dimecres, 23 de maig de 2018

Viatge a la foscor amb Nick Cave



Figura clau de la cultura rock dels darrers 35 anys, l’australià Nick Cave està d’actualitat per l’estrena de la pel·lícula Comanchería, la banda sonora de la qual ha composat juntament a Warren Ellis, i per la bona acollida crítica del seu últim disc, Skeleton Tree (molt amunt a totes les llistes amb els millors de l’any), una obra inevitablement marcada per la recent mort accidental del seu fill adolescent.



La seva trajectòria està farcida d’excel·lents discos, ha escrit dos notables novel·les i se l’ha pogut veure o escoltar en un bon grapat de pel·lícules.

L’exposició que us oferim es va preparar fa un any, però torna a reactivar-se ara, per què Nick Cave actua a Barcelona ben aviat...  us servirà per tastar les seves múltiples facetes.



dilluns, 14 de maig de 2018

Música per a tothom. Les recomanacions de Josep Prats

Nova edició de "Música per a tothom. Trobades musicals i pedagògiques" i nova col·laboració de la biblioteca Ernest Lluch i servidors. Aquesta sessió està dedicada a "La Història de la Música a Catalunya" i va a càrrec de Josep Prats que es presenta amb aquestes quatre ratlles: 

                                                     Cartell de l'esdeveniment 

"Aquesta presentació pretén apropar a partir d’un fil argumental narratiu, alguns moments fonamentals de la història de Catalunya escoltant algunes de les músiques, lletres i instruments de la nostra cultura i música popular. Evidentment una història de més de dos mil anys no es pot explicar en una hora, aquest ha estat el treball de síntesi que he anat definint al llarg dels anys adaptant-lo a cada moment i a la formació musical que m’acompanya. En aquesta ocasió tinc la sort de comptar amb Maria Puig (veu, gralles i tarota) i Albert Garcia (percussions), músics de llarg recorregut en el món de la música popular i tradicional.

El meu caminar musical ha estat divers i barrejat entre l’auto formació i l’aprenentatge reglat. Vaig començar més tard del que hauria desitjat. Formo part de la generació que pren els carrers (inspirats per Comediants) per a fer teatre de carrer amb el grup d’animació “La Matraca” de Cervera i alhora recuperar la cultura popular i tradicional fent sonar instruments com la gralla i la tarota amb diversos grups a Barcelona, Cervera, Tarragona, Reus, L’Espluga de Francolí...o l’acordió diatònic (de manera molt bàsica).

He viscut al “Camp de l’arpa” (Barcelona), a l’Espluga de Francolí (Tarragona), a Cervera (Lleida) i des de fa uns deu anys al Baix Empordà (Girona). Actualment sóc mestre de primària en una escola pública, fent l’educació musical. També amb el Grup “Jep Cua i La Banda” canto les meves cançons amb banda.

                                                                        Jep Cua i la banda

Des de l’Ampli hem demanat a en Josep Prats que ens recomanés algunes formacions de música popular i tradicional dels països catalans. Ha escollit aquestes:

Música Antiga  

Montse Figueras i Jordi Savall – La Capella Reial de Catalunya - Hespèrion XXI. 

La Capella Reial de Catalunya és una formació vocal fundada per Montserrat Figueras (1942 – 2011) i Jordi Savall  l'any 1990. És un dels primers grups vocals que interpreten música del Segle d’Or,  seguint criteris històrics, amb la voluntat de seguir el model de les capelles reials medievals, intèrprets habituals de les grans composicions de música sagrada i profana de l'època. 


                                            Jordi Savall i Montserrat Figueras 

La Capella Reial de Catalunya es caracteritza per realitzar recerca sobre les característiques pròpies del patrimoni musical hispànic i europeu anterior al 1800, que interpreta tenint en compte tant la qualitat del so com l'adequació a l'estil de la seva època. Habitualment, la Capella Reial actua al costat del grup instrumental Hespèrion XXI, fundat pels mateixos Jordi Savall i Montserrat Figueras, al costat de Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith l'any 1974. (Font: Viquipèdia)


                                                   Portada d'un disc de Figueras i Savall 



"El llibre vermell" és un disc que consta de deu cançons i danses compostes a partir del "Llibre vermell de Montserrat", a les quals la Dharma varia la instrumentació per barrejar les melodies tradicionals amb el rock, la música coral, els ritmes africans o els sons de cobla. 


                                                         El llibre vermell de la Dharma 

Música Antiga de Girona 

Associació creada l’any 2000 amb la voluntat de recuperar i interpretar música antiga del Segles XVII- XVIII. Provenen de la Capella de Música de la Catedral de Girona


                                                        Música Antiga de Girona en directe 

Trobadors 

Adolf Osta, Els trobadors (Encinas – Laffite) i Montjuïa. 
D’aquests últims en Josep destaca el CD “A l’entrada del temps clar & Trotto”



                                                      Portada d'un disc de "Els Trobadors" 

Cobla de Ministrers 

Formada per sac de gemecs, sacabutx (antic trombó), tarotes, flabiol i tamborí i timbal. De les terres gironines en Josep ens recomana els Ministrers de Figueres. De Tarragona, els Bufalodre i de Barcelona, la Cobla de Ministrers de Barcelona i els Ministrers de la Vila Nova.  


                                                                    Els Bufalodre en acció 

Cobla de Tres Quartans

Formada per tres músics i quatre instruments: Sac de gemecs, tarota, flabiol i tamborí. Formació recomanada: Bufalodre.  

Formacions de Grallers 

Grallers de Santa Madrona i Monònec

Van enregistrar un CD amb peces de l’històric compositor de caramelles i música de gralles Francesc de Paula Bové
CD: "Música per a gralla Francesc de Paula Bové (1875-1950)"

Grallers So Nat Soundsystem 

Grup de Roser Olivé que va començar a tocar la gralla amb un dels darrers grallers del segle passat, abans del ressorgiment, i va recollir la manera de tocar i part del repertori del mític graller Jaume Vidal, també conegut com a Vidal d’El Vendrell. Actualment Roser Olivé també és professora de gralla a Tarragona. 
Aquest disc és un experiment on a tonades tradicionals o populars s’afegeix una base d’instrumentació electrònica. 

                                                                              Els So Nat 


Han fet un disc únic on la gralla adquireix un tractament d’instrument de concert, fora del seu àmbit més utilitzat que era el carrer.

Altres formacions de grallers: Grallers “La Tarota”, Grallers de Vilafranca i Grallers “Els Vernets”. 

Acordió Diatònic 

Noms destacats: Carles Belda i Artur Blasco. Festival d’ Acordionistes del Pirineu.
CD: Manxa Enrere. Carles Belda. Autoeditat, 2018. Un recull antològic de peces instrumentals publicades al llarg dels darrers vint anys

                                                       Portada del disc de Carles Belda 

Flabiol

Destaquen els noms de:

Flabiolaires de Mataró 

Josep Verdaguer Roviretes

Grups de ball de plaça

Clau de lluna, El Pont d’Arcalís, Primera nota i Orquestrina Galana.  

Tanquen la llarga recomanació de grups i músics d’en Josep Prats  noms destacats de la cançó popular i tradicional:
 Jaume Arnella, Biel Majoral (Illes Balears), Pep Gimeno “Butifarra” (València), Música Nostra ( Balears), Jordi Barre (Catalunya nord), Vallestàvia (Catalunya nord), Els tranquils (Ramon Manent), Jaume Ayats , Quico el cèlio, el mut i el noi de Ferreries (Terres de L’Ebre), Maties Mazarico (Catalunya nord), Urbàlia Rurana (València).

RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

La biblioteca us pot trobar els discos dels músics recomanats per Josep Prats. A la Lluch teniu disponibles tots els CD de Música Antiga de Girona i a més la biblioteca us recomana dos treballs de música tradicional més: 

Belda & Sanjosex – Càntut (Bankrobber, 2016)

Carles Associats us presenta una tria de cançons del “Càntut”, un nodrit fons apeixat pel folklorista Albert Massip i cogestionat pel, també, banyolí Francesc Viladiu. Les hem fet nostres car tenim "la certesa de ser Poble", com tothom, i la clara voluntat de gaudir-ne i compartir-les. Na Coloma Beltran i en Jordi Casadesús, vigatans il.lustrats, ens hi acompanyen amb la saviesa i el sentiment. Esperem que us faci el pes. 

Feliu de la Rosa





La esencia vital y sanadora libertad que confluyen en este primer largo de Maria Arnal i Marcel Bagés, es el resultado minimalista y personal de la fusión del folclore y la modernidad, a base de guitarras eléctricas, electrónica y cante tradicional. Una obra necesaria y transformadora que precipita, a corazón abierto, el choque de memoria y desmemoria, para que de una vez por todas, llueva y salgan flores en el desierto del pasado que no nos deja avanzar.

David Pérez Marín (EfeEme). 








divendres, 11 de maig de 2018

Marc Parrot al Music Spy Club!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 18 de maig, a les 19 h, comptem amb la complicitat de MARC PARROT!

[Foto: Jordi Salinas]


MARC PARROT – 18 de maig, 19 h.
Cantant, productor, infatigable showman, Marc Parrot és una de les figures més originals del nostre panorama musical. Les seves cançons sempre són diferents. D’ell es pot esperar qualsevol cosa menys rutina. La seva trajectòria és tan oberta i variada que revela la naturalesa melòmana i eclèctica del seu artífex.





-------------------------------------------------------------------------------------------------
Properes dates:


CALA VENTO – 15 de juny, 19 h.


Els duos són un format musical ben arriscat, on la contundència i la capacitat de suggerir amb molts pocs elements són la clau. La parella formada per l’Aleix i el Joan, han assumit aquest repte amb una bateria i una guitarra i el poder d’unes veus directes, i brillants.

divendres, 4 de maig de 2018

Literatura i música: TERROR!!!!

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR


Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.





10 de maig

Música i Terror

No només de Death Metal viu el gènere literari de l'horror i el terror, els seus satànics tentacles es poden rastrejar en el rock, el pop o el rap. 


Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.

dilluns, 30 d’abril de 2018

Literatura i música: gènere negre

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR


Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.






3 de maig

Música i gènere negre

Del jazz de les antigues pel·lícules de gansters fins al hip-hop actual. Delinqüència, dones fatals, assassinats i els discos que van inspirar. 



Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.


LIBROS
“Edipo Rey” de Sófocles (Penguin Clásicos)
“El nombre de la Rosa” de Umberto Eco (DeBolsillo)
“V de Vendetta” de Alan Moore y David Lloyd (ECC Ediciones)
“El collar de perlas o Sweeney Todd el barbero diabólico de la Calle Fleet” de James Malcoml Rymer (Pulpture Ediciones)
“Jack El destripador Caso Abierto” de Yvan Figueras y Tamara Mingorance (Aljia)
“El Dragón rojo” de Thomas Harris (DeBolsillo)
“From Hell” de Alan Moore y Eddie Campbell (Planeta DeAgostini)
“Las chicas” de Emmy Cline (Anagrama)
“Cadena Perpetua. La historia de Charles Manson” de Mariano Muniesa (Quarentena)
“El halcón maltés” de Dashiell Hammet (DeBolsillo)
“Anatomía de un asesinato” de Robert Traver (Quaterni)
“El hombre del brazo de oro” de Nelson Algren (Galaxia Gutemberg)
“Verano Rojo” de Daniel Quirós (Editorial Costa Rica)
“Miami blues” de Charles Willeford (RBA)
“Tatuaje” de Manuel Vázquez Montalbán (Booket)
"Jazz para el asesino del hacha" de Ray Celestin (Alianza)
“Un ciego con una pistola” de Chester Himes (RBA)
“Generación hip-hop” de Jeff Chang (Caja Negra)
“Ghetto Brother” de Julian Voloj (Sapristi)
“El poder del Perro” de Don Winslow (DeBolsillo)

DISCOS
“Las mejores obras del canto gregoriano” de Coro Monjes Monasterio Silos (EMI)
“Sweeney Todd Soundtrack” de Varios Autores (Nonesuch)
“The Beatles (Álbum Blanco)” de The Beatles (Parlophone)
“The Manson Family Sings the songs of Charles Manson” de The Manson Family (M-T Archives)
“Anatomy of a murder” de Duke Ellington (Not Now Music)
“The man with the golden arm” de Elmer Bernstein (Sound Track Factory)
“Touch of Evil” de Henry Mancini (Hot Record Society
“Jazz on film: Film noir” (caja) de Varios Autores (Moochin’ about)
“Siembra” de Willie Colón y Rubén Blades (Discos Musart)
“Romesco” de Gato Pérez (Picap)
Cualquier recopilatorio de Louis Armstrong
“Spillane” de John Zorn (Warner)
“Haunted Dancehall” de The Sabres of Paradise (Warp)
“Murder Ballads” de Nick Cave And The Bad Seeds (EMI)
“American Murder Ballads” de Varios artistas (Not Now)
“Straight Outta Compton” de NWA (Best Side)
“Doggystyle” de Snoop Doggy Dogg (Death Row)
“Illmatic” de Nas (Sony)
“Desde el Azteca” de Los Tigres del Norte (Mis)

DVDS PELÍCULAS
“Edipo Rey” de Pier Paolo Passolini
“El nombre de la Rosa” de Jean-Jacques Annaud
“V de Vendetta” de James McTeigue
“Sweeney Todd” de Tim Burton
“Asesinato por decreto” de Bob Clark”
“From Hell” de Albert y Allen Hughes
“El dragón rojo” de Brett Ratner
“El silencio de los corderos” de Jonathan Demme
“Manson, retrato de un asesino” de Tom Gries
“Anatomía de un asesinato” de Otto Preminger
“El hombre del brazo de oro” de Otto Preminger
“Sed de Mal” de Orson Welles
“Pulp Fiction” de Quentin Tarantino
“Pepe Carvalho” (Serie de Juanjo Puigcorbé)
“Asesinato en el Comité Central” de Vicente Aranda
“La noche del cazador” de Charles Laughton
“El halcón maltés” de John Huston
“Colors: Colores de guerra” de Dennis Hooper
“Los chicos del barrio” de John Singleton
“Clockers (Camellos)” de Spike Lee
“Traffic” de Steven Soderbergh
“Sicario” de Denis Villeneuve

dijous, 26 d’abril de 2018

Rascar allà on no pica: una feina musictecària de primer ordre


Les col·leccions de música, que van dotar d’una aparent modernitat les biblioteques públiques, semblen condemnades a donar-los una aparença d’obsolescència només 20 anys després. Què ha passat aquí? I què s’hi pot fer? Aquesta presentació és un intent de reflexió sobre aquesta qüestió palesa a totes les biblioteques públiques. I també és un intent d’elevar aquesta qüestió a nivell simbòlic, per si la seva problemàtica il·luminés de retruc altres àrees de la biblioteca i fins i tot l’ofici de bibliotecari. Ho farem a través d’una reflexió carregada de preguntes, de forma personal, recopilant el parer de bona part de l’equip de la biblioteca Vapor Vell, de Biblioteques de Barcelona. Deixarem que els anys d’experiència professional i d’observació, i el natural meditatiu dels bibliotecaris, ens permetin fer un exercici de reflexió i dubte en directe.


Petita història d’un èxit

Els primers 15 anys de les col·leccions de música van ser espectaculars. Perquè:
-          Oferien una bona contribució als préstecs.
-          Mostraven una obertura de la biblioteca a d’altres formats que no eren llibres.
-          Aproximaven altres públics no literaris o informatius.

Què fèiem els professionals de les biblioteques per aconseguir aquest efecte? senzillament adquirir els documents. La resta succeïa de forma natural i quasi espontània. L’èmfasi, per tant, estava en la selecció. Els bibliotecaris havíem de seleccionar amb criteris professionals, atenent als principis de varietat, representació i eclecticisme característics del nostre sector. Així que els debats de l’època eren entorn aquest tema:
-          Si havíem de comprar discos d’OT.
-          Si el préstec de música (i cinema) no era un demèrit en relació al préstec de llibres.
-          Si havíem de cenyir-nos a la compra de rareses i material de difícil adquisició per part dels usuaris.

Molts d’aquests debats tenien el seu què, però com es veu hi havia una omissió clara: la dinamització. El bibliotecari era un selector i un dispensador. La seva vessant dinamitzadora era anecdòtica o ornamental a la música. La més potent es reservava per a les àrees que no sortien de forma tan fàcil, com ara els llibres.


Silenci

A la Biblioteca Vapor Vell, el 2006, es compraven 100 CD mensuals (1.200 a l’any!) a part de tots els que arribaven del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Amb tot, la col·lecció creixia a raó de 1.500 discos anuals. Es va arribar a les 15.000 referències en menys de 10 anys. Els préstecs de CD representaven el 30% del préstec total de la biblioteca. Pràcticament no es feien activitats musicals enlloc, però totes les biblioteques estaven encantades amb la música.

Avui el préstec de CD no arriba al 5% de la biblioteca. Es compren entre uns 10 CD al mes, que poca gent consulta. El Servei de Biblioteques pràcticament ha renunciat a l’adquisició d’aquest material. Avui, a les àrees musicals de les biblioteques públiques, l’única música que sona és  4’33, l’obra de John Cage. Silenci.

El bibliotecari era un selector i un dispensador. I ara la dispensa és als immensos portals de música en streaming (Spotify té 2 milions de discos), i els selectors s’han diversificat. Són directament els blocs de música i les ràdios de recomanacions automàtiques. Així, si desapareix el format, desapareix el bibliotecari?


Fora de joc

Ara bé, si fos així. No tindria sentit que hi hagués tampoc una àrea de poesia a les biblioteques, atès que no hi ha préstecs. Ni de filosofia. Ni de filologia catalana. Reproduiríem així els tics dels plans d’estudis, decantats per la vessant pràctica i poc humanística de l’educació. I no caldrien bibliotecaris. Les humanitats reflectides a les àrees no són mers espais de prestatgeries a omplir. Són temes a treballar. De la mateixa manera que la comunitat que usa la biblioteca no són consumidors d’aquests productes culturals sinó artífexs i còmplices del fòrum cultural comunitari que són les biblioteques.

A Granujas de medio pelo (Small Time Crooks), Woody Allen crea una farsa genial. Uns lladres volen atracar un banc pel mètode del butron. Amb aquesta intenció lloguen el local lateral del banc, i per no aixecar sospites munten una tenda de fer galetes i es disfressen de falsos cuiners. La tenda té tant d’èxit que es fan milionaris i obliden que el seu propòsit era atracar. Deixant de banda la dignitat de l’objectiu final, no serviria això per entendre les àrees musicals? El mitjà (els discos) han fet de màscara de l’objectiu (la difusió de l’art musical).

Les àrees musicals han quedat fora de joc, perquè la comunitat ha tirat endavant amb noves eines. O sigui, que ara el bibliotecari no pot ser només un dispensador i un selector. Fem-nos preguntes.


Preguntes

Com és que no s’està impulsant la música des de les biblioteques si és igual que la literatura a efectes de difusió? Són ingredients culturals indistingibles que podem donar a conèixer aprofitant aquestes plataformes privilegiades que són les biblioteques públiques. Per què privilegiades? Perquè són gratuïtes i són dels veïns i no tenen exigències ni condicionants comercials que influenciïn la seva activitat. I per què la música? Doncs perquè és una expressió artística i emocional de la comunitat i ens devem a ella. Tan fàcil com això. Però, què fer amb ella si ja no cal anar físicament a la biblioteca per accedir-hi?

El context social, i no només les biblioteques, també ha canviat. Hi ha una saturació cultural palpable. Les noves referències ens assalten diàriament. Avui és difícil sentir nous discos sencers, atendre a les lletres, incorporar noves estètiques als nostres gustos. Abans de repetir l’escolta d’un disc, o la lectura d’un llibre, saltem al següent. Una persona pot llegir uns 50 llibres l’any, uns 3000 en una vida longeva. I pot sentir, el que es diu escoltar amb atenció, 3000 discos. A la biblioteca Vapor Vell n’hi ha 15.000, o sigui, discos per a 5 vides senceres.

No ha arribat el moment, més que de seleccionar, d’aprofundir? De compartir? No poden generar les biblioteques espais de relaxació cultural o justament la potència és en que només hi ha 15.000 discos? No resulta més estimulant una llibreria amb quatre llibres, com la d’Alessandro Baricco, on el llibreter pugui donar la cara per cadascun d’ells o els veïns hagin contribuït a enriquir-la?


Béns immobles i béns mobles

Una primera hipòtesi de resposta és deixar de pensar la biblioteca com un bé immoble. No són prestatgeries, documents i sales d’actes. La col·lecció és només el punt de partida de l’ofici, no el punt terminal. De fet podem ja treballar sense col·lecció, que és un dels debats candents i fèrtils a les mediateques. Les sales no són tampoc un únic ambient de concentració. La biblioteca vetlla per la creació de fors en els quals la seva comunitat s’expressa, crea, debat i comparteix informació. Per tant, han de passar coses a dins, no només oferir una col·lecció i els dispositius per escoltar-la. Anar a la biblioteca ha de ser també una experiència activa, tant per a l’usuari com per al bibliotecari. Igual que hi ha clubs de lectura hi ha clubs d’escolta. Igual que hi ha tallers d’escriptura hi ha tallers musicals. Igual que hi ha presentacions de llibres hi ha presentacions de discos. Igual que hi ha xerrades al voltant dels llibres hi ha xerrades al voltant dels discos. Exemples emblemàtics d’aquesta feina són el Music Spy Club, de la Biblioteca Vapor Vell, els cicles temàtics de música negra de la Biblioteca Vallcarca-Els Penitents, i el club de lectura de Novel·les Sonores de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner.


El fòrum

Una altra pregunta que ens fem és si no seria útil començar a treballar fora de l’eix de la biblioteca. L’existència física no confereix centralitat cultural per se, no és en absolut imprescindible. La biblioteca té una missió i aquesta es pot acomplir sense edifici. O sigui, la biblioteca ha d’anar als fòrums naturals de la seva comunitat, i si no existeixen, impulsar-los. Si els fòrums són al carrer, a les sales de música, a les places a la xarxa virtual, cal incidir-hi. Exemples d’aquest treball són les playlists d’Spotify -la plataforma online legal de música en streaming- que es fan a les Biblioteques de Barcelona per acompanyar activitats, festivals i guies, sovint amb la col·laboració dels usuaris. També les exposicions i activitats compartides de la Biblioteca Vapor Vell amb la Sala Koitton. I fins i tot les recomanacions i reflexions del bloc de musictecaris AMPLI. Recomanar només allò que tenim físicament a la biblioteca és només mirar el cel que tenim a la finestra.


L’ecosistema

Arribats a aquest punt, mirem per una banda les àrees de música, per una altra les sales d’actes, per l’altra els usuaris i finament, per l’altra el barri com varetes d’un sol ventall. El clau és la biblioteca. Ens trobem a un context complex i propici: excés d’oferta, pèrdua de referents, inèrcia als gustos, utilització funcional de l’art, dispositius precaris d’escolta. És una sort perquè a la gent li agrada descobrir i als bibliotecaris ens encanta recomanar. L’ecosistema és perfecte! Disposem a més de bons equips, d’un punt de vista desinteressat, de la capacitat de posar en contacte agents molt diferents, de recursos per impulsar l’expressió local. Tenim a més moltes oportunitats:
·         la de que els usuaris siguin una part protagonista i no només usuària d’aquest camí cultural,
·         la de donar a conèixer artistes desconeguts,
·         la de conservar la memòria musical local,
·         la de generar patrimoni conjuntament.

Les biblioteques són espais d’expressió. Aquesta subtilesa potser la va escamotejar el silenci que abundava a les sales. A la nostra biblioteca somniada (cal pensar-la!) conviu el silenci amb l’agitació. A la pròpia biblioteca hi passen coses. Hi ha tallers de creació literària i musicals. Els veïns creadors hi tenen la seva plataforma d’expressió, preservada d’interessos privats.

Rascar allà on no pica

Hi ha un detall més subtil, que anomenarem, de forma còmica i seguint una suggestió de Pere Estupinyà, Rascar donde no pica. Anomenem d’aquesta manera l’art d’encuriosir-se i recomanar més enllà dels gustos. Amb els anys tots anem afinant la nostra estètica. Coneixem més el que ja ens agrada i ens fem sords a la resta. Si som d’esquerres llegirem llibres que ens confirmin. Si som de dretes també. Si som catòlics no llegirem reflexions sobre l’ateisme. Si som ateus no llegirem reflexions sobre el misticisme. Si estimem la música clàssica no sentirem música electrònica. Si ens agrada el folklore no sentirem pop. I viceversa. Un món sense bibliotecaris generaria aquesta inèrcia culturalment limitada sobre la que els estudiosos de la xarxa ja estan alarmant: el tub de confirmació.

El bibliotecari sovint parla de prescripció, el que és útil i necessari i en bona hora. Però existeix també la recomanació a la contra o complementària. Oferir novel·la negra als amants de la novel·la rosa. Recomanar Bach als seguidors de Björk. La vida cultural comunitària és un diàleg i, com a tal, la confrontació i expressió de raons divergents... que busquen algun punt de convergència. Internet no garanteix aquest tipus de prescripció, ja que els nostres hàbits confirmatius converteixen la xarxa en una gran màquina de donar-nos la raó. Ara, el diàleg, sentir coses que no sentiríem (des d’un llibre o d’un veí) és una de les garanties de la democràcia des del demos i potser la millor manera de conèixer. “Entre tots ho sabem tot”, que va dir Alfonso Reyes.


Comunitats de pràctica

L’empoderament dels usuaris és un dels reptes més interessants que planteja la societat i la biblioteca d’avui. Què vol dir empoderar? Per començar, ser més que usuaris. Partícips, incididors, decisoris. Des de batejar la biblioteca (es dirien molt diferent, segur), fins a decidir què passa i a quines hores.

Posem un exemple més tradicional a les biblioteques. Podem decidir treballar la memòria local. Per això farem tallers i concursos i recopilarem part d’aquesta memòria i guiarem a alguns usuaris. Aquí, empoderar els usuaris seria, posem per cas, seguir l’exemple de la Biblioteca de la Loma de San Javier, de Medellín, on el bibliotecari va ensenyar als joves del barri a enregistrar amb càmera de vídeo, a editar el resultat i a penjar-lo a un canal de youtube del propi barri. Els mateixos joves anaven a les cases dels vells del poble i els entrevistaven. En 5 anys tenien 600 enregistraments. La biblioteca aquí és el punt de partida, i la comunitat és la que es va coneixent i funciona sola. Entre tots ens ho podem ensenyar tot. 

Pel que fa a la música sembla més difícil. Però les idees són infinites: des d’ensenyar a tocar instruments, a musicar poemes, a creuar poetes amb músics, a fer mapes sonors del barri, a recrear musicalment la història, a preguntar als veïns per les seves músiques, a crear espais de recomanacions. Tots recordem l’època en que quedàvem a casa d’algú per escoltar música, amb l’entusiasme i la recomanació dels nostres amics. Si això no és un musictecari...

Library happens

Alhora que amb la comunitat, hi ha un creuament entre agents artístics, periodisme, agents educatius, agents socials i artistes (en el cas de la música) amb els que s’ha d’articular la missió de biblioteca. Fins fa 5 anys la música es presentava sola a la biblioteca i discutíem si comprar discos d’OT o no. Els usuaris ja sabien el que volien i nosaltres només satisfeien les seves necessitats. Ara ja no cal perquè hi ha una necessitat més curiosa, indetectada i simbòlica: rascar allà on no pica. No sabem res d’allò que ens podria agradar perquè no en tenim noticia. Aquest és un altre filó únic pels companys musictecaris, una feina sense fi.

El desconegut pintor James Whistler és autor d’una de les frases més afortunades sobre l’art: “Art happens”. L’art passa (en el sentit que és succés). O sigui, l’art no és el resultat d’una sèrie de característiques d’una representació sensorial. És una experiència. El mateix podríem dir, per acabar, de la biblioteca. La biblioteca no és només el resultat de la suma de documents i usuaris i bibliotecaris. La biblioteca ha de ser una experiència, una cosa que passa dins i fora de les seves parets.



Bibliografía

Blondeau, Nicolás. El mercat discogràfic i les pràctiques musicals. Dossier ACIM, edició 2014. [http://musictecaris.blogspot.com.es/2014/07/estadistiques-sobre-la-musica-la.html]

Cortázar, Julio. Argentina: años de alambradas culturales. Buenos Aires: Muchnik, 1984

Ford, Andrew. Música presente: perspectivas para la música del siglo XXI.
Madrid: Fundación Autor, DL 2006

Vanegas, Gabriel Jaime. Balloon maping: el caso de ConVerGentes en la Loma. 2º Encuentro nacional de comunidades digitales. Ibagué, Colòmbia. [https://www.youtube.com/watch?v=vz-t4nNdeSM]

Villanueva Fontanella, Josep Lluís. Música digital: nous reptes a la biblioteca. Barcelona: [s.e], 2008.  [Doc. electrònic intern]

Villanueva Fontanella, Josep Lluís. Selecció de música a la biblioteca pública. Barcelona: [s.e], 2008.  [Doc. electrònic] [http://www.slideshare.net/fonti/selecci-de-msica-a-la-biblioteca?src=embed]


Recursos web:

<http://musictecaris.blogspot.com/> [Blog de bibliotecaris musicals de Barcelona]
<http://mediamus.blogspot.com/> [Mediamus: Le blog des bibliothécaires musicaux de la Médiathèque de Dole]


[Comunicació presentada a les Jornades de Documentació de l'any 2016]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...