazz, el drum’n’ bass i l’electrònica. Un disc amb nou temes tocats a duo amb artistes de tot el món i de diferents gèneres musicals. 

• Keb,Mo. The breakdown. Després de 50 anys de carrera el guitarrista ens presenta el seu àlbum més minimalista. Les gravacions es redueixen a la seva guitarra, la seva veu i algunes col·laboracions com el Soweto Gospel Choir o el sextet Take 6. 
• Fathers. Fathers. El col·lectiu de musics i productors experts en groove evoquen joies del pop i l’electrònica amb petjades de Rhythm and Blues.

Pop i rock

• Kneecap. Fenian. La banda irlandesa torna a ritme de trip-hop, dubstep i ho fan amb una dura crítica al govern britànic. 
• Kevin Morby. Little wide open. El vuitè treball del cantautor de folk rock tanca la trilogia sobre el centre dels Estats Units. Música que acompanya als paisatges del medi oest americà.
• Ed O'Brien. Blue Morpho. Segon àlbum en solitari del guitarrista de Radiohead. Set peces extenses i entrellaçades que ens transporten al món dels sentiments.
• Boards of Canada. Inferno. Primer treball en 13 anys del duet escocès de música electrònica. Ens ofereixen un ambient enigmàtic amb tocs retro.
• Gigi Masin. Movement. L’artista venecià torna en solitari amb la música ambient entre la melancolia, la robòtica i el groove. La dansa i el moviment corporal són l’essència d’aquest nou treball. 
• Chanel Beads. Your day will come. L’inclassificable banda plagia títol del seu primer treball. Així són Chanel Beads: irreverents i confusos. La seva música navega entre cançons de bressol i ritmes sinistres interromputs amb frases o sorolls domèstics, amalgamant pel pop. 
• Olivia Rodrigo. You seem pretty sad for a girl so in Love. La cantant, guanyadora de tres Grammy, i amb Nigro a la producció, presenta un treball emmarcat en el principi i final d’una relació amorosa.
• Nia Archives. Emotional Junglist. L’artista britànica utilitza ritmes afrocaribenys, el soundsystem i la música electrònica amb un toc de Rhythm and Blues per dotar la música jungle del seu estil inconfusible. 
• Loathe. A stranger to you. La banda de metal reprèn la producció del seu nou treball amb un punt de maduresa  personal i musical. Una combinació de metalcore, shoegaze (nu-gaze) amb un post hardcore cada vegada més progressiu. 
• Mary in the junkyard. Role model hermit. Música indie amb una gran varietat de registres. Àlbum debut d’una de les bandes britàniques del moment.
• Beth Orton. The ground above. La veterana artista ens presenta un àlbum amb cançons de llarga durada, una veu avesada a les dificultats i tocs de jazz. Orton deixa total llibertat a les improvisacions al piano de Sam Beste, la bateria de Chris Vatalaro i la trompeta de Christos Styliandes. 
• Show me the body. Alone together. Quart treball del trio de post-rock experimental que posa la música al servei de lluita contra la “pobre praxis actual”. 
• Kelela. New avatar. Tercer treball on Kelela combina els seus orígens a l’escena indie punk i amplia les possibilitats del R&B amb tocs d’electrònica. A.K. Paul, Fousheé i PinkPantheress son alguns dels seus col·laboradors.
• Muse. The wow! Signal. La ciència ficció, un dels grans temes del grup, torna per incloure el petit univers personal i emotiu en la gran conspiració còsmica, a ritme de rock progressiu i música electrònica. 
• Kelsey Lu. So help me God. Un àlbum sobre l’autoconeixement on la violoncel·lista i cantant ens presenta cançons intimistes amb un pop-folk orquestral. Compta amb contribucions de Kim Gordon i Kamasi Washington. 
• Laurie Anderson. Let X=X (live). Un recorregut en directe per la trajectòria d’aquesta veterana artista experimental a través de 23 cançons. 
• Shearwater. The new world. El músic i biòleg ens presenta un àlbum creat després d’una expedició a l’Antàrtida. Sota una sonoritat bàsica amb baix, guitarra i bateria s’amaguen flautes, clarinets i violoncels, que doten de profunditat un treball inspirat en la natura. 

Música clàssica

• Langlois, Christie. Le violon de Rameau. Àlbum fruit de la recerca entorn l’obra del compositor barroc Jean–Philippe Rameau on es reinterpreta la seva música instrumental i lírica. A càrrec de Théotime Langlois al violí i del clavecinista William Christie.
• Mark Adamo. Lysistrata. Excel·lent enregistrament de l’òpera basada en l’obra d’Aristòfanes a càrrec de l’Odyssey Opera i el Boston Modern Opera Project, sota la direcció de Gil Rose. Amb un repartiment nombrós, 24 papers en solitari, en destaca Lysia, interpretada per Anya Matanovic.
• Henryk Wieniawski. Chamber Works. Una selecció personal d’obres del compositor i violinista polonès Henryk Wieniawski. Per a la gravació s’han utilitzat instruments de l’època: Piotr Pawlak toca un piano de 1853 fabricat a Leipzig i Mikołaj Zgółka un violí napolità de 1839. 
• Adrian Willaert Dyonisos now. Adriano 6. El grup dirigit pel tenor Tore Tom Denys ens ofereix una sèrie dedicada a la música d’Adrián Willaert. L’extensa Missa Laudate Deum  motets i madrigals del renaixement. Una gravació plena de detalls i riquesa que fa honor a la música del compositor flamenc.

Música clàssica contemporània 

• György Kurtág. Fin de partie. Esplèndida primera gravació de l’òpera basada en l’obra de Samuel Becket creada al 2018. La gravació correspon a la interpretació en el Müpa de Budapest al 2023, amb direcció de Markus Stenz.
• John Williams, Flute concerto; Bernard Herrmann. Souvernirs de voyage. Obres de compositors coneguts per les seves aportacions al cinema. De John Williams es recullen dues obres creades a la dècada dels 60: Concert de flauta i Assaig per cordes; Bernard Hermann ens ofereix els seus Records de viatge originalment per a quintet de clarinet; i finalment Hugo Friedhofer amb una Suite per a cinc instruments de vent amb reminiscències de Ligeti o Webern.

Bandes sonores

• Companyia Les solidàries. Durruti t'estimo. Doble àlbum del musical rock dedicat a la vida i pensament del combatent anarquista. El llançament del disc coincideix amb el 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil. Amb música de Guillem Caballero i lletra de Tuli Márquez. 
• Green day. Nimrods. Doble CD de la banda sonora de la pel·lícula sobre les primeres gires de la icònica banda de punk rock. 
• Miles Davis, Michel Legran. Dingo. El propi Miles Davis va participar a la pel·lícula i va comptar amb la col·laboració del veterà compositor francès Michel Legrand. Premi de l’Australian Film Institute a la millor banda sonora al 1991. 
• Ken Russell. The music lovers. Antologia d’un dels “enfants terribles” del cinema britànic. Va dirigir pel·lícules com Tommy per The Who i en aquest CD es recull la música de les pel·lícules de les dècades dels 60 i 70. (No surt a la llista d’Spotify)