dijous, 23 abril de 2015

Sant Jordi a l'Ampli. Les recomanacions musictecàries

Les roses punxen, la música es pot punxar i també es pot llegir en partitures i en llibres. I per Pau D. Miller, alias Dj Spooky That Subliminal Kid, "punxar és escriure i escriure és punxar". Ho explica en el seu llibre "La ciencia del ritmo" (Alpha Decay, 2007): "Puede que escribir sea un poco retro. Pero eso también esta bien. Por eso la gente todavía lleva pantalones acampanados. Siempre es posible exprimir algo del pasado para convertirlo en nuevo (...). La labor de la escritura y la sensación de formar parte del continuo de la escritura tienen algo que se remonta a miles de años atrás. Es una modalidad antigua, y en algunos casos no acaba de encajar con lo que sucede. El desafío reside, pues, en describir o caracterizar lo que es estar vivo ahora, en medio de todo esto, pero utilizando este otro modo de comunicación. Conozco a personas que son cien por cien electrónicas y es fascinante observarlas, pero en ciertos aspectos su conciencia funciona de manera diferente a la mía. Yo sigo siendo parte de la Galaxia Gutenberg. Hay algo reflexivo que proviene del tener que componer y dejar que el lenguaje se canalice a través de ti. Es una velocidad distinta, existe una lentitud. Y me atrae lo infeccioso de la escritura, la manera en la que recoges lenguaje de otros escritores y lo rehaces como tuyo (p.49-51)". 


Dj Spooky, ¿escrivint o punxant?

Per escrit, el creador de l'Illbient és bastant pedant i la veritat, és millor darrere els plats que davant del full en blanc. Però bé, com que els musictecaris també som de la Galaxia Gutenberg, hem volgut començar les nostres recomanacions de Sant Jordi, amb un text que parla de música i llibres, igual que els llibres que hem triat per la Diada del Llibre i el Dia dels Enamorats. Per cert, el pròleg de "La ciencia del ritmo" el signa Aleix Vergés alias Dj Sideral, de qui fa un parell d'anys  es va publicar la biografia, "Sideral. Estrella Fugada" d'Hèctor Castells (Contra, 2013). Aquest llibre també és un recorregut pels inicis de la cultura de clubs de Barcelona i el naixement d'alguns festivals (Primavera Sound, Sònar) avui ja consagrats. Comencem amb una tria de novetats: 

NOVETATS



Fa parella el pamflet de Víctor Lenore, "Indies, hipsters y gafapastas" (Capitán Swing, 2014).  Explicat molt per sobre: L'indie no va quallar perquè no tenia contingut polític. L'editorial ha fet la playlist de les cançons que s'hi esmenten. I us podeu montar un trio si també llegiu "Ara és el moment". Martí Sales. Ara. Barcelona, 2012. 

L'autobiografia d'una de les dones més respectades del rock. A la pàgina de l'editorial podeu trobar una playlist amb les cançons que s'esmenten al llibre. També us pot interessar "Rat Girl", les memòries de Kristin Hersh, que va ser cantant de Throwing Muses. En solitari té un disc molt recomanable: "Hips and Makers". Acabem amb un avançament editorial per aquesta tardor: Carrie Browstein del grup Sleater-Kenney i de la sèrie Portlandia està escrivint les seves memòries, "Hunger Makes Me a Modern Girl"


Al despertar-se, Maria Rodés escrivia en un quadern els somnis de la nit anterior, per després convertir-los en contes. Unes senyores que també cantaven i que per ser surrealistes no els calia somiar, eren les Vainica Doble. L'hiperactiu Marcos Gendre, ha escrit un llibre sobre elles. 



Una llarga conversa recollida en un llibre entrevista. El títol d'aquest volum, també és una coneguda cançó. Pot casar bé amb la biografia de Quico Pi de la Serra, "Jo no hi era, però men' recordo, hagiografia de Quico Pi de la Serra". Alejandro Crimi. Comanegra. Barcelona, 2014. 


Si ja us pensaveu que ho sabieu tot sobre el líder de "la banda més sorollosa del món", us equivocaveu. Aquest llibre es un bon complement del documental "Lemmy, the movie"



Del cor a la pista de ball 

La productora i Dj Marta Fierro, més coneguda com a Eme Dj, ha escrit un llibre que combina la própia experiència com a dj i el manual tècnic, que només ocupa una petita part del llibre. 



RECOMANACIONS 
L'autèntic underground

Alex Ross quèèèèè? Un llibre sobre música contemporània? Qui sentirà això? Qui llegirà un totxo sobre música que després no serà sentida amb atenció? Qui llegirà aquesta mera ressenya? Qui buscarà quelcom més que un detall històric per acompanyar la presentació d'un objecte aconseguit en un viatge? Eeeehhhhh! Doncs aquí va!

Resulta que era possible poder escoltar la música clàssica del segle XX (l'autèntic underground del segle, i no pas l'underground de la música popular, sempre a la superfície). Resulta que ara era possible lligar les avantguardes de la Primera Guerra Mundial. Resulta que era lícit revisar la convulsa història musical política del s.XX amb la també convulsa història musical clàssica. En en un mar de músiques popular, la música clássica ha evolucionat amb una fortalesa, amb un silenci i una capacitat de risc, fora de tota comparació amb altres músiques. Si algú s'ho creu, que llegeixi aquest llibre lentament. Si no que el llegeixi amb urgència. Així, qui vulgui sortir del seu sofà estètic, aquí trobara un llibre que: "El ruido eterno se ocupa, no solo de los artistes propiamente dichos, sinó también de los políticos, los dictadores, los  patrones millonarios y los presidentes de empresas que intentaron controlar qué música se escribía; de los intelectuales que intentaron ser árbitros del estilos de los escritores, bailarines y cineastas que brindaron compañerismo en caminos de exploración solitarios; des de los públicos que vilipendiaron, ignoraron o se deleitaron con lo que estaba haciendo los compositores; de las tecnologías que cambiaron cómo se hacía y se escuchaba la música; y de las grandes revoluciones, las guerras calientes y frías; las oleadas migratorias y las transformaciones más profundas que remodelaron el paisaje en que trabajaron los compositores (p.12-13)".


Alex Ross

Al blog d'Alex Ross encara estan penjades les principals peces comentades al llibre.Val la pena dedicar-li un mes de les nostres vides. Si no podria ser que pássessim de segle, sense haver sentit res de l'anterior. Tampoc importaria: "Mientras que las abstracciones de Jackson Pollock se venden en el mercado del auto por cien millones o más, y mientras que las obras experimentales de Matthew Barney o David Lynch se analizan en residencias universitarias de una punta a otra de Estados Unidos, el equivalente en música sigue provocando desasosiego entre los asistentes a un concierto y tiene un impacto apenas perceptible en el mundo exterior". El mateix autor ha publicat "Escucha Esto", que recull els seus articles sobre música clàssica i pop.  

    La història del jazz explicada en primera persona per un dels seus principals protagonistes. Miles va canviar i va fer evolucionar la música 3 o 4 vegades, en una carrera absolutament genial en col·laboració estreta amb altres genis com Charlie Parker, Bud Powell o John Coltrane. Una vida fascinant narrada amb un estil únic, barreja d'aristocràcia negra i marginalitat de suburbi. Humor i dolor. Simplement imprescindible.




    Una preciosa col·lecció de llibres -CD, que són recopilacions temàtiques de cançons amb les lletres per cantar. 



    Jo he llegit fa ben poc una novel·la americana senzilla, però maca, que té un rerafons musical molt bonic a propòsit d'un dels protagonistes. Venen ganes que el disc anés acompanyat de l'àlbum mític del protagonista a qui fan referència constant i que dóna títol al llibre.  


    De l'autodestrucció a l'autoajuda

    Ara que està de moda escriure llibres imitant les característiques dels llibres d'autoajuda, vull reivindicar un llibre que defuig l'autodestrucció tan típica i tòpica del rock i que podria ser el primer llibre d'autoajuda rock. Per escriure'l, el seu autor, el periodista Neil Strauss, va escollir un minut de les nombroses entrevistes que ha fet al llarg de la seva carrera a gent com Madonna, Cristina Aguilera, Courtney Love, Trent Reznor, Brian Wilson Eric Clapton i Mötley Crue (també és l'autor de la seva biografia) entre molts altres. Tots aquests minuts estan agrupats per temàtiques i al final l'autor n'extreu les seves conclusions.

    Petites instàntanies musicals 

    Una breu història del rock en format còmic, però que abarca bastant, fàcil de llegir i molt entretinguda. Les vinyetes són petites instàntanies, que reprodueixen portades de discos i expliquen petites històries que emocionen com la música. Una agradable sorpresa. 


    Una pàgina del "Pequeño libro del rock"

     
    LA NOSTRA ROSA: UNA FLOR PER REGALAR





    Una de les més celebrades actuacions del Festival de Woodstock de l'estiu de 1969, és la mitiquíssima actuació dels Sly & The Family Stone la matinada del 17 d'agost. Aquella nit va marcar un punt, pel que sembla, de no retorn per Sly, que viu avui com una de les més veteranes encarnacions del descens als inferns del somni americà. Les darreres notícies que tenim d'ell són un pèl confuses: ha guanyat fa poc un judici contra el seu també insolvent exmanàger Jerry Goldstein i un dels arguments al seu favor ha estat que als seus 72 anys, segons va dir ell mateix en una aparició a la premsa, la seva llar és una autocaravana fronterera en la més absoluta indigència material. Però més enllà d'aquests darrers capítols d'una carrera que prometia molt més, remetem-nos als inicis de l'ènesim bòlid en el firmament de la música americana dels 60 i els 70. Sly tenia clar que si vols tenir el control total des del punt de vista artístic, el millor és que t'ho facis tu mateix. I així fou durant un temps sota el paraigua del segell Stone Flower, el qual no només publicà alguns treballs propis, sinó també de l'entorn de la family: Little Sister, 6ix o Joe Hicks. Excel·lent e innovadora música, recuperada de l'oblit pel segell Light in the Attic el passat 2014, en un magnífic doble LP i un no tant espectacular CD. Coses del suport. 


    dimecres, 15 abril de 2015

    25 anys de Bcore a les Biblioteques de Girona

    En 25 anys el món ha canviat molt. Una de les disciplines on més s'han notat els canvis que ha portat la Societat de la Informació, ha estat el de la música. No ha canviat tant la manera de fer-la, com la d'escoltar-la: es prefereixen les cançons als lp's sencers i el suport físic ja no és necessari. El segell independent Bcore enguany fa 25 anys i ha viscut de primera mà totes aquestes transformacions, però malgrat tot segueix fidel als seus orígens. Aprofitant els concerts The New Raemon i Joan Colomo a la ciutat, les Biblioteques de Girona han dedicat una petita guia d'audició a Bcore, que inclou una playlist amb cançons de The New Raemon.   


    dilluns, 13 abril de 2015

    The Missing Leech. El documental i la playlist

    Ja li vam dedicar a The Missing Leech un post  i ara n'hi dediquem un altre, perquè el dilluns 13 d'abril a les 19.30h a l'Espai Marfà i dins del festival Strenes, es presenta el documental "This is the unfinished story of The Missing Leech (a film about something called anti-folk)

    Cartell del documental

    La presentació comptarà amb la presència del seu director, Vicenç Ferreres i de Maurici Ribera.  The Missing Leech (Maurici Ribera) va participar aquest cap de setmana passat en la quarta edició del Festival Acústic Vell, que es va celebrar al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona. El van acompanyar Sam Destral i el sistemÄ suec, entre d'altres,  que també formen part del segell de Ribera, El Mamut Traçut (més endavant també li dedicarem un post) que va néixer el 2007 per publicar els treballs de The Missing Leech. Enguany el segell també ha organitzat el 1r Festival Gorg Màgic (Properes actuacions dimecres 15/04 i divendres 17/04). Per si tot això fos poc, Maurici Ribera també té un programa de ràdio, Trilogy Rock.


    Logo del segell


    Cartell del festival

    ¿Què és l'Antifolk? Si no ho sabeu, ho podeu descobrir mirant el documental. O escoltant  els inicis de Beck. Els que tinguin més memòria recordaran un grup que es deia de Moldy Peaches. L'èxit d'aquesta banda de Nova York va fer aflorar a la superfície aquest gènere. Ah, i en Joan Colomo també encaixa en aquest estil. L'Antifolk beu del punk, amb qui comparteix la filosofia "fes-t'ho tu mateix" (Do it yourself)"i del folk (evidentment). Té un punt amateur i un esperit lúdic, subversiu, irreverent i desacomplexat i un so allunyat de l'alta fidelitat. Com a preludi a la presentació del documental, hem demanat a The Missing Leech una playlist de cançons d'antifolk, que l'anèl·lid més peculiar del sotabosc musical català (i m'atreviria a dir que del món sencer) ha fet pensant "en el que em venia de gust escoltar al moment". Moltes gràcies!

    La pregunta de Ferran Sarrió

    Jeffrey Lewis - Williamsburg Will Oldham Horror (City and Eastern Songs, 2005)
    Cindy Lee Berry Hill - 12 Dollar Motel (Naked Movie Star, 1989)
    Beck - Going Nowhere Fast (Banjo Story, 1998)
    Roger Manning - #16 Blues (Roger Manning, 1988)
    Paleface - Burn and Rob (What else do you?, 1990) (Recopilatori)
    Hamell on Trial - 7 seas (Ed's not dead Live) (Ed's not Live, Hamell's Comes Alive, 2002)
    The Wowz - This land is your land (versió d'una cançó tradicional)
    Berth Control - Blue Ski Mask (Blue Ski Mask, 2010)
    Scherwon! - Dinner (Quick Frozen Small Yellow Cracker, 2003)
    Dizzy Spells Martian - Summer (Dizzy Spells Martian, 2008)
    Phoebe Kreutz - Ass (Election Night Extravaganza, 2008)
    Frozy - Hang Up (Sg, 2013)
    Liannallull - Homes de debó (Cap de pardals, 2011)
    Mad'Zelle - Noches Haven (Bridge, 2014)

    (Nom del grup + títol de la cançó + Nom del disc o single -sg- + any)



    dilluns, 6 abril de 2015

    Music Spy Club, amb Santi Carrillo!

    El proper 17 d'abril, a les 19 h., torna el Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. Alegria! 

    Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre espia de gener serà l'inefable SANTI CARRILLO.







    Què podem dir de qui dirigeix una de les revistes de música més influents del país des de 1987? Quasi trenta anys sentint i percutint música des de Rockdelux són un bagatge impressionant per un dels periodistes més indòmits del panorama crític actual, un pou de referències musicals que val la pena sondejar.



    ----------------------

    Les properes dates:

    DJ COCO (Especial Primavera Sound) – 15 de maig, 19 h.
    DJ de referència de l’indie, ha estat l’escalfador de nits històriques a quasi totes les sales de Barcelona: New York, Pop Bar, Zeleste. És DJ resident del Nitsa Club. És un dels col·laboradors fixes i carismàtics del Primavera Sound, que clausura cada any amb una sessió festiva que el dia ja clareja. Un observador privilegia dels budells d’aquest festival.

    JAVIER BLÁNQUEZ (Especial Sónar) – 12 de juny, 19 h.

    Ha col·laborat amb El Mundo, Rockdelux i Go Mag, entre d'altres, on ha desenvolupat una tasca de crítica i divulgació de música electrònica sense desentendre's de la resta de músiques. Va coordinar el ja històric llibre Loops: una història de la música electrònica, així com Teen Spirit: de viaje por el pop independiente

    dilluns, 23 març de 2015

    Trencant l'escena: les dones al punk

    Durant el mes de març les Biblioteques de Barcelona han organitzat un cicle anomenat Dones de música: dives, rebels i transgressores. Una meravella! Es presenta així:

    "Al llarg de la història de la música, les dones han tingut un paper sempre actiu però sovint silenciat per les convencions socials, que atorgaven més protagonisme als homes.Amb l'eclosió de la música popular i, més concretament, amb l'arribada del pop i del rock, les dones conquisten l'escenari i es fan visibles al món.

    Aquest cicle vol reconèixer l'aportació de les dones a la música des de diferents perspectives i cultures musicals, tot observant la feminitat construïda per les dones en aquest àmbit."


    Hem preparat aquesta guia per acompanyar les sessions:

     

    La sessió que us presentem es diu Trencant l'escena: les dones al punk. 

    A principis dels 80 les dones van entrar el punk per a revitalitzar-lo d'una manera prodigiosa. Aquesta música, on l'actitud era més important que l'harmonia, era una plataforma brutal per a enderrocar moltes de les convencions socials, culturals i estètiques que encotillaven el món de les dones i la feminitat. D'entre elles, unes quantes heroïnes destacaren per la seva aptitud carismàtica. Us oferim un recorregut per aquest viatge sense manies.
    A càrrec de Nagore García, investigadora feminista, doctoranda al programa de Psicologia Social de la UAB.

    Divendres 27 de març, a les 19h.
    A la Biblioteca Vapor Vell
    Ptge. Vapor Vell, 1.

    Entrada lliure.
    Aforament limitat.
    Sala d'actes de la biblioteca (4a planta).



    dissabte, 21 març de 2015

    Concert mistu-mistu a la biblioteca Agustí Centelles de Barcelona


    Els límits de la música a la biblioteca pública passen a dependre cada vegada més de la imaginació i la creativitat dels bibliotecaris musicals.  Alberto Torres, responsable de l'àrea de música de la biblioteca Esquerra de l'Eixample Agustí Centelles de Barcelona, comparteix amb nosaltres la darrera performance musictecària. Una proposta que hem trobat simplement genial.


    Dijous 19 de març, 20.45h del vespre. Falten 15 minuts per tancar la biblioteca i, com és habitual, per megafonia fem l’avís de tancament. Però avui per acabar no escoltarem un CD. A la planta de ficció, en l’espai de sofàs que hi ha davant les revistes, en mistu-mistu s’enfunda la guitarra elèctrica, connecta el seu petit ampli a piles i comença a tocar “Ós cavall”. 

    Ràpidament el so de les cordes i la seva veu inunda les quatre plantes de la biblioteca. Alguns estudiants de les plantes superiors treuen el cap per la barana amb gest de sorpresa i mentre van marxant, els usuaris es converteixen en espectadors inesperats d’aquest concert improvisat.


    Mistu-mistu és el projecte personal de Miquel Sospedra, baixista de gran rodatge en l’escena catalana que ha tocat amb bandes com Mazoni, Sanjosex o Refree. Abans de prestar-se generosament a participar en aquesta experiència, ja havia col·laborat amb nosaltres en el butlletí de l’àrea de música IMPERDIBLES, recomanant un dels seus discos favorits.

    Un dels nostres objectius, a més de crear una col·lecció atractiva i treballar la prescripció i difusió musical amb butlletins i el nostre perfil d’Spotify, és promocionar la música en directe i els nous valors locals. Ja fa temps que col·laborem en la difusió del cicle CPQS (Concertsperquesí) que organitza el Centre Cívic Urgell, a la planta baixa del nostre edifici. I el següent pas que ens quedava era crear un projecte per apropar els músics a l’interior de la biblioteca.

    Sempre hem donat molta importància a la música de tancament. Perquè aquells 15 minuts en els què la gent comença a recollir és l’estona ideal per sentir les novetats o els àlbums que ens semblen atractius i establir punts de connexió amb esdeveniments de l’actualitat musical (concerts, festivals, efemèrides, etc.). Amb aquesta premissa se’ns va ocórrer pensar què passaria si en comptes de tancar amb un CD fos un artista qui tanqués la biblioteca tocant en viu. Res d’un concert convencional, en un auditori separat, fora d’horari i amb una difusió molt anticipada. La nostra proposta és un recital fresc i inesperat, al bell mig de la biblioteca i abans de tancar, que demostri el nostre amor i compromís per la música en directe.

    Sense mitjans i amb la bona fe d’en mistu-mistu hem encetat aquest nou projecte al qual confiem donar continuïtat i que, al marge d’una experiència interessant per a la biblioteca i els lectors-espectadors, pot tenir un valor promocional per als músics.  




    divendres, 20 març de 2015

    Fa-Fa-Fa-Fa-Fashion : GiModa a les Biblioteques de Girona

    Els llibres també estan sotmesos als dictats de la moda. Actualment sembla que escriure un llibre ja no té massa interés. Com a mínim s'ha de publicar una trilogia. Pel que fa als temes, el softporn vestit de cuir de "Les cinquanta ombres de Grey" ha fustigat amb força el món editorial, com en el seu moment ho van fer la novel·la negra que venia del fred i la novel·la històrica. Alguns llibres només seran una tendència, però les biblioteques, com els clàssics, sembla que perduraran. Segurament per la seva capacitat d'adaptar-se als nous temps. Seguint el conegut vers de Foix, "M'exalta el nou i m'enamora el vell", les Biblioteques de Girona s'han sumat a la Setmana de la moda de Girona (GiModa) amb una guia de lectura que va de l'alta costura al prêt-à-porter i on hi podreu trobar llibres, pel·lícules, blocs i música que parlen de moda. 

    Cartell i dates

    La música i la moda fa temps que van de bracet i sovint s'han intercanviat els papers: la moda ha pujat a l'escenari i la música ha desfilat per la passarel·la. En ocasions un sastre o una modista han vestit un gènere musical. La dissenyadora Vivienne Westwood venia les seves creacions a la botiga SEX, propietat de la seva parella, Malcom McLaren, que també era el mànager dels Sex Pistols. McClaren va portar el punk a Anglaterra i Westwood el va vestir. 

    "Personality Crisis" és el que tenien els NYD abans que McLaren els vestís de roig comunista

    També s'han fet cançons per desvertir-se, dedicades a la roba interior o a d'altres peces de roba. En trobareu unes quantes a la playlist que acompanya el recull. 


    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...