dimecres, 23 abril de 2014

De lletres a notes. Llibres convertits en discos

Si per Sant Jordi voleu ser romàntics de veritat, a més de la rosa i el llibre, podeu regalar al vostres estimats i estimades un disco i contribuir a salvar una espècie en extinció que va celebrar el seu dia, el "Record Store Day", el passat cap de setmana. I si a més de romàntics, voleu ser valents, podeu regalar un disc d'un gènere a vegades denostat pels seus deliris i excesos. Podeu regalar un disc conceptual que sigui l'adaptació musical d'un llibre. A continuació, una petita llista de recomanats. 





La adaptació radiofònica que Orson Welles va fer de la novel·la "La guerra dels móns" de H.G. Wells, va fer que més d'un oient abandonés casa seva i busqués refugi per fer front a la invasió alienígena que s'estava retransmetent en directe. Uns anys després, el 1978, Jeff Wayne va fer una adaptació musical de la novel·la de Wells. El resultat va ser un doble disc de rock simfònic i progressiu amb deixos electrònics que avui sonen retrofuturistes. El millor del disc són els leit-motivs  i un cert encant kitsch. El 2005 se'n va fer una versió nova, anomenada "The new generation"




Aquest disc és un passeig pel costat nerd de la ciència. És un viatge per l'interior de la ment, la consciència i el jo. Un tractact d'electrònica vintage, música exòtica i space age music. S'inspira no en un llibre, sinó en uns quants, que són citats en la fulla que acompanya el disc. Un dels títols que més crida l'atenció és "I am a strange loop", que es pot resumir amb una frase del seu autor, Douglas Hofstadter: " Al final, som autopercepció, una autoinvenció, tancada en miratges que són petits miracles de l'autoreferència". Podeu llegir més sobre "Synaptic Beat" aquí.



Alan Parsons -que també es va atrevir amb Asimov, amb un disc basat en "I robot"- i els heavies, no són els únics que es van atrevir amb Edgar Allan Poe. El 2003, Lou Reed li va dedicar un disc que Lluis Lles ressenyava a l'especial que la revista Rockdelux (323) va dedicar al músic novayorquí quan va morir: " Tras su participación en el espectáculo "POEtry" de Robert Wilson, surgió la idea de grabar un disco basado en los relatos y poemas de Edgar Allan Poe, que se materializó en un trabajo mucho más sólido de lo que algunos piensan. En él aparecen recitados sobre fondos misteriosos y atmósferas de pesadilla a cargo de actores como Willem Dafoe y Steve Buscemi, y colaboraciones de artistas como David Bowie, The Blind Boys of Alabama, Ornette Coleman (en el genial "Guilty") o Anthony Hegearty, en su alucinante y alucinanda lectura de "Perfect Day". Per cert, el disc d'Alan Parsons dedicat a Poe es diu "Tales of mystery and imagination"



Fa uns anys l'Stevie ens recomanava que "si bebes, no conduzcas". Uns anys abans, el 1979 algú li hauria d'haver dit que "si bebes, no componguis",  a jutjar pel resultat de la banda sonora que va fer pel documental que adaptava el llibre "The secret life of the plants".  Com a curiositat mira, passa, però no cal perdre-hi gaire temps.  L'Stevie Wonder té discos infinitament millors. 



Aquest àlbum no està basat en cap llibre, sinó que és la lectura que Scott Herren (Prefuse 73) fa del material d'un altre grup, The Books. Aquest EP conté vuit pàgines de beats abstractes que conviuen amb samples i instruments com banjos, violoncels, loops de guitarra i passatges de folk bucòlic.

dijous, 17 abril de 2014

Music Spy Club amb Martí Sales

El proper 24 d'abril, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía es el gran MARTÍ SALES, repetint una sessió que no es va poder dur a terme fa uns mesos per problemes tècnics. 



Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.




Per obrir boca, l'última obra de Els Surfing Sirles:



--------------------
I les properes dates!



JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.

XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

JUAN MANUEL FREIRE (Especial Sónar) – 6 de juny, 19 h.
Periodista de música, cinema i, en general, tot allò relacionat amb la cultura en la seva vessant més pop. Publica a El Periódico de Catalunya i a la revistaRockdelux. Com a freelance ha passat per mitjans com UltrapopLa Luna de El MundoGo MagScope o GreenCine Daily. També ha col·laborat a festivals com Sónar, FIB, Gijón o Mecal. A més, va escriure dos capítols del llibre Loops: una historia de la música electrónica (Mondadori, 2002) i coordinà -amb Javier Blánquez- el volum Teen Spirit: de viaje por el pop independiente (Mondadori, 2004). 

dilluns, 14 abril de 2014

El playlist de Lluís Gavaldà

El passat 10 d'abril,  el gran LLUIS GAVALDÀ, percutor d'ELS PETS, ens va oferir un playlist preciós. Més de 30 temes dels quals només vam poder sentir els 10 primers. 




El playlist va començar amb aquest vídeo impressionant de Future Island.


Però aquí el teniu complet!

----------------------

I atenció a les properes dates!


MARTI SALES – 24 d’abril, 19 h.
Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.

JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.

XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

JUAN MANUEL FREIRE (Especial Sónar) – 6 de juny, 19 h.
Periodista de música, cinema i, en general, tot allò relacionat amb la cultura en la seva vessant més pop. Publica a El Periódico de Catalunya i a la revistaRockdelux. Com a freelance ha passat per mitjans com UltrapopLa Luna de El MundoGo MagScope o GreenCine Daily. També ha col·laborat a festivals com Sónar, FIB, Gijón o Mecal. A més, va escriure dos capítols del llibre Loops: una historia de la música electrónica (Mondadori, 2002) i coordinà -amb Javier Blánquez- el volum Teen Spirit: de viaje por el pop independiente (Mondadori, 2004). 

divendres, 11 abril de 2014

La "Gramola" de Lidia Damunt

Si busqueu a Lidia Damunt en una biblioteca, la trobareu al número "3" amb els discos de pop i rock. Encara que per cançons com "La escritora", del disc "Vigila el fuego", podria estar al 028 (lectura i escriptura) o al 82 (Literatura) i no desentonaria. "Gramola" el seu últim treball, és un disc de versions que continuarem trobant a l'apartat de pop de la secció de música, però les cançons originals que adapta ens porten d'excursió pels apartats "0.4 Música Llatinoamericana", "0.790 Música Espanyola" i "30-055 Dones i feminisme". 


Tormina del Malmö Menor


A Gramola, Lidia Damunt versiona deu cançons tradicionals i populars iberoamericanes interpretades per dones, i les adapta al seu estil (encara que de vegades sembla que siguin les cançons les que la guien a ella) . Hi trobem tots els gèneres que Damunt ha tocat en altres discos seus, com el folk, el country, el pop i el rock. Però també hi trobem novetats com el reggae, un acostament a la "cançó lleugeura" i el treball amb la veu, que s'obre a d'altres registres. Entre les versionades hi ha Lola Flores, Rocío Jurado -de qui fa les adaptacions més estripades i rockanroleres amb udols marca de la casa inclosos-, Mari Trini (el llibre "Desconocidas & fascinantes" li dedica una entrada, que val la pena llegir), Julieta Venegas o Violeta Parra, entre d'altres. "Gramola" és la primera referència del propi segell de Lidia Damunt, que porta el nom d'una dona que coneix molt bé, Tormina records. Podeu escoltar "Gramola" aquí.


El disco

Lidia Damunt viu a Suècia, però aquest mes està de gira per la península. El dissabte 12 d'abril presentarà al Teatre CAT de Barcelona el seu nou disc acompanyada de Clara Collantes i compartint escenari amb Aries.


Ponchos & Dueling guitars


Bonus tracks. Gramola. Les cançons originals

dimecres, 9 abril de 2014

Moonraker Club # 3 : Robert de Palma

La tercera sessió del Moonraker Club s'obre amb un complex pla seqüència molt lligat a la música, per presentar el dj de Girona amb el cognom més cinematogràfic: Robert de Palma. 

Primavera a l'Spritz Bar

El dj i dissenyador gironí va començar a treballar darrere els plats el 1995. Les seves sessions  són una de les poques oportunitats que hi ha a Girona d'escoltar i ballar música diferent a la que habitualment sona a la immortal. Robert de Palma defineix els seus sets com "una trobada emocionant, on la cançó i el ball són al lloc correcte en el moment adequat". Algun dels estils que es poden sentir "in the right time and in the right place" amb De Palma als controls són música negra (soul, funk, etc.), sixties, disco, electrònica i indie. 


Sessions a màquina

Actualment és el dj resident de la Sala Tourmix de Girona, on han actuat grups com The Wedding Present, Piano Magic, Pony Bravo, ZA! o Triángulo de Amor Bizarro. Quan no pelegrina per les diferents sales de Girona, del país o de fora - també ha passat pel 100 Club de Londres-, Robert de Palma punxa en festivals com el Pop Arb i el Black Music Festival preferentment amb discos (vinils). Les quatre sessions que ha preparat pel Moonraker Club provenen al 100% de vinils i en paraules seves són "quatre mixtapes de clàssics grooves" que recullen èxits dels anys seixanta (60's Top of the Pops Billboard), disco (From NY Disco), jazz i lounge (Jazzy Hot Warm Up Disco Cocktail) i la última és de Soul i Funk. Podeu descarregar-vos-les aquí  (Un cop accediu a rapidshare heu de seleccionar "Mis datos").


dimecres, 2 abril de 2014

LLUÍS GAVALDÀ al Music Spy Club

El proper 10 d'abril, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espia és el gran LLUIS GAVALDÀ, percutor d'ELS PETS.



És l’artífex, cantant i compositor d’Els Pets una de les bandes senyeres del pop cantat en català, amb una evolució ferma disc rere disc.  Quasi 30 anys de carrera i 15 discos avalen la seva trajectoria, plena de cançons en estat de gràcia. Col·laborador actiu de premsa i televisió, és un melòman nat, un sorprenent i sensible degustador de música.


I per anar obrint boca:

----------------------

I atenció a les properes dates!


MARTI SALES – 24 d’abril, 19 h.
Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.

JOAN S. LUNA (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.

XAVI SÁNCHEZ PONS (Esbudellant el Primavera Sound)  – 16 de maig, 19 h.
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.

JUAN MANUEL FREIRE (Especial Sónar) – 6 de juny, 19 h.
Periodista de música, cinema i, en general, tot allò relacionat amb la cultura en la seva vessant més pop. Publica a El Periódico de Catalunya i a la revistaRockdelux. Com a freelance ha passat per mitjans com UltrapopLa Luna de El MundoGo MagScope o GreenCine Daily. També ha col·laborat a festivals com Sónar, FIB, Gijón o Mecal. A més, va escriure dos capítols del llibre Loops: una historia de la música electrónica (Mondadori, 2002) i coordinà -amb Javier Blánquez- el volum Teen Spirit: de viaje por el pop independiente (Mondadori, 2004). 

dijous, 27 març de 2014

Seyyan Hanım canta 'Hasret' : del gramòfon al fons del cor


Seyyan Hanım


No podria dir si m'agrada més la música en viu o enregistrada. I també em costaria escollir entre la màgia dels cassettes de la meva adolescència o els vinils que formen part consubstancial de la meva manera de ser, o els CDs a qui he dedicat bona part de la meva vida professional, o l'acumulació selectiva d'arxius sonors en el en el meu dispositiu mòbil, o la definitiva immensitat de l'streaming ...  Cada forma d'escoltar la música té un valor especial i per a mi tots són igualment fantàstics i compatibles. 

Si que puc dir, però, que poques vegades he experimentat una emoció tan intensa i colpidora com escoltar la música d'un vell disc de pissarra en un gramòfon. És la meva percepció, naturalment, però em pregunto no obstant si respón a una experiència subjectiva de musicòman, o si tal vegada es tracta d'un fenomen físic més universal: el fenomen de la connexió intima i directa amb una època llunyana a traves de la màgia del so, sigui musical o no.  

Aquesta captura d'un tros de temps real ens és molt familiar en la nostra època, però adquireix un altra dimensió si aquest fragment de temps real és un temps molt anterior al nostre propi naixement ... podríem fins i tot admetre que l'impacte augmenta a  mida que un enregistrament sonor s'allunya més i més en el passat. Així, els primers enregistrament en cilindres de cera o en plaques de pissarra de finals del segle XIX i principis del XX contenen un testimoni vital que sacseja les parts més sensibles del nostre sistema nerviós. 


Café amb gramòfon.  Jerusalem, 1910


L'experiència de posar l'agulla d'un gramòfon damunt els solcs d'una placa de pedra per escoltar el so projectat des d'un altaveu enorme amb forma de flor oberta, és tan misteriosament humana com vertiginosa. És un so únic, un so real que, més enllà del poder d'evocació, sembla fer-nos entrar en el túnel del temps i permetre'ns 'palpar' amb els nostres sentits un moment que va succeir fa moltes dècades però que podem percebre com si fos present. 


Reparador de gramòfons al Kapalıçarşı (Gran basar) 
Istanbul, Febrer del 2014


Aquesta sensació purament física pot arribar a posar la pell de gallina quan, a més,  el so resulta ser una música sublim ... com és el cas de l'enregistrament que presentem avui en aquest post.

A principi dels anys '30 anys del segle passat, el tango va conquerir el món. Des dels molls del Rio de la Plata va arribar a Paris i des d'allà fins als molls del Bòsfor i el Corn d'Or a Istanbul on va ser un gènere musical molt apreciat i adaptat a la sensibilitat d'una ciutat molt oberta a la influència occidental en aquell moment. Seyyan Hanım, la nostra protagonista d'avui, va ser la primera cantant que va enregistrar un tango turc ...


Seyyan Hanım


Seyyan va néixer el 1913 a Istanbul . Després de l'escola secundària i gràcies a la seva veu i el seu talent musical va entrar al Conservatori d'Istanbul començant a actuar als 16 anys al Süreyya Operası, el llegendàri teatre de Kadiköy, a la banda asiàtica del Bòsfor.  Del 1914 al 1920 va enregistrar diverses cançons que reflectien l'estil musical de les primeres obres de l'opereta turca per a la companyia Columbia.  Després de signar contracte amb un altra companyia gramofònica, la mítica  His Master's Voice, va estar actuant al Moulin Rouge de  Paris entre 1930 i 1931.  El 1932 va enregistrar la cançó Mazi (Passat) composta per Necip Celal, la primera gravació d'un tango turc. 

A partir d'aquell moment, es van produir una extraordinària quantitat de tangos a Turquia amb orquestres i cantants que incloïen a: Fehmi Ege, Mustafa Sükrü, Kadri Cerrahoglu, Necdet Koyuturk, Celal Ince, Secaattin Tanyerli, Birsen Alsan, Ibrahim Ozgur, Mefharet Atalay, Birsen Hanim, Afife Hanim, Saime Sengul, Nezahat Onaner, Zehra Eren, i Orhan Avsar (el primer bandoneonista local).

Encara que també va cantar rumba, foxtrot i altres gèneres de música de cabaret, Seyyan va ser coneguda gràcies als tangos i va enregistrar al voltant de 50 plaques gramofòniques.  Finalment va signar per al segell Odèon i després de gravar un parell de discos va deixar de cantar professionalment per complet. 

Tota aquesta introducció només per compartir amb els lectors de l'Ampli una de les cançons que més m'han impactat els darrers anys. La melodia, la poesia, la veu de Seyyan, la seva interpretació colpidora des del so d'un enregistrament gramofònic que ens fa sentir com si l'estiguéssim veient cantar just davant nostre transportats de sobte a l'Istanbul de principis dels anys '30.


Amb vosaltres, la gran Seyyan Hanım cantant el tango Hasret , Anhel ... 


Anhel

Aquests ulls se'm fan més estranys que abans
Aquest amor infinit dins el meu cor  
Els meus ulls estan plens de llàgrimes
pel dolor de la meva ànima
Gemegant de dolor
no sé que em passa
La nit que m'acull és la meva millor amiga
plorant d'amagat per qui em trobo lligada
Les ferides del meu cor 
són molt més profundes


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...