29è Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, a les biblioteques de Vilanova

Els companys de les biblioteques de Vilanova ens fan arribar aquesta nova mostra d'acció i difusió musical des de les biblioteques públiques, amb motiu del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional.

Gaudeix del FIMPT 2009!

Aquest 1 de juliol es dóna el tret de sortida al 29è Festival Internacional de Música Popular i Tradicional amb la publicació, per part de les Biblioteques Municipals Joan Oliva i Armand Cardona, d’una guia de lectura sobre músiques tradicionals populars del fons de música, cinema i llibres de les biblioteques, amb els enregistraments de les formacions participants en el Festival 2009.

Els documents s’exposaran a les biblioteques i es podran emportar en préstec.

Guia FIMPT 2009

View more presentations from bvilanovagact.

El Festival tindrà lloc els dies 17, 18 i 19 de juliol i enguany inclourà les següents seccions: Cultura als barris, Diversons/música per a la integració, Ritmes viatgers, Músiques xiques, Firasac, Vermuts tertúlia, Accents de la terra, Nocturns de pau i l’Escenari Central.

En l’edició d’aquest any destaca la presència d’artistes com ara Diego el Cigala, Lídia Pujol, Omara Portuondo, Roger Mas o Tomeu Penya, així com altres músics de procedències tan diverses com Veneçuela, Brasil, Índia, Occitània, Tibet, Zimbabwe o Portugal.

De moment, perquè en feu un tastet, us deixem amb un clip dels Jaipur Kawa Brass Band que, procedents de la província Índia de Rajhastan, protagonitzaran la secció Ritmes viatgers:

Si voleu conèixer la programació, podeu consultar la web del Festival: FIMPT 2009

Hypermusic Prologue: òpera projectiva en set dimensions

La búsqueda de las dimensiones ocultas. Universitat de Harvard, 31-01-2006. Fragment de l'entrevista d'Eduard Punset a Lisa Randall al programa Redes. Durada: 40 segons.

Dins la programación del Festival Agora, els dies 14 i 15 de juny es va estrenar en el Centre Pompidou de París, l'òpera Hypermusique Prologue: A Projective Opera in Seven Planes, del compositor català Hèctor Parra, una obra interdisciplinar on conflueixen música, ciència i art.


Hèctor Parra va nèixer a Barcelona fa 33 anys i és actualment un dels noms de referència de la música contemporània espanyola. Impressionant currículum el seu: premi d'honor del Conservatori del Liceu en composició, piano i harmonia, Catedràtic de Composició Electroacústica del Conservatori Superior d'Aragó, Premi de Composició de l'INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música), les seves obres són programades en els grans festivals internacionals i interpretades per formacions de prestigi com l' Ensemble Intercontemporaine, l'Arditti String Quartet, el Klangforum de Viena o l'Ensemble Recherche. Parra és compositor en residència a l'IRCAM (Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique) de París on treballa en un projecte d'investigació dins el grup "geste instrumental".

Hypermusique Prologue és una òpera poc convencional, fruit de l'interès de Parra per la física i l'art. L'obra s'inspira en la teoria sobre l'existència d'una cinquena dimensió oculta en l'univers, recollida a Warped Passages un dels cent llibres de l'any 2005 per a The New York Times, escrit per Lisa Randall, catedràtica de física de la Universitat de Harvard.

Lisa Randall és experta en teoria de cordes, física de partícules i cosmologia. Les seves investigacions sobre supersimetria i la teoria de la unificació l'han convertit en la física teòrica més citada en els darrers anys. Warped Passages parla de les dimensions ocultes de l'univers, un aspecte de la física que està revolucionant la nostra visió del món.

El punto de partida de la ópera es la admiración que siento por Lisa Randall, que ha conseguido en Warped Passages transmitir a un público muy amplio el esfuerzo por comprender la naturaleza última de la que formamos parte. Su libro me abrió la imaginación acústica hacia nuevos espacios sonoros.
Hèctor Parra. Suplement Babelia, 6/6/09.

Però no només és novedós que una òpera s'inspiri en una teoría agosarada de la física sinó que la mateixa autora d'aquesta teoria escrigui el llibret de l'òpera...Lisa Randall és una admiradora de la música de Parra i la seva col·laboració amb el compositor no només es va limitar a escriure el llibret sinó que, també, va treballar aspectes més estrictament musicals.


També l'art té una presència més que anecdòtica en aquesta òpera. Parra, a més de músic, és un pintor apassionat i entusiasta d'artistes com El Greco. Segons el compositor, els marcats contrasts de color i llum de El Greco inspiren el joc de violents contrasts que nodreixen la seva pròpia música. A Hypermusic Prologue, Parra va demanar a l'artista britànic Matthew Ritchie que s'encarragués de l'escenografia.

La relació entre ciència i art és una constant en la plàstica de Matthew Ritchie que en obres seves com l'aclamada The Morning Line va treballar durant tres anys amb arquitectes, músics, científics, programadors i animadors web per aconseguir dissenyar una estructura mutable basada en un sistema interactiu comprès per sons i imatges que variaven en funció de l'espectador.


"Hypermusic Prologue, A Projective Opera In Seven Planes" -Episode 2 - Décor et mise en scène (4:22 min) [en francès]


Parra, Ritchie i Randall han evidenciat, amb aquest suggerent projecte, que la simbiosi entre art i ciència no només és possible sinó necessària per a la creació sonora, visual i reflexiva multidimensional.

Hypermusique Prologue:
Música: Hèctor Parra; Llibret: Lisa Randall
Escenografia: Matthew Ritchie
Director d'escena: Paul Desveaux
Charlotte Ellett, soprano; James Bobby, baríton
Ensemble Intercontemporain
Realització informàtica musical: Thomas Goepfer (IRCAM)

Sinopsi:
Una compositora-científica (soprano) viu una profunda tensió entre l'amor que sent pel seu company (baríton) i la seva passió pel coneixement, convençuda que existeix un món més gran per explorar del que coneixem. Esa relación de pareja sufre un vuelco cuando, tras una fuerte discusión, ella decide emprender un hipotético viaje a la deformada quinta dimensión del modelo Randall-Sundrun del espacio-tiempo. A partir de ese momento, el espacio y la energía que experimentará la soprano dependerá de su posición en esta nueva dimensión, explica el compositor. En este viaje los dos protagonistas viven diferentes experiencias de la realidad, ella moviéndose libremente en un hiperespacio de cinco dimensiones, mientras su pareja sigue aferrada a nuestro espacio-tiempo conocido. (Babelia, 6/06/09).

Hypermusique Prologue es presentarà els propers 27 i 28 de novembre al Gran Teatre del Liceu, coproductor del muntatge juntament amb l'Obra Social Caixa de Catalunya, el Festival d'Òpera de Butxaca i Noves Creacions, l'IRCAM i l'Ensemble Intercontemporaine, que actúa sota la direcció musical de Clement Power.


"Hypermusic Prologue, A Projective Opera In Seven Planes" -Episode 3 - La musique (6:28 min) [en francès]


Discografia d'Hèctor Parra, disponible en CD:


Knotted Fields; Impromptu; Wortschatten; L'Aube assaillie; Abîme - Antigone IV; Trío de cuerda. Kairós.
Crítica del disc a Diverdi, aquí.










Entrevista a Hèctor Parra : La Búsqueda de nuevas energías sonoras. Babelia 6/06/09, aquí.


Muy Interesante: Algunas de sus ideas suenan un poco locas para el ciudadano medio. ¿De dónde provienen?

Lisa Randall: La idea de que existen dimensiones extra proviene de la teoría de cuerdas, según la cual las partículas fundamentales son oscilaciones de pequeñas hebras de energía vibrantes. La teoría de cuerdas sirve para combinar dos modelos muy diferentes del mundo, la mecánica cuántica, que se aplica a escala atómica, y la relatividad general, que funciona a gran escala. Algunos físicos creemos que debería haber una única teoría válida en cualquier régimen. La teoría de cuerdas lo hace, pero sólo en un universo con más dimensiones. Hay cosas que no comprendemos con sólo tres dimensiones espaciales y una temporal. Como ninguna teoría física fundamental descarta la existencia de más de tres dimensiones, es lógico pensar cómo sería el mundo si existiesen.

Entrevista a Lisa Randall a la revista Muy Interesante: http://www.muyinteresante.es/index.php/component/content/article/3240-lisa-randall

Recomanats de juliol Biblioteca Fort Pienc

Des del 8 de juliol us presentem les noves adquisicions de música de la biblioteca Fort Pienc: més de 100 cd d’estils ben diversos.

D’aquest lot us recomanem, a nivell estatal, el darrer treball del cantautor Abús, Esthels, un compendi sobre l’enamorament d’instrumentació suau, el segon disc dels barcelonins Raydibaum, Manual de gènere catastròfic, i Depedro, el projecte personal del madrileny Jairo Zavala, músic del grup Vacazul i col•laborador a l’últim disc de Calexico. Destaquem també el dvd del concert que Antònia Font va oferir al Liceu el mes de març de 2008, i els debuts de les bandes barcelonines Egon Soda, Egon soda, i Extraperlo, Desayuno continental, aixi com el de la gaditana cantautora de folk Marina Gallardo, Working to speak.

A nivell internacional destaquem el disc de versions, duets i col•laboracions de luxe Easy come, easy go, de Marianne Faithfull, el dvd documental dirigit per Julien Temple Joe Strummer: vida y muerte de un cantante, que repassa la carrera musical del líder dels mítics The Clash, o la reedició de Brighten the corners, el que fou quart disc dels nord-americans Pavement. Sense oblidar, però, els clàssics: Eric Dolphy, John Coltrane, Alpha Blondy, Small Faces, Sex Pistols, o els llegendaris Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot, interpretant junts Bonnie and Clyde.

>

Open publication - Free publishing - More recomanats

Guia de Festivals Musicals de Catalunya juliol - setembre 09. Biblioteca El Carmel - Juan Marsé

Els companys musictecaris de la Biblioteca d'El Carmel - Juan Marsé ens fan arribar aquesta guia dels festivals de música d'aquest estiu de la ciutat de Barcelona i província (amb el lloc, les dates, caps de cartell i pàgina web): des del Grec que ja està en marxa al BAM, al setembre a Barcelona. I des del festival Cruïlla de Cultures, de Mataró al Mercat de Música Viva de Vic o al Festival Internacional Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols...


Algun us quedarà a prop de la vostra biblioteca i segur que hi podreu trobar cds de sobres per fer aguna exposició i difondre'ls, oi?

Open publication - Free publishing - More catalunya

Us recordem que l'Ampli està obert a publicar tot allò que ens volgueu enviar relacionat amb la música o la música i les biblioteques: els vostres butlletins de novetats, les guies temàtiques, alguna crítica de disc imprescindible o de concert/festival memorable o qualsevol de les vostres "bones pràctiques" que creieu que valgui la pena donar a conèixer.

Només cal que ens ho feu arribar a musictecaris@gmail.com

.

La Discoteca d'AMPLI, XL: Tindersticks.

TINDERSTICKS. Simple pleasure. Quicksilver/Island, 1999

Simple pleasure és el quart disc d’estudi de Tindersticks i és un disc brutal.

Cada vegada que us recomano un disc dic que és brutal... o sigui que ja no us vindrà de nou! La diferència amb Simple pleasure és que si em demanessin, a punta de pistola, que triés un sol disc entre tota la música mundial, segurament triaria aquest. O si busquessin un disc per enviar a una càpsula espacial amb tot de coses que parlessin de l’ésser humà per si ho trobessin alguns alienígens, jo enviaria 2000 missatges al 5577 amb el text “Simple pleasure”.
Bé... exagero un xic... però us feu una idea de com m’agrada el disc, oi?

Tindersticks són un grup de Nottingham, amb formacions variables des del 1999, quan es van crear, fins ara. Al capdavant està el vocalista Stuart Staples.

No és un grup indie ni de brit pop, com la majoria que van sortir d’allà a la seva època... Buscant un adjectiu general, d’aquests que no descriu res però deixa a la gent tranquil·la amb la sensació què ja saps de què van, podríem dir que fan pop de càmara. Ja sabeu: pop suau, molt melòdic, amb orquestració...
Us ha quedat clar? : (
Millor sentim el primer tema del disc:

"Can we start again?":


Podeu copiar el primer paràgraf del que us deia i enganxar-lo aquí, canviant Simple pleasure per “Can we start again?”.
Definitivament és la millor cançó que conec! És rodona, perfecta, té tot el que li demano a una cançó per fer-me disfrutar: començant per la melodia, la veu d’Staples (brrrr!), els cors, les cordes, la lletra... De fet, només el títol ja em convenç: quantes vegades he demanat una segona oportunitat per tornar a començar... i tornar a cometre els mateixos errors?
Gairebé és podria dir que és la cançó de la meva vida!

Un dels convidats al Music Spy Club de Vapor Vell va fer una referència despectiva d’Staples, citant-lo com a un d’aquests cantants que posen veu de “se me ha muerto el gato”. Ostres: si m’asseguren que puc tenir aquesta veu i aquest to a costa de vides felines, em dedicaria a matar tots els gatets que trobés pels terrats de Barcelona!

Poques veus com les d’Staples em sonen tan boniques, tan tristes, tan malenconioses, tan desesperades, no amb ira, amb resignació. Gairebé no li cal cantar, només xiuxiuejar a mitja veu i ja en té prou. Només cal escoltar el que ens diu i estar preparat per a que ens destrossin el cor un altre cop.

"If you're looking for a way out":


Love is crazy baby, I can see it in your eyes.
Your kisses taste the same,
But it's just a sweet disguise.
Ain't that just like you,
To worry about me.
But we promised to be honest
With each other for all eternity.
So if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
And if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Oh baby tell me I'm wrong
Just say I'm crazyIt's with you that I belong.
It's never easy when lovers have to part.
Oh come on stop pretending
Tell me what's in you heart.
And if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
But if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't love me again coz I'm tryin'
To keep you from running away.
Don't you run away
Oh come on stop pretending
Tell me what's in your heart.
And if you're looking for a way out
I won't stand here in your way.
And if you're looking for a way out:
Don't look at the tears that I'm crying
They'll only make you wanna stay.
Don't kiss me again coz I'm dying
To keep you from running away.
Better tell me what's in you heart
Oh baby now stop pretending, stop pretending, stop pretending.
Don't you know I'll always love you.

Pobre Stuart. Aquest cop no demana segones oportunitats... Només s’aparta per a que ella pugui marxar del seu costat. Quina amargor. Com m’agrada!

Per cert, és una versió d’una cançó amb el mateix títol d’Odissey, del 1980. Una balada ensucrada i vuitantera fins a dir prou. Us l’anava a adjuntar però... sincerament, m’ha fet una mica de vergonya.
Si teniu molt curiositat la podeu buscar vosaltres mateixos a grooveshark.com

I tot el cd és un enfilall de cançons per l’estil: delicades, molt molt íntimes, mig amargues, d’una bellesa aclaparadorament trista. Impressionant com una veu tan basta com aquesta pot despendre tanta sensibilitat, tanta vulnerabilitat.

"If she's torn":


Afortunadament no totes les cançons van directes a matxacar-te, si tens un mal dia. Podeu provar amb algunes que us animin més...

"Before you close your eyes":


"From the inside":


Tindersticks va editar l’any passat un nou àlbum: The hungry saw (Beggars banquet, 08).
Tot i que segueix l’estil que acabeu de sentir, no espereu trobar cançons tan BRUTALS com les de Simple pleasure. : P

Si punxeu aquí accedireu al catàleg del les biblioteques de la Xarxa de la Diputació i podeu consultar quins CD tenim de Tindersticks i a on són.

Mai no he donat prou les gràcies a la Mon, la musictecària de Fort Pienc, per haver-me descobert Simple pleasure.
Ella va ser durant molts anys la meva “dealer” habitual de música. I moltes de les poques coses que acostumo a sentir encara que passin els anys, han sortit d’alguna recomanació seva.

Gràcies!!! : )

El vídeo del diumenge: PLAY FROM YOUR FUCKING HEART

El vídeo d'aquest primer diumenge d'estiu no el protagonitza cap músic professional. Tampoc l'acompanyant d'unes benestants magdalenes amb telediari de fons. És BILL HICKS (1961-1994).

Ho he escrit i em sembla irreal. Ho intento de nou amb el cor a les falanges. Bill Hicks, Bill Hicks, Bill Hicks!. Sí!!!!!!!! A Bill Hicks la llosa del temps l'ha convertit en un desconegut, però és un dels millors monologuistes americans de tots els temps. Inicialment hereu de la tradició de l'stand-up comedian de Woody Allen i Richard Prior, Hicks va portar les seves improvisades performances verbals a un terreny arriscat: la visceralitat desencarnada, la insubordinació política i ètica, i el perillós compromís amb la veritat raonada que emana d'un cos desarmat. Resultat esperable: o censura, o el condescendent "són coses de Bill...".

La seva relació amb la música és real. Va arribar a enregistar diversos discos que trobareu aquí, i els seus monòlegs obrien la gira del 92 del grup de metal progressiu TOOL. Però si està aquí, en ple vídeo dominical, és per presentar un monòleg sobre música. Al llarg dels dos fragments en que està tallada l'actuació trobareu Hicks, amb 31 anys (un any abans de morir, i mencionant la seva malaltia de pas) parlant dels tòpics que envolten la música.

No importa en aquest bloc el seu domini dels registres, el control del temps, l'instint per pujar i baixar la dinàmica, l'alternança de bromes senzilles i sentències hard, l'enginy, la bellesa del raonament que sembla que es dispersa, es ramifica, però torna lligant caps i per arribar al seu nucli dur. El que importa és la perspectiva emocional de la música que aporta, oberta, directa, vibrant. I que valgui pel que valgui, és a dir, per allò que serveixi.




Attenti que continua, i que a partir del minut 1:50 cauen taüts del cel per enterrar un miler de tòpics.

I ara, al final d'aquests dos vídeos, només puc dir que la meva perspectiva de la música s'ha fet més forta. I que si som la imaginació de nosaltres mateixos, sembla raonable tractar de ser el més imaginatiu possible [també amb la música].

Bill, come in.

"Here's Tom with the weather"

Festival (a)phònica a la Biblioteca de Banyoles

A Banyoles, del 24 al 28 de juny

Exposició a la biblioteca del 15 al 30 de juny

Com en festivals anteriors, l’exposició (a)phònica a la Biblioteca recopila i exposa el material gràfic, sonor i visual de tots els artistes i formacions que hi actuen, per conèixer de primera mà la seva obra. Amb la col·laboració d'(a)phònica, la CePSE (Central de Préstec i Serveis Especials) i la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya.

Tastets musicals al bloc de la Mediateca

Al bloc musical de la biblioteca de Banyoles hi trobareu, durant aquests dies, petits tastets musicals dels intèrprets que actuaran al Festival: Maria del Mar Bonet, Les Síxters, Anne Hukkelberg, Roger Mas, ... Mediateca de Banyoles.

Presentació musical 25 de juny

Tanausú és l'última composició del músic Paco Viciana. Un poema simfònic per a orquestra, cor mixt i cor infantil dedicat a Tanausú, l'últim príncep de l'Illa de Palma, el mític heroi canari que va morir a mans dels conqueridors castellans. Un cant a la lluita per la llibertat. El mateix autor serà el protagonista d'una xerrada-presentació audiovisual a la Biblioteca de Banyoles.

Tota la informació del Festival 2009 a www.aphonica.banyoles.org

Us hi esperem!!!!