Deixeu que els nens s'acostin a la música.

Fa 4 anys que el festival Primavera Sound inclou una programació dedicada especialment als nens, de la mà de la cooperativa Sones. En fa un parell que el Sònar va posar en marxa SònarKids, més o menys amb la mateixa filosofia.

Dues iniciatives que pretenen acostar la música actual als més petits.

Les dues propostes allunyen el tòpic de la música per nens sinònim de música infantil. A la web de Sones trobem aquesta bonica parrafada a propòsit del projecte Minimusica, que està present al Primavera Sound:

"Minimúsica és un cicle de músiques modernes i populars adreçat a infants, amb la intenció d'oferir als nens l'accés a les músiques modernes i vivenciar-les en concert. És un fet que els infants gaudeixen del seu criteri i poder de discriminació, i creiem també en la necessitat de que aquest criteri es potenciï, i tingui una formació i una educació des de les primeres edats.

El Minimúsica vol fer créixer als infants amb músiques representatives del moment social que estan vivint i amb l'amplitud de coneixement musical que existeix, sense limitar la seva experiència musical a cap estil existent. Fins ara “la música infantil” és tractada com un gènere musical independent (amb unes característiques molt concretes i tancades des de fa temps) i volem obrir aquesta expressió a un criteri més ampli, variat i actualitzat. Considerem que els nens/es han d'escoltar de tot i no només l'anomenada “música infantil”, etiqueta que no compartim, ja que pensem que l'infància no és un estil musical sinó una etapa de la vida on precisament l'estimulació sonora és molt important i no s'ha d'excloure estilísticament."
Demano 3 reverències ara mateix per aquesta clarividència!
I demano que aquesta clarividència arribi ja a les seccions musicals de les sales infantils de les nostres biblioteques, on, a dia d’avui, es poden escoltar coses com ara aquestes:



Déu n'hi dó, oi!?
Si pensem que els melodies dels Beatles, dels Rolling Stones, de la Madonna, d'en Bob Marley, etc... són aptes per als nens... per què les disfressem amb música de sonall i bressol? Per què les (mal)adaptem en "música infantil"? No faríem bé d’incloure la música original i deixar que els propis nens decideixin si els agrada o la troben massa “adulta” per ells?

Estupendo que en Xesco Boix i els reculls dels Ara va de bo estiguin present a les seccions musicals infantils, no tinc res en contra del que sempre hem anomenat música infantil. Però potser és hora de donar un pas més i imitar les dues propostes per nens dels dos festivals. El Sónar i el Primavera Sound són privats i comercials: si no veiessin viables i amb possibilitats d’èxit aquestes dues activitats, no les programarien.

Digueu-me quina d’aquestes cançons (i trio a l'atzar del catàleg de grooveshark.com) no deixaríeu escoltar a un nen, si és que n’hi ha alguna:

... o algunes d’aquestes:

... i mil exemples més.

Siguem valents: deixem que els nens s’acostin a la música!

En aquest sentit Vapor Vell està preparant una nova secció musical a la sala infantil amb un recull de tota aquella música “per adults” apta per a les orelles d’un nen.
Com fer-ho? Duplicar exemplars i localitzar-los tant a la sala de música com a infantil o bé treure’ls de la sala de música per posar-los a la sala dels nens? Això dependrà del pressupost de cada un de nosaltres... o de l’aposta que en vulguem fer. Sigui com sigui, no ho deixeu de provar.
I per començar podeu fer una prova menys definitiva: què tal muntar un petita exposició de música “adulta” a la sala infantil, publicitar-la, animar als pares a deixar escoltar altres músiques als nens... i esperar a veure els resultats.

Proveu i dintre d’uns mesos en tornem a parlar.