dijous, 23 de juliol de 2020

Glopets d'estiu a la biblio de Caldes de Malavella: Els còmics de Ferran Palau

Les dues vegades que Ferran Palau ha tocat a la biblioteca de Caldes de Malavella han estat memorables. La primera va ser en el marc del cicle #ensolfa, on va compartir escenari amb Túrnez & Sesé i el Chico Con la Espina En El Costado. I la segona va ser en un Glopets. Ferran Palau va venir amb banda i va presentar el seu segon disc en solitari, "Santa Ferida". Aquest concert -per a una servidora- ha sigut el que millor ha sonat als jardins d'en Pere Vidal. Aquest divendres 24/07/2020 a les 22.00h, Ferran Palau actuarà per tercer cop a Caldes de Malavella (Parc de la Sardana)



A més d'un dels seus seguidors i seguidores els crida l'atenció el català que empra Ferran Palau (ho sé perquè m'ho han comentat): "Tanmateix", "malaurança", "parracs", "auguri", "anhel", etc. Els seus fans no han sigut els únics que s'han fixat en les seves lletres. La cançó "Univers" és una de les vuit finalistes del premi Cerverí d'enguany, a la millor lletra en català. Anna Andreu, que aquest juliol també ha passat pels Glopets és una altra de les finalistes. Fins al proper 13 de setembre podeu votar la vostra cançó preferida al web de Catalunya Ràdio. 


Durant el confinament Ferran Palau va gravar de manera casolana el seu últim senzill "Cel Clar / Mitjanit": Una estampa intimista i familiar, com el vídeoclip de la cançó. 



Tot i que té una cançó que es diu "Novel·la", Ferran Palau s'ha estimat més recomanar-nos còmics. Una altra sorpresa, potser, que podeu sumar a la que, també potser, us provocarà la llista de cançons "Easyloving" del músic. Aquest són els còmics que en Ferran ens ha escollit: 



"Podria destacar qualsevol de les seves històries. He triat aquesta perquè és un bon exemple del talent que té Daniel Clowes per capturar en una sola vinyeta tota la misèria i soledat de l'artista contemporani, incomprès i eternament enfadat amb el món. Els seus personatges són una meravella, tan tendres com malcarats. "


[La primera publicació d'aquesta història en castellà va tenir lloc al "Bola Ocho" nº 4] 


El Club de la Sangre - Charles Burns. 
"Protagonitzada per un nen diferent ( Big Baby ) aquesta història té tot el que m’agrada: Un campament, terror i ciència ficció nostàlgica que encantarà als fans de la sèrie B. L’estil de dibuix grotesc i l'entintat marca de la casa el converteix en el còmic perfecte." 


[L'editoria La Cúpula va incloure aquesta història al recopilatori "Big Baby". Com a curiositat, en la primera edició d'aquest recopilatori, la de 2017, l'editorial va "perdre" (alerta spoiler!) l'última pàgina del còmic que ens recomana Ferran Palau. ]


Crec que Batman és el meu súper heroi preferit perquè té la millor ciutat i sobretot, els millor villans. Sempre m’ha fascinat el Jòquer i aquesta història està centrada en el manicomi de la ciutat. Súper fosc i retorçat. 



Frinch - Diferens autors
"Sèrie de volums amb històries curtes de terror a l'estil de'“Històries de la cripta”, un format que des de petit que m’encanta. Els comprava quan estudiava dibuix a Barcelona i els llegia una vegada i un altra al autobús. "

"Sempre he preferit la cara més fosca i freak de Marvel. Ghost Rider encarna perfectament l’anti heroi outsider. Motorista que ven la seva ànima al diable i es veu condemnat a vagar en flames per carreteres infinites. Personatge súper dur però enamorat i tendre en el fons, com no podia ser d’un altre manera. He de dir que sóc MOLT fan de la versió cinematogràfica protagonitzada per un dels millor actors vius, Nicolas Cage. "





divendres, 10 de juliol de 2020

Nina Moth al Glopets d'Estiu: " Cantar, més que una decisió, és una necessitat"

Diuen que al final tot s'acaba sabent. La última sorpresa que ha sortit a la llum és que la Nina Moth canta en solitari! Després de 16 anys mostrant la seva faceta més enèrgica amb Illinoise, ara la Nina comença a mostrar la seva vessant més intimista i despullada, la que s'ha anat gestant en secret com a autoteràpia. Avui toca als jardins de la biblioteca de Caldes de Malavella, on comparteix cartell amb Anna Andreu. Parlant amb ella, hem descobert més coses d'ella. (Entrevista: Lídia Noguerol / Fotos: @1234_musik_foto_zine)



Per què vas decidir cantar en solitari? 

Diria que cantar en solitari en privat, ho faig des que tinc ús de raó. Més que una decisió és una necessitat. Ara, cantar davant la gent ja és una altra cosa (riu).
De petita era tan pesada amb les cantarelles, que em van regalar aquell típic 
radiocasset-gravadora de joguina que venia amb micro incorporat, i ja no vaig poder parar. Cantar sempre ha sigut una eina d'autoteràpia molt necessària, però alhora molt privada. És per això que no concebia mostrar a l'exterior aquesta part de mi. Més aviat el contrari.



Els companys d'Illinoise, amigues, amics, la parella i gent del meu entorn  m'havien dit moltes vegades que fes alguna cosa en solitari, però no em veia capaç. Pensar a exposar-me d'una forma tan despullada em provocava PÀNIC. No ho veia com una possibilitat real. Com a molt, com una fantasia utòpica per somiar de tant en tant. Fa uns anyets, se'm van començar a remoure coses a la panxa (més del compte) quan veia algú en solitari a l'escenari. M'emocionava i això em feia pensar. Potser no m'estava permetent quelcom que en el fons desitjava, només per la por. Vaig començar a pujar trossos de covers [versions] a les xarxes per començar a perdre aquest terror a mostrar-me i trencar el bloqueig.

Un dia, l'Eric de Llacuna em va escriure proposant-me fer un concert a Torelló. Primer vaig pensar que s'havia equivocat, més tard que s'havia begut l'enteniment. Però ell va mostrar tanta confiança, que després de pensar-ho uns dies, vaig acceptar. Al final vaig veure una gran oportunitat per enfrontar-me de cara a una de les meves grans pors.



Quantes cançons pròpies has escrit? T'ha costat compondre-les? Tens pensat fer-ne més?

En realitat no porto el compte. De fet tampoc sé a què li puc dir cançons i a què no.
Com que no estan pensades per ensenyar-les, moltes són bucles fruit de la meva atrapada tirada al sofà i no tenen gaire estructura que diguem. Potser quan vulgui donar més forma sí que em costarà. Ara mateix m'estic intentant enfrontar al caos de llibretes i gravacions escampades en discs durs al llarg dels anys. Estic descobrint coses que ni recordava... Algunes millors que d'altres. Encara he de fer un gran treball per atrevir-me a mostrar segons què. Alhora vaig fent coses noves i espero no deixar de fer-ho mai, per la meva salut mental (riu). 



Quants concerts has fet fins ara i quines sensacions has tingut? 

De moment només n'he fet 5, i algun directe en streaming durant el confinament. He tingut moltes sensacions oposades. He de confessar que, tot i que començo a agafar-li el gust, els nervis i la inseguretat em segueixen acaparant força. És una lluita interna. Tot i això, intento anar guanyant els monstres a poc a poc (riu). Encara tremolo i em cago de por abans de començar. Per això la major part del repertori encara són covers... La intenció és anar afegint temes propis a mesura que vagi guanyant seguretat. De moment m'he de concentrar massa en què no em peti un ull dels nervis XD.




He de dir que el primer concert va ser molt intens emocionalment. En realitat un punt d'inflexió. L'Alfred d'Illinoise em va proposar estrenar-me en petit comitè, com a  preparació pel concert de Torelló. I va ser la millor idea! Gràcies Alfred, Xevi, Àlex i PratGràcies a ells vaig poder-ho fer amb gent estimada i propera que mai hagués cregut poder reunir en una sala. Sentir totes aquelles persones presents em va fer sentir infinitament agraïda i recolzada, alhora que sorpresa. A més a més, el fet d'aconseguir-ho (tot i tenir la temptació de parar a cada cançó) em va donar força per seguir amb aquest repte. Tot plegat em va confirmar que em deixo limitar i enganyar per la meva pròpia ment.



 Ens podries dir cinc cançons que t'hagin influït, que t'agradin molt o que t'hagin fet decidir a cantar en solitari? 

 Uf.. Què difícil triar-ne 5…


- Don’t speak de No doubt (en realitat tot el Tragic Kingdom). Quan era petita em van deixar la cinta i mai la vaig tornar. Tenia pòsters seus a l’habitació, i cada vegada que veia a la Gwen Steffani cantant pensava: jo de gran vull cantar en un grup!




- Roads de Portishead. El grup em va marcar molt, i aquesta cançó en concret sempre m’emociona. La típica per rebolcar-se en el drama quan no et veu ningú.



- 100 % de Sonic Youth. Quan vaig entrar a Illinoise tenia una cultura musical una mica pobre. Ells em van passar el "Dirty". Encara recordo com em va petar el cap des de la primera cançó. Em va fascinar i se’m va obrir un món nou.



- A Place Called Home de PJ Harvey (per triar-ne alguna, perquè m’agraden pràcticament totes)






































I ja paro.. Que m’he passat :)

dilluns, 6 de juliol de 2020

Maruja Limón al Vapor Vell


Dijous, 16 de juliol, a les 12 h. reprenem l'activitat musical al Vapor Vell i ho fem amb.... Maruja Limón!



És tan important escoltar un músic parlant de les seves idees, il·lusions, queixes i frustracions com escoltar les cançons que escriu o adapta.Toni Castarnado, autor del llibre Elles cantan, ellas hablan, seurà amb deu dones amb la intenció que cantin i que parlin. En aquesta llista de Spotify podràs escoltar 20 cançons de les artistes convidades (dues de cadascuna).
Cicle coordinat per Toni Castarnado (periodista musical).
Les coses es poden fer de moltes maneres, amb un somriure i ganes de mostrar-nos la vesant positiva de la vida o amb cara de pomes agres. Elles trien la primera opció i, vistos els resultats, la fórmula funciona. Podem dir que fusionen, que barregen, que pesquen d’aquí i d’allà. Però, sobretot, que ens diverteixen.

diumenge, 28 de juny de 2020

Dia de l'Orgull LGTBQ + 2020 : Cis, Trans, TERF

D'entre aquestes paraules d'una sola síl·laba, Cis, Trans, TERF, aquesta última és la que enguany s'ha fet més coneguda. TERF és l'acrònim anglès de Trans-Exclusionary Radical Feminist i fa referència a les persones que exclouen a les dones transgèneres del moviment feminista perquè no les consideren dones. En el seu origen -anys 70- aquest terme no tenia un sentit pejoratiu, però actualment sovint s'utilitza com a insult i com a sinònim de transfòbia (J.K. Rowling va ser acusada de TERF per un tuits que va publicar i que la van portar a explicar la seva opinió en un extens article). 




També a les xarxes va començar la polèmica del Partit Feminista d'Espanya contra les lleis aprovades a favor del col·lectiu trans, que va acabar amb l'expulsió d'aquest partit d'Izquierda Unida. Tots aquests complicats debatspolèmiques i controvèrsies -no per força negatius- són una mostra més del llarg camí que encara li queda recorre a la transsexualitat per ser acceptat per la societat. Per no parlar de les agressions transfòbiques (i homòfobes) que encara tenen lloc. Per combatre-les us portem una selecció de discos, llibres, còmics i pel·lis de temàtica LGTBI+ que a més d'entretenir, també fan pensar. (Text i selecció: Lídia Noguerol)


Sandy Stone i Olivia Records 


Olivia Records  va ser fundada el 1973 per membres de dos grups de feministes lesbianes radicals de Washington D.C. : The Furies i The Radicalesbians. El segell naixia amb la voluntat de crear i promoure la women's musicLa seva enginyera de so, Sandy Stone, lesbiana transsexual, va començar a rebre cartes amenaçants escrites per Janice Raymond, una de les fundadores del feminisme trans-excloent. Raymond acusava a Stone de fer mescles "masculines". L'assetjament va arribar fins al punt que un dia un grup de TERF's es van presentar a un concert d'Olivia Records armades. Davant d'aquest fet, Sandy Stone va deixar la discogràfica - que havia arribar a vendre més d'un milió de discos (discogs)  - i es va dedicar als estudis acadèmics. Fa uns anys Crista Williams, editora de TransAdvocate, va entrevistar (traducció al castellà a Sandy Stone, que li va explicar les amenaces de mort que havia rebut per part de l'autora de "The TranssexualEmpire: The Making of the She-Male". Anys després (1983) Stone escriuria "The Empire Strikes Back : A posttranssexual Manifiesto"



Sandy Stone


L'equip d'Olivia Records 

DISCOS


Supervendes. 


Linda Tillery. "Linda Tillery" (Olivia Records, 1977)

Olivia Records també va recolzar la música de les dones afroamericanes. Previàment les seves fundadores havien pres com a exemple per al seu segell el cançoner lèsbic afroamericà de l'època de la Harlem Renaissance. 





L'any passat (2019) Jealous Butcher  va reeditar els seus dos LP, va recopilar els seus singles i en va treure un de nou. 










PUTO CHINO MARICÓN
 (El llibre)

L'autor del hit "Gente de Mierda" escriu un llibre autobiogràfic en llenguatge inclusiu, on explica les discriminacions que ha patit pel seu origen i la seva orientació sexual. 


Llibres i Còmics 

LÈSBIC 

La responsable de la llibreria Prole, Ana Navío, ens comenta que tant Boulder com Permagel (Eva Baltasar) ho estan petant en català i en castellà. 

Prole (Compte Borrell, 100. Bcn) 


Boulder



També té molt d'èxit el còmic:  




En un dels seus capítols es parla de com són les biblioteques actualment (o el que li sembla que són segons una de les seves autores). 



L'Àngel Insondable ja ha sortit d'altres vegades en aquest bloc. Aprofitem aquesta nova aparició per recordar els llibres que l'Editorial Minúscula ha publicat d'aquesta autora: 

Muerte en Persia
Todos los caminos están abiertos
Ver a una mujer
Con esta lluvia

Annemarie Schwarzenbach també surt al catàleg de l'exposició "Marianne Breslauer. Fotografies 1927 - 1938"



TRANS 





Una historia racial de la identidad trans 


QUEER



GAY


Els homes i els dies. David Vilaseca 

(Entrevista a Esteve Miralles, amic de l'autor, per la Mercè de la Biblioteca de Caldes de Malavella)




JUVENIL 
Llibres Kakao és una editorial juvenil amb perspectiva de gènere i LGTBIQ+.





PEL·LIS 

Spiral  (Alerta spoiler)


Una parella de gais es trasllada a una petita ciutat per tenir una millor qualitat de vida i criar la seva filla de 16 anys amb els millors valors socials. Però res no és com sembla al seu curiós nou barri. I quan Malik veu els seus veïns fent una festa molt estranya, sap que alguna passarà. 


Céline Sciamma torna a la pantalla gran de la millor manera



Retrat d'una noia transsexual que vol convertir-se en una gran ballerina. 



BONUS TRACK

Aquest llibre també ha sortit abans aquí, però ja que enguany ens ha deixat el rei i la reina, el pare i la mare i el tutti fruti del rock'n'roll, el tornem a recomanar. Little Richard immortal!










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...