dimecres, 4 de maig de 2016

Jukebox Session a la Biblioteca Central Tecla Sala



Des de la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat us volem explicar la nova activitat de difusió musical que posarem en marxa el proper dijous, 5 de maig, a les 7 de la tarda. S’anomena Jukebox Session i consisteix en la selecció i audició comentada de cançons de la nostra jukebox, de la màquina de discs del fons musical de Tecla Sala. La música que sentirem és una tria personal, l’objectiu és descobrir peces destacades entre la immensitat de l’oferta musical existent.

Podríem dir que la idea li vam robar a un espia d’un club musical que vam conèixer fa temps; un espia tant vell que encara funciona a vapor. Però la realitat és més literària del que sembla, fins i tot la musical. El cas és que ens va seduir una dona rossa, misteriosa i serena, amb ulleres blaves i auriculars verds, de llavis vermells, que passejava pel final de la Rambla i va acabar entrant a un local de contactes i experiències úniques (ara li diuen bones pràctiques) que es deia Bib&Play.



La qüestió és que tenim la Jukebox de Tecla Sala plena de música seductora, que ens creiem el paper pedagògic de la biblioteca, que darrerament els cds s’estan quedant una mica freds, i que coi! que veure com l’espia i la dona misteriosa es ‘rascaven allà on no pica’ enmig del Bib&Play ens ha posat calents, musicalment parlant.

Per això hem li hem tret la pols a la nostra Jukebox i farem trobades musicals. L’objectiu? Escoltar música. Amb atenció. Amb els cinc sentits. Concentrats. Sense fer res més. Després, si cal, comentar-la. Amb gent interessant. Per descobrir. Per saber.

Per seguir calents! musicalment parlant, clar.

I què millor que el blues per començar!


Primera sessió ‘Jukebox’: La història del blues en 10 cançons
Dijous, 5 de maig, a les 19 h.
Manolo López Poy, periodista musical. 


Manolo López Poy. 



dilluns, 2 de maig de 2016

Music Spy Club especial Primavera Sound!

El proper 20 de maig, a les 19 h., us oferirem una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía és doble: Joan S. Luna i Xavi Sánchez que, davant de tots nosaltres, esbudellaran el Primavera Sound. 






El Primavera Sound és un festival descomunal, que ofereix més d'un centenar d'actucions en tres dies. Val la pena sondejar 10 suggeriments que s'allunyen dels noms més obvis. 






JOAN S. LUNA 
Fa més de 15 anys que es dedica a la crítica musical. És cap de redacció de la revista MondoSonoro. Va escriure el capítol dedicat al hardcore a Teen Spirit: de viaje por el pop independiente. Exerceix regularment de DJ a sales catalanes. Ha publicat el llibre Los colores del underground, centrat en el món del surrealisme pop.



XAVI SÁNCHEZ PONS
Xavi Sánchez Pons és una de les firmes destacades per entendre la crítica musical independent. La seva trajectòria s’inicià anys enrere dins el món dels fanzines i de la ràdio, culminant en un decisiu paper a la revista MondoSonoro. Actualment publica articles sobre música i cinema a La razón.


----------------------

La propera data:


MANU GONZALEZ (Especial Sónar) – 10 de juny, 19 h.
Cap de redacció de la mítica Go Mag, la revista especialitzada en músiques electròniques, des del primer número (2001) a l’últim (2013), el Manu González és un expert en músiques que sempre creuen la frontera del confort. Un espia de primera filera per endinsar-nos al Sónar. 

dimecres, 27 d’abril de 2016

Alan Bike presenta "Alrededor del compás"

El dissabte 30 d'abril, a les 12 h. us oferim una presentació-concert ben curiosa. 


Alan Bike és un improbable songster nascut, diu, a Antequera (Mississippi) que ha rondat pels camins del blues amb la seva guitarra a coll, sol o en companyia de personatges curiosos i entranyables. Durant anys va estar recorrent "garitos", comptant a qui volgués escoltar les seves peripècies. Ara aquestes aventures, commovedores i divertides, una mica estranyes, han estat reunides en el llibre titulat Alrededor del compás.


I tocar Alrededor del compás no és només una manera de fer música amb un tempo flexible, elàstic, sinó una manera de ballar amb la vida i amb la mort fins al final.


A càrrec de l'autor.
Entrada lliure.
Aforament limitat.
Dissabte 30 d'abril, a les 12h.
Sala d'actes de la biblioteca (4a planta).
Ptge. Vapor Vell, 1.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Passeig sonor pel Vapor Vell


El nostre amic El Tano és un home ben singular. Passejador incansable, està creant unes experiències ben originals per recuperar i honorar la memòria i el present dels barris. Ara opera per Sants, on les seves passejades comencen a donar fruits ben curiosos. L'últim és un fruit sonor, i per això el portem a aquest bloc.

El seu, per cert és aquest: http://eltano.es/blog/

El que ha fet El Tano es un recorregut sonor des del present de l'edifici de la biblioteca al seu passat fabril. un viatge en el temps a través del só. La cosa té molt de perfomance auditiva i convé viure-la amb les orelles ben obertes.

Deixem que sigui ells mateix qui ho expliqui:

Los sonidos nos rodean las 24 horas del día. Interpretamos y nos relacionamos con el mundo a través de ellos. Para aprender a leer, primero aprendemos los sonidos de las letras. Hay casos de extremos como el de Neil Harbisson, “El hombre que escucha a través de los colores”. Neil sufre de monocronismo y capta los colores a través de sus vibraciones sonoras. Sin ir tan lejos algunas personas prefieren lugares silenciosos, lejos del mundanal ruido. Como una biblioteca por ejemplo. Sin embargo hasta el silencio de una biblioteca tiene diferentes matices. Ciertos sonidos se amplifican. Un simple murmullo, el movimiento de una silla o el caer de un lápiz al suelo puede retumbar en nuestros tímpanos. Un periódico que se dobla, un libro que se cierra, un móvil que suena puede desatar una tormenta acústica. Dependiendo del momento, la sucesión de pequeños ruidos se pueden convertir en una melodía casi musical o en una insoportable cacofonía.
Sound Walk Biblioteca Vapor Vell: Decidí realizar una pequeña exploración acústica o paseo sonoro en los interiores de la biblioteca de mi barrio en Sants-Montjuic. El objetivo era capturar los sonidos del silencio, aquellos pequeños sonidos íntimos que aparentemente no están y se diluyen entre murmullos. La metodología era caminar a la deriva con un pequeño micrófono, como en su momento lo hice en medio del bullicio de la carretera de Sants, dejándome envolver con la sonoridad del lugar para luego trazar una pequeña ruta sonora a partir del material recopilado. Recomiendo escucharla con buenos auriculares.
Los sonidos del pasado que habitan la Biblioteca Vapor Vell: Lo que no esperaba era descubrir la historia del lugar, antiguamente el recinto fue una fábrica textil que funcionó desde 1846 hasta 1890. Así que decidí ir más allá recreando el sonido de las máquinas y el ambiente de esa época.  Este es un paseo sonoro del presente al pasado del Vapor Vell. Desde el minuto 16 doy un salto en el tiempo y los sonidos con algunos ecos del pasado.
Agradecimientos: Para esta Exploración Urbana conté con el apoyo incondicional de Julián Figueres de la biblioteca Vapor Vell. Desde un inicio compartió mi entusiasmo con el proyecto y me alentó a explorar los interiores sonoros del recinto. También debo agradecer al técnico de sonido Juan Pedro Espino quien me asesoró durante todo el proceso.
collage

divendres, 22 d’abril de 2016

Sant Jordi a l'Ampli: Una invasió silenciosa

BONA DIADA 





Si a Arenys de Mar tenien "Calisay" a Arenys de Munt bevien "Licor Sant Jordi"


Ara farà un any que els musictecaris recomanàvem, entre d'altres títols, el llibre d'Alex Ross "El ruido eterno". Enguany recomanem un llibre, bé, més aviat un petit assaig, publicat en e-book que reprèn el fil del llibre del crític americà.  


Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica. Javier Blánquez. Capitán Swing. Madrid, 2014. 


Portada del llibre 

Javier Blánquez és periodista i crític musical de diversos mitjans. És a més el coordinador (i autor d'alguns capítols) del llibre "Loops. Una historia de la música electrónica" (Random House Mondadori, 2012). També és professor d'història de la música moderna a l'EUMES (Escola de Música Avançada i So) de Girona. Llegint aquest llibre he recordat el primer disc "indie" que vaig pensar que tenia alguna peça que s'acostava a la música clàssica: "Handwriting" (Quartestick, 1995) de Rachel's. Blánquez no esmenta aquest disc en el seu breu però nutritiu assaig, molt útil per futures adquisicions musicals bibliotecàries, però si que menciona altres grups de l'escena "indie" com RadioheadStars of the Lid i Björk o de l'electrònica com Tim Hecker, Ben Frost o Nils Frahm


Nils Frahm 

Tots aquests músics tenen en comú que han normalitzat el diàleg entre la música clàssica i la música popular. I aquest és el tema del llibre, com des d'una nova manera d'entendre l'ofici de compositor i amb una aproximació humil i autodidacta, propera a la filosofia del "do it yourself", hi ha una sèrie de músics que no pertanyen ni a la música clàssica ni a l'experimental i que es poden englobar sota l'etiqueta de "modern classical", que estan construint un pont que uneix les textures del tardo-romanticisme amb les estructures del pop i l'electrònica abstracta. Des de l'Ampli us recomanem dos CD que podeu trobar a les biblioteques de Girona i que també s'esmenten a "Una invasión silenciosa": "Recomposed by Max Richter. The Four Seasons" i "Spaces" de Nils Frahm


Nico Mulhy


Un capítol del llibre està dedicat al piano i pot resultar interessant llegir-lo abans d'anar al concert del pianista Vladimir Ashkenazy a l'Auditori de Girona, que celebra 10 anys i a la xerrada prèvia que s'ofereix. No perquè "Una invasión silenciosa" i el repertori que tocarà Ashkenazy -que inclou Ravel, esmentat també al llibre de Blánquez- s'excloguin, sinó perquè junts poden ajudar a obrir moltes orelles. 


Vladimir Ashkenazy 


dilluns, 18 d’abril de 2016

"Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units" a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents




 American Gothic de Grant Wood, 1930 (Art Institute of Chicago).


El Sud dels Estats Units, bressol de músiques que han esdevingut universals com el blues, el country, el rock i el jazz, és també lloc d’una fèrtil tradició literària que ha perforat tant la literatura nord-americana com, en general, la literatura occidental. La influència de noms com William Faulkner, Flannery O’Connor o Truman Capote s’ha estès fins arribar a contagiar autors no necessàriament vinculats amb aquest territori (Donald Ray Pollock o Chuck Palahniuk, per exemple). 




L’imaginari de la novel·la del Sud, poblat d’éssers a un pas de l’abisme que es debaten entre el bé i el mal, de personatges grotescs i freaks, de ruralisme, racisme, moral puritana, de violència i fanatisme religiós ha tingut també en el cinema, un material de primer ordre per construir històries crues i salvatges però també plenes de lirisme.


Wise Blood (Sang sàvia) de John Houston (1979), basada en la novel·la del mateix títol de Flannery O'Connor.


La Biblioteca Vallcarca i els Penitents recorre les carreteres perdudes i els camps de cotó del Deep South, sondejant la seva ànima fosca i llegendària:

 - D'abril a  juny ens perdem en el cicle Deep South: música i literatura al Sud dels Estats Units: tres audicions comentades per Teresa Torres i Eduardo Izquierdo; Miqui Otero i Marina Espasa pel costat literari. 


/

- Prediquem al Facebook la nostra pròpia religió. 

- Ens afegim a la crew de l'editorial Dirty Works, especialitzada en literatura del Sud, incorporant al nostre fons tots els títols publicats fins ara. 


 Si voleu que us expliquem la història de la mà dreta i de la mà esquerra, la història del bé i del mal, no dubteu a passar per la nostra església del 21 d'abril a l'1 de juny.


La nit del caçador de Charles Laughton (1955).

divendres, 15 d’abril de 2016

Jo no hi era però me'n recordo: Les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra

Al títol hi hauríem d'afegir que són les cançons imprescindibles de Quico Pi de la Serra segons  el garrotxí Joan Sala, l'editor de la hagiografia del menys sant dels Setze Jutges, publicada per  l'editorial que dirigeix,  Comanegra. El llibre ha estat escrit per Alejandro Crimi, que anomena tracks -com les cançons dels discos- als capítols de "Jo no hi era...". L'escriptor i periodista Julià Guillamon és el responsable de l'edició i la versió catalana del llibre. El dissabte 16 d'abril a les 22.00h a Olot(Sala La Carbonera) i dins del Festival Mot , Joan Sala i Julià Guillamon acompanyaran Quico Pi de la Serra, per repassar entre paraules i música, el recorregut vital de l'artista canonitzat. 


Portada del llibre 

Joan Sala tria els imprescindibles de Quico Pi de la Serra 

El garrotxí ens va fer arribar la seva llista amb el següent comentari: "A mi m'agrada molt el blues, és per això que gaudeixo molt de la seva música actual. De tota manera podem dir que els imprescindibles són": 

L'home del carrer
Si els fills de p**** volessin
Els fariseus 

Blues: 

Sóc poeta
M***a (Merda)
El meu cervell 





Bonus Tracks: 

Quico Pi de la Serra explica a "Jo no hi era..." que el cantautor (a la seva hagiografia el músic explica que opina d'aquesta paraula) francès George Brassens va ser una referència important per ell, més per les lletres que no pas per la música.  A les biblioteques podeu trobar el còmic "Brassens, la libertad". Joann Sfar. Fulgencio Pimentel. Logroño, 2012. 


Portada

Més que Brassens, a Pi de la Serra l'han influenciat la música brasilera, el blues i altres músiques que ha mirat d'aprendre. De la música brasilera diu: "El dia que vaig descobrir la bossa nova quasi em moro. La bossa nova amb Vinicius, Joao Gilberto, Jobim tenia un feeling de cagar-s'hi". Si a més d'escoltar bossa nova en voleu saber més: 

Bossa Nova. La historia y las historias. Ruy Castro. Turner. Madrid 2008 


Un altra música que va ser desiciva per Quico Pi de la Serra va ser el blues: "No sé com vaig entrar en el blues. Ho penso moltes vegades ...Em va arribar un disc de Big Bill Broonzy , em va sorprendre la seva manera de tocar i vaig voler tocar com ell, sobretot la manera com tocava les cordes baixes de la guitarra. Ho vaig estudiar i sempre ho he portat amb mi. Vaig entendre el blues, que és una música que realment has d'entendre i que no et deixa anar mai més". La biblioteca Antonieta Cot de Vallcarca i Penitents va fer una ressenya i una completa llista de reproducció del llibre: 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...