dimecres, 24 de març de 2010

El playlist de Guille Milkyway

Hola musicofílics,

el passat 12 de març Guille Milkyway (artífex de La Casa Azul) va estar a la Biblioteca Vapor Vell parlant i punxant durant dos hores. El tema: la selecció de peces musicals que han construït la seva estètica. El Playlist!

Aprofitarem aquesta finestra digital per compartir la sessió. Per fer-ho, no ens limitarem a oferir un playlist amb les 10 cançons protagonistes. Finalment van sonar quasi 100 fragments de cançons. Us copiem tot el seu esborrany de referències. Creiem fermament en la potència i la utilitat d'exhibir el seu making of. Resaltarem, això sí, les 10 cales principals. Poseu-vos el casc ultrasònic, que comença un viatge inusual:



ENTRADA

** CHET BAKER - "Time after time"

1) ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA - "Twilight"

Épico, electrónico y barroco pero sin ser progresivo, pop y directo. Un poco de todas las épocas: muro de sonido, techno, pop, disco. Es mi totem.



** ¿Influencias?

** Lo importante no es saber mucho de música, sino estar expuesto a todo tipo de cosas y ser capaz de saber por qué te gusta lo que te gusta. Yo mil veces ni me acuerdo de quién era una canción, a veces confundo autores, discos, y desconozco miles de cosas que son supuestamente básicas para "saber de música".

Cuando tenía 11 años tuve mi despertar musical de golpe, sin orden, si prejuicios, todo agolpado. me alucinó una canción del doble rojo:

** THE BEATLES - Help

también esta canción, de la misma manera:

** HOMBRES G - "Vuelve a mí"

y de las que se escuchaban por la radio, me rompía el corazón esta:

** SAVAGE - Only you

mientras, mi padre en casa todo el día escuchaba esto:

** RAY CONNIFF - "Music to watch girls by"

y mi madre esto:

** JIM CROCE - "Operator"

y mi hermana esto:

** BRUCE SPRINGSTEEN - "Born to run"

y el hermano de mi mejor amigo alucinaba con el Chelsea Girl de NICO:

** NICO - "The Fairest of the seasons" (Chelsea girl)

y en el coche, cuando hacíamos trayectos más o menos largos, siempre le pedía a mi padre que pusiera esto:

** JULIO IGLESIAS - "Me olvidé de vivir"

o esto:

2) JOAN MANUEL SERRAT - "Los debutantes"

** Hablar de "Mi niñez", Francesc Miralles, LOS ARREGLOS: saber distinguir entre los distintos departamentos de una grabación: composición, interpretación, arreglos, producción.




Otra de las cosas a las que estuve expuesto todos los sábados de mi niñez era esto:

** JACK JONES - Love boat Theme --> CHARLES FOX

3) THE BUGALOOS - "If you become a bugaloo"


** THE BUGALOOS -> muestra resto disco

** H.R. PUFNSTUF -> muestra disco

** Hablar de Brian Wilson, Phil Spector, The Wrecking Crew: Hal Blaine, Carol Kaye, Tom Bahler.

4) THE LOVE GENERATION - "Montage from "How sweet it is" (peli del 68) - JIMMY WEBB


** THE 5TH DIMENSION - "Up up and away"

** DINO, DESI & BILLY - "Thru spray coloured glasses" (Follow me OST - Stu Phillips)

** THE ASSOCIATION - "Goodbye Columbus"

** pasión soft-pop

** HARPERS BIZARRE - "Witchi tai to"

** MAMAS & THE PAPAS - "Snowqueen of Texas"

¿Qué une todas estas cosas? Siempre he pensado que "lo melómano" la conjución mágica de harmonía y melodía al margen de todo el resto. Un ejemplo:

** MAMA CASS - "Make your own kind of music"

5) ROGER NICHOLS & SMALL CIRCLE OF FRIENDS - "Love so fine"


** A&M -> Nick de Caro

** CLAUDINE LONGET: "It's hard to say goodbye

** CHRIS MONTEZ - "Time after time"

** CARPENTERS - "What's the use", otros trocitos del primer disco

6) CHI·LITES - "TOO GOOD TO BE FORGOTTEN"


** Musica disco, ya sea blanca o negra. Pasé por una fiebre similar a la del soft-pop.

** BARRY WHITE - "Love theme"

** VILLAGE PEOPLE - "YMCA"

** TAVARES - "Heaven must be an angel"

** FRIENDS OF DISTINCTION - "Grazing in the grass"

7) PIZZICATO FIVE - "Happy sad"


** Disco clave en mi vida

** Vieja ola del "Shibuya-Key":

** FLIPPERS GUITAR - CORNELIUS - "Goodbye our Pastels badges"

** BRIDGE - HIDEKI KAJI - "Soft cream whistle"

** NOMOTO KARIA - "Se voce pensa"

** HI-POSI - "Jenny wa gokigen naname"

8) PLUS TECH SQUEEZE BOX - "



** Nueva ola del "Post-Shibuya-key":

** CAPSULE - "RGB" - "Plastic"

** CYMBALS - "What's entertainment"

** HAZEL NUTS CHOCOLATE - "むぴょこぴょこ"

** APRILS - "ネットサーフミュージック" - HUGO MONTENEGRO - "

** POLYSICS - "Electric surfin go go"

** YMCK - "Major swing"

** ANAMANAGUCHI - "Blackout city"

9) JEAN JACQUES PERREY - "E.V.A." & "Passport to the future"


** PIERRE HENRY - "Psyché rock"

** BRUCE HAACK - "Electric to me turn"

10) FRENCH HORN REBELLION - "Up all night"


** Recopilatorios KITSUNE: TWO DOOR CINEMA, DELPHIC

EXTRA

** THE MAGIC THEATRE - "Summer sun"

SALIDA

** ELVIS PRESLEY - "If I can dream"


Gràcies, Guille.
Nos vemos cerca de Shibuya.


4 comentaris:

Fonti ha dit...

Ahir vaig escoltar (per prudència no diré de boca de qui, només diré de que es tracta de gent que mana) una de les frases més estúpides en bastant temps: "els bibliotecaris ja hem fet tard amb la música a la biblioteca" referint-se al clàssic "amb internet tothom ja s'espavila sol amb la música i per això ja no es presten CDs".
Poc després, comentant la jugada amb els col·legues del twitter, vaig llegir quatre frases de resposta que em van resultar terapèutiques: 1) "ah, doncs amb aquest raonament, tampoc calen les biblioteques perquè tothom ja s'ho fa amb google news i google books ja n'hi ha prou" 2)la música és una de les activitats favorites de la gent;em costa imaginar una biblioteca sense música, no té sentit" 3) "I què? "Millor tard que mai", no? les biblioteques no es van crear al mateix temps que l'imprempta" 4) "és trist ... trist ... i el més fort és que els usuaris estan contents de tenir música, no ho veuen això?"

Tot això per constatar que sembla ser que hi ha una fractura real entre companys bibliotecaris: els que creiem en el valor de la música a la biblioteca en tots els seus sentits (com per exemple el que s'exposa en aquest post dels companys de Vapor Vell o altres exemples recollits des de fa dos anys en aquest bloc) i una altres companys que evidentment NO pensen així.
La meva resposta als comentaris del twitter va ser, i és: de part de qui està el temps?

http://www.youtube.com/watch?v=rIE2GAqnFGw

Gamby ha dit...

Els CD es tornen a prestar, com abans no però... estan remuntant el vol. Això és un fet constatable.

Ens ho creguem o no el CD té corda per rato. I el vinil encara més. I si m'apures vaticinaré el retonno del K7. No todo el monte es orégano.

El raonament que esmentes no és especialment afortunat. Però el que no em deixa de sorprendre és aquesta obstinació en considerar la música SEMPRE com una cosa no massa més rellevant que els sudokus... un passatemps més, un entreteniment de festa major, què sé jo...

Gamby ha dit...

Per cert, potser davidbisbaleo però... molt bo el Playlist!!! Endavant musictecarisssss!!!!

Juan Luis ha dit...

Estic amb els que diuen que els cd es tornen a prestar, i tant que si, el que passa és que de vegades els usuaris de les biblioteques, si veuen capses trencades, cds apilats sense cap gràcia i poc espai per a veure'ls i triar com passa en algunes biblioteques que ja s'han envellit prematurament, és normal. Ara, tu posa'ls un aparell d'autoescolta, i fins i tot els adolescents descobriran coses que ni ens ho imaginàvem: o si no, un nano de 13 anys agafant Space Odity de David Bowie, ens ho hauríem imaginat mai?
Un brindis per tots els musictecaris.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...