diumenge, 21 de setembre del 2008

El vídeo del diumenge: Richard Wright's Paint Box


London 1967, UFO Club, Abbey Road Studios, Carnaby Street, Psicodèlia ... Richard Wright estava allà, enmig de l'epicentre d'un moment màgic de la cultura popular.

Teclista, compositor i cantant sempre dintre del llegendari grup Pink Floyd, creativament molt proper al millor Syd Barrett, discret i amable, sempre a l'ombra... aquesta setmana ha desaparegut un altre dels elements claus en la història del rock.

La psicodèlia anglesa va significar un enorme pas endavant dins aquest gènere musical i la contribució de Richard Wright va ser fonamental. Ell va aportar una nova sonoritat que, amb el temps, ha esdevingut consustancial a tota una època, una estètica i una forma de fer rock.

Aquesta setmana la xarxa va plena d'homenatges i videocomposicions de tribut al bo d'en Richard. Es nota que era un músic estimat.

Paint Box , la cançó que us presentem avui, és una composició seva on també s'encarrega de la veu solista. El tema es va publicar el 1967 com cara B del tercer single del grup Apples & Oranges intentant seguir la linia d'èxit comercial obtingut inesperadament amb dos clàssics de la psicodèlia: Arnold Lane i See Emily Play. Aquest èxit no es va produïr i Paint Box va quedar amagada fins que va aparèixer el 1971 dins l'àlbum recopilatori Relics.
El vídeo resulta especialment emocionant després de la mort del seu autor. És un clip enregistrat en els primers dies de David Gilmour substituint al geni Barrett, quan Richard Wright assumeix un rol de pal de paller del grup en un moment crític . Paper que mai més va voler assumir.

a l'Ampli també hem sentit la seva mort i volem recordar-lo amb aquest petit tribut.

... com no, com no...

1 comentari:

Eclipse ha dit...

Hola amics de l'Ampli,

Gràcies per recordar la importància de la figura de Richard Wright y una de les seves millors composicions. De fet, i a títol personal, Paint Box és una de les millors cançons psicodèliques del grup, juntament amb la sempre oblidada Remember a Day. Curiosament les dues creades per Wright.

Avui, en homenatge a ell (un dels molts que porto aquests dies), he tornat a mirar l'actuació de Pink Floyd al Live 8 i només puc dir que m'he emocionat com mai.

Per cert, i per acabar, m'agradaria recomanar l'audició de l'últim disc de Wright en solitari: Broken China. Especialment indicat als amants de la música electrònica.

Salut companys de l'Ampli!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...