dimecres, 9 de juny de 2010

Deixeu que els nens s'acostin a la música.


Fa 4 anys que el festival
Primavera Sound inclou una programació dedicada especialment als nens, de la mà de la cooperativa Sones. En fa un parell que el Sònar va posar en marxa SònarKids, més o menys amb la mateixa filosofia.

Dues iniciatives que pretenen acostar la música actual als més petits.

Les dues propostes allunyen el tòpic de la música per nens sinònim de música infantil. A la web de Sones trobem aquesta bonica parrafada a propòsit del projecte Minimusica, que està present al Primavera Sound:

"Minimúsica
és un cicle de músiques modernes i populars adreçat a infants, amb la intenció d'oferir als nens l'accés a les músiques modernes i vivenciar-les en concert. És un fet que els infants gaudeixen del seu criteri i poder de discriminació, i creiem també en la necessitat de que aquest criteri es potenciï, i tingui una formació i una educació des de les primeres edats.

El Minimúsica vol fer créixer als infants amb músiques representatives del moment social que estan vivint i amb l'amplitud de coneixement musical que existeix, sense limitar la seva experiència musical a cap estil existent. Fins ara “la música infantil” és tractada com un gènere musical independent (amb unes característiques molt concretes i tancades des de fa temps) i volem obrir aquesta expressió a un criteri més ampli, variat i actualitzat. Considerem que els nens/es han d'escoltar de tot i no només l'anomenada “música infantil”, etiqueta que no compartim, ja que pensem que l'infància no és un estil musical sinó una etapa de la vida on precisament l'estimulació sonora és molt important i no s'ha d'excloure estilísticament."
Demano 3 reverències ara mateix per aquesta clarividència!
I demano que aquesta clarividència arribi ja a les seccions musicals de les sales infantils de les nostres biblioteques, on, a dia d’avui, es poden escoltar coses com ara aquestes:


babies go... by Uri . on Grooveshark

Déu n'hi dó, oi!?
Si pensem que els melodies dels Beatles, dels Rolling Stones, de la Madonna, d'en Bob Marley, etc... són aptes per als nens... per què les disfressem amb música de sonall i bressol? Per què les (mal)adaptem en "música infantil"? No faríem bé d’incloure la música original i deixar que els propis nens decideixin si els agrada o la troben massa “adulta” per ells?

Estupendo que en Xesco Boix i els reculls dels Ara va de bo estiguin present a les seccions musicals infantils, no tinc res en contra del que sempre hem anomenat música infantil. Però potser és hora de donar un pas més i imitar les dues propostes per nens dels dos festivals. El Sónar i el Primavera Sound són privats i comercials: si no veiessin viables i amb possibilitats d’èxit aquestes dues activitats, no les programarien.

Digueu-me quina d’aquestes cançons (i trio a l'atzar del catàleg de grooveshark.com) no deixaríeu escoltar a un nen, si és que n’hi ha alguna:



... o algunes d’aquestes:

... i mil exemples més.

Siguem valents: deixem que els nens s’acostin a la música!

En aquest sentit Vapor Vell està preparant una nova secció musical a la sala infantil amb un recull de tota aquella música “per adults” apta per a les orelles d’un nen.
Com fer-ho? Duplicar exemplars i localitzar-los tant a la sala de música com a infantil o bé treure’ls de la sala de música per posar-los a la sala dels nens? Això dependrà del pressupost de cada un de nosaltres... o de l’aposta que en vulguem fer. Sigui com sigui, no ho deixeu de provar.
I per començar podeu fer una prova menys definitiva: què tal muntar un petita exposició de música “adulta” a la sala infantil, publicitar-la, animar als pares a deixar escoltar altres músiques als nens... i esperar a veure els resultats.

Proveu i dintre d’uns mesos en tornem a parlar.

5 comentaris:

Fonti ha dit...

Dear Mr. Magnum, només puc afegir una cosa: comparteixo al 100% la teva opinió ;-)

Lórien ha dit...

Quin tema tant deixat de la mà dels déus, el de la música infantil a les biblioteques ... i en el món en general :-(

Jo també estic totalment d'acord amb el Sr. Magnum. I crec que ens queda molta feina per fer. Però algú ha de començar i totes les aportacions i noves propostes seran benvingudes(aquest bloc és un mitjà útil per compartir-les i difondre-les, no?)

El que no he entès mai jo és perquè els nens més petits han d'escoltar aquests enregistraments estranys de música clàssica, per exemple (tipus Baby no sé què) quan poden escoltar perfectament un CD de Mozart ben orquestrat i dirigit.

Evidentment, hi ha d'haver música especialment creada per als nens i nenes (animadors i grups infantils, contes musicats) ... però el ventall hauria de ser molt més AMPLI. És clar que això també dependrà de l'espai, el pressupost, els mitjans tècnics i humans, etc. Però la intenció, la imaginació i la gosadia no ens han de faltar.

Great post!

mont ha dit...

molt bé Magnum! totalment d'acord....

Berta Bocado ha dit...

ai, sembla tan lògic!!
prenem nota i farem la prova!
gràcies pel bloc, és la dòsis de vitamina professional del mes!

Pirata ha dit...

Quantes veritats juntes. Mai m'han agradat les adaptacions. Si als tres anys no els hi agrada Bob Marley, ja l'escoltaran amb 10 o amb 15 o amb 30... o potser mai però no els tractem com "tontets" mostrant-los versions ensucrades de les coses.
Respecte als adults... crec que hem de perdre la por a la Shakira and company. Una de les coses més maques, crec jo de la preadolescència i l'adolescència és que pots equivocar-te i encara tens molt de temps per arreglar-ho. Creieu-me, la Meyer, Witch, Stilton i similars són, moltes vegades, les llavors de futures lectures que, a priori, ens semblen, i són, millors. Per què no ha de passar el mateix amb la música?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...