Taller de hip-hop, a la Biblioteca Vapor Vell

Hola musictecaris eclèctics del món,

seguint amb els actes musicals de celebració del 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell, aquest dijous tindrà lloc un Taller de Hip-Hop. Aquest taller serà realitzat pel cantant, productor i MC de badalona WELELO. Col·laborador d'infinitats de projectes, el seu Ep "Camaleònico" ha estat una de les últimes alegries del rap local. Aquesta és la seva web: http://www.blogger.com/www.welelo.com

Sorgit dels suburbis americans a finals dels 60, el hip hop va ser un mitjà d'expressió urbana per comunitats negres i llatines de caràcter marginal, contestatari. Mai influït pel lament, ni l'afectació sentimental, la seva visceralitat ha canalitzat la ràbia de molts barris pobres com el Bronx, Queens o Brooklyn. Extés arreu del món, el hip hop ha aglutinat tota una sèrie de disciplines artístiques lligades a l'art urbà: el ball sobre l'asfalt, el graffity sobre parets, la música mesclada per un DJ.

Després de 4 dècades, el hip hop s'ha consolidat com un estil musical descarnat i eloqüent, diversificant-se en molts subestils i generant cerimònies col·lectives com les increïbles batalles de rap, on diversos cantants improvisen i es contesten sobre la marxa cantant.

L'article de la wikipèdia (http://es.wikipedia.org/wiki/Hip_hop) és senzill, complet, una bona introducció que permet crear una exposició efectiva i oberta. Avui el hip hop s'ha consolidat entre el públic adolescent, com un dels primers signes d'insubordinació i d'identificació grupal.

El taller consistirà en una panoràmica pràctica sobre les principals tècniques que conformen aquest estil: temes clàssics, tendències estètiques, tècnica rítmica, recursos literaris... Serà, doncs, una mostra de la cuina d'aquest gènere, el making of del hip-hop.

No està pensat exclussivament per adolescents, malgrat que és previsible que conciti un interés especial en aquesta franja d'edat. El taller està obert a tothom que tingui curiositat. El hip hop és un gènere transversal, amb una potència expressiva i rítmica explotable a qualsevol edat, per qualsevol tema.

Us recordem tota les activitats musicals que giren entorn de la celebració del 10è aniversari de la biblioteca. Podeu clicar sobre la imatge i veure en detall el programa.

Recordem:

DATA: Djous, 14 d'octubre
HORA: 19 h.
LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
WEB: http://w3.bcn.es/V51/Home/V51HomeLinkPl/0,3989,171935389,00.html
FACEBOOK: http://www.facebook.com/pages/Barcelona-Spain/Biblioteca-Vapor-Vell/46599786094?ref=sgm
TWITTER: http://www.blogger.com/www.twitter.com/bibvaporvell

Us hi esperem!


P.D.: En acabar aquest post, mentre una aranya passejava pel seu descomunal ampli, el Doktor que viu al costat d'aquest bloc va rejovenir bruscament. Com si fos un ventríloc, sense moure els llavis, es va sentir: "Les biblioteques. No són sales de música, ni tendes de discos gratis. No. Són cuina, taller, making of". Amb una transició súbita la seva cara va tornar a reflectir la seva insondable edat, es va fer un silenci inquietant, l'aranya va acabar la seva teranyina.

Novetats de flamenc a la biblioteca Ramon d'Alòs Moner, estiu 2010

La biblioteca Ramón d'Alòs-Moner, és una de les poques biblioteques de Barcelona amb una especialització musical: el flamenc.

Des del 2003 que hi treballen, juntament amb el Centre Cívic amb el que comparteixen edifici, desenvolupant la col·lecció i fent-se ressó del festival (In)Fusión Flamenca que programa el Centre Cívic al barri del Besós durant el mes de novembre.


Ja fa temps va editar una guia de lectura general sobre flamenc: la podeu tornar a consultar si cliqueu aquí.

Aquesta vegada ens fan arribar una nova guia amb les darreres adquisicions de flamenc d'aquest estiu.

Si cliqueu aquí, accediu a aquest mateix document però en pdf: des d'on clicant als artistes podeu sentir/veure alguna de les seves peces... i clicant els títols accediu al catàleg de Ramón d'Alòs i podreu saber si està disponible.

Doneu un cop d'ull a la web de la biblioteca Ramón d'Alòs: inclou un apartat amb una bona selecció de recursos web sobre el tema.

Seguint l'exemple de les companyes de Ramón d'Alòs, us animem a que feu servir l'Ampli per difondre els vostres fons musicals, les novetats, les activitats o el que sigui que feu amb la música a les vostres bilbioteques.

Esperem més col·laboracions!

Celebració musical: 10è aniversari de la Biblioteca Vapor Vell

"Todo pasa y esto también pasará"

Us escrivim per compartir amb vosaltres una efemèride especial: la Biblioteca Vapor Vell farà 10 anys el pròxim 8 d’octubre. És un modest segment temporal dintre el tràfec urbà, però ha comportat una activitat intensa, i col·lectiva. Conteniu l'alè:

- més de 3.500.000 visites. Una mitjana de 1.348 visitants diaris.
- més de 2.300.000 préstecs. Uns 900 préstecs cada dia.
- s’ha augmentat la col·lecció en un 250%, fins als 92.000 documents.
- més de 1.000 activitats amb més de 27.000 assistents.

Tota una aventura comunitaria, cultural i musical al barri de Sants. Creiem que és una excel·lent avinentesa per celebrar-ho amb tots els usuaris, i amb tots els lectors d'aquest bloc. Per això hem organitzat una campanya mensual centrada en l'especialització de la biblioteca: la música moderna.

1ª setmana: 8 d'octubre

1) Concert a la plaça exterior al Vapor Vell, amb:

- 18:30 h.: DJ Amenizando (guateque)
- 20:15 h.: Very Pomelo (rock, rumba)
- 21:30 h.: Ultraplayback (trans-pop)


Dels Very Pomelo ja us en vam parlar a l'AMPLI. Ho podeu recordar aquí. Feu un tast:

Dels Ultraplayback, què dir... Mireu:

2) DJ’s a la Sala d'actes.

- De 10 a 11 h.: DJ Wilkins & Puchades (Jazz 56-65)
- De 11 a 12 h.: DJ Gambita (Música para ricos)
- De 12 a 13 h.: DJ Pakua Badlands (versions inaudites)
- De 13 a 14 h.: DJ ALF - Stendhal Syndrome (electrònica)
- De 14 a 15 h.: DJ Desastre (video poppy)
- De 15 a 16 h.: DJ JC Badlands (estil Badlands)
- De 16 a 17 h.: DJ Fonti (eclèctica musictecària)
- De 17 a 18 h.: DJ Stanley White (Funk, Latin, Disco & Groove Up Beats)

Això serà aquest divendres. El cicle continuarà... amb les següents activitats que només us apuntem i que ja desenvoluparem més endavant.

- 2ª setmana: 14 d'octubre, a les 19 h.: taller de hip-hop per adolescents amb el rapper Welelo.

- 3ª setmana: 23 d'octubre, 12 h.: sessió de LABORATORI MUSICAL amb el músic electrònic Guillamino. Descoberta dels secrets tecnològics de la creació de música electrònica i la seva translació al directe.

- 4 setmana: PLAYLIST – Live!, amb Christina Rosenvinge. El divendres, 29 d'octubre, a les 18:30 h. Sessió d’audicions amb l’artista per conèixer les seves arrels musicals a través de 10 peces.





La fàbrica, popularment coneguda com a Vapor Vell, continua amb la seva història sempre oberta. Salut i alegria i còsmica gratitut!

Per més informació consulteu:

WEB: www.bcn.cat/bibvaporvell
FACEBOOK: http://www.facebook.com/pages/Barcelona-Spain/Biblioteca-Vapor-Vell/46599786094?ref=sgm
TWITTER: www.twitter.com/bibvaporvell

L'Òscar Dalmau a la biblioteca JSV de Gavà

El proper DIMECRES 6 d'octubre a les 19h esperem aquí a Gavà a la biblioteca Josep Soler Vidal al popular presentador i locutor de radio, però sobretot també musicòleg, Òscar Dalmau que ens ve a presentar els ets i uts de "Pop a la catalana: jazz, bossa & groovy sounds from Catalunya (1963-1971)", un disc coordinat per ell mateix per al segell francés Vadim music on podem trobar una brillant sel·lecció de temes que son arqueologia pura d'un temps i d'un país que es el nostre.




Els temes sel·leccionats son ara mateix impossibles de trobar, evidentment descatalogats fa dècades en vinil i mai editats en Cd, conformen un patrimoni cultural evident de la vida social del nostre país i d'uns temps molt difícils. Temes que proposaven acolorir una mica la grisor imperant amb la ingenuïtat necessària per divertir i distreure durant els nombrosos guateques i a les vetllades més especials, que falta que feia, i a fe que devien complir la seva funció amb escreix.



Però no cal haver estat un ié-ié pelut fa anys i panys per gaudir d'aquesta música, també es pot ser ié-ié avui en dia, faltaria més! A qualsevol persona que li agradi la música, que tingui una sensibilitat especial o que es trobi atret pel magnetisme d'allò d'una altra època, sense complexos i amb ganes de ser feliç, pot medicar-se amb aquest cd (també disponible en vinil).



Així que ja sabeu, us proposem passar una tarda divertida i entranyable a la sala d'actes de la biblioteca, sereu benvinguts tots i més...popero i moteros, barbuts i bigotuts, senyores i senyors, grans i petits....entrada i sortida gratuïtes. Us esperem!
.

Amb el mestre Diego A.Manrique

Diego A. Manrique

Volem acabar el mes de setembre unint-nos al clam de bona part dels amants de la música popular al nostre país contra el fulminant i estiuenc cessament de l'emblemàtic i degà programa radiofònic El Ambigú del mestre Diego A. Manrique.

És molt el que els melòmans en general i els bibliotecaris en particular li devem al seu bon fer.
Un íntim amic que ens emplena de coneixement i plaer estètic des de les ondes hertzianes, un guia de fiar mentre ens obrim camí entre la jungla de l'oferta musical, un mestre de la sensibilitat, un formador del millor gust per les emocions que només la música pot provocar-nos.

No podem menys que fer-nos ressó també des del nostre àmbit professional. És per aquest motiu que transcrivim a la nostra llengua el manifest de la campanya de recollida de signatures per demanar el seu retorn a les ondes. Una recollida que està centralitzada en aquesta adreça:

http://www.labocadellobo.com/laboca/manifiesto_ambigu.php.

L'expulsió de Diego A. Manrique i el seu programa insígnia "El Ambigú" de la sintonia de Radio 3 suposa carregar-se un dels estendards de la ràdio musical pública més lliure i enciclopèdica d'Espanya.

Diego A. Manrique representa el model periodístic que molts admirem, el que venerem i estudiem. Ha creat escola i ha establert càtedra com cap altre crític musical en la història del nostre país i, ens consta també, a l'altra banda de l'Atlàntic . El seu és un cas únic, en el que van units saviesa, capacitat per analitzar i transmetre la informació i domini exemplar dels diferents medis: televisió, ràdio i premsa, tant especialitzada com generalista.

Posseïdor d'una biografia professional única, protagonista d'excepció en publicacions com “Vibraciones”, “Star”, “Rock Espezial”, “Madriz”, “Metal Hurlant”, "Ruta 66", “Rockdelux”, “Boogie”, “Todas las Novedades”, “Efe Eme”, “Rolling Stone”, “El País” i tantes altres; responsable d'espais tan memorables com “Diario pop” -amb Jesús Ordovás-, “Sólo para ellas” i “Aeropuerto internacional” (a Radio 3); “Modernos populares” i “La madriguera” (a Radio 1); i “Popgrama”, “Caja de ritmos”, "FM 2" i “Qué noche la de aquel año” (a TVE).

I, per descomptat, director de "El ambigú", el seu vaixell insígnia des de fa gairebé 20 anys: un genuí oasi per a la música lliure. Periodista singular, mestre de diverses generacions d'aficionats al rock, que admiren el seu maneig constant d'informació creuada, enciclopèdica, històrica i actual, juntament al seu gust variat que, obertament, ens ha guiat des del rock fins la música popular, sense més, rebutjant prejudicis ximples i pors per l'etiquetat; "no existeix música bona i música dolenta, hi ha música que emociona i música que no". Per no parlar de la seva rabiosa militància per la veritat, del seu cor -el mateix que un mal dia va fer crac- de periodista de raça que l'obliga a explicar-ho tot, a deixar poca cosa per a l'anecdotari privat.

Aquests dies se'l compara amb el desaparegut John Peel. Oportunament, ja que es van conéixer a la BBC, precisament quan el llegendari locutor anglès patia la persecució d'un director d'esperit thatcherià. Malgrat l'oposició d'aquell director, Diego va aconseguir portar per primera vegada a Peel a Espanya, on va oferir una conferència. Ambdós compartien fanatisme pels discos però eren molt diferents professionalment: amb tot el respecte pel gran Peel, Diego ha demostrat tenir una paleta sonora molt més àmplia.

Ara, la direcció de Radio Nacional de España ha decidit expulsar-lo de la que ha sigut la seva llar des de fa anys, en plenes vacances d'estiu i al·legant el final de la seva etapa com Director Adjunto de Radio 3. Prescindir d'ell és un luxe que no ens hauríem de permetre. En defensa de la llibertat de Radio 3, de la veritat i del millor periodisme cultural que coneixem, del més brillant de la nostra història musical, exigim el retorn de Diego A.Manrique i "El Ambigú" a Radio 3.

Un ocellet m'ha dit que, tal com va fer ell amb John Peel, hi ha musictecaris catalans treballant per portar-lo un dia a les nostres biblioteques. Els desitgem tota la fortuna per tal que ho aconsegueixin. Una vetllada amb el mestre, dins l'espai d'una biblioteca pública, pot significar moltes coses: el merescut reconeixement a la seva obra, el privilegi de veure'l en persona i un gran impuls per a una relació (professional?) entre periodisme musical i bibliotecaris musicals que probablement avui pren més sentit que mai.

.

Carmen, l'espectacle total: el mite de Carmen a la biblioteca Clarà

Carmen, la més universal de totes les òperes franceses, és el títol que iniciarà el cicle de conferències de l’Òpera Club de la Biblioteca Clarà el dijous 30 de setembre. Ja fa alguns anys que aquesta activitat es fa, seguint la programació del Gran Teatre del Liceu, amb la finalitat de difondre i complementar el nostre Centre d'interès en Òpera.

Carmen, la fatal gitana, és el personatge central de la novel·la de Prosper Mérimée, en què es va inspirar el compositor Georges Bizet per crear una òpera perfecta, de finíssima inspiració musical i amb fragments d’una popularitat imbatible, com la cèlebre obertura, la sensual havanera, la irresistible seguidilla i la cançó del torejador.

D'aquesta òpera se n’han fet versions en xinès i persa i s’ha versionat per a ballet clàssic, dansa contemporània i flamenc. Peça immensament atractiva per als directors escènics, ha estat també duta al cinema diverses vegades.

La sessió serà a càrrec d’Edgar Villanueva, periodista i director escènic, que n’analitzarà l’estructura musical i dramàtica a través dels seus personatges i que explicarà el tant sovint mal interpretat «mite espanyol» d’aquesta òpera. S’escoltaran versions històriques de cantants llegendaris i es projectaran escenes de les últimes produccions d’aquest títol essencial del repertori líric. També es farà una lectura de textos seleccionats de la novel·la de Mérimée.

El cicle de conferències de l'Òpera Club continuarà el dimecres dia 1 de desembre amb Falstaff: la rialla final, de Giuseppe Verdi.


Lloc: Sala Isadora Duncan, Biblioteca Clarà. Dr. Carulla, 22-24. 08017 Barcelona
www.bcn.cat/bibclara
b.barcelona.cl@bcn.cat
Data: 30 de setembre, a les 18.30 h

Entrada lliure

.

El vídeo del diumenge: Listen to me

A l’estiu de 1957, Buddy Holly va gravar un bon nombre de cançons a l’estudi del productor Norman Petty. Un dels temes enregistrats durant aquells dies de finals de juny va ser “Listen to me”, melòdica composició amb la qual Mr. Holly reclama l’atenció de la persona amada.

A "listen to me" la veu del cantant sona suau i temperada, com un murmuri lleuger i seductor que esdevé l’instrument idoni per dibuixar la melodia.
La lletra és senzilla i en certs moments transita pels llocs comuns de l’amor juvenil, però malgrat tot mai deixa de resultar dolça, visceral, encantadora. Es tracta d’una cançó romàntica que desprèn positivisme -independentment de la major o menor profunditat del missatge-, la qual cosa la fa especialment amable i optimista.
No sabem quantes meravelloses creacions ens hauria regalat el talent d’aquest artista que va perdre la vida en un accident d’avioneta quan només comptava amb 22 anys d’edat. Molts ens donem per satisfets amb les magnífiques joies que fou capaç de crear en la seva curta carrera.

Al 2009, Micah P. Hinson grava “Listen to me” per a All dressed up and smelling of strangers, un disc amb versions de cançons especialment significatives en la historia de la seva passió musical.
Però quan Hinson canta “Listen to me”, el tema pren un caire ben diferent i es converteix en un crit esquinçador que s'ofega mentre les guitarres tronen, encara que la veu s’elevi bruscament com la de qui brama en mig del desert.
En la veu de Hinson, les paraules no gosen suggerir paradigmes d’amor idíl·lic, no parlen dels estels ni demanen atenció, però, ferides per la por, projecten un patetisme que no suscita vergonya.
En aquesta ocasió, “Listen to me” no és un arma de seducció, és una medicina; el consol de la bellesa que neix de la música per estripar-se.

Micah. P. Hinson i Tachenko al Heineken Greenspace de Bilbao, 19/11/2009

Resulta sorprenent que una cançó pugui transmetre sentiments tan oposats segons la interpretació del music, i més curiós resulta que les diferents formes puguin engrandir-la tant.

.