dilluns, 18 de desembre de 2017

Eclèctica musictecària : 11 àlbums acompanyant el nostre 2017


 
Quin ha sigut el teu àlbum favorit durant el 2017? 

 

 Isabel 
 Paul Heaton & Jacqui Abbott - Crooked Calypso 

 Mont
Maria Arnal & Marcel Bagés - 45 Cerebros y 1 corazón

Julián

Henry Purcell - Dido & Aeneas 
 Una obra estrenada el 1689 és novetat per nosaltres. I no només novetat, sinó més arrelada al cor que la actualitat, més plena de lirisme i gràcia, d'allò que és l'home avui.
Sortir del 2017 ha estat la millor collita musical de l'any.

 Marta
Belda & Sanjosex - Càntut  

La música és un llenguatge internacional i bla bla bla ... Fa molts anys que hi ha músics que recuperen i versionen cançons tradicionals, aquí i arreu, amb més o menys encert. El que han fet Sanjosex i Carles Belda amb les músiques dels avis de Girona és senzillament encertat i una mica més. I jo em pregunto, per què una cançó com La vella filosa no és el nostre Danny boy? Ai, les cultures musicals d'altres països, com les envejaré sempre ...

Els musics Sanjosex i Carles Belda han fet una tria de cançons del Càntut, un nodrit fons de cançons populars recollides pel musicòleg banyolí Albert Massip que ha donat lloc també a un nou nou festival de música d'arrel a les comarques gironines. 


Lídia
Sampha - Process 

Arribo al final del 2017 amb un sprint final i la llengua fora, de córrer i dels concerts estratosfèrics que vaig veure al Primavera Sound d'enguany. Que sí, que és massiu, que sembla una fira comercial, és inabarcable i està ple de guiris (però compte que la gran majoria d'ells se saben les cançons), però tot i això la música continua sent la seva màxima protagonista. El concert de Sampha va ser un dels meus imperdibles al festival i el productor i compositor no em va defraudar. "Process" és un disc d'R&B elegant, avellutat i intimista que no cau en els tòpics del gènere. 


 Jaume
Stelvio Cipriani - Grande amore nel West 

 Josep Lluís
Psychic Temple - IV 
Intentar crear música realment nova, original i única no és gens fàcil. De fet, és molt complicat -no impossible- no semblar-se a res. Hi ha, però, una altra manera, la fusió d'elements provinents de músiques ja existents. Personalment, sempre m'han interessat aquest tipus de propostes cocktail quan els ingredients escollits sorprenen. La primera vegada que vaig escoltar Prince em va semblar un cocktail perfecte amb elements molt obvis de James Brown, Sly Stone i Jimi Hendrix, però sonant sempre a Prince. John Zorn seria tal vegada el paradigma de geni musical del nostre temps que sovint utilitza aquesta tècnica amb resultats molt brillants, la seva obra a partir dels 80 és ja ara difícilment abastable per a un melòman standard i exigeix gairebé una especialització en el seu univers. En éll trobem pràcticament tots els gèneres i estils més rellevants de la música del segle XX així com una investigació erudita de diverses tradicons musicals anteriors, especialment la jueva. 

Per aquest motiu em va cridar l'atenció la ressenya d'aquest disc d'una gent que no coneixia encara, els Psychic Temple, un projecte del compostor, multi-instrumentista i productor  Chris Schlarb, amb un esperit similar al de Zorn en molts aspectes. L'àlbum IV havia nascut en les mateixes sessions de 2016 que van produir un altre àlbum fantàstic: "Psychic Temple Plays Music for Airports" en què la meditació ambiental d'Eno es reimagina per a una gran banda d'improvisadors de jazz, en un estil semblant al Miles Davis de In a Silent Way. Dos dels meus discos favorits des de sempre. Una barreja impossible? Ràpidament vaig buscar aquest enregistrament (que també podeu escoltar des de l'enllaç) i em va fascinar de immediat. Probablement els seus creadors van quedar tan contents del resultat que el nou treball conté aquest mateix aire de concentració no formal que proporciona el teló de fons de les deu belles cançons del  -IV- , 38 minuts de plaer.

Alberto 
Yorkston / Thorne / Khan - Neuk Wight Delhi All-Stars

 Rosa
Tyrone Washington - Do Right  

En realidad "Do Right", editado en el año 1974, no es el mejor álbum que he escuchado este 2017. Es uno más de unos cuantos entre los que se encontrarían "Eastern Souds" de Yusef Lateef (1961), "Karma" de Pharoah Sanders (1969), "Brown Rice" de Don Cherry (1975) y "Space is The Place" de Sun Ra (1973). Pero el disco de Tyrone Washington sí culmina un año de búsqueda personal de álbumes en los que el jazz, a partir del camino que abrió Coltrane, abraza lo místico, lo trascendente, alentando a una revolución espiritual y forjando una nueva cosmología del sonido permeable a diferentes tradiciones musicales (africanas y asiáticas, principalmente) que algunos han llegado a llamar "Radical Jazz" y otros "Psych Jazz". 

Tyron Washington, mi último hallazgo, cerraría este proceso de rastreo con "Do Right". Hasta llegar a Tyrone, he disfrutado con la creatividad ilimitada de todos estos músicos, con su voluntad de hacer añicos lo previsible. Su álbum, en el que el funk y el jazz se hermanan, se cierra con un tema que se desmarca de los anteriores, abriéndose a la experimentación más libre, radical, pero que me resulta perfecto para definir la naturaleza de todos estos discos y músicos que me han acompañado a lo largo de este 2017, la "Universal Spiritual Revolt". 


Joan
The Shins - Heartworms

Imagen relacionada

Uri
Daniel Romano - Modern pressure


R.I.P. 2017

A punt de finalitzar l’any, fem un repàs a les figures del món de la música i el cinema que ens han dit adéu durant aquest 2017, oferint-vos una exposició amb algunes de les seves obres més emblemàtiques, que podeu trobar a la Biblioteca Vapor Vell.

dilluns, 11 de desembre de 2017

Music Spy Club... amb Mazoni!

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 15 de desembre, a les 19 h, comptem amb la complicitat de Jaume Pla, conegut artísticament com MAZONI.





MAZONI – 15 de desembre, 19 h.
10 discos i més de 10 anys de carrerra porta Jaume Pla, conegut com a Mazoni, oferint les seves cançons arreu. Es diu aviat. Abans havia estat el líder dels mítics Holland Park... I la cosa no para. Enguany presenta el seu nou disc “Carn, os i tot inclòs” on la força i la inspiració segueix intacta.





-------------------------------------------------------------------------------------------------
Properes dates:

CHRISTINA ROSENVINGE – 19 de gener, 19 h.

Qui no la coneix? De de l’any 80 ha estat editant discos com a vocalista de diferents bandes, des de l’any 91 lidera la seva pròpia música. Són ja més de deu discos, barrejant el rock intimista amb un pop molt meticulós i descarnat. El seu últim disc (Lo nuestro, 2015) és una obra directa, sensible, que insinua un munt de referències estètiques que val la pena sondejar.


ROGER ROCA – 16 de febrer, 19 h.
Roger Roca és redactor de programes culturals a TV3, col·laborador al Periódico de Catalunya, on escriu sobre jazz, comissari del festival de documental musical In-Edit i membre de la plataforma musical audiovisual www.totssants.com. Quan pot, toca la guitarra. 

ANIMIC – 16 de març, 19 h.
Amb sis discos ja a la seva carrera, la música d’Anímic ha oscil·lat des de l’alegria al malson, des dels patrons més lluminosos a les estructures oníriques de difícil catalogació. El seu últim disc, Skin, és una mostra perfecta de la seva aposta, radical i delicada alhora.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Viatge a 1977: 40 grans discos que fan 40 anys



El nostre musictecari Arnold Layne ens ha preparat una exposició preciosa. Tota una vida, com qui diu. La podeu veure al Vapor Vell. Ell mateix ens la presenta així. 

"1977 va ser un any clau dins l’esdevenir de la música pop. Esperonats per l’explosió del punk, van debutar multitud de bandes i solistes que marcarien molts dels camins a seguir els propers anys, mentre que els veterans van haver de superar-se davant del repte dels nouvinguts. Fins i tot, al nostre entorn, van aparèixer algunes obres memorables impregnades dels aires de llibertat que s’hi respiraven.

Gaudiu d’aquest viatge en el temps!"


dilluns, 27 de novembre de 2017

El Festival Punk de l'Aliança del Poble Nou, 40 anys després a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents

Cartell del primer Festival Punk Rock a Catalunya, al Casino de l'Aliança del Poble Nou (1977)


El año cero del punk (1976) casi coincide con el del comienzo de la transición política española y es a finales de 1977 cuando se celebra en el Teatre La Alianza del Poble Nou el primer festival de música punk con La Banda Trapera del Río, Marxa, Peligro y Mortimer como representantes locales más Ramoncín. A las bandas no se les puede negar la fiereza, descaro y entusiasmo necesario como punto de partida pero solo Mortimer parece tener algún paralelismo con la nueva escena inglesa como apuntaba un periodista del Melody Maker que cubrió el evento. Simultáneamente comienzan a surgir nuevas formaciones de un rock más urbano que puede verse en los conciertos organizados en el Club Juvenil Meridiana y en otros barrios de Barcelona que parecen robar el protagonismo de Valldoreix o Canet.

Javier Hernando. Fragment extret del llibre "Alter Músiques Natives". Krtu 1995.  


Els protagonistes d'aquest festival mític es reuniran per reviure'l 40 anys després, a la Biblioteca Vallcarca i els Penitents el dijous 30 de novembre a les 19 h.

Aprofitant l'efemèride, músics i organitzadors parlaran sobre aquell festival: la seva importància, les seves trajectòries vitals, el punk, els anys 70 i Barcelona, sempre a través de les seves experiències personals i la seva visió dels fets. 

Taula rodona i col·loqui. 

Participaran: 
Fito (Peligro)
Xavier Dalmau (Mortimer)
Panotxa (Marxa)
Morfi Grei (La Banda Trapera del Río)
Xavi Cot (Cuc Sonat)
Modera: Fernando Muñiz.




 

dimarts, 21 de novembre de 2017

Rebétiko, la remor del subsòl grec

El nostre company Fonti fa anys que ens està obrint el bagul del tresor musical otomà.
Aquí trobareu el resultat d'aquesta tasca preciosa.

En homenatge a la seva passió, que ja ha fet nostre, oferim un sessió entorn aquesta música preciosa.

Serà el 30 de novembre,  a la 19 h. Biblioteca Vapor Vell.

 
Des de finals del s.XIX fins avui, el rebétiko ha passat de ser el so dels baixos fons grecs a ser una de les músiques més reconegudes de Grècia. Aquest camí, que es pot dividir en tres períodes i un epíleg, té uns protagonistes, unes causes i uns espais. En aquesta sessió recorrerem junts un trajecte pels sons i les vides al marge que han marcat un racó del Mediterrani.




A càrrec del periodista musical Gerard de Josep





Entrada lliure.
Aforament limitat.
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dijous, 9 de novembre de 2017

Music Spy Club, amb Renaldo & Clara

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El proper 17 de novembre, a les 19 h, comptem amb la complicitat de RENALDO & CLARA.





RENALDO & CLARA – 17 de novembre, 19 h.
Oscil·lant entre ambients amicables, del folk britànic a l’indie minimalista, Renaldo & Clara han aconseguit situar-se en el panorama pop català. Amb dos discos,  preciosos, plens d’idees, les seves cançons ja acompanyen una nova generació d’oïents. Quina música sentiran? Ho sabrem en aquesta curiosa sessió.




-------------------------------------------------------------------------------------------------
Properes dates:

MAZONI – 15 de desembre, 19 h.
10 discos i més de 10 anys de carrerra porta Jaume Pla, conegut com a Mazoni, oferint les seves cançons arreu. Es diu aviat. Abans havia estat el líder dels mítics Holland Park... I la cosa no para. Enguany presenta el seu nou disc “Carn, os i tot inclòs” on la força i la inspiració segueix intacta.


CHRISTINA ROSENVINGE – 19 de gener, 19 h.
Qui no la coneix? De de l’any 80 ha estat editant discos com a vocalista de diferents bandes, des de l’any 91 lidera la seva pròpia música. Són ja més de deu discos, barrejant el rock intimista amb un pop molt meticulós i descarnat. El seu últim disc (Lo nuestro, 2015) és una obra directa, sensible, que insinua un munt de referències estètiques que val la pena sondejar.

ROGER ROCA – 16 de febrer, 19 h.
Roger Roca és redactor de programes culturals a TV3, col·laborador al Periódico de Catalunya, on escriu sobre jazz, comissari del festival de documental musical In-Edit i membre de la plataforma musical audiovisual www.totssants.com. Quan pot, toca la guitarra. 

ANIMIC – 16 de març, 19 h.
Amb sis discos ja a la seva carrera, la música d’Anímic ha oscil·lat des de l’alegria al malson, des dels patrons més lluminosos a les estructures oníriques de difícil catalogació. El seu últim disc, Skin, és una mostra perfecta de la seva aposta, radical i delicada alhora.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...