Biblioteca Clarà: més paper per a la música

A la Biblioteca Clarà (Barcelona) ens hem proposat destacar la secció de música. Com? exposant les novetats en un lloc estratègic i fent seleccions i recomanacions de cada nou lot de cds que posem disponible. Tot és començar i anar guanyant en qualitat amb el temps, però una cosa tenim ben clara: la música ha d'ocupar un lloc destacat a la biblioteca. Si per a nosaltres i per a la biblioteca la música és important, per als usuaris també ho ha de ser. I si no és així ja, nosaltres hem d'ajudar i hem de posar a l'abast, seleccionar, recomanar, animar a prestar. En definitiva, hem de despertar l'interès en els usuaris i fer descobrir nous artistes, estils, segells discogràfics, corrents, tendències, etc.

Per començar, hem canviat de lloc d'exposició de les novetats. Així com els col·legues de la Médiathèque Guebwiller explicaven en un post que vam publicar també en aquest bloc - L'àrea musical de la biblioteca, al racó? ... o a l'entrada? - com van reubicar la secció de música (canviant tot el mobiliari de lloc), a la biblioteca Clarà traslladem l'exposició de cds al mateix taulell de préstec. Fins fa no res les novetats s'exposaven a la sala d'audiovisuals, on es troba la col·leccio física de discos, el que diríem "el racó", tocant l'espai on hi ha les pel·lícules. Però així com als supermercats els productes més temptadors són col·locats conscientment a l'abast del comprador, a la biblioteca intentarem que les novetats musicals quedin atractives i a prop del taulell de préstec, a mà. No cal creuar la zona de diaris i revistes per accedir-hi, com fins fa poc. Només entrar a la biblioteca, es troben. Tots amb la seva etiqueta de novetat, i els que han estat seleccionats, amb l'etiqueta de recomanat.

Aquesta foto mostra la nova ubicació de l'exposició de novetats. A continuació afegim també les guies que hem fet, de novetat i recomanats.

Si bé seguim fent una guia de novetats en paper com fins ara, aquest mes estrenem la primera guia de recomanats. D'aquí a uns anys ens semblarà un disseny senzill i bàsic, però de moment ens sembla molt vàlid: uns quants títols, amb la caràtula del disc, dades bàsiques com la discogràfica, l'any d'edició i creació, l'estil musical i una o dues frases de resum sobre el grup musical, el compositor, el disc o l'estil. Qualsevol dada que es vulgui destacar.

Aquestes accions, juntament al nostre Centre d'Interès en Òpera i a les xerrades que trimestralment fem al voltant de les estrenes al Gran Teatre del Liceu, a càrrec d'un expert en la matèria, pretenen reivindicar, doncs, el paper de la música a la biblioteca pública i expressar que malgrat els canvis que experimentin els suports i el que la tecnologia ens ofereixi, la biblioteca ha de continuar oferint accés a la música, sigui com sigui, posant ènfasi en la nostra feina de guies i seleccionadors. .

Ànim musictecaris!

.

Maria Coma a la Biblioteca de Caldes de Malavella

Tal com ja us vam anunciar en un post a principi de l'estiu, la Biblioteca de Caldes de Malavella celebra la tercera edició dels Glopets d'estiu, un certàmen que m'atreviria a qualificar com el primer festival musictecari de la història (si més no al nostre país) ;-D , una sèrie de concerts de músics locals d'alt nivell celebrats dins el recinte de la biblioteca.

Atenent amablement la nostra petició, la Mercè Barnadas ens fa cinc centims d'una de les nostres debilitats dins l'actual escena musical al nostre país.

Maria Coma en directe a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia

El divendres 27 d’agost a la nit vam poder gaudir de la música de Maria Coma al Jardí d’en Pere Vidal de la biblioteca de Caldes de Malavella. El vespre es presentava calurós però al final el vent del desert va fer una pausa i el concert es va desenvolupar a una temperatura ideal, si més no per al públic, que va omplir el jardí. A part de Maria Coma a la veu i els teclats, la formació la completaven Jordi Lanuza al baix i Pau Vallvé a la bateria.

Coma va presentar el seu primer disc en solitari: Linòleum (Amniòtic Records 2009). També va oferir una versió de Joanna Newson “Bridges and Ballons” i va tenir un record musical per u_mä (un projecte anterior on l’acompanyava Pau Vallvé). Els temes del disc en directe assoleixen una força especial. La veu dolça de Coma i les seves composicions minimalistes fan de contrapunt a una bateria i guitarra contundents, amb moments de molta complicitat que es transmet al públic i el fa vibrar.

Vallvé es mou per l’escenari tocant diferents instruments, alguns de molt originals, que enriqueixen la música i l’espectacle i l’omplen de detalls. Delicadesa, contundència i molta creativitat. Esperem impacients el seu segon disc.

Article sobre Maria Coma a l'AMPLI

.

La cançó de l'estiu # 21 : any 1983, That Summer Feeling

' ... aquest sentiment d'estiu et perseguirà la resta de la teva vida '

Jonathan Richman

I quina raó que té el bo d'en Jonathan, l'etern adolescent, un músic singular dins el món del rock: inclassificable, marxòs, vitalista, simpàtic i tendre, creatiu, càlid i proper, íntim i natural; la seva trajectòria evoluciona progressivament des de l'electricitat velvetiana fins la simplicitat minimal i acústica.
Jo el vaig descobrir el 1985 en una actuació al llegendari club Otto Zutz , llavors epicentre de la modernitat a la ciutat de Barcelona. Des de ben petit que jo sempre calçava les clàssiques converse i a l'Otto els inflexibles goril·les no deixaven entrar amb "bambes", així que quan vaig veure que hi havia un concert d'un paio (del qual en parlava molt bé certa premsa musical) vaig pensar que era una doble oportunitat: entrar al Temple Sagrat amb "bambes" i d'altra banda veure una actuació que prometia ser interessant. I així va ser, ja ho crec!. No hi havia més de 300 persones, per dir alguna cosa, i l'escenari era molt petit, però més que suficient. Surt en Jonathan amb una guitarra espanyola i munta un sidral espectacular.

Un concert memorable per sempre més. Ballant, picant de mans, cantant, colpejant i rascant la guitarra, suant i transmetent una alegria i unes bones vibracions com poques vegades he viscut en un concert.
En fi, que l'endemà ja estava, com un pepe, al CarrerTallers buscant un àlbum d'aquest home encantador. I vaig escollir aquest:

Jonathan Sings!

Ellie Marshall i Beth Harrington (veus), Ken Forfia (teclats), Curly Keranen (baix) i Michael Guardabascio (bateria), els Modern Lovers que acompanyen a Jonathan en aquest disc

... una delicia de punta a punta, un àlbum emocionant, fresc i divertit que he anat escoltant amb freqüència des de llavors, i sempre m'ha donat ganes de viure. Un disc d'aquells que un dia o altre hauriem recordat dins la nostra sèrie La Discoteca d'Ampli però que finalment apareix aquí com l'àlbum que conté una cançó especial, la que dona el títol al post.

Avui és final d'agost, la gent ja torna de vacances, el metro ja està una altra vegada plè a vessar, torna la vida quotidiana i... , una vegada més, ens envaeix aquest sentiment ...

That summer feeling
That summer feeling
That summer feeling

Folks:

When there’s things to do not because you gotta
When you run for love not because you oughtta
When you trust your friends with no reason ta nada
This joy I’ve named shall not be tamed
that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When the cool of the pond makes you drop down on it
When the smell of the lawn makes you flop down on it
When the teenage car gets the cop down on it
That time is here for one more year
that summer feeling’s gonna haunt you
The rest of your life.

If you’ve forgotten what I’m naming
You’re gonna long to reclaim it one day
you see that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

but if you wait until your older
A sad resentment will smoulder one day
And Then the summer feeling will come haunt you
And that summer feeling will come taunt you
that summer feeling will hurt you
later in your life.

when the playground that just was all dirt
comes hauntin
and someone who called you a flirt
comes tauntin
it’s not that these things alone
were appealin
what I now revealin is a certain feelin
That summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When the Oldsmobile has got the top down on it
When the catamaran has got the drop down on it
When the flat of the land has got the crop down on it
what I now proclaim is sortta hard to name
But that summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

When even fourth grade starts looking good
Which you hated,
And first grade’s looking good too,
Overrated,
And you boys long for some little girl
That you dated
Do you long for her of for the way you were,
That summer feeling is gonna haunt you
the rest of your life.

It’s gonna haunt you
It’s gonna taunt you

Entenent només una mica d'anglès, un ja capta perfectament de que ens parla la cançó. I ho entenem perquè és un sentiment bastant universal i està descrit i cantat amb molta naturalitat, autenticitat i convicció. L'art de materialitzar l'immaterial.
Adolescència, amistat, amor, llibertat, nostàlgia ... l'estiu ens omple sovint de sensacions complexes i molt profundes que ens acompanyen, de vegades amb un dolorós sentiment de pèrdua, la resta de la nostra vida ...

Alguna cosa deuria passar. L'any 1992, dins el seu àlbum I Jonathan fa una revisió del tema. Desapareixen els cors femenins i ara són masculins, l'acompanyament és mínim, guitarra espanyola i bongos, el to de la interpretació és una mica més dramàtic i, el que més em crida l'atenció, modifica un vers fonamental de la lletra: on deia the rest of your life ara canta one day in your life ... la interpretació és lliure, escolteu ...

Jonathan Richman a Wikipedia , a MySpace i a All Music Guide

... diem adéu a l'estiu, la música continúa a l'AMPLI !

.

Asstrio i At Versaris en concert a Sants.

Aquí teniu una tria d’alguns temes del darrer disc Desplazamiento (K-Industria, 2007) d’Asstrio, el trio de jazz-rock i funk i electrònica i chill-out i tot el que li volgueu afegir segons com s’escolti.

I aquí una selecció del disc Va amb nosaltres (Propaganda pel fet, 2007) d’ At Versaris, el duo de hip hop en català:

Els dos havien coincidit i treballat junts al Festival Grec de 2008 i més tard van col·laborar de nou al segon disc d’At Versaris: A cada passa (Propaganda pel fet, 2009) on Asstrio va posar la música a un parell de temes.

Ara reincideixen presentant la gira conjunta Per principis elegants: Asstrio posa bases noves a lletres del duo de rapers i At Versaris posa lletra a temes instrumentals dels discos anteriors del tio.
I aquí algun dels molts vídeos que, si us agraden i us ve de gust, podeu trobar per Youtube.

At Versaris i Asstrio – Quan tornis. Quan marxis



At Versaris i Asstrio – El meu paradís



At Versaris i Asstrio – No apte (a l’(a)phònica de Banyoles!)

... i per què us explico tot això ara?

Doncs perquè aquest dissabte 28 estaran a la Festa Major Alternativa de Sants

I com que em vaig perdre l’espectacle Ojo con la Mala, al Grec de fa un parell d’anys (ja sabeu: Refree va fer actuar junts la Mala Rodríguez i l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics) i aquesta és la mateixa fòrmula (fusió de hip hop i jazz)... potser sembla una bona idea passar a veure com sonen en directe.

Quedeu avisats...

.

L'àrea musical de la biblioteca: al racó? ... o a l'entrada?

Guebwiller

Les petites iniciatives sovint fan molt gran al Servei Públic. Treballs senzills i consistents pels quals sentim gran simpatia i complicitat i que habitualment passen desapercebuts sota la potència mediàtica dels "grans projectes" sovint freds i/o buits de contingut adreçats bàsicament a la captura del vot fàcil.

Aquest post també és molt simple, en llenguatge periodístic seria un "breu", una noticia local i -aparentment- intrascendent. Un post que amplifica un altre post d'un altre biblio-bloc, el Blog de la Médiathèque de Guebwiller que m'ha arribat gràcies a un simple twitt.

Els col·legues de la Mediateca de Guebwiller aquest estiu han tingut una idea, l'han materialitzat i ens l'expliquen a tots. No calen més comentaris, us en fem un resum traduït.

Médiathèque de Geubwiller

Ja fa una setmana que llançàvem petites frases misterioses sobre un trasllat. Finalment, ja hi som, la secció de música ha estat desplaçada, oh! un s'imagina ja els ulls inquiets darrere la vostra pantalla, tranquil·litzeu-vos, doncs és ben millor que abans.

Quan es va construir la mediateca el 1995, l'arquitecte Jean Kronenberger havia imaginat que la secció de música tindria el seu lloc prop del jardí, de cara a un magnífic sequoia centenari. Aquest espai se situava al fons, és a dir que calia travessar tot l'espai d'adults per accedir-hi (era una mica com a ca'ls suecs), i a continuació l'indret era íntim, una mica a part de la mediateca. Els adolescents apreciaven aquesta intimitat i els agradava molt anar-hi per escoltar una mica de música.

Però en uns escassos 10 anys més tard, s'ha comprovat que les pràctiques culturals dels francesos havien canviat. El disc es mor a foc lent i hem assistit, impotents, a la desmaterialització. De suports materials tals com el paper o el cd, hem passat als fitxers informàtics. També la secció música ha estat poc a poc clarament menys freqüentada.

És així com Brun, el responsable de la secció de música comenta a la seva companya Jaja:

- "Jaja, on és la gent ? Crec que acabaré morint sol allà al fons. Cal reaccionar, tinc una idea"
- "Sí, bé que ho sé, i no vull que moris, així que diga'm, quina és la teva idea ?"
- "Bé, m'he dit que es podria traslladar la secció de música a l'entrada, de cara al taulell d'acollida. Així la gent serà atreta cap als discos com si aquests fossin un imant".
- "Com la idea és bona, em fa ballar el cap, vinga, aquest estiu farem músculs i saps què ? els polars, les novel·les de suspens i les revistes, es posaran darrere del lloc de la música, la gent no hi tornarà allà baix"
- "Molt fort, no t'ets cap per res tu, no hi ha res per atzar en la vida"

I és així que ha estat presa la nostra decisió i que ens hem agitat durant una setmana per tenir llesta una bonica secció músical tota nova. Aqui teniu un diaporama del procès:

I això és el que hi ha, d'ara endavant quan vingueu a la mediateca, trobareu la secció de música davant el taulell d'acollida i al fons, de cara al sumptuós sequoia, l'espai dels diaris, novel·les policíaques, novel·la de suspens i un punt informació on podrem tractar les seves demandes diverses i variades. A més a més, la gestió dels préstecs d'ordinadors per a la connexió a internet en wifi serà administrada igualment en aquest espai. D'aquí poc, els dissabtes al matí, proposarem iniciacions a la informàtica en col·laboració amb alguns membres apassionats d'informàtica i l'associació LUG68, però d'això en parlarem a la rentrée.

Us dessitgem un agradable cap de setmana.

Jasmine, Caroline & Bruno

La cançó de l'estiu # 20 : any 1977, The Speak Up Mambo (Cuéntame)

The Manhattan Transfer

Aquest deliciós quartet de New York, una de les més celebrades bandes del jazz vocal contemporani, ja havia tastat l'èxit a Europa gràcies a una altra cançó del mateix LP que poc tenia que veure amb el jazz, la informal nostàlgia parisina de "Chanson d'amour" (Ra da da da da), però amb aquesta alegre patxangueta llatina van arribar al cim de la popularitat. The Speak Up Mambo (Cuéntame) va ser un hit total durant l'estiu del 1977, a la ràdio, les discos, els xiringuitos de platja i les orquestres verbeneres de totes les festes majors de barris, pobles i poblets.

La lletra és delirant i no té cap sentit però -potser per això- és un element clau en l'èxit immediat de la peça. Un ritme fresc i sabrosón que transmet bon rollo convidant a ballar automàticament i que, encara avui, manté totes les seves propietats.

A continuació podeu veure un vídeo nevat de caspa uribarriana on els MT ens ofereixen un medley amb aquestes 2 cançons que els van portar a l'èxit ibèric. No els fa justícia però és l'únic document àudiovisual que hem trobat d'aquest moment del grup.

ara bé, si us venen ganes de cantar-la o directament, ballar-la, feu clic al play d'aquest mini-player i... maaaaambo!



Ioa ...ioae ......ioa .....ioae ....
ioa ...ioae ......ioa ....ioae
Cuéntame que te pasó
Cuéntame que te pasó
que estaba allá en la playa
recogiendo la aguakita
y vino una avispita y
me picó ¡ay!¡ay!
Cuéntame que te pasó
Cuéntame que te pasó

Yo me saqué la lotería
cuando me fui de romería
y fué allí donde
to el dinero perderí
Pero el gachó tiene la "go" pao pao

Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui

Pero el gachó tiene la go lo gogota
y la la la la la la lala la pao pao
Pao pao chiquitiqui
Pao pao quiquitiqui
Pao Pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui

Ioa ...ioae ....ioa ....ioae ....
ioa ...ioae ....ioa ....ioae
Cuéntame que te pasó
cuéntame que te pasó
que estaba allá en tu playa
recogiendo mi aguaquita
y vino una avispita y me picó
¡Ay! ¡Ay!

Pero el gachó tiene la "Go"
pao pao
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui
Pao pao chiquitiqui

Com curiositat, despedim el post amb una agitanada i molt digna versió de la sempre marxosa

Rosario !

The Manhattan Transfer a la Wikipedia
... i a All Music Guide

.

La cançó de l'estiu # 19 : any 1991, Bailar pegados

Amenaça acomplerta: avui destaquem com a cançoneta enganxosa de l'estiu Bailar pegados, del cantant català Josep Capdevila, més conegut amb el seu nom artístic, Sergio Dalma.

Sergio Dalma va representar Espanya a Eurovisió el mateix any 1991 amb aquest single extret del seu disc Sintiéndonos la piel. El resultat: quarta posició! Xipre i Suïssa -només aquell comentarista que tot ho encerta sap per què- són els països a qui més va agradar. I aquí la vam ballar acaramelats tot un llaaaaarg estiu.

Bailar pegados, actuació eurovisiva

Què podríem dir de la lletra ... només se m'acut que podria encapçalar un rànquing de pitjors lletres de la història de la música. N'analitzarem alguns versos perquè no en quedi cap dubte:

Bailar de lejos no es bailar,
es como estar bailando solo
tú bailando en tu volcán,
y a dos metros de ti
bailando yo en el polo.

[L'autor expressa el seu rebuig a qualsevol ball que sigui individual i no arrambat, tot i que s'equivoca amb la comparació, ja que ballar en un volcà, com molt bé ens han explicat aquest any els islandesos, és perfectament compatible amb estar envoltat de gel]

Tornada:

Bailar pegados es bailar,
igual que baila el mar
con los delfines,
corazón con corazón,
en un solo salón dos bailarines.

[Aquesta frase amb "los delfines" em torna boja. Definició de la paraula cursi al Diccionario de la Real Academia Española :

1. adj. Se dice de un artista o de un escritor, o de sus obras, cuando en vano pretenden mostrar refinamiento expresivo o sentimientos elevados. ]

I la tornada continua:

Abrazadísimos los dos,
acariciándonos,
sintiéndonos la piel,
nuestra balada va a sonar,
vamos a probar,
probar el arte de volar.

Bailar pegados es bailar,
bailar pegados es bailar
es bailar.

[Recordo com agradava aquesta tornada tan defensora del ball en parella a les veïnes del meu carrer, aquell estiu. I també a certs veïns que volien arrambar, dit de manera col·loquial. I és que en el fons, més que una balada romàntica, és una cançó reivindicativa. ]

Sergio Dalma a les biblioteques: Argus i Aladí.