dimecres, 3 de febrer de 2016

Playlist del Tradicionarius 2016

Del 8 de gener al 18 de març es celebra el XXIXè Tradicionarius, festival internacional de música folk. Com sempre té l’epicentre al CAT Centre Artesà Tradicionarius a Gràcia, però també estén la seva cinquantena de propostes, amb més de 60 grups, a altres espais. Amb tanta oferta, destacar alguna vol dir no anomenar d’altres, però què hi farem! Podrem veure i sentir el veterà grup gallec Luar Na Lubre, els valencians Pep Gimeno Botifarra, Naiet Cirerer, Xavier de Bétera i Hilari Alonso, des de les terres de l’Ebre Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i els lleidatans El Pont d’Arcalís amb Kepa Junkera. Com veieu veus i sons variats i potents. De tota manera des de la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz hem elaborat una playlist on hi són tots, no us la perdeu!



Aquí teniu el link



La Discoteca d'Ampli, LXXX : Ayyuka, 'Sömestr' : diamant del rock psicodèlic contemporani



Ayyuka 
Sömestr 
(Shalgam Records)

El llegat del rock psicodèlic turc, també conegut com anadolu rock (rock anatoli), és un d'aquells tresors musicals que quan es descobreixen proporcionen una constant satisfacció al musicòman.
Des de principis dels 70's, aquest gènere ric i creatiu ha estat cultivat per grans artistes, gairebé sempre fora del clàssic circuit mercantil monopolitzat per la música d'origen anglo-americà.
Des de l'Ampli ja vam cridar l'atenció de la seva existència i valor en aquest post introductori i avui volem posar el focus sobre un dels millors àlbums que hem escoltat aquest any dins el panorama rock. Val a dir que el descobriment ha estat possible gràcies a Beehype, una imprescindible i fantàstica publicació digital a càrrec de periodistes musicals, bloggers i DJ's de tot el món que recopila i selecciona curosament el millor de les escenes locals i les presenta a nivell global. 

Ayyuka és un quartet format a Istanbul l'any 2001 que , no obstant, no va publicar el seu primer àlbum (homònim) fins el 2007 i el segon, Kiracı Odaları fins l'any 2013. 



Ayyuka 

Sömestr , publicat el març del 2015, ja completament instrumental, és un àlbum hipnòtic, farcit de precioses composicions i suggestives improvisacions melòdiques que contenen el cor de la fascinant música popular otomana (Orient Mitjà i Europa de l'Est) i assumeixen amb naturalitat la convivència amb bandes sonores de l'univers de grans autors com Schifrin, Morricone o Zorn, la utilització expressiva del llenguatge del rock psicodèlic o el krautrock i s'enriqueix, en el tema que obre el treball, amb la col·laboració del saxofonista nigerià Orlando Julius, veterana i essencial figura de l'escena afro-soul des dels anys 60's.  Una meravella d'àlbum que dignifica els millors moments dels Kurtalan Ekspres del gran Barış Manço als anys 70's o els genials Baba Zula des dels 90's i que podeu escoltar íntegrament aquí:


Ayyuka a la Viquipèdia: https://tr.wikipedia.org/wiki/Ayyuka
Pàgina oficial del grup: http://www.ayyuka.com.tr/

dilluns, 1 de febrer de 2016

Col·lectiu d'Instrumentistes i Biblioteca musical a l'Institut del teatre





És el mateix “ser músic” que ser músic  per a les arts escèniques? Què fa un músic col.laborador en classes de dansa contemporània,  ballet clàssic o interpretació actoral? Aquesta especialitat de la música s’estudia o s’aprèn a garrotades?

Són preguntes que sorgeixen sempre que parlem de  la nostra feina, i especialment quan ho fem  amb col.legues o estudiants de conservatoris que no coneixen el COL.LECTIU D’INSTRUMENTISTES DE L’INSTITUT DEL TEATRE.

Ens trobem davant d’un equip de 28 músics i instrumentistes fomat per pianistes clàssics, de jazz, percussionistes, guitarristes, bandoneonistes,  cantants, directors musicals, compositors, arranjadors, productors, repertoristes, dissenyadors de so, pedagogs...
En definitiva, un col.lectiu especialitzat en tot tipus d’activitat musical i sonora vinculada a les arts escèniques i del moviment,   en les seves vessants artística i pedagògica.

A més de la tasca diària en aquesta  institució centenària  (l’Institut del Teatre), els  integrants del col.lectiu desenvolupem una intensa activitat en les  companyies de teatre i dansa més importants del país, així com acompanyant cantants (Mayte Martín, Serrat, Poveda, The Mamzelles  o El nen de la Hipoteca en són alguns exemples) o el.laborant bandes sonores i arranjaments per formacions de jazz o música clàssica. Sovint se’ns convida a col.laborar amb directors, actors, coreògrafs i creadors escènics  nacionals i internacionals, i  participem en alguns dels workshops i trobades més importants del sector arreu d’Europa.  

Però és el mateix ser músic que ser-ho per a les arts escèniques? El cert és que no hi ha cap formació específica a Catalunya ni a l’Estat Espanyol que prepari per tots els reptes amb els que ens enfrontem quan arribem a un centre com l’Institut del Teatre. Se’ns demana  solvència contrastada en els àmbits de la música clàssica, el jazz, els llenguatges contemporanis, la dansa espanyola i el flamenc, així com dominar tècniques d’improvisació i, sobretot, tenir l’habilitat de traduir  el moviment corporal i escènic al llenguatge musical que millor li escaigui. Parlem de ser capaços d’acompanyar escenes d’un Trencanous o un Llac dels cignes,d’entendre les diferències estilístiques entre les tècniques contemporànies com Limon o Graham o de poder fer la direcció musical d’espectacles com Rent o Chicago, que són alguns dels muntatges duts a terme en l’especialitat de musical pels que sovint comptem amb estudiants avançats de l’ESMUC, amb qui existeix un conveni de col.laboració que ens encantaria ampliar en un futur immediat.   
Val a dir que la nostra especialitat és a dia d’avui una de les poques sortides professionals per músics que reuneix en un sol pack  estabilitat, un sou digne i que a més resulta artísticament estimulant. `  A més, la demanda de músics especialistes en moviment creixerà exponencialment en els propers anys ja que tot just ara s’està començant a introduïr com a Grau Universitari en llocs com Copenhaghen. Viena o Roma. A més l’estudi del moviment dins les arts escèniques i la multitud d’àmbits el ens que s’està aplicant eixampla encara més aqueset horitzó no gaire llunyà. Un bon exemple d’aquestes potencial es va poder veure en el “Fòrum d’arts escèniques aplicades” que es va cel.lebrar el novembre al propi Institut, amb convidats que abastaven des de psicoanalistes teatreterapeutes passant per coreògrafs com Àngels Margarit,  Cesc Gelabert i Àlvaro de la Peña, musicterapeutes com Pau Gimeno o exponents del teatre de l’oprimit o el teatre social com Jordi Forcades i Didier Ruiz.

Tornant  al col.lectiu, cal remarcar que treballem transversalment amb totes les escoles de l’Institut: l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) ,el Conservatori Superior de Dansa (CSD - coreografía i pedagogia), el Conservatori Profesional de Dansa (CPD - clàssic, contemporani i espanyol), l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle (ESTAE) i la Jove Companyia IT dansa. També estem desenvolupant un pla formatiu  destinat a cobrir aquest buit inexplicable i que esperem tenir enllestit en els propers dos anys. Fins ara hem recopil.lat l’experiència professional de diversos membres del nostre col.lectiu i d’altres institucions internacionals (alguns d’ells amb més de 35 anys d’experiència professional)  i l’hem articulada com a curs preparatori per a persones que comencen a treballar en la nostra institució. El més habitual és que aquests grans músics es defensin bé en més d’una de les especialitats, així que la responsabilitat d’aconseguir músics “multitasca” ens demana grans dosis de creativitat, treball col.laboratiu, ganes d’innovar  artística i pedagògicament i , sobretot, posar els recursos i tècniques apreses durant anys  d’estudi i sacrifici  al servei d’actors, directors, ballarins, estudiants i docents d’aquest  gran transatlàntic que és l’Institut del Teatre. No dubteu que si algun dia aquest transatlàntic esdevingués un Titànic (cosa difícil amb qui ara el capitaneja) , la última cosa que sentiríeu seria el ressó dels seus músics acompanyant la tragèdia amb una preciosa melodia de comiat J

Properes activitats del col.lectiu o alguns dels seus membres:   Nelsa Baró amb Mayte Martín, Lluis Carmona a l’Auditori amb Mayte Martín i Claire Ducrex,, Rafel Plana amb Viggo Mortensen,  Sonrisas y lágrimas al Poliorama amb en Juli Rodríguez,  The Swan Lake al Royal Albert Hall amb l’English National Ballet amb la direcció orquestral de la nostra pianista Helena Bayo, direcció musical i arranjaments de Carlos Morera a “El coronel ocell – Songs for a new world” de Hristo Boitxev / Jason Robert Brown. 

* * *

Fons musical del Centre de Documentació i Museu de les Arts escèniques de l'Institut del teatre

Missió i públic.

El fons de la Biblioteca de l'Institut del Teatre pretén oferir suport informatiu, documental i bibliogràfic, al desenvolupament dels seus estudis especialitzats en les diferents arts escèniques: Interpretació, Dansa profesional, Coreografia, Direcció i dramatúrgia, Tècnics en llum i sò... i en tots els seus diferents nívells educatius: educació secundària obligatòria, formació profesional, universitari, d'especialització, postgraus i doctorats.

La Música és inherent a les diferents disciplines escèniques: el teatre musical, l'òpera, la sarsuela, el teatre de gest i moviment, i per descomptat, la dansa... no es podrien estudiar, assimilar i ni tampoc escenificar-se davant d'un públic, sense el diàleg viu i constant amb el món del sò i les melodies.

Per aquest motiu el MAE de l'Institut del Teatre, disposa de documents musicals en suports diversos: CD's, partitures, llibrets, obres de referència, i monografies sobre música, que es troben de lliure accés, a la sala general de la biblioteca, així como fotografíes d'escena i documents històrics, dipositats en el nostre fons de reserva.

Aquesta documentació és accesible als estudiants de les nostres escoles, i també als seus formadors: docents i instrumentistes, per tal de poder desenvolupar la seva tasca acadèmica i la seva formació permanent. No obstant, també en poden tenir accés els professionals externs i els investigadors i estudiants especialitzats en qualsevol de les arts escèniques, que de tal forma s'acreditin.

Darrerament s'ha iniciat un projecte que permetrà des del nostre catàleg bibliogràfic i audiovisual Biblioescènic http://cataleg.cdmae.cat, consultar i escoltar els nostres documents sonors a través de la connexió a plataformes musicals com Deezer, Spotify o Bandcamp. Esperem que sigui realitat ben aviat.

Quin fons tenim?

560 Partitures de títols de teatre musical, sarsueles, cant coral, òperes, música clàssica, contemporània, flamenc, música específica per a dansa: títols de ballets complets o bé en seleccions o fragments, per a treballar en exercicis a classe.

CD's de títols especialitzats en teatre musical (en versions originals i també en adaptacions en català, castellà, enregistraments d'efectes de sons, òperes, sarsueles, música per a dansa: clàssica, contemporània, espanyola.

Hi ha també una selecció de CD's de tota mena de gèneres musicals (ètnic, clàssic, jazz, rock, pop, música relaxant, i bandes sonores de films) que pretén oferir un arxiu musical, divers i disponible, per a les escenificacions de tallers, obres teatrals i coreografies. I també, per què no? pel gaudi en els moments de lleure, desconnexió i evasió dels nostres usaris.

En total són 2400 enregistraments sonors, de les diferents tipologies esmentades.

Un 2500 DVD's entre representacions de musicals en directe, escenificacions de dansa, tallers, òperes, flamenc, films musicals o, per la seva temática, vinculats amb la música.

Més de 4000 llibres de música, entre monografies, obres de referència, estudis, adaptacions i llibrets.

A la nostra col·lecció musical, hi és present la tasca del Col·lectiu d'Instrumentistes de l'Institut del Teatre, tant per la seva col·laboració en els diferents tallers enregistrats de cada curs acadèmic on hi participen, com pels CD's que elles i ells tenen publicats, ja sigui com a col·lectiu, és el cas de Música per a dansa, enregistrament musical editat per l'Institut el 2013, com a nivel individual, al llarg de les seves respectives carreres com a compositors/res i/ó com a intèrprets, i que, des de la Biblioteca, s'han pogut aconseguir.

divendres, 29 de gener de 2016

Collita musical del 2015

Com cada any (i van...) el musictecari Arnold Layne (AKA JC Badlands) ens prepara la collita comparada de millors discos de l'any, en base a les llistes les següents revistes:

Mondo Sonoro, 
Rockdelux, 
Inrockuptibles, 
Ruta 66,
Mojo,
Uncut

El resultat és una collita de consens, ordenada en base als discos que han sortit a més llistes. Aquests dos gràfics que funcionen com un haikú de l'any que ja comencem a oblidar. Una llista portàtil perquè el passat no pesi. 



Aquí va la Collita Nacional 2015:



I aquí la internacional!





dimecres, 27 de gener de 2016

Backstage: Manuel Rangel al Vapor Vell!

Passen els anys i la quantitat de propostes i activitats i trames que es poden generar entorn de la música no tenen fi. Ara, per exemple, posem en marxa el BACKSTAGE un cicle de prèvies a concerts. Barcelona és una ciutat de concerts, des dels grans festivals (Primavera Sound, Sonar) a les temporades minucioses que abasten tot un any (Hamaques, Glove Party), passant per les esforçades programacions de les sales. Tants artistes, tants concerts... i no els convidem mai a que ens expliquin què i com! Ara ens hem decidit a fer-ho. 




Manuel Rangel, músico venezolano, especialista en la maraca (tradicional y electrónica) está de Gira por Europa y en Barcelona presentará una conferencia musical en el ciclo Backstage de la Biblioteca Vapor Vell y en el Koitton Club un concierto dentro del ciclo Pájaros.



Maraca Fusió és una proposta experimental contemporània, que connecta els teus sentits a un viatge musical.
Només en escena, Manuel Rangel anirà construint amb els seus dos únics instruments (les Maraques i la Guitarra), una gamma de textures i atmosferes que narren una història musical, partint del silenci com a inspiració. El particular i original d'aquest performance MaracaFusión, són els elements electrònics que aquest important músic veneçolà aconsegueix, processant el so de les Maraques, creant així una extensió infinita en les possibilitats d'aquest instrument tradicional.


Programa doble

Dilluns 1 de febrer, 19h

Xerrada musical sobre el projecte Maraca Fusión
Biblioteca Vapor Vell
Plaça de Sants s/n
Entrada lliure

Dimecres 3 de febrer, 21h
Concert al Koitton Club
c/ Rosend Arús 9 
Bo d'ajut 7€



dimarts, 26 de gener de 2016

El "Hit Emocional" de Juanjo Sáez i els hits emocionals d'uns quants músics






Cartell de l'acte (Nirvana Jiménez) 

El proper dijous 28 de gener a les 19.00h el dibuixant Juanjo Sáez presentarà "Hit Emocional", el seu darrer llibre a l'Espai Marfà - Biblioteca Salvador Allende. Aquest volum recull les pàgines que el dibuixant barceloní ha anat publicant cada mes a la revista "Rockdelux" perquè creia que la revista "necesitaba aunque sólo fuera una página donde se tratará el tema musical desde lo subjetivo y emocional. A fin de cuentas, eso es lo que es la música una experiencia subjetiva y emocional. En un origen, este libro iba a ser una simple recopilación, pero como siempre me pasa, al final esas páginas solo ocupan un pequeño porcentaje del libro y ha terminado siendo un recorrido emocional por mi experiencia musical, relacionada con mi vida y con las personas que se han ido cruzando por ella". 



Juanjo Sáez sempre escoltant música

Aprofitant la presentació de "Hit Emocional" a Girona, des de l'Ampli hem demanat a uns quants músics un dels seus hits emocionals.

XAVIER CALVET 

Xavier Calvet tocant a la galeria Error Design (Foto: Mireyuki)

El cantant dels Bullitt ha començat un nou projecte en solitari sota el seu nom. Ha tocat a la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols i al Folkyou. El proper diumenge 31 de gener estarà tocant a Vidreres a casa dels amics de Soroll. A més de cantar en Xavier Calvet també dibuixa i dissenya -alguns dels cartells de l'Atzavara Club són seus- amb el nom de BROTX . Recentment ha fet la portada del disc dels Balloon Flights. La cançó que ha triat, sobretot pel que explica, a mi m'ha recordat una cançó dels Bullitt, "Friendship never ends"

Grup: THE SMASHING PUMPKINS
Cançó: 1979
Àlbum: Mellon Collie & the Infinite Sadness (1995) 



Per en Xavier Calvet : "1979 dels Smashing Pumpinks és un hit emocional fort. Des que vaig escoltar-la per primera vegada em va atrapar i no m'he cansat mai d'escoltar-la. L'he triat, entre d'altres motius, perquè em teletransporta automàticament a una de les èpoques més felices de la meva vida. Aquella en la qual anava amunt i avall amb els colegues tot el dia, sense preocupacions,  disfrutant del temps pel sol fet de disfrutar-ne, sense pensar en l'endemà. En diuen adolescència, i aquesta és la B.S.O de la meva. El videoclip és tan aclaridor que no cal que hi afegeixi res més. Durant uns anys, la meva vida també va ser aquesta. I si, jo també em vestia com ells, i encara ho faig. Us deixo amb una mica de roba del vintage market extreta directament dels protas del vídeoclip (un vídeoclip, per cert, que va ser multipremiat en el seu moment, com el disc, i que aguanta prou bé el pas del temps). Ready to go! 


Ratlles i xandalls indies 


 La roba dibuixada pel senyor BROTX 


Abans dels hipsters 


Xavier Calvet en directe 



MAZONI 


Jaume Pla

Jaume Pla està preparant el seu nou disc, "Seven songs for a endless night", que serà la continuació del seu primer disc com a Mazoni, "Seven songs for a sleepless night",  també ens ha fet arribar el seu hit emocional. És una cançó que va tocar a la seva gira de 2005 "31 concerts en 31 dies": "Recordo la primera vegada que la vaig sentir. Era una època grisa i em vaig baixar aquest disc. Ja sabia qui era en Neil Young però no hi havia entrat mai i quan va sonar "Tell me why", que és la primera del disc, tot es va il·luminar durant tres minuts". 

Grup: Neil Young
Cançó: Tell me why
Àlbum: After the gold rush (1970) 



L'any passat Mazoni per commemorar els cinc anys d'aquesta gira es va tancar al Centre d'Art Santa Mònica on va passar 31 dies composant. De la gira del 2010 i de la tancada del 2015 en va sortir el llibre "Mazoni: 31 dies de gira/Mazoni: 31 dies composant" (La Breu Edicions) de Nando Cruz. Mazoni explica que "em va costar molt treure el llibre perquè era molt íntim i en alguns moments no m'agrado gens, però és la realitat i crec que millor haver-ho fet". 


Honestedat brutal 


JOSE GUERRERO 
(BETUNIZER, CUELLO, JUPITER LION, SEGUNDA PERSONA, DISCOS MASCARPONE, ETC)

Jose Guerrero. Segunda Persona

Jose Guerrero és l'home de les mil bandes i cap de dolenta. Acaba de publicar el seu primer disco en solitari, "Faro Sencillo" sota el nom de "Segunda Persona" al seu segell Mascarpone Discos

Portada del disc. Punk-Rock acústic

Tot i que Guerrero toca molts pals el seu hit segur que sorpendrà a més d'un, tot i que la cançó de Betunizer, "Cadera Española" ja donava alguna pista sobre el seus gustos: "Son mis raíces, toda mi familia, hermanos,padres, primos, tios son andaluces. A punto he estado de poner unas sevillanas que me emocionaban desde que era niño, pero en el vídeo que he visto de you tube de esas sevillanas salía una corrida de toros y soy antitaurino...Así que mejor Carmen Amaya y esa fuerza que tiene cantando que me vuelve loco". 

Grup: Carmen Amaya
Cançó: Fiesta jerezana
Àlbum: Grabaciones Discos Pizarras 1948 -1949



    

MISS CARRUSSEL 


Miss Carrussel tridimensional

Una altra que també està posada en mil-i-un projectes és la Mireia Madroñero, una de les ànimes del desaparegut popArb, una de les mestresses del segell Sones i Miss Carrussel quan puja a un escenari. Sobre els hits emocionals comenta que "escollir-ne un em costa molt i molt i si te'n calen més he fet una llista molt llarga, però aquí va. He triat aquesta perquè és una traca de focs artificials al cor". 

Grup: Todd Rundgren 
Cançó: I saw the light 
Àlbum: Something/Anything? (1972)



Una de les útlimes cançons que ha compost Miss Carrussel ha estat "Fuga" a mitges amb en Marc Andreu per a la B.S.O de la pel·li "Sara a la fuga"




ALBERTO MONTERO 


Alberto Montero per "Arco Mediterráneo"

És un sospitós habitual de l'Ampli. Té dos discos excel·lents i les seves cançons segur que són els hits emocionals de molta gent. És díficil triar entre "Puerto Príncipe" i "Arco Mediterráneo" i davant el dubte el millor que es pot fer es quedar-se amb tots dos. Estarà tocant el pròxim mes de juny al Primavera Sound. El hit que ha triat resona a la seva pròpia música: "El sábado por la noche, al volver a casa del concierto de homenaje a las Vainica con el coche de mi madre me puse a escuchar la cinta que había puesta: El "Forever Changes" de Love, esa cinta la debí poner yo en 2006 y todavía está ahí. El caso es que al llegar al minuto 2:07 de esta canción me di cuenta de que este es el disco de mi vida". 

Grup: Love
Cançó: Red Telephone
Àlbum: Forever Changes (1967)






THE MISSING LEECH (MAURICI RIBERA) 

L'incombustible Maurici Ribera 

En Maurici no només ha passat un parell de cops per l'Ampli, sinó que també ha passat per l'Espai Marfà, on va assistir a la presentació del documental "This is the unfinished story of the Missing Leech (a film about something called anti-folk) i ens va fer una playlist amb anti-folk del millor. Entre concert i concert, la feina, el blog  i la ràdio, en Maurici ha tingut temps de fer-nos arribar el seu hit: "Crec que és un hit emocional ja que la cançó compta amb una emoció especial i unes ganes de seguir endavant i d'expectativa de fer coses i no estancar-se. Passi el que passi cal seguir. Amb un so "mínimament" net i acústic entre el jungle i el kiwi sap mantenir-te emocionat totalment". 

Grup: The Clean 
Cançó: Anything could happen 
Àlbum: Boodle Boodle Boodle (Ep) (1981)



El dia que The Missing Leech va telonejar Daniel Johnston (a qui Jose Guerrero també va acompanyar) 



La presentació del llibre compta amb el suport de Moritz. 





dilluns, 25 de gener de 2016

Behind the stars: qui hi ha darrera les estrelles de la música?


Darrera dels grans èxits, a l'ombra de les Estrelles, existeix tot un equip de persones que fan possible el miracle de l'èxit. Al Cicle "Behind the Stars" coneixerem una mica més al respecte de tres figures clau: el productor, el manager i els músics de sessió. Ho farem a través de quatre sessions a càrrec de Teresa Torres Villaseca, historiadora de l'art i professora de música. 






2 de febrer. Sessió 1: El Productor:
Després d'una introducció general ens centrarem a la figura de Sam Phillips el productor de la mítica Sun Records.
«Gravem el que sigui, on sigui i quan sigui.» Sota aquest lema, Sam Phillips, l’indiscutible Rei Mides del Blues, el Country i el Rock and Roll, va llençar a la fama artistes com B. B. King, Howlin’ Wolf, Johnny Cash, Elvis Presley, Carl Perkins, Jerry Lee Lewis i molts altres que, com ell, pensaven que si no estàs fent res de nou, no estàs fent res. 


9 de febrer. Sessió 2: El Manager 
Després d'una introducció general ens centrarem a la figura d'Albert Grossman el manager de Bob Dylan i altres artistes Folk.La història del ciutadà Kane del Rock and Roll, l’home que en sortir de la Facultat d’Economia es va convertir en el summe sacerdot del moviment hippie gràcies a descobriments tan essencials per a la història de la música com Bob Dylan, The Band o Janis Joplin.



16 de febrer. Sessió 3: Els Músics d'Estudi (o de sessió) 
Després d'una introducció general ens centrarem al grup de músics d'estudi més important de la història de la música: The Wrecking Crew. Al mon de la música existeix una espècie, gairebé una lògia,  de músics anònims que en gran mesura han estat responsables de l’èxit que van tenir els artistes més famosos, són els músics d'estudi. The Wrecking Crew va ser un grup d'artistes extraordinaris sense rostre i sense nom però als que tots hem escoltat sense saber ho un miler de vegades.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...