divendres, 11 de desembre del 2009

El software lliure dins l'àmbit musical


El passat mes de novembre, un grup de musictecaris vam poder gaudir de tres sessions al MTG -Music Technology Group- que lidera el Xavier Serra. Aquest grup de recerca està format per més de 40 persones (més empreses paral•leles) i està auspiciat per la UPF.

El seu treball en el desenvolupament de tecnologies musicals és admirable, punter, innovador. Han creat instruments, eines per a la composició, plataformes per compartir arxius sonors i, el que és més important pels musictecaris, sistemes de recuperació d’informació musical d’última generació.




Vídeo d'un reportatge sobre el MTG enregistrat per TV3

Una de les sessions va ser obra del Pau Arumí, professor a la UPF i desenvolupador de software d’àudio. El Pau ens va donar pautes per orientar-nos dins el món del software lliure, en allò que incideix a la música. El seu material de suport està a http://parumi.org/musictecaris/. El mateix Pau ens ha donat permís per publicar-ho a l’AMPLI i difondre-ho entre el col·lectiu bibliotecari.

Us en fem un resum, convençuts de que el treball cooperatiu, i el software lliure són dos de les vies inexcusables de projecció present i futura de l’àrea musical.


1.- Per començar, què és el software/programari lliure?

És el software que ofereix tres drets:
• Dret a usar-lo sense restriccions
• Dret de estudiar-ne el seu codi i modificar-lo (per tant de codi obert)
• Dret de distribuir-ne les modificacions, sense poder-ne restringir els drets

És un model iniciat als anys 70 per Richard Stallman.


És un model que funciona perquè:

• Molts programadors experts treballen motivats per obtenir una reputació i prestigi en una comunitat.
• Sol ser més segur: degut al fet de haver-hi molts ulls mirant el codi, i usuaris testejant versions de desenvolupament.
• El codi està en permanent evolució.

Les distribucions Linux solen composar-se en un 99% de software lliure.

2.- Preguntes freqüents sobre Linux

Es troba aquest software lliure a Windows o Mac?
Algun sí, però la majoria no. Cal instal·lar-se Linux.

Com instal·lar-se Linux?
Es recomana Ubuntu, que ofereix un live CD instal.lable. Cada 6 mesos surt una nova versió, la actual és la 9.10 "Karmik" (les inicials, ara "K", van incrementant a cada versió)
http://ubuntu.com/


3.- Tipus d'aplicacions musicals i exemples

A continuació us mostrem un esquema d'aplicacions informàtiques implicades als processos musicals. De cada tipus de software s’ofereixen els recursos de software lliure i també el propietari.


Editors de fitxers wavs
Aquest software serveix per enregistrar àudios (per exemple podcasts per la biblioteca) i editar-los posteriorment.

Lliures:
Audacity (també disponible per Windows i Mac)
Rezound
Sweep

Propietaris:
Wavelab
Sound Forge




Pantallasso de l'Audacity, un soft fàcil per l'edició d'àudio


Reproductors multimèdia
Com el seu nom indica, són les eines per reproduir música. Hi ha vida més enllà del Windows media. Opcions sovint més riques i amb més eines per editar tags i metadades.

Lliures (Vídeo):
VLC (Videolan Client)
mplayer
gxine

Col•leccions musicals:
Rhythmbox (gnome)
Amarok (kde)

Propietaris:
iTunes
Windows media player


Seqüenciadors
Són els programes més famosos en l’àmbit musical, serveixen per enregistrar i mesclar cançons. Bona part dels discos que sentim han passat pels processos que permeten fer aquests programes. També el software lliure està oferint sòlides propostes en aquest terreny.

Lliures:
Ardour
qtractor

Propietaris:
Protools (Digidesign/Avid)
Logic Audio (Apple)
Cubase (Steinberg/Yamaha)
Nuendo



Pantalla de mostra del software Ardour


Instruments
A continuació trobareu els programes més utilitzats per a la simulació d’instruments (guitarres, bateries, baixos) i efectes. En ambdós àmbits (lliure i propietari) abunden els plugins que es poden incorporar a les aplicacions.

Lliure:
Hydrogen drum machine
ZynAddSubFx
qsynth

Propietaris:
Reason
Fruity loops

Eines per directe (DJ)
Aquests són exemples de software que es poden utilitzar per la creació i mescla de música en directe.

Lliures:
Mixxx
SooperLooper

Mostra gràfica del software Mixxx


Fins aquí aquest sumari de software lliure. Hi ha poca lletra, però els links arriben a pous plens d'utilitats i aplicacions. Totes les biblioteques podem oferir cursos de formació centrats en la utilització d’aquests softwares. No cal que les institucions els adquireixin, són lliures d’ús. No serà propi de les institucions públiques fer allò que no fan les privades? No serà aquesta una oportunitat d’involucrar-se al bell mig d’una dinàmica lliure de substrats econòmics?

La música, avui, es composa, enregistra, mescla i masteritza amb software que es pot tenir a casa, i a la biblioteca. No és l’ocasió de difondre-ho, d’impulsar la creativitat en aquest terreny com s’ha fet amb la literatura?

El món del software lliure (com altres fenòmens de la xarxa, tipus wikipedia) són producte de l’esforç col•lectiu. Mai com ara ha estat possible beneficiar-se de treballs col•laboratius d’aquesta magnitud. Contribuïr-hi és possible, amb els recursos documentals locals, amb cursos de formació, amb sales que ho facilitin als usuaris, amb informació, amb activitats... Contribuïr-hi és una meta per les biblioteques públiques.


5 comentaris:

Fonti ha dit...

Merci DW ! :-)

Gamby ha dit...

La pilota és al camp!

Gambita ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gambita ha dit...

Tres vídeos de Stallman. El primer, l'entrevista a La nit al dia del 33:

http://www.youtube.com/watch?v=7UKksU4EIRY&feature=related

El segon, ballant amb el GNU:

http://www.youtube.com/watch?v=neRw5b7HVjw&feature=related

El tercer, interpretant el seu hit Free software song a la UAB:

http://www.youtube.com/watch?v=1BH7poMtPVU

Marta ha dit...

M'ha anat genial per completar el bloc de la mediateca! Gràcies infinites!!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...