Els mashups són un fenomen difícilment formulable abans de la nostra època. Són cocktails de cançons, magmes fets a partir de retalls infinitessimals, collages de fragments de cançons. No obstant tenen la seva versió primitiva en els potpourrís (de difícil encaix estètic) i els discos de mescles que van començar als anys 80 (tipus max mix). La tecnologia i la multiplicació referencial del nostre temps els hi confereix una potència extraordinària.
Al nostre idioma, ai, s'anomena pop bastard.
El mashup, doncs, explota el recurs de la microfragmentació. Es pot fer de forma compositiva, és a dir afegint música o efectes musicals originals. Un dels casos més notables és el de John Zorn, als seus discos amb Naked City. Aquí teniu una al·lucinant interpretació en directe de "A shot in the dark":
En la visió més simple, l'àtom del mashup, és la barreja de dos peces. Com aquest que barreja "Smells like teen spirit" de Nirvana amb "Never gonna give you up" de Rick Astley:
L'altre ús, més lúdic, però no menys laboriós, dels mashups és com a creació de frankensteins musicals. Agafant fragments significatius d'un cent peces musicals es poden arribar a crear ambients inesperats. Aquesta corrent és ja un moviment a youtube. Aquest és un dels més notables, cortesia del gran Repronto. Es tracta de Osymyso, una peça que enganxa amb una gràcia inusitada més d'un centenar de hits, extraient la mèdul·la espinal de cada un d'ells.
Es tracta d'una experiència en dos parts, que dura 10 minuts. Podeu viure-la amb els ulls tancats, tractant d'endevinar d'on prové cada microestímul sonor, o podeu veure el vídeo amb l'aparició de les portades oportunes:
Després de sentir-ho, tota una cançó explotant el mateix recurs durant 4 minuts sembla un excés. Una altre mostra, clàssica, són els mix recopiladors de l'any. Aquí us oferim el mix de 25 èxits del 2009 barrejats en ritme, harmonia i... lletra! És el mashup de DJ Earworm del 2009:
Els mashups s'han convertit en tot un fenòmen. Hi ha webs com http://www.mashuptown.com/ que són ja enciclopèdiques.
La diversió és garantida. I la pregunta és ja impostergable: no serà la nostra percepció, aclaparada per mil estímuls descomunals (d'Spotify a Youtube, de la tele als blogs) un enorme mashup?
Es tracta d'una experiència en dos parts, que dura 10 minuts. Podeu viure-la amb els ulls tancats, tractant d'endevinar d'on prové cada microestímul sonor, o podeu veure el vídeo amb l'aparició de les portades oportunes:
Després de sentir-ho, tota una cançó explotant el mateix recurs durant 4 minuts sembla un excés. Una altre mostra, clàssica, són els mix recopiladors de l'any. Aquí us oferim el mix de 25 èxits del 2009 barrejats en ritme, harmonia i... lletra! És el mashup de DJ Earworm del 2009:
Els mashups s'han convertit en tot un fenòmen. Hi ha webs com http://www.mashuptown.com/ que són ja enciclopèdiques.
La diversió és garantida. I la pregunta és ja impostergable: no serà la nostra percepció, aclaparada per mil estímuls descomunals (d'Spotify a Youtube, de la tele als blogs) un enorme mashup?
1 comentari:
Nooooooooo!
Wilkins!!! Per què? Per quèèè? Nirvana + Rick Astley!!??
: (
Ara entenc per que Kurt Cobain va tenir aquest final: deuria veure aquest vídeo!!
Lo del DJ Earworm: és un mashup? Sembla que tots els "artistes" siguin el mateix??
: ((
Publica un comentari a l'entrada