L'associació de bibliotecaris musicals francesos, ACIM, celebrarà a la vila d'Auxerre, a finals d'aquest mes de març, el seus XXII Rencontres Nationales, dels qual us n'hem parlat i on hem assistit en més d'una ocasió des de que existeix aquest espai musictecari.
Per aquesta edició, el tema escollit és "La Médiathèque : un carrefour de la vie musical" on s'analitzarà especialment la funció musical de la biblioteca considerant el concepte conegut com "tercer lloc": la biblioteca com un espai de convivència cultural situat entre la llar i el lloc de treball. Aquest concepte, en l'aspecte específicament musical, està desenvolupat per Xavier Galaup, president de l'ACIM, en una presentació que també us oferim al final d'aquest post.
El Consell d'Administració de l'ACIM ha redactat un Manifest per tal de sotmetre'l a l'aprovació de l'Assemblea General dins els esmentats Rencontres. No cal dir que, com sempre, compartim al cent per cent l'òptica professional dels nostres col·legues del nord, així com l'esperit i el contingut d'aquest manifest que també subscrivim.
La música té el seu lloc a la biblioteca
Manifest sobre el lloc de la música a la biblioteca
(Proposta de moció per l'assemblea General de l’ACIM el 28 mars 2011 à Auxerre)
La situació de la música a les biblioteques sembla fràgil. En efecte, la disminució dels préstecs i el desenvolupament de la música en línia o la descàrrega indueix a alguns responsables polítics i bibliotecaris a pensar en retirar el suport CD de les mediateques. Diverses noves mediateques ja s'han obert recentment sense aquest suport, però altres continuen incloent-lo entre els documents de la seva proposta.
Ens sembla que aquest és un greu error ja que la música no es redueix simplement a un suport documental sinó que la música és una pràctica cultural important, així com la lectura i el cinema.
La disminució dels préstecs no hauria de ser un pretext per a la supresió del CD i, en conseqüència, del suport musical predominant a la mediateca. En l'última enquesta de les pràctiques culturals, el CD encara representa el 24% dels préstecs efectuats a les mediateques, mentre que les ofertes de música en línia encara han de trobar el seu públic. De la mateixa manera que les companyies discogràfiques que han experimentat un augment de vendes, les biblioteques han experimentat importants nivells de préstec que tornen a un estiatge normal però lluny de ser menyspreable de cara a altres sectors documentals.
Article 7 de la Charte des bibliothèques. "Les col.leccions de les biblioteques dels organismes públics han de ser representatives, cadascun al seu nivell o la seva especialitat, de tot el coneixement, els corrents d'opinió i la producció editorial". El Conseil Supérieur des Bibliothèques també va destacar en diversos informes el fet que el lloc actual de la música a la biblioteca no era suficient.
Les pràctiques culturals no són hermètiques. Renunciar a la música a la biblioteca suposaria qüestionar també l'interès per a la literatura i per al cinema presents en les nostres estructures per a un públic omnívor. Els artistes i els usuaris no són únicament lectors, aficionats a la música o a les pel·lícules sinó que tot s'interpenetra.
Renunciar a la música a la biblioteca significa abandonar-la als agents del sector comercial que no tenen cap preocupació per la diversitat i la sostenibilitat de les obres musicals. Si el lloc del suport CD ha de reduir-se a mig termini, ara per ara la millor manera és materialitzant als nostres locals una oferta musical que s'ha d'enriquir per una oferta des-materialitzada.
Tots els suports presents a la mediateca estan afectats pel fet digital, sigui els ebooks pels llibres o el vídeo a la demanda (VOD) pel cinema. No tot està, ni tot és visible a internet. Malgrat la seva aparent abundància (més de 7 a 8 milions de títol anunciats sobre plataformes de streaming), l'oferta de música en línia es mostra incompleta així que es busca fora de la música més popular. Treballem per construir una oferta digital (en un dispositiu o en línia) ample i perenne siguin quins siguin els continguts.
Ens sembla important que les mediateques continuin jugant un paper preponderant en el desenvolupament de la cultura musical amb l'ajuda de fons de música enregistrada (en CD o en línia), de partitures, de pel·lícules i de llibres però també de concerts o de tallers de creacions musicals ajudades per ordinador.
La música és un llenguatge universal apropiat per federar tots els usuaris presents o potencials sigui quin sigui el seu origen i la seva categoria socioprofessional.
Si be l'escolta i la pràctica musical no deixen de desenvolupar-se en la nostra societat, per contra la cultura musical és negligida per part d'algunes institucions i no serà mai la preocupació dels agents econòmics o dels llocs web que proposen música a internet. Les biblioteques o les mediateques s'honorarien en continuar treballant en la defensa i la promoció de tots els àmbits de la cultura. Enllaç a l'article original en francès: http://bit.ly/icyv0M
Després de la pluja, surt sempre el sol. Reunim uns quants músics al saló, amb una composició de l'incomparable TomWaits, i tenim aquest vídeo assoleiat.
Cada mes la biblioteca Vapor Vell publica el butlletí de novetats de les seccions de música (inclou també les seccions de cinema i còmic). Mai us l'hem publicat a l'Ampli, no sé molt bé per quina raó. Però ja fa força temps que el podeu consultar des de casa a través de la web de la biblioteca. I dintre de poc també l podreu rebre per correu si us en subscriviu a través del MésBiblioetques.
Avui us l'adjunto per comentar-vos un parell de novetats:
1. cada registre (tant els cds, com els dvds musicals, les películ·les i els llibres) està enllaçat al catàleg de les Biblioteques de Barcelona. Així podreu saber a quines biblioteques trobar-lo i si està disponible o prestat i fer-ne la reserva, si cal.
2. cada cd està enllaçat amb l'Spotify (en el cas que el cd no s'hagi trobat a l'Spotify, l'enllaç correspon a l'autor). D'aquesta manera podeu fer una primera escolta a l'acte des de casa (o des de la feina).
Nota: el butlletí de novetats inclou les novetats que van arribar a la biblioteca i que vam posar disponible durant tot el mes passat. Així, el butlletí de cada més sempre el publiquem final del mateix mes!
Aprofito per recordar-vos que al compte Spotify de Vapor Vell també hi podeu trobar diversos playlists: de les novetats mensuals al mercat (ull!: les novetats discogràfiques al mercat, no les novetats que han arribat a la biblioteca), playlist de la "Collita" 2010 -el millor de l'any passat, segons la premsa especialitzada- (que la trobareu, in situ, a la biblioteca), playlist de festivals i altres esdeveniments musicals de la ciutat i curiosos playlists de recomanacions deSastre-Wilkinianes.
Ja sabeu que ens agrada que vingueu a veure'ns a la bilbioteca... però si no podeu sortir de casa perquè us heu trencat una cama i l'únic que podeu fer és espiar els veïns de l'edifici del davant amb uns prismàtics, sabeu que encara ens podeu seguir a distància via Spotify (i Facebook, i Twitter, i web... i Ampli)!
Com tractar la música clàssica a les biblioteques? Molt senzill: escoltant-la, difonent-la, parlant-ne...
Això és el que es farà el pròximdivendres, 11 de març a les 19 h, a la Biblioteca Vapor Vell . Serà la 1era sessió de El Sofà Musical, un taller per descobrir, escoltar i estimar la música clàssica. El taller és idea i obra de Sigrid Haas (www.sigridhaas.com), una cantant diletant i entusiasta, i gestora musical especialitzada en l'àmbit de la divulgació musical.
Per començar la divulgació d'aquesta música d'aparença culta hem decidit passejar per la Viena de finals del segle XVIII, de la mà de Wolfgang Amadeus Mozart i la seva òpera La flauta màgica.
Aquesta és la última òpera escrita per Mozart. Va ser estrenada el 1791. Podeu trobar enregistraments memorables i les partitures de totes les seves parts aquí: http://imslp.org/wiki/Die_Zauberfl%C3%B6te,_K.620_%28Mozart,_Wolfgang_Amadeus%29. Tal com us vam explicar a un article sobre partitures (que trobareu aquí), la música escrita de domini pública ja està organitzada a la xarxa. Una senzilla cerca ens ha fet arribar a la partitura completa:
El Sofà musical és un taller organitzat en diferents xerrades-audicions interactives que permeten sensibilitzar els participants amb el missatge i l'encant especial de les obres presentades. S'exploren elements significatius del context històric, social i cultural en el qual que neix cada obra. Arribem a tenir en mà algunes claus per a ficar-nos en la pell dels seus autors, els compositors, i descobrir amb ells com pot ser el missatge de la seva música per a nosaltres avui en dia.
Segons Sigrid Haas: "El Sofà Musical és un espai acollidor i obert a tots des del qual resulta summament fàcil i agradable acostar al món de la música clàssica. El poder harmonitzador de la música ens permet recrear-nos i centrar-nos cada vegada que prenem el temps d'escoltar de forma conscient. Així, amb orelles noves, descobrim el missatge que cada obra musical porta dins."
Cadascuna de les sessions està basada en la presentació i audició d'extractes de música seleccionats d'una obra musical mestra significativa, o de peces de música temàtiques, en el cas dels monogràfics. Per afavorir l'escolta i permetre un fàcil accés al missatge central de l'obra, els participants disposaran d'una guia d'audició amb la traducció al castellà dels textos escoltats. L'ambientació de la sala tracta d'acostar-nos a l'ambient de cada obra. Aquesta activitat pot oferir sessions dels següents temes:
El Cant Gregorià
Música del temps de Lluís XIV, el "Rei Sol"
La Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach
Les Quatre Estacions d'Antonio Vivaldi
El Messies de Georg Friedrich Händel
Juli Cèsar de Georg Friedrich Händel
Com crear una òpera d'èxit?
La Creació de Joseph Haydn
La Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven
L'univers sonor de Franz Schubert
La parella Schumann
Nabucco de Giuseppe Verdi
La Traviata de Giuseppe Verdi
Madame Butterfly de Giacomo Puccini
Hänsel i Gretel d'Engelbert Humperdinck
Els Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner
Carmen de Georges Bizet
El Stabat Mater de Antonin Dvořák
El Rèquiem alemany de Johannes Brahms
Porgy and Bess de George Gershwin
Sobre la sessió de La flauta màgica de Mozart, la pròpia Sigrid ens diu que: "consistirà en acompanyar al príncep Tamino i al seu company Papageno en un viatge iniciàtic ple de sorpreses i proves, en què el so de la Flauta Màgica ens servirà de guia. Al llarg d'aquest viatge descobrirem també alguns dels principis més preuats pels maçons: la constància, el silenci, la fraternitat. Mozart ens presenta en la seva última òpera uns personatges que ha dibuixat amb especial gràcia i bellesa musical: són sensuals i virtuosos, s'enfaden i perdonen, parlen massa i saben callar, dubten i confien: en resum, són admirablement humans. Viatge al cor del classicisme vienès, amb una incursió al món de la maçoneria i d'un Egipte imaginari."
Aquest quartet de corda tan especial, que ja fa alguns anys que difon la seva proposta musical pels escenaris clàssics i no clàssics del nostre país, va néixer l'any 2004 a Terrassa. El seu nom, Brossa Quartet, està inspirat en "la idea de l'art com un tot" de Joan Brossa, amb la intenció de fer evident la seva voluntat d'obertura a tots els estils musicals i escènics, més enllà de la música clàssica i el seu format de concert habitual. Sense deixar mai la base del quartet de corda, el grup es complementa sovint amb altres músics i col·laboradors provinents de diverses disciplines artístiques: des del teatre i la dansa, a la literatura i els audiovisuals.
Aquest disc és un homenatge a les Brigades Internacionals en commemoració del 70è aniversari de la seva participació a la Guerra Civil espanyola. Un disc imprescindible i molt recomanable per a qualsevol biblioteca, no només pel seu valor social i històric, sinó per la seva qualitat musical indiscutible.
Els músics han fet un complert treball de recuperació d'unes melodies històriques en defensa dels valors de llibertat i solidaritat que sonaven per tot el territori espanyol durant la Guerra Civil. Les lletres de resistència i lluita, que es van escampar arreu del territor ibèric durant els anys més foscos del segle XX, s'uneixen al so dels violins i es barregen amb ritmes i melodies populars: el tango, la jota, el flamenc i fins i tot el jazz. Una forma molt emotiva de recuperar la nostra memòria històrica a través de les cançons.
"Cuando canta el gallo negro es que ya se acaba el día.
Si cantara el gallo rojo otro gallo cantaría. "
El quartet de corda el formen els músics: Aleix Puig, violí; Pere Bartolomé, violí; Imma Lluch, viola; i Quico Pugés, violoncel. Per aquest projecte, han comptat també amb la participació de la cantant Marta Valero, l'acordionista Gregori Ferrer i el percussionista Josep “Pinyu” Martí.
Brossa Quartet presenta el treball al programa Nydia de TV3 (els 10 primers minuts).
"Si me quieres escribir ya sabes mi paradero: en el frente de batalla, primera línea de fuego."
Com expliquen ells mateixos, el repertori del disc recull himnes i cançons que van ser emblemes de la lluita antifeixista dels anys 30 del segle XX. Impressionant el recuperat Tango d'Argelés, funest Gallo negro, gallo rojo. Plens de força Si me quieres escribir i Los cuatro generales. Clàssics com Viva la Quince Brigada i Bella Ciao que no hi poden faltar, entre d'altres imprescindibles per respirar l'emoció continguda i la confiança d'una època en el triomf d'una revolució progressista que no va poder ser.
"Los cuatro generales, mamita mía, que se han alzado. Para la nochebuena, mamita mía, serán ahorcados.Por la Casa de Campo, mamita mía, y el Manzanares, quieren pasar los moros, mamita mía, no pasa nadie."
Brossa Quartet: Les cançons dels Brigadistes en directe a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles (octubre del 2010). Hi vam ser i ho recomanem sense dubtar-ho ni un segon.
Des del passat mes de desembre i sobre el principi dels vasos comunicants, Mediamus i Ampli es conviden mútuament el primer divendres de cada mes, cadascú publicant al blog de l'altre.
Per aquest quart lliurament hem escollit el primer capítold'una magnífica sèrie anomenada La chanson au fil du XXe siècle que els nostres amics de la Médiathèque de Dole van publicar fent-se ressò del festival de la cançó organitzat a la vila de Dole l'hivern del 2009. Es tracta d'un exahustiu i emocionant recorregut per la història de la chanson del segle XX. Al final d'aquest article trobareu els enllaços als capítols originals que completen la sèrie. Cedim la paraula als nostres amics del Franc Comptat.
* * *
La Belle Epoque en el transcurs de la chanson : 1900-1909
« Longtemps, longtemps, longtemps. Après que les poètes ont disparu. Leurs chansons courent encore dans les rues. »
("Molt, molt, molt de temps. Després que els poetes han desparegut. Les seves cançons segueixent escoltant-se pels carrers")
Un segle de chansons.
Les cançons deixen una emprempta duradora. No obstant això, si bé els aires i les melodies que entren dins les nostres oïdes s'hi queden fàcilment , sovint s'obliden les lletres i l'orígen d'aquestes cançons tan escoltades. Quines cançons taral·lejàven els nostres avis i besavis?
El començament del segle XX va estar marcat per l'apogeu, i molt aviat l'ocàs, dels café-concert i pel sorgiment de les sales de music-hall. El café-concert, com el seu nom indica, era un bar on els artistes anàven a cantar balades, cançons còmiques i àries d'òperes. Alguns d'aquests cafés-concerts anomentats també cabarets es van fer famosos tals com Le Chat Noir, Le Lapin à Gill, o Le Carillon. El music-hall, o teatre de varietats esra una sala d'espectacle onel programa estava composat de números diferents i variats: música, cançons, sketches còmics o dramàtics,revistes de gran espectacle, accrobàcies, atraccions, etc. Les sales de music-hall més conegudes van ser l’Olympia (creada el 1893), l’Empire, l’Apollo, l’Alhambra, le Music-hall des Champs-Élysées, Bobino...
En aquest principi del segle XX, els artistes més populars eren les cantants : Mlle. Grazide, Paulette Darty, Esther Lekain, Adeline Lanthenay, Juliette Méaly i els cantants Dranem, Mayol, Paul Delmet, Henri Dickson, Georges Villard, Bach, Bérard, Polin.
El repertori de les chansons d'aquella època es composa de valsos lents de temàtica sentimental (Quand l'amour meurt, Fascination), valsos més enganxosos (La valse brune) , cançons melodramàtiques (Les goélands, La légende des flots bleus), cançons estúpides o de soldat còmic (Ah! Les P'tits pois, La soupe et l'boeuf), cançons picants (La Mattchiche, Viens Poupoule), i cançons d'optimisme desbordant (Ça ne vaut pas l'amour, Caroline, Caroline, Ah ! Si vous vouliez de l’amour).
Precisió: els enregistraments proposats dins la playlist sovint són posteriors a la data de creació de la chanson, i els cantants i les cantants no sempre són els intèrprets originals.
1900 Quand l’amour se meurt Paroles Georges Millady - Musique Octave Crémieux Lorsque tout est fini Quand se meurt votre beau rêve Pourquoi pleurer les jours enfuis Regretter les songes partis
Les p’tits pois Paroles Morteil - Musique Emile Spencer Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois, C’est un légume très tendre Ah les p’tits pois, les p’tits pois, les p’tits pois, Ça n’se mange pas avec les doigts.
1901 Amoureuse Paroles Maurice de Féraudy - Musique Rodolphe Berger Je suis lâche avec toi, je m'en veux Mon amour est pourtant sans excuse Je le sais, de me voir très souffrir, ça t'amuse Car tu sens que je t'aime encore mieux
1902 Viens Poupoule Paroles Alexandre Trébitsch et Paul Marinier - Musique Adolphe Spahn Le samedi soir après l'turbin L'ouvrier parisien Dit à sa femme : Comme dessert J'te paie l'café-concert
Viens poupoule, viens poupoule viens ! Quand j'entends des chansons Ca me rend tout polisson ah!
La Petite église Paroles Charles Fallot - Musique Delmet Je sais une église au fond d'un hameau Dont le fin clocher se mire dans l'eau Dans l'eau pure d'une rivière
1903 ça ne vaut pas l’amour Paroles Alexandre Trébitsch - Musique François Perpignan J'viens d'épouser l'tambour-major d'la trente-deuxième Un beau garçon, fier comme un roi, doux comme la crème,
Tout ça n'vaut pas l'amour, la belle amour, la vraie amour
1904 Nini peau d’chien Aristide Bruant A la Bastille On aime bien Nini Peau d'Chien : Elle est si bonne et si gentille ! On aime bien Nini Peau d'chien A la Bastille.
Lilas blanc Theodore Botrel Elle naquit par un dimanche Du plus joli des mois de mai Quand le printemps à chaque branche Suspend un bouquet parfumé Et l'admirant toute petite Si blanche en son berceau tremblant Sa mère l'appela de suite Lilas blanc Mon petit brin de lilas blanc.
1905 Fascination Paroles Maurice de Féraudy - Musique Fermo Marchetti Je t'ai rencontré simplement Et tu n'as rien fait pour chercher à me plaire Je t'aime pourtant D'un amour ardent Dont rien, je le sens, ne pourra me défaire.
Les Goélands Paroles, Musique Lucien Boyer Les marins qui meurent en mer Et que l'on jette au gouffre amer Comme une pierre, Avec les chrétiens refroidis Ne s'en vont pas au paradis Trouver saint Pierre !
La Mattchiche Paroles Paul Briollet et Léo Lelièvre - Musique P. Balia C'est la danse nouvelle Mademoiselle Prenez un air canaille Cambrez la taille Ça s'appelle la Mattchiche Ça vous aguiche Ainsi qu'une Espagnole Joyeuse et folle
1906 Le cœur de Ninon Paroles Georges Millandy - Musique Becucci Le p'tit coeur de Ninon Est si petit, est si gentil Est si fragile C'est un léger papillon Le petit coeur de Ninon
Le rêve passe Paroles A. Foucher et Ch. Helmer - Musique G. Krier Les soldats sont là-bas endormis sur la plaine Où le souffle du soir chante pour les bercer, La terre aux blés rasés parfume son haleine, La sentinelle au loin va d'un pas cadencé.
Les mains de femmes Paroles Emile Herbel - Musique Désiré Berniaux Les mains des p'tit's femmes sont admirables Et toutes semblables A des oiseaux Elles agitent leurs doigts mignons et frêles Comme des ailes De passereaux.
La petite Tonkinoise Paroles Georges Vilard et Henri Christinée - Musique Vincent Scotto Je suis gobé d'une petite C'est une Anna, c'est une Annana, une Annamite Elle est vive, elle est charmante C'est comme un z'oiseau qui chante Je l'appelle ma p'tite bourgeoise Ma Tonkiki, ma Tonkiki, ma Tonkinoise Y en a d'autres qui m'font les doux yeux Mais c'est elle que j'aime le mieux
1907 Ah ! Si vous vouliez de l’amour Paroles William Burtey - Musique Vincent Scotto Ah si vous voulez d'l'amour Ne perdez pas un jour Cueillez l'bonheur qui passe Car c'est l'printemps Profitez du moment Allons dépêchez-vous Ou ça n's'ra pas pour vous V'la tout
La légende des flots bleus Henri Christiné-Oural-Paul Dalbret Paroles de René Le Peltier, Musique de Christiné et Dalbret Petits enfants prenez garde aux flots bleus Qui font semblant de se plaire à vos jeux. Les flots berceurs font pleurer bien des yeux Petits enfants dormez dans les flots bleus.
1908 La valse chaloupée Lucien Boyer-Charles Dubourg Chaque soir afin de se griser L'ouvrière bien coiffée Dans les bals musettes va danser La valse chaloupée Sous l'étreinte de son amant Amoureuse et pâmée Elle tourne brutalement Voluptueusement
1909 Caroline, Caroline Paroles Louis Benech et Vincent Telly - Musique Vincent Scotto Caroline, Caroline, mets tes petits souliers vernis Ta robe blanche des dimanches Et ton grand chapeau fleuri. Caroline, Caroline, t'arrête pas comme ça en cheminMarche plus vite, ma petiteTu vas nous faire rater le train
La valse brune Paroles Georges Villard - Musique Georges Krier C'est la valse brune Des chevaliers de la lune Que la lumière importune Et qui recherchent un coin noir
*
Fonts :
La chanson française et francophone / sous la dir. de Pierre Saka, Yann Plougastel. - Larousse, 1999. - 479 p. ; 24 cm. - (Guide Totem)
La Casa Àsia es va crear amb la voluntat d’enfortir el coneixement i el diàleg sobre Àsia a Espanya, amb l’anàlisi i la discussió de temes cívics, polítics, socials, culturals, econòmics i ambientals, i així donar suport a activitats i projectes que contribuïssin a la millora entre les societats asiàtiques i espanyola a fi de promoure el desenvolupament en les seves relacions. Es va crear l’any 2001, fruit d’un consorci format pel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació a través de la seva Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona i Madrid.
Dintre de les seves interessants i nombroses activitats volem destacar la seva excel·lent Mediateca, que conté un fons documental molt atractiu per a qualsevol persona interesada en ampliar els seus horitzons i bagatge cultural.
Mediateca de la Casa Àsia de Barcelona
Destaquem avui un formidable treball realitzat pels nostres col·legues musictecaris d'aquesta mediateca. Es tracta d'una preciosa guia discogràfica d'introducció a la música de la Xina. En ella trobarem la millor ajuda per penetrar dins un univers musical fascinant i desconegut, una discografia selectiva dividida en quatre grans categories: música clàssica, música popular, música ceremonial, música contemporània i una selecció de recopilatoris. Els textos explicatius són molt complets, planers i de gran qualitat. Resumint: una publicació musictecària senzillament modèlica. El nostre agraïment i felicitacions als companys de la Casa Àsia.