dimecres, 27 de juny del 2018

Queer as folk (rock, pop, jazz,etc). Dia de l'Orgull 2018

Sembla una ironia que l'era binària suposi, esperem, el principi del final del gènere binari per donar lloc a altres expressions humanes més flexibles i fluïdes. En definitiva, més queer. La incorporació al nostre vocabulari del terme cisgènere o cissexual suposa el reconeixement de les persones trans, tot i que alhora sembla crear un altre binarisme. Potser no aconseguirem escapar mai de la dualitat, però el que si que està clar és que entre els seus dos pols hi ha un espectre molt ampli on tenen cabuda les diferents expressions de gènere. Igual que entre el rosa i el blau hi ha tota una gamma de colors que les dones i els homes poden triar. L'assumpte és complicat i des de l'Ampli, humilment, us recomanem la portada d'un disco com a guia per explorar la sexualitat humana i el gènere i alhora apte per celebrar el Dia de l'Orgull 2018






També recomanem, per fer caure alguns prejudicis llegir l'informe Kinsey (hi ha pel·li) i un llibre fàcil i entenedor:

"Dibuixant el gènere". Gerard Coll-Planas / Maria Vidal. Edicions 96. La Pobla Llarga, 2013. 



"Transexualidades otras miradas posibles" de Miquel Missé és una bona parella per a aquest llibre. Igual que el còmic que recomanarem ara és un bon complement de "Queer. Una historia gráfica" de Meg-John Baker


"Tomboy. A Graphic Memoir". Liz Prince. Zest Books. San Francisco 2014. 


Encara no l'han traduït ni al castellà ni al català, tot i que l'autora ja ha estat publicada anteriorment a l'Estat Espanyol. Aquest és de llarg el seu millor treball. Una autobiografia que qüestiona els arquetipus de gènere i que demostra que és cert que les aparences enganyen. Estic impacient per veure com tradueixen el títol. Liz Prince també es autora del fanzine punk "As we were". I per denunciar les actituds homófobes del punk i el hardcore va surgir el queercore. "Queercore" és el títol del documental sobre el gènere que es va estrenar a l'edició d'enguany a l'In-Edit i que també va ser emès per TV3. De moment no està disponible a l'In-Edit TV". Els musictecaris vam fer una selecció d'aquest gènere en un post anterior. 

                                                          Queercore: How to punk a revolution? 

I del punk passem al r&b i a una de les poques dones negres transgèneres que treballava en el món del soul als anys seixanta: Jackie Shane. A les seves cançons hi havia nombroses al·lusions en clau a l'homosexualitat i en l'únic directe que va deixar hi feia referència explícitament. El 1971 es va retirar dels escenaris i de la vida pública. L'any passat el segell Numero Group va publicar un doble recopilatori, "Any Other Way", amb cançons que no d'havien enregistrat mai. 





                                                Portada del recopilatori de Jackie Shane 

I és que sense les persones trans probablement avui no hi hauria desfilada de l'orgull, ja que moltes de les persones que van protagonitzar els aldarulls d' Stonewall eren transsexuals. L'associació Stonewall Rebellion Veteran's Association va recopilar en dues llistes de reproducció les cançons que sonaven al jukebox d'aquest local: 40 songs on the Stonewall Jukebox, june 1969  i "Songs of Stonewall 1966 -1969"

                                                  Part de la llista del Jukebox d'Stonewall 


Ens acomiadem amb la recomanació d'un llibres més: 


Historias, Excesos y tribulaciones de la mal llamada Música Gay. Andrés López Martínez. Milenio. Lleida, 2009




En paraules de l'autor: "El objetivo de este ensanyo no es otro que el de dar a conocer, en algunos casos, y recordar en otros, los injustos lances que han vivido y padecido alguno de los músicos LGTB"

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...