dilluns, 26 de setembre de 2016

25 anys de Nevermind: L'Storify de les Biblioteques de Girona

El passat dissabte 24 de setembre 4 discos van fer 25 anys:  "Nevermind" de Nirvana, "The Low End Theory" de A Tribe Called Quest, "Dangerous" de Michael Jackson i "Blood Sugar Sex Magic" dels Red Hot Chili Pepper. Les biblioteques de Girona van commemorar el quart de segle del "Nevermind" a cops de tuit, per emular el "pogo" que es ballava als concerts del grup de Seattle. Els han recopilat utilitzant l'Storify Com a bonus tracks de la celebració de "Nevermind", us deixem amb dues versions de Nirvana: "In bloom" per Sturgill Simpson i "Stay Away" de Charles Bradley. 





dijous, 22 de setembre de 2016

Del swing al post-bop: Les biblioteques de Girona i el Festival de Jazz de Girona

Després de vacances les biblioteques de Girona tornen a engegar l'activitat musical. Dóna el tret de sortida a la temporada la biblioteca Ernest Lluch que es suma al Festival de Jazz de Girona amb una llista de reproducció que va del swing al post-bop i recomana el concert d'avui 22/09 a les 21h de Jeff Ballard a la Plaça dels Jurats. 



Jeff Ballard va tocar amb Ray Charles

Podreu trobar els discos que formen part de la llista de reproducció a l'espai de la biblioteca conegut com "La Gramola". 


La jazz parade de la Lluch 



DEL SWING AL POST-BOP






dilluns, 12 de setembre de 2016

Torna el Music Spy Club... amb Óscar Oteruelo.

El proper 16 de setembre, a les 19 h., comença la 10ena temporada del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell. 10 anys! 

Com sabeu, el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía és Óscar Oteruelo. 





OSCAR OTERUELO (musicòman) – 16 de setembre, 19 h.
La música com a passió. Cercar, investigar, llegir, parlar, difondre i especialment, escoltar. Una sessió amb cançons als marges del convencional, per part d’algú que no ha escrit cap llibre, que no publica en revistes i que no es dedica al món de la música. Un amant de la música i usuari entusiasta del Vapor Vell. 




Us hi esperem! 


----------------------

Les properes dates:




IGNACIO JULIÀ (Ruta66) – 21 d’octubre, 19 h.
Periodista apassionat del cine underground i de la música rock, el 1985 funda la ja històrica Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth. És autor de l’antologia, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i  l'emocionant  "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth i l’evocació discogràfica “Catálogo irracional” al voltant de Lou Reed.

PEDRO STRUKELJ – 18 de novembre, 19 h.
Programador del cicle Hamaques de Casa Amèrica i detonant de ‘Pájaros’, comunitat en la qual músics d’Amèrica Llatina i la península Ibèrica comparteixen la seva mirada (www.pajarosmusica.com). Convençut que les músiques tradicionals ja eren de codi obert, que la música en viu i la música enregistrada haurien de dir-se de manera diferent i que les músiques del (tercer) món no s'han de descobrir sinó reconèixer. Se li sol veure en concerts dibuixar en un quadern negre.


EL PETIT DE CAL ERIL – 16 de desembre, 19 h.
El geni al darrera d’aquest nom aparentment casual és Joan Pons, un artista sempre en fuga entre el folk i la psicodèlia. Amb 3 discos a les seves esquenes, i la fita ineludible de La figura del buit, El Petit de Cal Eril és un d’aquests músics que fan esperar el proper disc amb curiositat i inquietud. Passarà al mateix amb les seves recomanacions. 

dijous, 8 de setembre de 2016

"Postpunk : romper todo y empezar de nuevo" de Simon Reynolds : playlist del llibre



Simon Reynolds és un dels crítics culturals i articulista britànics més rellevants de l'actualitat. És autor de diferents assajos com Retromanía: la adicción del pop a su propio pasado (2012), Energy Flash: un viaje a través de la música rave y la cultura de baile (2014), o Postpunk: romper todo y empezar de nuevo (2013), dedicat aquest últim a desgranar la història d'una de les corrents musicals més eclèctiques amb voluntat de trencar amb les convencions musicals precedents a partir de diferents propostes sonores i estètiques a l'avantguarda.

A finals dels anys '70 i a principis dels '80 van aparèixer a Anglaterra i als Estats Units una ingent quantitat de grups que volien experimentar i fer tabula rasa amb els paràmetres del rock vigents fins el moment. A partir del llegat del punk van explorar nous territoris a l'incorporar les tècniques de producció del dub i la música disco, les radicals estratègies compositives del krautrock, la música contemporània i el free jazz, la música jamaicana, el groove o el funk.

Molts del músics post-punk van provenir de l'entorn de les escoles d'art i això va marcar tant les propostes escèniques, que podien inspirar-se en el teatre de la crueltat d'Artaud per tal de trencar les barreres entre el públic i l'escenari, com les lletres de les cançons sovint influenciades per escriptors de la ciència ficció radical com J. G. Ballard, Philip K. Dick i William S. Burroughs. Els lletristes, a més, sovint adoptaven les tècniques del collage i del cut-up.

Postpunk: romper todo y empezar de nuevo és un inventari d'aquells grups que van obrir nous horitzons en el rock. Molts d'aquests grups van gravar discs innovadors però mai van arribar més enllà de l'estatus de grups de culte havent-se de conformar amb haver influenciat a bandes posteriors com Red Hot Chilli Peppers, Nine Inch Nails, Radiohead, The Rapture, LCD Soundsystems, Franz Ferdinard o Interpol.

A partir del llibre, la Biblioteca Vallcarca i els Penitents us torna a proposar un recorregut sonor per tots aquells temes i grups que l'autor va comentant. Sens dubte, una oportunitat de submergir-se sense perdre's en el vast territori d'una corrent musical que va engendrar incomptables gèneres i escenes dins el rock. Aquí teniu la playlist:



"Post" es un prefijo muy útil e interesante, que además suele descolocar a la gente. A mi me gusta su uso en post-punk y post-rock, pero también en la post-psicodelia: Soft Machine, Robert Wyatt y hasta Brian Eno, que no son exactamente el "verano del amor" pero tienen bastante de esa música atmosférica y libre de ataduras. Y también lo de post-metal para todos esos grupos que hacen cosas muy experimentales con sus guitarras desde la habitación de su casa. Para mí, además, conecta con el postmodernismo, que no significa un cambio de dirección respecto al modernismo, sino más bien una forma de complicarlo.
Simon Reynolds. A: Después del punk: Destruir todo y empezar de nuevo (Article de Darío Prieto aparegut a El Mundo, el 26/02/2014)




dijous, 21 de juliol de 2016

"1001 canciones que hay que escuchar antes de morir" de Robert Dimery (ed.) : playlist del llibre



Si hi ha alguna certesa en aquesta vida és que morirem. Sí, sentim donar-vos aquesta notícia inesperada. Així que pel que sembla, no podreu llegir tots els llibres que desitjaríeu, ni veure totes les filmografies dels millors directors de cinema ni escoltar tots els discos ni descobrir tots els músics que us agradaria. Ergo, heu de seleccionar intentant no morir abans d'hora en l’intent.

Si el que voleu és conèixer quines són les millors cançons de la història de la música popular o quines són aquelles que val la pena escoltar per algún aspecte que les fa singulars, no cal que consulteu muntanyes de llibres ni que us deixeu les pestanyes a la pantalla del PC buscant informació a Google. Un equip de periodistes i crítics musicals encapçalats per l’editor Robert Dimery us han fet la feina recollint en un volum de 900 pàgines aquelles cançons que consideren que són imprescindibles d’escoltar abans de traspassar.

Cada cançó seleccionada descobreix una història i ens dóna unes pinzellades sobre el talent del músic que la va concebre. I tot assaonat amb dades rellevants i anècdotes sorprenents. Els gèneres que contempla abarquen des de la música d’arrels nord-americana (jazz, blues, soul), fins a la chanson francesa, el fado portugués, el flamenc espanyol,  el calipso caribeny, la bossa nova i, com no, la música popular per excel·lència: el rock and roll.

A més de l’indubtable interés que tenen la selecció i la informació recollides, el llibre s’il·lustra amb fotografies a tot color.



Un segle d’història de la música popular en un sol llibre que ara també podeu escoltar a través de la playlist que us hem preparat a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents, perquè volem nodrir la vostra curiositat sense que perdeu el temps pel camí.  Que la vida corre.
  





dijous, 14 de juliol de 2016

"Bruce Springsteen: más duro que los demás : el boss a través de sus 100 mejores canciones” de June Skinner Sawyers: playlist del llibre



El 14 de maig Bruce Springsteen arrasava al Camp Nou fent gala, encara als seus 66 anys, de la seva força i presència escènica. El gran ídol de la música americana tornava a tocar la fibra, com pocs poden presumir de fer-ho durant dècades, a una allau de fans incondicionals que ja sabien que The Boss mai els decebria. 65.000 persones lliurades en cos i ànima durant 3 hores i mitja, com sol ser habitual en els seus concerts maratonians, corejaven embogides el seu repertori. Una nit gloriosa en un estadi on sempre triomfa la passió.

Per mantenir l’encís dels fans, des de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents hem creat una playlist amb les millors cançons del músic nord-americà a partir del llibre Bruce Springsteen : más duro que los demás : el boss a través de sus 100 mejores canciones de June Skinner Sawyers. Una bona forma de preparar-se per cantar les cançons al proper concert d’aquest “curandero de multitudes”, com bé el definia el periodista Luis Hidalgo en la seva crítica del concert al Camp Nou.  


Aquest llibre el trobareu a la Xarxa de Biblioteques públiques de Barcelona. 





dijous, 30 de juny de 2016

Nits de Clàssica. Les recomanacions de l'Orquestra de Girona


Cartell del Festival 

Bé, de fet, són les recomanacions de la Irene Llongarriu, la secretària i coordinadora de l'Orquestra de Girona i professora de cant i piano. Els comentaris de sota les fotos són d'ella. 



L' OdG en acció 

Dijous 7 de juliol. 21h.
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Únic concert a l'Estat. 


Staier la versió canònica del cim bachià. 

"Per a la gent que no conegui un instrument com el clavicèmbal -a mi m'agradaria viure a dins d'un- serà un luxe descobri-lo amb un intèrpret llegendari com Staier. Pels que ja el coneguin però no hagin anat mai a un concert seu, sentir les Variacions Golberg tocades per aquest senyor els farà entendre perquè Bach va cobrar aquesta obra amb un greal d'or ple de lluïsos del mateix metall preciós". 

Dissabte 16 de juliol. 21h
Claustre de la catedral (accés plaça Apòstols)
Programa encàrrec del festival.


El so especial de la Real Cámara 

"Són grans professionals de la música antiga. L'Emilio Moreno, el seu director, va venir a fer un taller a l'Orquestra de Girona quan aquesta començava. Tenen un so molt especial, sobretot els  Zapico. "

WILLIAM CHRISTIE
Dimarts 19 de juliol. 21h.
Auditori de Girona. Sala de Cambra. 
Únic concert a l'Estat. 


Un historicista modern

"Aquest és un concert on la qualitat està garantida. Les produccions de William Christie tenen un format molt modern, encara que sigui cambrísitic. És una altra manera de tocar i sentir el barroc i especialment, Bach." 

BISOS 
(a càrrec de l'Ampli)

  La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Eliot Gardiner. Acantilado. Barcelona, 2015.

Hereafter. DVD. Dir. Bruno Monsaingeon. Documental sobre l'intèrpret més conegut de les "Variacions Golberg" de Bach, Glenn Gould.

Com que el programa del festival cita dues mirades antagòniques, la de Pierre Boulez, que critica "la societat perquè només s'interessa per conservar el seu patrimoni" i la de Nikolaus Harnoncourt, que diu que cal tornar a la "música històrica" perquè l'actual no satisfà ningú, nosaltres proposem una tercera opinió que podria ser el punt mig de les opinions anteriors. La que expressa Javier Blánquez, professor de l'Eumes i periodista musical, al llibre "Una invasión silenciosa. Cómo los autodidactas del pop han conquistado el espacio de la música clásica".  


Seleció de CD de "Nits de Clàssica" a la biblioteca Ernest Lluch. 


La gramola de la Lluch 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...