dimecres, 5 de desembre de 2018

SEWARD al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 14 de desembre, a les 19 h. ens trobarem amb... SEWARD!  




SEWARD – 14 de desembre, 19 h.
Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.




Properes dates...

dilluns, 3 de desembre de 2018

Música per a tothom amb Tanghoyde: Del Cambalache de Discépolo al Libertango de Piazzolla (Tangos del Riu de la Plata)

El tango a Argentina: concert poètic, musical i pedagògic amb detalls de la història viva del tango. Parlarem de l’evolució musical i poètica d’aquest gènere, que és l’orgull de tot el Riu de la Plata i avui dia un autèntic ciutadà del món! Amb vivències i anècdotes sobre els seus autors i compositors explicades per dos músics: Rodolfo Jäger i Guillermo Gómez que junts fan Tanghoyde.



Fa molts anys residents a l’àrea de Girona, Rodolfo Jäger (veu i guitarra) i Guillermo Gómez Álvarez (guitarra) pertanyen a les noves generacions del Tango argentí. Amb el nom ‘Tanghoyde’ volen precisament representar la idea del tango d’avui dia, que conserva les arrels d’aquest gènere musical, nascut al Riu de la Plata, però fa moltes dècades convertit en autèntic ciutadà del món. Com els mateixos Tanghoyde expliquen: “Entenem el Tango com una música elegant i d’actualitat, i l’interpretem amb un estil nostre, molt particular, del "Cambalache de Discépolo al Libertango de Astor Piazzolla” (Text: Magic Room) 


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris Ampli (bibliotecaris especialitzats en música) que avui us ofereix una selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch i de la resta de biblioteques de Girona sobre el tango. (Text i Selecció: Lídia Noguerol)

Per llegir: 

Tango...Y todo a media luz. Norma. Barcelona, 2003. (Còmic)
“Y todo a media luz, que es un brujo el amor / A media luz los besos a media luz los dos”. El títol d’aquest tango popularitzat per Carlos Gardel dona nom a una nova aventura del Corto Maltés que també és un homenatge al Buenos Aires de principis de segle i als baixos fons de la ciutat, poblats de perdularis, criminals i prostitutes on van sonar els primers tangos. 




De Carlos Gardel al tango electrónico. Xavier Febrés. RBA. Barcelona, 2008. 
“Ante todo, el tango fue y sigue siendo un baile. Se configuró durante la segunda mitad del siglo XIX en “el hondo bajo fondo de Buenos Aires”, como un injerto más impuro, con gusto a pecado, entre la línea melódica de la habanera, la coreografía de la milonga y el ritmo del candombe, entre otros factores”. Aquest llibre és un recorregut històric que va de Gardel a Gotan Project, passant per Piazzolla i altres genis menys coneguts. (Bib. Lluch)




Gardel a Barcelona i la febre del tango. Xavier Febrés. Pòrtic. Barcelona, 2001. 
Aquest llibre passa revista a una de les etapes més inexplorades del mític cantant de tangos argentí. A la década dels anys vint, Carlos Gardel va elegir Barcelona com a primera plataforma de llançament mundial, abans de traslladar el centre d’operacions a París i Nova York.  (Bib. Rahola) 



Errante en la sombra: Novela musical. Federico Andahazi. Alfaguara. Buenos Aires, 2004. 
“He descobert l’ofici de poeta del tango al composar les lletres de les cançons que deambulen pel llibre”, diu l’autor, que ens explica la història de Juan Molina, un home que va estimar el tango, i que per devoció a la seva música, per lleialtat al destí fatal que aquesta l’imposava, va escollir viure a la sombra i callar la passió que el consumia. (Font: El País) (PI)




El tango de la guardia vieja. Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara. Madrid, 2012.  
Aquest llibre narra una turbulenta i apassionada història d’amor, traicions i intrigas, que es prolonga durant quatre dècades a través d’un segle convuls i fascinant, sota la llum crepuscular d’una època que s’extingeix. (PI)




El tango. Cuatro conferencias. Lumen. Barcelona, 2016. 
L’escriptor data el naixement del tango el 1880: “Se supone que entonces surge oscuramente, clandestinamente sería la palabra más justa”. “Hasta 1910 nosotros habíamos percibido pero no habíamos sido percibidos por el mundo. Ocurren entonces hechos que nos alegran y llega la noticia que nos conmovió a todos: ¡el tango se bailaba en París! Y posteriormente en Londres, Berlín, Viena, hasta en San Petersburgo”, diu Borges. (Font: El País) (PI)




Per escoltar: 

Astor Piazzolla. Symphonic Works. Chandos Records. Colchester, 2003 (B. Lluch)
Lo mejor de Carlos Gardel. BMG. Madrid, 1988. (B. Rahola)
Astor Piazzolla. Quartet Gerió. Stringendo Music Girona., 2008 (Bib. Allende) 
Borges & Piazzolla. Tangos & Milongas. Fundación Piazzolla. Buenos Aires, 1997. (B. Allende)
Canciones Argentinas. Bernanda Fink. Harmonia Mundi. Arles, 2006. (B. Casero) 
Diablito tango. Comboi  Records. València, 2012. (B. Lluch)
Melingo. Maldito Tango. Mañana. Paris, 2007. (B. Lluch)
VV.AA. Tangos & Tangueros. Iris Music. París, 2003. (B. Lluch) 
Adriana Varela. Vuelve el tango. Nuevos Medios. Madrid, 1996. (B.Lluch)
Gotan Project. Lunático. ¡Ya Basta! París, 2006. 



dimecres, 28 de novembre de 2018

Dones flamenques

El flamenc com a art té moltes ramificacions i intèrprets, i a totes elles la dona és protagonista. De La niña de los Peines com a pionera, a Carmen Amaya com a emblema, la revolució de Lole y Manuel o el llegat encara viu de Carmen Linares i Estrella Morente, fins arribar a una nova generació que trenca barreres, que comença en Rocío Márquez i segueix amb Rosalía. A tocar les palmes!



A càrrec de Toni Castarnado.

Biblioteca Vapor Vell
13 de desembre, 19 h.
Aforament limitat. 

dilluns, 19 de novembre de 2018

Música per a tothom: La Jove Orquestra Vivace (EUA) (Mètode Suzuki)


El 20/11 a les 20h tenim un concert ‘excepcional’, en el sentit que no tindrem pas a un cantautor o músic local emergent, sinó a una jove orquestra de cordes provenint dels Estats Units. Es tracta del grup de cordes “Vivace”, que està fent una gira per Europa, patrocinada per la Fundació Suzuki (EEUU), que ens presenten un programa de vocació popular, amb arranjaments de temes coneguts del pop-rock internacional pel format d’orquestra de cambra, amb obres de Stevie Wonder, Sting, AC/DC, Imagine Dragons o Pharrell Williams, entre d’altres.




Sobre el grup de cordes ‘Vivace’: l’any 1996, entre les ciutats de Boston i Nova York, es formen les cèlebres Escoles de Música ‘Suzuki’, que basen els seus mètodes en els idearis de l’insigne pedagog japonès Shinichi Suzuki. El 2009, aquestes escoles de música decideixen crear l’Orquestra Vivace, un conjunt format per estudiants (dels 10 als 18 anys), sent que el seu repertori consisteix en obres de pop, rock i musicals adaptats a orquestra de cambra, que resulten apel·latives a públics de diferents edats. Al llarg de la seva carrera, ja han gravat dos CDs i han actuat en llocs tan emblemàtics com el famós Carnegie Hall o el Lincoln Center, entre d’altres. A part, la formació també té una vocació pedagògica, actuant moltes vegades en centres escolars, per tal d’apropar els joves a dins del mon de la música orquestral i estimular-los a aprendre aquests instruments. L’orquestra està actualment dirigida pel reconegut violinista anglès Andrew Smith, sent la seva assistent la violista, també britànica, Sarah Smale. (Text: Magic Room)

PROGRAMA

L'orquestra Vivace en una actuació (Foto: Orquestra Vivace) 

AMPLIATS


És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que avui us ofereix una selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch i de la xarxa amb bandes de rock o pop que han tocat amb orquestres, ja siguin de cambra o simfòniques. I també una breu explicació del mètode Suzuki.  (Text: AMSC / Selecció: Lídia Noguerol)

"El talent no és innat, s’educa". Shinichi Suzuki

Aquest mètode pren el nom del seu creador Shinichi Suzuki, violinista i pedagog japonès. Suzuki observà la facilitat i naturalitat amb la qual tots els nens aprenen a parlar el seu idioma. Per a ell, l’èxit d’aquest aprenentatge resideix en la manera com ensenyem a parlar els nostres fills, el que ell anomenà “el mètode de la llengua materna”.  Arribà a la conclusió que si apliquéssim el mateix mètode d’ensenyament a d’altres camps del coneixement tots els nens podrien assolir com a mínim el nivell d’excel·lència de la parla. I en això consisteix el seu sistema d’educació musical: és l’adaptació a l’aprenentatge musical de les bases i fonaments del desenvolupament del llenguatge. 



                                                         Shinichi Suzuki

El Mètode Suzuki s'organitza en l'àmbit mundial mitjançant associacions regionals, que agrupen als professors titulats en els diversos instruments i les famílies d'alumnes dins d'una àrea geogràfica en particular. D'aquesta manera es garanteix la qualitat i homogeneïtat d'una metodologia que, a diferència de l'ensenyament tradicional, és pràcticament la mateixa en qualsevol país i continent. Així s'afavoreix l'intercanvi d'encontres i cursos supranacionals. A Catalunya també s’ensenya el mètode Suzuki. Podeu trobar els seus professors a l’Associació del Mètode Suzuki de Catalunya (AMSC) 

                                                                                                    Logo de l'AMSC



ROCK I POP AMB ORQUESTRA. UNA TRIA

Antònia Font – Coser i Cantar
Doble CD que van estrenar en directe a l’Auditori de Girona amb l’Orquestra de Girona. (bib. Rahola / Allende)




Roger Mas i la Cobla Sant Jordi. 

Aquest espectacle també va passar per l’Auditori de Girona. El solsoní incorpora la doble canya i uns metalls ajustats al seu repertori. (Font:Roger Mas) (bib. Adroher / Allende / Rahola)



Astrud & Col·lectiu Brossa – Lo nuevo 
El grup d’electropop barceloní s’uneix amb el Col·lectiu Brossa format per aquesta ocasió per violí, violoncel, viola de roda, acordió, marimba i vibràfon. (Font: Col·lectiu Brossa) (Per PI) 





Metallica – S&M 
Per “Symphony and Metallica”. L’èpica del metal i la grandiositat simfònica estan fetes l’una per l’altra. (Bib. Lluch)







dijous, 15 de novembre de 2018

Guitarres rebels: política i cançó. Tatcherisme, diari d’una rebel·lió

 Amb Consol Sáenz. Divendres 23 de novembre, a les 19.00 h, a la Biblioteca Vapor Vell.
Consol Sáenz, periodista, directora del programa de cultura alternativa Territori clandestí, a Ràdio 4, i d’El gran quilombo, a Radio 3
Guerres, injustícies, desigualtat, racisme…, temes que són sempre sobre la taula; una  insatisfacció generalitzada que es pot combatre amb cançons, amb guitarres, amb
lletres que parlen de realitat, de lluita. De Strange fruit, de Billie Holiday, a American idiot, de Green Day, una llista trufada de reivindicacions i de petites victòries. Política i música, agafades de la mà, ara més que mai.
Cicle coordinat per Toni Castarnado.


Segueix i comenta aquest cicle amb #GuitarresRebels

dimecres, 7 de novembre de 2018

BEGUN al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 16 de novembre, a les 19 h. ens trobarem amb... BEGUN!  





BEGUN  – 16 de novembre, 19 h.

Ens trobem davant d’un dels projectes de música electrònica més eclèctics i internacionals del nostre panorama. Considerat com un dels millors representats de la New Wave Barcelona, Gunsal, el cervell darrera beGun, ha creat una música oberta, visual, coherent, que es presta al ball, a la meditació i al gaudi a tots els nivells.










Properes dates...


SEWARD – 14 de desembre, 19 h.
Que la música és un art infinit ho recorden bandes com Seward, inclús amb una formació aparentment convencional: veu, baix, sintetitzadors, bateria... El resultat és una música d’estructura imprevisible, artesanal, amb ànima i sorpresa, amb gràcia i experimentació.

dimarts, 6 de novembre de 2018

Alex "Guitar" García a "Música per a tothom": "Estic connectat amb la tradició antiga, amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees"

Amb el músic andalús Alex ‘Guitar’ García, coneixerem un instrument molt concret que és l’anomenada guitarra ‘National’ o 'resofònica', anterior a la guitarra elèctrica. Veurem que l' ha inventat, el context històric en que va ocórrer, com són a l’interior, els materials de que poden estar fetes i el propi concepte del so ‘resofònic’ que li serveix de base. Tot estarà intercalat amb temes musicals i cançons, amb les quals podrem conèixer les guitarres resofòniques de 6 i de 12 cordes. Al final, com sempre, hi haurà diàleg i torn de preguntes.




Sobre Alex ‘Guitar’ García: Durant els anys 80 va recórrer tota la geografia peninsular amb l’Algeciras Blues Express, tocant en clubs i festivals de jazz i blues. Va partipar com a músic convidat en projectes del grup Entresuelos (de Sevilla) i també del grup anglès Short Fuse. Va ser l’impulsor del Bluster Club, per on van passar grups i artistes de blues de tot el món. Actualment, porta el seu propi projecte en solitari, dedicant-se també a conduir propostes culturals i educatives sobre el gènere musical i en particular sobre el seu instrument de preferència: l’anomenada guitarra ‘national’ o ‘resofònica’, de la qual és considerat el més gran especialista a tot l’Estat Espanyol. (Text: Magic Room) 



AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch.  
(Text: Lídia Noguerol) 


                                                    Alex Guitar davant la Motor Music Records 


¿Com vas descobrir les guitarres ressonadores i què et va atraure d’elles fins al punt de convertir-te en un especialista? 
Les vaig descobrir escoltant-les en discos i veient-les en fotos dels músics que les feien servir. No recordo que va ser primer si el seu so o la seva estètica, doncs cap d’aquestes característiques em van passar desapercebudes, però el cas és que em vaig enganxar a aquestes meravelloses guitarres des del primer moment. 
                                                              Amb el bottleneck a punt 
Les dues primeres cases que van fabricar ressonadores van ser National i Dobro. Popularment la guitarra resofònica és coneguda com a Dobro. Quina diferència hi ha entre elles? Ets endorser de National?  

Són dues marques dins d’un mateix concepte, el so resofònic, que consisteix en amplificar el so de manera mecànica –no existian les guitarres elèctriques en aquells dies- i totes dues són del mateix pare, el senyor John Doypera, el seu inventor. 

Primer va ser National i després Dobro. La diferència entre ambdues té a veure amb la forma del ressonador que és d’alumini d’un 80% de puresa i amb la peça que serveix de pont. Això confereix a cada guitarra un so diferent, fàcilment reconeixible. En el cas de National el ressonador és de forma cònica i va col·locat cap avall (concau). Aquest ressonador està tallat per la seva àpex i porta cargolada una part rodona de fusta anomenada galeta i per la seva part superior passen les cordes a través d'uns talls de la mida del gruix de les mateixes cordes. El so de la National és més obert.


                                                   Alex Guitar amb les seves ressonadores 

I en el cas del Dobro el con va cap a dalt –convex- i s’assembla molt a la membrana d’un altaveu. A més a més el lloc on s’ubica el ressonador és una peça circular (corona), que porta una sèrie de forats també circulars que tenen tots el mateix diàmetre a tot el seu contorn. A sobre porta una peça d’alumini anomenada spider bridge. A la seva part superior l’spider bridge porta una tira de fusta amb els seus talls corresponents, que és per on passen les cordes. Totes aquestes característiques li confereixen al Dobro un so més nasal. Dobro és la contracció de Doypera Brothers, i en eslovac, l’inventor de la guitarra resofònica i tota la seva família eren d’Eslovàquia, significa bo. Sí, soc “endorser” de National.

¿Quantes guitarres ressonadores tens i on les has aconseguit? Toques els tres models de dobro. Quin és el teu preferit? 


Actualment en tinc tres: Una National Delphi amb cos de ferro i un ressonador de nou polzades i mitja (single cone), una National Tricone de cos de llautó i tres ressonadors de sis polzades i mitja i una National Estralita de dotze cordes i fusta de koa amb un con com el del model Delphi. Aquest dimarts portaré l’Estralita i la Tricone. No en tinc cap de favorita. Segons el feeling del moment i del tema a interpretar en puc fer servir una o altra, totes tenen la seva personalitat i totes han vingut dels Estats Units. 


                                                                    Alex Guitar en directe 

¿Com va arribar el blues a Andalusia? 


Crec que principalment va arribar d’Anglaterra i no només a Andalusia, sinó a tota Espanya. També hi va haver una persona clau en la seva difusió i que va ser un mestre i un referent per molts professionals del mitjà radiofònic: L’Àngel Alvarez amb el seu programa Vuelo 501 va donar a conéixer molt la música americana, ja que era comandant de vol i dels seus viatges als EUA tornava carregat amb la música que es feia allí i la posava a la ràdio, fent les delícies de tot aquell que escoltava el seu programa, que t’enganxava des del primer instant. No sé si aquest senyor encara és viu, però va contribuir moltíssim a obrir els horitzons musicals de molta gent. 


                                                       Ángel Álvarez a Ràdio 3 Foto: RNE 

També van contribuir a difondre el blues les bases americanes de Torrejón de Ardoz a Madrid, la de Morón de la Frontera a Sevilla i la de Rota, a Cadis. 

¿Vas engegar el Bluster Club per què no hi havia locals on programar blues? Recordes alguna actuació del Buster Club que fos especial? 


El Bluster el vaig muntar per i per a la música en directe. Pel blues principalment, però també per d’ altres estils minoritaris i alguns recitals de poesia o alguna presentació de llibres. A Algecires no hi havia res de tot això. En general tots els concerts van ser de gran altura. Al Bluster els músics tocaven amb ganes. En aquest sentit vam ser molt rics. 


                                           Interior del Bluster Foto: bloc "La movida en Algeciras"

¿Com va néixer el projecte pedagògic de difondre el blues a les escoles andaluses? 


Pel Bluster passaven molts professors d’institut i un dia un d’ells em va fer la proposta i la vaig acceptar. Arran d’això es va anar corrent la veu d’un institut a un altre i em van anar trucant. Tot això es feia dins el marc de les activitats extraescolars i segons m’explicaven els professors en els treballs que els posaven als alumnes després de les mateixes, l’activitat de blues va ser de les que més participació va tenir, o sigui que va funcionar. Guardo un record molt bonic d’aquesta experiència. 


                                                             Alex Guitar a la Tia Felipa 

Fins el 2003 no vas debutar en solitari. Què et va fer decidir a fer-ho o com va sorgir l’oportunitat? 


La idea de tocar en solitari sempre m’havia atret i com que feia un temps que s’havia dissolt la meva banda, Algeciras Blues Express, vaig decidir encaminar els meus passos en aquesta direcció, tot i sabent que hauria de començar de zero, ja que hauria d’aprendre a tocar amb els dits, ja que llavors només sabia tocar amb pua. 


                                                                               Portada 

El teu últim disc “Tarifa Wind”  te l’has editat tu mateix. Costa trobar segells interessats en el “root ‘n’ blues”? El disc sembla gravat entre amics  i de manera espontània. Autoeditar-se té els seus avantatges? 

“Tarifa Wind” és autoproduït com també ho era el meu treball anterior, “Hooked on blues”. Amb “Tarifa Wind” hi va haver un segell interessat i tot sonava molt bonic, però alhora de passar de les paraules als fets, va resultar que res de res. Després de deixar passar un temps més que prudencial, vaig decidir fer-ho pel meu compte. Si et produeixes el teu propi treball pots fer el que et doni la gana, sempre dins de les teves possibilitats, és clar. 


                                                                                Portada 


                                              Alex Guitar també participa en aquest recopilatori

Toques música d’arrel. Quins diries que són els canvis més destacats que hi ha hagut en el gènere durant els últims anys? 

No sé què dir-te. En el meu cas no només estic connectat amb la tradició més antiga sinó també amb els sons contemporanis i amb les meves pròpies idees. De tot això surt la meva manera de fer. 


                                                                      My way a San Javier 


Per acabar ens podries recomanar dos discos que t’hagin marcat especialment? 

No tinc discos que m’hagin marcat especialment, més aviat tinc músics i són més de dos. En tot cas Skip James i Blind Willie Johnson ocuparien llocs capdavanters. 


                                                Skip James al Festival Folk de Newport el 1964 


                                                                     Blind Willie Johnson 



A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU DOBROS ALS DISCOS DE: 


Conté cançons de la seva etapa a Columbia i engloba el període que va de 1967 a 1974. Una bona introducció a la música d’aquest artista.


Tot i que hi ha algunes cançons de blues del Delta, la majoria de temes tenen un so més comercial. 


Àlbum de tribute dedicate al llegendari músic texà on participen il·lustres com Lucinda Williams, Tom Waits i Ricky Lee Jones entre d’altres. Podeu escoltar les originals i escollir si us agraden més que les versions. 


Si no heu vist la pel·lícula és igual. L’ slide de la seva banda sonora és dels més populars. (Disponible a la bib. Carles Rahola). 


A LA XARXA





Un disc d’enguany de jazz i americana on també hi sona un dobro. 



Delta Blues, Tin Pan Alley i esperit indie amb dobro elèctric.







  









Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...