divendres, 15 de maig de 2015

Google Maps de Festivals i Cicles de jazz, blues i música negra a Catalunya




Els aficionats a la música afroamericana tenen una eina útil per conèixer i gaudir de la música en directe en els diferents Festivals i Cicles  que s’ofereixen a Catalunya, inclosa la Catalunya Nord.  La Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha realitzat un Google Maps dels Festivals i Cicles de Jazz, Blues i música negra en curs durant l’any,  que s’actualitza cada vegada que s’incorpora un nou Festival i cada cop que apareixen les dates oficials del mateix.

El Mapa ofereix informació dels diferents festivals i cicles incorporant dates, localitat on es celebra, una petita descripció i l’enllaç a la pàgina web o Facebook. Les marques de posició són icones que identifiquen, a cop d’ull, les 3 categories recollides:

 Festivals / Cicles de blues

  

Festivals / Cicles de jazz


                
Festivals / Cicles de música negra
         



Cada categoria s’ordena per població i alfabèticament pel nom del Festival. Els festivals corresponents a la categoria música negra presenten una oferta variada de gèneres que inclouen el gospel, el blues, el soul, l’ska o d’altres.

El Mapa, a més a més de ser un recurs d’informació, ofereix un panorama complet de l’actualitat musical al voltant d’aquests gèneres i del seu arrelament al nostre país.

* Per visualitzar correctament l’adreça del Mapa feu servir  els navegadors: Mozilla Firefox, Google Chrome i Internet Explorer 9 o versions superiors. 


                                                    Foto: Barcelona Big Blues Band al Festival Nits de Jazz a Platja d'Aro.


dilluns, 11 de maig de 2015

Pequeño circo, una radiografia de l'indie ibèric amb Nando Cruz

El proper dimecres, 13 de maig, a les 19 h., a la Biblioteca Vapor Vell, us presentarem un llibre ben especial...




El crític musical Nando Cruz, còmplice musictecari de la biblioteca vapor vell, ha publicat un llibre on fa un recorregut per la música indie dels 90 a través dels seus protagonistes. All llibre es mostra el naixement i desenvolupament del moviment indie espanyol que, malgrat gaudir d'un potentíssim suport des dels seus inicis, també es caracteritzà per els seus clarosbscurs.

Per fer-ho, la presentació tindrà la forma d'una audició comentada, per què la música torni a ser el principal focus de l'activitat. 



divendres, 8 de maig de 2015

Festa Tribal, una vibrant exposició musical al Vapor Vell

El fotògraf Carles Rodríguez, curtit a mil i un festivals dels últims 20 anys, presenta una exposició preciosa anomanda FESTA TRIBAL, que es pot veure a l'àrea musical de la biblioteca vapor vell tot el mes de maig i fins a finals de juny. Passarà el Primavera, passarà el Sónar, i aquí estaran les fotos.


Ell mateix ho presenta així:

  "Un Festival sempre m’ha recordat a una festa tribal, la música com a excusa, milers de persones unides per un motiu, compartir durant hores el so, el ritme, la llum, el ball, vibrar tots junts en un espai lliure, emocions al vent, on podrem volar sota el sol i la lluna.
   Una experiencia vital, músics i públic en comunió, el temps s’atura, caminem, parem, escoltem, gaudim, fluim….
   Llum i ombres, cantant i dansant al voltant del foc.

   L’imatge atrapa el so, el ritual ens fa eterns!"


No us perdeu el seu flickr, que és canela i picant: https://www.flickr.com/photos/carlesrodriguez/


dimarts, 5 de maig de 2015

Aventurers del so, descobridors del talent. Nou cicle musical a la biblioteca Vallcarca-Penitents de BCN

Phil Spector & Ronettes 


"AVENTURERS DEL SO, DESCOBRIDORS DEL TALENT"

Cicle d'audicions comentades a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents. Un petit recorregut per alguns dels productors, mànagers i empresaris clau de la música. A través de les seves històries personals coneixerem els músics que van descobrir i que van enlairar fins als altars de la millor música popular del segle xx. Des de l’ombra, però amb llum pròpia.

7 de maig
a les 19h: "SAM PHILLIPS (Sun Records)". A càrrec de Teresa Torres, historiadora de l'art i professora de música. 

14 de maig
a les 19h: "BERRY GORDY (Tamla Motown)". A càrrec dAlberto Valle, autor del llibre "Palop juega sucio", DJ i promotor musical. 

21 de maig
a les 19h: "JIM STEWART (Stax Records)". A càrrec de David Moreu, periodista i autor del llibre "From a whisper to a scream: una música oral de la música soul". 

28 de maig
a les 19h: "ALBERT GROSSMAN". A càrrec de Teresa Torres. 

4 de juny
a les 19h: "PHIL SPECTOR". A càrrec de Fernando Muñiz, autor dels llibres "Barcelona on the Rocks".

En aquest programa trobareu informació detallada sobre localització, horaris, etc. : 


dilluns, 4 de maig de 2015

Especial Primavera Sound amb DJ COCO!!!!!!!

El proper 15 de maig, a les 19 h., torna el Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Alegria! Serà un especial sobre el cartell del PRIMAVERA SOUND. 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre espia de gener serà l'inefable DJ COCO, a qui deben tan bones matinades.





DJ de referència de l’indie, ha estat l’escalfador de nits històriques a quasi totes les sales de Barcelona: New York, Pop Bar, Zeleste. És DJ resident del Nitsa Club. És un dels col·laboradors fixes i carismàtics del Primavera Sound, que clausura cada any amb una sessió festiva que el dia ja clareja. Un observador privilegia dels budells d’aquest festival.



----------------------

L'última data de la temporada!

JAVIER BLÁNQUEZ (Especial Sónar) – 12 de juny, 19 h.

Ha col·laborat amb El Mundo, Rockdelux i Go Mag, entre d'altres, on ha desenvolupat una tasca de crítica i divulgació de música electrònica sense desentendre's de la resta de músiques. Va coordinar el ja històric llibre Loops: una història de la música electrònica, així com Teen Spirit: de viaje por el pop independiente

dimarts, 28 d’abril de 2015

Difusió musical a les biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat i Badalona

Amplifiquem les iniciatives de difusió musical des de les biblioteques de dues grans ciutats: la segona i la tercera més poblades del país. Antics nuclis rurals convertits en densos nuclis urbans.

Aquesta fotografia és de l'any 1925, l'any quan Alfons XIII concedia al poble de l'Hospitalet de Llobregat el títol de ciutat.

Els companys de la biblioteca Tecla Sala ,  que ja fa temps que dediquen una especial atenció al Blues, estrenen novetat: 

Us presentem el primer número de “Blues a Fons”, el butlletí informatiu del “Fons de Blues” de la Biblioteca Central Tecla Sala de L’Hospitalet. El  butlletí neix amb l’objectiu de donar a conèixer un fons singular que l’any 2012 va ser declarat “Fons Europeu de Blues” per l’European Blues Union. Actualment, són  més de 4000 documents dedicats al blues i a la música negra, dels quals gairebé 3000 són CDs, amb un apartat especial als musics de blues europeus.   


* * *

Aquest cap de setmana hem descobert casualment que a les biblioteques de Badalona també han començat una sèrie musical a la seva web que sembla continuar feliçment la que va començar en aquest bloc ben bé des dels seus inicis, Grans ciutats de la música



Patí català a la platja de Badalona 

... per la seva part, els companys de Badalona han començat una sèrie amb el nom Capitals de la música, dedicada fins ara a  Manchester, Nova Orleans i Memphis elaborant guies d'escolta amb els discos existents a les biblioteques, així com seleccions musicals representatives amb playlist a la plataforma Spotify. 

Aprofitem per recordar un dels homenatges musicals dedicats a Badalona: un pasodoble que Joan Manuel Serrat va compondre als anys 70 en clau crítica i en homenatge a l'estil del seu admirat Manolo Escobar, fill adoptiu de la ciutat. Anys després, Manolo va incorporar aquesta cançó al seu repertori:





dijous, 23 d’abril de 2015

Sant Jordi a l'Ampli. Les recomanacions musictecàries

Les roses punxen, la música es pot punxar i també es pot llegir en partitures i en llibres. I per Pau D. Miller, alias Dj Spooky That Subliminal Kid, "punxar és escriure i escriure és punxar". Ho explica en el seu llibre "La ciencia del ritmo" (Alpha Decay, 2007): "Puede que escribir sea un poco retro. Pero eso también esta bien. Por eso la gente todavía lleva pantalones acampanados. Siempre es posible exprimir algo del pasado para convertirlo en nuevo (...). La labor de la escritura y la sensación de formar parte del continuo de la escritura tienen algo que se remonta a miles de años atrás. Es una modalidad antigua, y en algunos casos no acaba de encajar con lo que sucede. El desafío reside, pues, en describir o caracterizar lo que es estar vivo ahora, en medio de todo esto, pero utilizando este otro modo de comunicación. Conozco a personas que son cien por cien electrónicas y es fascinante observarlas, pero en ciertos aspectos su conciencia funciona de manera diferente a la mía. Yo sigo siendo parte de la Galaxia Gutenberg. Hay algo reflexivo que proviene del tener que componer y dejar que el lenguaje se canalice a través de ti. Es una velocidad distinta, existe una lentitud. Y me atrae lo infeccioso de la escritura, la manera en la que recoges lenguaje de otros escritores y lo rehaces como tuyo (p.49-51)". 


Dj Spooky, ¿escrivint o punxant?

Per escrit, el creador de l'Illbient és bastant pedant i la veritat, és millor darrere els plats que davant del full en blanc. Però bé, com que els musictecaris també som de la Galaxia Gutenberg, hem volgut començar les nostres recomanacions de Sant Jordi, amb un text que parla de música i llibres, igual que els llibres que hem triat per la Diada del Llibre i el Dia dels Enamorats. Per cert, el pròleg de "La ciencia del ritmo" el signa Aleix Vergés alias Dj Sideral, de qui fa un parell d'anys  es va publicar la biografia, "Sideral. Estrella Fugada" d'Hèctor Castells (Contra, 2013). Aquest llibre també és un recorregut pels inicis de la cultura de clubs de Barcelona i el naixement d'alguns festivals (Primavera Sound, Sònar) avui ja consagrats. Comencem amb una tria de novetats: 

NOVETATS



Fa parella el pamflet de Víctor Lenore, "Indies, hipsters y gafapastas" (Capitán Swing, 2014).  Explicat molt per sobre: L'indie no va quallar perquè no tenia contingut polític. L'editorial ha fet la playlist de les cançons que s'hi esmenten. I us podeu montar un trio si també llegiu "Ara és el moment". Martí Sales. Ara. Barcelona, 2012. 

L'autobiografia d'una de les dones més respectades del rock. A la pàgina de l'editorial podeu trobar una playlist amb les cançons que s'esmenten al llibre. També us pot interessar "Rat Girl", les memòries de Kristin Hersh, que va ser cantant de Throwing Muses. En solitari té un disc molt recomanable: "Hips and Makers". Acabem amb un avançament editorial per aquesta tardor: Carrie Browstein del grup Sleater-Kenney i de la sèrie Portlandia està escrivint les seves memòries, "Hunger Makes Me a Modern Girl"


Al despertar-se, Maria Rodés escrivia en un quadern els somnis de la nit anterior, per després convertir-los en contes. Unes senyores que també cantaven i que per ser surrealistes no els calia somiar, eren les Vainica Doble. L'hiperactiu Marcos Gendre, ha escrit un llibre sobre elles. 



Una llarga conversa recollida en un llibre entrevista. El títol d'aquest volum, també és una coneguda cançó. Pot casar bé amb la biografia de Quico Pi de la Serra, "Jo no hi era, però men' recordo, hagiografia de Quico Pi de la Serra". Alejandro Crimi. Comanegra. Barcelona, 2014. 


Si ja us pensaveu que ho sabieu tot sobre el líder de "la banda més sorollosa del món", us equivocaveu. Aquest llibre es un bon complement del documental "Lemmy, the movie"



Del cor a la pista de ball 

La productora i Dj Marta Fierro, més coneguda com a Eme Dj, ha escrit un llibre que combina la própia experiència com a dj i el manual tècnic, que només ocupa una petita part del llibre. 



RECOMANACIONS 
L'autèntic underground

Alex Ross quèèèèè? Un llibre sobre música contemporània? Qui sentirà això? Qui llegirà un totxo sobre música que després no serà sentida amb atenció? Qui llegirà aquesta mera ressenya? Qui buscarà quelcom més que un detall històric per acompanyar la presentació d'un objecte aconseguit en un viatge? Eeeehhhhh! Doncs aquí va!

Resulta que era possible poder escoltar la música clàssica del segle XX (l'autèntic underground del segle, i no pas l'underground de la música popular, sempre a la superfície). Resulta que ara era possible lligar les avantguardes de la Primera Guerra Mundial. Resulta que era lícit revisar la convulsa història musical política del s.XX amb la també convulsa història musical clàssica. En en un mar de músiques popular, la música clássica ha evolucionat amb una fortalesa, amb un silenci i una capacitat de risc, fora de tota comparació amb altres músiques. Si algú s'ho creu, que llegeixi aquest llibre lentament. Si no que el llegeixi amb urgència. Així, qui vulgui sortir del seu sofà estètic, aquí trobara un llibre que: "El ruido eterno se ocupa, no solo de los artistes propiamente dichos, sinó también de los políticos, los dictadores, los  patrones millonarios y los presidentes de empresas que intentaron controlar qué música se escribía; de los intelectuales que intentaron ser árbitros del estilos de los escritores, bailarines y cineastas que brindaron compañerismo en caminos de exploración solitarios; des de los públicos que vilipendiaron, ignoraron o se deleitaron con lo que estaba haciendo los compositores; de las tecnologías que cambiaron cómo se hacía y se escuchaba la música; y de las grandes revoluciones, las guerras calientes y frías; las oleadas migratorias y las transformaciones más profundas que remodelaron el paisaje en que trabajaron los compositores (p.12-13)".


Alex Ross

Al blog d'Alex Ross encara estan penjades les principals peces comentades al llibre.Val la pena dedicar-li un mes de les nostres vides. Si no podria ser que pássessim de segle, sense haver sentit res de l'anterior. Tampoc importaria: "Mientras que las abstracciones de Jackson Pollock se venden en el mercado del auto por cien millones o más, y mientras que las obras experimentales de Matthew Barney o David Lynch se analizan en residencias universitarias de una punta a otra de Estados Unidos, el equivalente en música sigue provocando desasosiego entre los asistentes a un concierto y tiene un impacto apenas perceptible en el mundo exterior". El mateix autor ha publicat "Escucha Esto", que recull els seus articles sobre música clàssica i pop.  

    La història del jazz explicada en primera persona per un dels seus principals protagonistes. Miles va canviar i va fer evolucionar la música 3 o 4 vegades, en una carrera absolutament genial en col·laboració estreta amb altres genis com Charlie Parker, Bud Powell o John Coltrane. Una vida fascinant narrada amb un estil únic, barreja d'aristocràcia negra i marginalitat de suburbi. Humor i dolor. Simplement imprescindible.




    Una preciosa col·lecció de llibres -CD, que són recopilacions temàtiques de cançons amb les lletres per cantar. 



    Jo he llegit fa ben poc una novel·la americana senzilla, però maca, que té un rerafons musical molt bonic a propòsit d'un dels protagonistes. Venen ganes que el disc anés acompanyat de l'àlbum mític del protagonista a qui fan referència constant i que dóna títol al llibre.  


    De l'autodestrucció a l'autoajuda

    Ara que està de moda escriure llibres imitant les característiques dels llibres d'autoajuda, vull reivindicar un llibre que defuig l'autodestrucció tan típica i tòpica del rock i que podria ser el primer llibre d'autoajuda rock. Per escriure'l, el seu autor, el periodista Neil Strauss, va escollir un minut de les nombroses entrevistes que ha fet al llarg de la seva carrera a gent com Madonna, Cristina Aguilera, Courtney Love, Trent Reznor, Brian Wilson Eric Clapton i Mötley Crue (també és l'autor de la seva biografia) entre molts altres. Tots aquests minuts estan agrupats per temàtiques i al final l'autor n'extreu les seves conclusions.

    Petites instàntanies musicals 

    Una breu història del rock en format còmic, però que abarca bastant, fàcil de llegir i molt entretinguda. Les vinyetes són petites instàntanies, que reprodueixen portades de discos i expliquen petites històries que emocionen com la música. Una agradable sorpresa. 


    Una pàgina del "Pequeño libro del rock"

     
    LA NOSTRA ROSA: UNA FLOR PER REGALAR





    Una de les més celebrades actuacions del Festival de Woodstock de l'estiu de 1969, és la mitiquíssima actuació dels Sly & The Family Stone la matinada del 17 d'agost. Aquella nit va marcar un punt, pel que sembla, de no retorn per Sly, que viu avui com una de les més veteranes encarnacions del descens als inferns del somni americà. Les darreres notícies que tenim d'ell són un pèl confuses: ha guanyat fa poc un judici contra el seu també insolvent exmanàger Jerry Goldstein i un dels arguments al seu favor ha estat que als seus 72 anys, segons va dir ell mateix en una aparició a la premsa, la seva llar és una autocaravana fronterera en la més absoluta indigència material. Però més enllà d'aquests darrers capítols d'una carrera que prometia molt més, remetem-nos als inicis de l'ènesim bòlid en el firmament de la música americana dels 60 i els 70. Sly tenia clar que si vols tenir el control total des del punt de vista artístic, el millor és que t'ho facis tu mateix. I així fou durant un temps sota el paraigua del segell Stone Flower, el qual no només publicà alguns treballs propis, sinó també de l'entorn de la family: Little Sister, 6ix o Joe Hicks. Excel·lent e innovadora música, recuperada de l'oblit pel segell Light in the Attic el passat 2014, en un magnífic doble LP i un no tant espectacular CD. Coses del suport. 


    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...