dilluns, 28 de juny de 2021

El Dia de l'Orgull 2021: L' antigay i antidisco Demolition Night i l'esperada traducció d'un blues

La nit de la Disco Demolition Night  , el 12 de juliol de 1979, milers de persones van acudir a l'estadi dels Red Sox de Chicago no només per veure el partit, sinó també per acudir a la crida del dj de rock Steve Dahl, que va demanar a la gent que portés els vinils de música disco que volgués destruir al camp de beisbol. A l'estadi hi havia pancartes que proclamaven que la "Disco Sucks" (la música disco apesta). A mesura que el partit avanzava, els fanàtics entonaven càntics antidiscos i durant la cinquena entrada van començar a ploure discos incendiats al terreny de joc. (Refregit per: Lídia Noguerol) 

                                                                                                Pancarta

La tensió va arribar al seu punt màxim quan l'instigador de l'acte, Dahl, va aparèixer al camp amb un jeep militar i una caixa amb milers de vinils de música disco va ser dipositada al mig del terreny de joc. Acte seguit, Dahl va fer esclatar la caixa i una multitud de discos en flames va volar pels aires. Després de l'explosió, una gernació va saltar al camp, va llençar discos encesos al públic de les grades i van ballar al voltant de la foguera gegant. Quan la policia va aparèixer, els violents van tornar a les grades i l'àrbitre va declarar el partit suspès perquè el camp era impracticable. 


                                                                                        Explosió dels discos 

Aquesta animadversió cap a la música disco es devia a les identitats vinculades a aquest estil, com l'homosexual o al racisme contra afroamericans i llatins. Per una part de la societat americana, la música disco era gay i elitista. O sigui que la Demolition Night va ser una reacció contra la cultura gay. Afortunadament no tota la música disco es va cremar i avui hi ha cançons d'aquest estil que són clàssics. Perquè pogueu escoltar fins a quin punt hi havia cançons disco fortament sexualitzades - i evidentment això no tenia ni té res de dolent- he escollit dos recopilatoris de la sèrie Disco Discharge (Harmless Records). 

DISCO DISCHARGE. GAY DISCO & Hi ENERGY 

El terme Hi NGR va sorgir quan van preguntar-li a Donna Summer la raó de l'èxit del seu senzill "I Feel Love"  i ella va contestar que era perquè la cançó desprenia una alta energia (high energy). El tempo d'aquest estil és més accelerat que la del disco, els seus sintetitzadors són musculats, els staccatos abundants i els baixos són gruixuts i continuats. Cançons del CD

Eria Fachin -Savin' Myself


    DISCO DISCHARGE. CRUISING THE BEATS 

El cruising, en castellà "cancaneo", és el terme que en l'ambient gay defineix l'activitat de buscar sexe anòmim i esporàdic en llocs públics.


Boys Town Gang - Can't Take My Eyes Off You (Original 12" Mix)

Dan Hartman–  Vertigo / Relight My Fire (Original 12" Mix)

Voyage - Golden Eldorado (Original AlbumVersion)

Who's Who - Palace Palace (Original 12" Mix)

Night Force (3) - Dance (Original 12" Mix)

Noel (2) - Dancing Is Dangerous (Original 12" Mix)

Lifeforce* - What A Way To Go (Original 12" Mix)

Norma Lewis–  Maybe This Time (Original 12" Mix)

Sleeping Lions (2) - Sound Of My Heart (Slightly Baroque) (Original 12" Mix)

Claudja Barry & Ronnie Jones– The Two Of Us (Disconet Extended Remix)

Janet D'Eon - Anything Like You (Original 12" Euro Mix)

Ellie Warren - Satellites (Original 12" Mix)

Jackie Rawe - I Believe In Dreams (Original 12" Mix)

Raquel Welch– This Girl's Back In Town (Original 12" Mix)

Waterfront Home - Take A Chance (On Me) (Original 12" Mix)

People Like Us (2) - Midnight Lover (Original 12" Mix)

Bobby O* - Suspicious Minds (Original 12" Mix)

Fantastique - Mama Told Me (Original 12" Mix)

Area Code (212) - Manhattan Shuffle (Original 12" Mix)

Technique (7)– Can We Try Again (Original 12" Mix)



UN BLUES

Moltes felicitats a l'editorial ANTIPERSONA per traduir finalment al castellà el clàssic: 

STONE BUTCH BLUES (Leslie Feinberg)  


En aquesta novel·la, la seva protagonista, Jess Goldberg lesbiana butch (d'aspecte masculí) de classe treballadora del nord dels EUA, haurà d'enfrontar-se a una multitud de gent que no accepta el seu aspecte, la seva identitat ni la seva expressió de gènere. Patirà el rebuig de la seva família, tindrà problemes amb la policia i problemes a la feina. La seva activitat sindical i el suport d'altres lesbianes i drag queers l'ajudaran a tirar endavant. Aquest llibre també va ser un dels primers que va abordar d'una manera nova la transsexualitat i el transgenderisme. És la primera vegada que es tradueix al castellà. Al web de la seva autora, Leslie Feinberg, podeu trobar l'original en anglès en pdf i com aconseguir-ne una còpia impresa.  


                                                                    Leslie Feinberg (1949 - 2014) 




dilluns, 21 de juny de 2021

La biblioteca de Figueres celebra el dia de la música amb "Buenas Influencias" (Joanjo Bosk i Hèctor Pérez)

 La biblioteca Fages de Climent de Figueres porta molts promovent la música, ja sigui cuidant el seu fons, fent-me difusió al seu blog Sona Bé o programant concerts. El Dia de la Música, el 21 de juny a les 20h, la biblioteca de Figueres acull el concert de Buenas Influencias, en el marc del cicle Paraula de MúsicEl concert és gratuït, l'aforament és limitat i cal inscripció prèvia trucant al 972677084. 



Buenas Influencias és un projecte de Joanjo Bosk (veu i harmònica) i Hèctor Pérez (guitarra acústica) amb el que ressegueixen les grans cançons i himnes del rock estatal de les darreres dècades. Són un duet amb veu prominent, lletres afilades, guitarres acústiques i detalls d’harmònica que composen un show personal i respectuós a la vegada. Un “unplugged” potent on les cançons es despullen i es mostren en la seva versió més bàsica. Una mescla sense prejudicis de diferents gèneres de R‘n’R. Bones influencies de M-Clan, Rosendo, Sabina, Barricada, Los Suaves, Calamaro, HdS, etc. Joanjo Bosk que periòdicament ha anat compaginant el gust per les versions amb la composició de temes propis. 



Des de 2018 la Biblioteca de Figueres duu a terme el cicle  Paraula de Músic, un projecte concebut per dinamitzar la música, especialment la música local, usant la biblioteca com a catalitzador. Dos dels poders permanents de la biblioteca són el fons i el públic, sobre aquests pilars Paraula de Músic es proposa els seus objectius directes:

> Oferir activitat de música local en viu

> Donar visibilitat als projectes de música local

> Convertir els músics en prescriptors musicals

> Ampliar el fons musical

Amb Paraula de Músic també es busca assolir objectius més intangibles però imprescindibles com teixir i mantenir sinèrgies amb els actius musicals de la comarca, normalitzar i donar valor a  la música local, completar i dinamitzar el fons musical de la biblioteca, crear i mantenir nous públics o fer de la biblioteca un referent natural en la música Km 0.


                                                        Una part del fons musical de la biblioteca de Figueres 



                                                             Capçalera del blog de la música de l'Alt Empordà 

A més del concert, els músics són videoentrevistats amb un format de 2 blocs diferenciats: un bloc de l’entrevista es dedica a aprofundir en el projecte musical que presenten i en l’altre bloc els músics es converteixen en prescriptors musicals i conviden a coneixer diversos materials que formen el fons  biblioteca. D’entre els artistes o treballs que ens proposen els músics convidats demanem que en destaquin algun que pensin que seria imprescindible però que no és present a la biblioteca. La biblioteca adquireix aquestes desiderates i afegint-les a la resta de suggerències instal·la un aparador amb elles. Aquest aparador i les videoentrevistes accessibles des del canal de Youtube de la biblioteca i una acurada campanya de cartelleria i difusió a xarxes completen la funcionalitat presencial i virtual del Paraula de Músic



Altres vídeo entrevistes :

























































 
BONUS TRACK MUSICTECARI 


El compositor i guitarrista de blues Amadeu Casas va musicar textos del poeta empordanès Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) al disc Lo gaiter de la Muga (2013)

                                                                                    

  


 


dimecres, 16 de juny de 2021

Donació del Fons Rockdelux a la Biblioteca Vapor Vell


 

Des de la seva creació, l’any 1984, Rockdelux ha estat testimoni, altaveu i, sovint, protagonista de les escenes i tendències musicals més innovadores, obertes i transgressores del país.

La revista ha donat cabuda al hip hop, l’electrònica, el rock, el trap, a la música de vanguàrdia, al reguetón, al pop i al world músic; primer a través de la seva versió en paper (novembre 1984-maig 2020: 394 números), i, des del desembre de l’any 2020, en format digital.

Al maig de 2020, quan la pandèmia va aturar el món i el que fins aquell moment havíem conegut com a normalitat va començar esdevenir un escenari utòpic, Rockdelux, una de les revistes més emblemàtiques del periodisme musical espanyol, amb seu a Barcelona, 35 anys de trajectòria i 394 números publicats, va haver de deixar de publicar-se en paper i reorientar-se al nou format digital actual: rockdelux.com. Va ser llavors quan la publicació va decidir donar el seu fons documental a la Biblioteca Vapor Vell ─especialitzada en músiques urbanes─, amb el propòsit de què el material que acollien els seus arxius estigués a l’abast de la ciutadania.

Tot plegat, juntament amb el fons que la Biblioteca Vapor Vell ha anat adquirint al llarg dels anys, conforma la col·lecció de música moderna més gran de Barcelona.


La donació consta de:

 Fons bibliogràfic de 1.500 llibres especialitzats en música

 Fons audiovisual d’uns 540 dvd i uns 100 cd

 Hemeroteca d’aproximadament uns 15.000 exemplars que recull capçaleres, revistes i fanzins de l’escena musical internacional, nacional i local

 Col·leccions completes de les revistes Factory i Dancedelux (del mateix grup editorial) i de la pròpia revista Rockdelux

 Arxiu fotogràfic i de retalls de premsa de la revista Rockdelux, que inclou material des de la dècada del 1970



Per difondre la nova col·lecció, s’ha creat aquesta primera mostra entorn Els Arxius de Rockdelux (1984-2020).

Es tracta d’una exposició dividida en tres parts:

- «El millor de l’any»: Cada any, el número més esperat de la revista era el del gener, on es repassava i ordenava el bo i millor de la collita musical de l’any anterior. Aquesta part de l’exposició ofereix una panoràmica d’aquests resums musicals de l’any, recorrent de pam a pam la historia d’aquests números mítics de la revista en paper.

- «Collages de fotografies d’arxiu»: Sobrevolant literalment l’àrea musical de la biblioteca, trobem una instal·lació fotogràfica amb una selecció d’imatges que donen una bona idea de tot allò que es podia trobar als arxius fotogràfics de la publicació barcelonesa.

- «La revista en directe»: Una de les seccions més populars de la revista eren les cròniques de concerts. Per tancar l’exposició, la Vapor Vell acull una tria d’algunes de les millors instantànies de directes disparades pels fotògrafs de Rockdelux. Totes elles venen acompanyades de la seva corresponent crítica. Una mostra flotant que també trobareu a l’Àrea de música de la biblioteca

Comissari de l’exposició: Carles Rodriguez

Dissenyador de la mostra: PH Studio


Per commorar aquesta donació hem muntat una expo... dels números 1 de la Revista! Les llistes de Rockdelux! A vegades controvertides, sempre estimulants, tots els aficionats les esperem amb ganes cada any (i cada dècada). Coincidint amb la inauguració de l’espai que ocupa a la Biblioteca Vapor Vell el generós fons que la revista Rockdelux ens ha donat, hem preparat aquesta exposició dedicada als elapés i les pel·lícules que han aconseguit figurar en el primer lloc de les seves llistes (en alguns casos, com veureu, compartint la medalla d’or).
Els títols en vermell estan disponibles a la Biblioteca Vapor Vell; els títols en blau els podeu trobar a altres biblioteques de la xarxa.



divendres, 11 de juny de 2021

El So Motown a Amer: de l'Ideal a Mònica Green

 Segur que als anys 60 a les festes que es feien al cine Ideal d'Amer, s'hi van poder ballar les cançons de The Supremes, The Four Tops, The Temptations, Martha Reeves and The Vandellas o de l'Stevie Wonder. Tots aquests artistes publicaven els seus discs al segell Motown, una contracció de "Motor Town", nom amb que era coneguda la ciutat de Detroit a causa de les nombroses fàbriques de cotxes que hi havia. (Text: Lídia Noguerol)

                                               Fulla promocional en castellà de la discogràfica de Detroit 

L'èxit de Motown va ser tan gran, que les seves cançons van esdevenir un estil propi: el So Motown. Aquest so es caracteritzava per una estructura melòdica distintiva, el protagonisme del baix i l'ús de la caixa (el tom) per marcar els temps. La banda d'estudi del segell de Detroit, els "Funk Brothers", juntament amb els compositors de la casa, els més coneguts dels quals eren Holland - Dozier- Holland, van ser els encarregats de dissenyar aquest so encara avui molt popular. 

                                            El 1965 uns quants artistes del segell van viatjar a Londres 

La coneguda cantant Mònica Green portarà aquest diumenge 13/06 a Amer el So Motown i altres grans èxits de la música afroamericana, recollits en el seu últim disc "Mònica Green & The Soul Project". Va ser la gira de El Show de las Supremes la que la va portar a Barcelona, ciutat de la que es va enamorar i on resideix actualment. Ha treballat amb Àngels Gonyalons a Blues en la nit i amb Pep Munné a Cues de pansa. També ha estat la cantant de la banda del programa d'Andreu Buenafuente  

                                                                       
                                                                                             Cartell del concert 

                                                                 Últim disc de la cantant

                                         Des de la biblioteca d'Amer us recomanem el llibre: 

                                     Motown. El sonido de la joven America. Adam White. 


                                                                         I el recopilatori: 

                                           Hitsville. The Motown Singles Collection. 1959 -1971






dimarts, 1 de juny de 2021

Paolo Angeli a la Iguana

 Paolo Angeli és una llegenda secreta de la música. Un guitarrista excepcional que ha sumat avantguarda i imaginació al foklore mediterrani. La seva guitarra sarda ha cridat l'atenció de musics com Pat Metheny, a qui va ajudar a construir una de les seves guitarres. 

Tenim la sort de convidar-lo a un clínic/concert al costat de la Biblioteca, a la sala La Iguana, gestionada per la celista Marina, sensible com pocs a la bona música. 

Les places són limitadíssimes i la ocasió és extraordinària, ja que Paolo estarà pocs dies a la ciutat. De manera que reserveu la vostra plaça (escrivint a info@laiguanacultura.cat




dilluns, 3 de maig de 2021

Music Spy Club, amb Aurelio Santos

  El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 21 de maig, a les 18:30h. ens trobarem amb l'espia Aurelio Santos! 









 AURELIO SANTOS... Durant anys, els dilluns a la nit tenien un sabor electritzant, màgic imprevisibles: al Jamboree es feien les WTF Jam Sessions, que ens mantenien amb el cos calent i les orelles alerta fins a altes hores de la matinada. No hi havia una manera millor de començar les setmanes. El seu percutor era Aurelio Santos, carismàtic hiphopper, capaç de fer del jazz una música vertiginosa. La seva experiència estètica el converteix en un pou de músiques urbanes, arriscades, sempre el fil de la navalla.



divendres, 9 d’abril de 2021

El Brugent desemboca al delta del Mississippi en l'últim Sona Amer amb Queralt Albinyana Trio

 Quan pensem en blues és probable que ens vingui al cap en Robert Johnson que diuen que va vendre l'ànima al diable per convertir-se en el millor bluesman de tots els temps. El que segurament no sap gaire gent és que les dones també van tenir un paper molt destacat en el blues. A l'últim Sona Amer serà una altra dona, la Queralt Albinyana la que ens presentarà les grans dames del blues. Ella mateixa va descobrir que la seva veu encaixava amb el so del blues, estil que li permetia cantar lliurement i sentir-se encorsetada. Amb la formació QBlues3 (Queralt Albinyana Trio) l'actriu i cantant ens farà un recorregut per la història del blues destacant, com ja hem dit, les seves cantants i compositores. (Text i selecció: Lídia Noguerol) 




Queralt Albinyana va plasmar en aquest disc el sentiment que li desperta el blues





Des de la biblioteca d'Amer us volem recomanar dues pel·lícules, dos llibres i aquest excel·lent article de la revista Jot Down. 

La madre del Blues: Ma Raney y su legado (Netflix) 

L'estil de la mare i pionera del blues estava més influït per la música del sud i va ser la primera dona que va cantar balades sobre assassinats, sobre els maltractaments de les dones i sobre les addiccions. Portava dents d'or i lluïa vestits daurats i plomes. 


L'autèntica Ma Raney posant-nos la pell de gallina 


L'Emperadriu del Blues: Bessie Smith 

Bessie Smith va ser molt popular a la seva època. Va ser descoberta per uns caçatalents del segell Columbia per a la seva col·lecció de "race music" (música de negres). El seu estil combinava jazz, swing i blues amb tocs dramàtics i humorístics. Va ser la primera cantant que es va atrevir a cantar sobre el desig sexual de les dones, la pobresa de la comunitat negra i odes a l'alcohol. La cadena HBO va rodar una pel·lícula sobre ella, "Bessie" protagonitzada per Queen Latifah. 



 L'autèntica Bessie Smith en acció. Aquí canta, però si havia de barallar-se no tenia cap problema en acabar a cops de puny. 


LLIBRES 
Disfruta de mi si te atreves. Buzzy Jackson. Alba. Barcelona, 2006


Podreu llegir sobre les pioneres del blues i conèixer la biografia de Bessie Smith, entre d'altres. 



Un clàssic que va des de les plantacions del Mississippi, fa parada i fonda  a Memphis i s'estableix a Chicago. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...