dilluns, 11 d’abril de 2011

Llistes musicals "teen", ens fan por? Part two.

Dancing in the library (Illinois, EEUU 1938)

Continuem amb el post dedicat als nostres teenagers i la seva música, que vam començar aquí: Llistes musicals "teen" (Part One).

En el post anterior reflexionàvem sobre la conveniència de te
nir o no certa música supervendes (enfocades o no al mercat juvenil) a les nostres col·leccions discogràfiques. En aquest segon capítol, reflexionarem sobre la segona qüestió: l'espai.
_____________________________________________________________
______

2. En cas afirmatiu [sí, cal tenir algun disc supervendes com a "ganxo musictecari"] ... aquests discs han de classificar-se com a ít
ems per a infants o per a adults? Hem de crear una secció juvenil diferenciada?
  • En alguns països europeus, i també en moltes biblioteques públiques dels Estats Units, hi podem trobar seccions juvenils ben diferenciades de les sales infantils i les d'adults. Les més modernes tenen espais adequats als gustos de les noves generacions, tant pel que fa a la decoració i el mobiliari com a les noves tecnologies. Fent una simple búsqueda googleiana podem trobar-ne alguns exemples: Los Angeles Public Library/teen web.
  • De casa nostra m'han arribat notícies de la Biblioteca Pública de Lleida. Bibliotecaris i bibliotecàries de la terra ferma, si ens llegiu, potser us agradarà explicar-nos la vostra experiència en la creació d'un espai juvenil.
  • Com és habitual, també podem donar un cop d'ull al que fan els nostres veïns francesos (amb qui ja sabeu que els autors i autores d'aquest bloc mantenim certes complicitats) .

Calvin & Hobbes, de Bill Watterson

L'exemple francès:


Les mediateques o biblioteques de França generalment inclouen l'eta
pa pre-adolescent dins l'espai juvenil, de 0 a 12 anys. Seria per a nosaltres la Sala Infantil. La col·lecció de l'espai juvenil inclou àlbums especialment destinats al públic infantil (cançons de bressol, temes "made in Disney", cançons populars); i també obres de pop, rock i hip hop per a un públic més adolescent.

A partir dels 12 anys, la música forma part de la mediateca pròpiament dita, el que seria el nostre espai audiovisual o la Sala d'Adults.

A l'hora de classificar alguns àlbums, el dubte i la possible pertenença a més d'un grup també fa que, molt sovint, acabin tenint-ne dos exemplars: un a la sala juvenil i un altre a la sala d'adults. La Mediateque de Dole, per exemple, va més enllà i en el seu portal netvibes inclou un apartat dedicat a la música adolescent: Musique-adolescents.


Els Pèsols de l'Ull Negre infiltrats en una secció musical infantil
(Biblioteca de Banyoles)

Provant i assajant noves combinacions, a les seccions musicals de les nostres biblioteques podem crear una bona secció de música per als més petits i per als no tan petits.

Opcions possibles:

  • Deixar caure a les seccions musicals infantils discs que "oficialment" estan destinats a un públic més adult. Exemples: àlbums de hip hop (procurant evitar els de l'etiqueta "parental advisory/explicit content"); o música clàssica en estat pur (a més dels Baby Einsteins i similars); així com també clàssics del rock i el pop en el seu format original ... i observar què passa.
  • Organitzar una secció concreta, diferenciada físicament i també ben destacada per a la música més teen ... i observar què passa.
És a dir: experimentar ... com fan els homes i les dones de ciències més exactes que les nostres.

Emily the Strange

En el meu món ideal musictecari, la música té un paper destacat i cuidat a la biblioteca pública. Amb un espai adequat, unes seleccions acurades i un bon accés a les últimes tecnologies que fan sonar la música.

A més, la música no es classifica per edats, sinó només per gèneres i nacionalitats. És a dir, que la música pròpiament i evidentment destinada a un públic infantil i juvenil s'integraria en aquest gran espai musictecari com una secció més. D'aquesta manera, les cançons de bressol serien més fàcilment accessibles per a tothom ... i la Shakira també.

[I no utilitzo el nom de la Shakira en va. Anècdota bibliotecària recent: una petita usuària de 5 anys -que de gran vol ser bibliotecària (!?!)-, m'anuncia que es disposa a utilitzar una estoneta els ordinadors públics infantils per mirar un vídeo de la Shakira. Evidentment, si busqués un disc de Shakira a la secció de música infantil no l'hauria trobat, ja que la tenim classificada a la secció d'adults, categoria 2 POP.]

El vídeo:



També, posats a somiar, imagino un espai per a la dansa a la biblioteca ... però potser això ja seria demanar massa ...


Zits, de Jerry Scott i Jim Borgman

To be continued ...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fantástico post, al igual que el anterior. Teniendo en cuenta que nuestras áreas infantiles son hasta los 14 años, debemos replantearnos nuestro fondo musical. Los chicos/as, cada vez se alejan antes de la musical infantil para adentrarse en otros estilos y, como muy bien planteas, debemos acercarles la música a su entorno (yo soy partidaria de esa opción) o crear nuevos espacios para ellos/as.

A ver que nos propones en la tercera parte!

Saludos

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...