dilluns, 8 d’octubre del 2018

Jordi Parés a Música per a tothom (Entrevista): "Algunes músiques orientals són matemàticament més evolucionades"


Jordi Parés (Girona, 1974). És un músic polifacètic, mestre d'Educació Musical i pedagog. Ha realitzat estudis de músiques orientals (Índia, Síria, Turquia, Marroc...) i és intèrpret de piano, teclats, sintetitzadors, instruments de vent i flautes: bansuri, ney, qavala, duduk, clarinet, hulusi, fujara, didjeridoo, etc. També toca instruments de percussió, canta i domina la serra musical. Ha col·laborat amb Tripijoc Teatre i ha format part de Zoumbia, Abdeljalil Kodsi, Boughaleb Laarif, Möondo, Albert Pla, José Domingo, Isaac Ulam i Sarmiento entre d'altresDes de l'any 2005 realitza audicions, tallers musicals i espectacles per a centres educatius, teatres, ajuntaments i festivals de tota la península: "Els Vents del Món", "Instruments d'arreu" "L'home dels Vents", "El perquè del So", etc. Actualment és músic i director de Khan Cartrö Factoria Artística i membre de la Cia Migrasönics i la cia BotTeatre.




Més enllà del comerç de la seda, entre Àsia i Europa, que es va començar a produir fa més de 2000 anys, es comercialitzaven i s'intercanviaven moltes altres mercaderies i béns preuats. Els instruments musicals i els seus sons no en van ser una excepció. Els  instruments canviaven de mans. I els seus ritmes i melodies es fusionaven i viatjaven molt lluny de les seves contrades. Jordi Parés ens oferirà una audició/concert comentat amb instruments musicals (vent, corda i percussió) de l'Àsia i dels països mediterranis, des de la Xina fins als països àrabs i Turquia. Farem un acostament al fet sonor, al per què i com del so dels instruments, a partir d'instruments de sonoritats màgiques, especials i exòtiques. 

















Ruta de la Seda

L'Ampli continua col·laborant amb l'Associació Magic Room amb una petita entrevista a Jordi Parés i amb una selecció de fons relacionada amb l'audició concert de la biblioteca Ernest Lluch (Girona). (Text: Lídia Noguerol Fotos: Pau Pumarola) 

Has fet mai alguna de les Rutes de la Seda

No he pogut fer-ne mai cap, ja m'agradaria ja, però he pogut estar en alguns països que la conformen: Turquia, Síria, Índia i Egipte, entre d'altres.  




Com va néixer el teu interès per la música asiàtica i els seus instruments? 

Suposo que la curiositat em va empènyer a voler saber més sobre aquells sons, instruments, músiques i llenguatges. En definitiva de saber més sobre diferents cultures i maneres d'entendre el món i la vida. A occident tenim molta riquesa musical, però a la resta del món encara més, i és que el món és mooolt gran i divers.




A grans trets ens podries explicar les diferències entre la música 
Occidental i la Oriental

La diferència més audible, almenys per a mi, és que a occident utilitzem el semitó com a distància (altura) més petita, mentre que a la música d'Anatolia, la música àrab, persa o hindú, tenen el “quart de to”, i també el vuitè. Això fa que algunes d'aquestes músiques orientals tinguin més notes que no pas les 12 d'Occident. Això suposo més possibilitats melòdiques i  expressives. Encara que per una altra banda, també en limita l'harmonia. 
Dien-t'ho des d'un altre punt de vista, he arribat a la conclusió, que algunes músiques orientals (les que he esmentat en el paràgraf anterior) són matemàticament més evolucionades.

Però bé, a tall general, és com buscar les diferències entre diferents religions, sembla que hagin de ser moltes, però en el fons totes volen el mateix. La veritat és que n'hi ha moltes, i al mateix temps no tantes. Abans a occident teníem molt més riquesa musical, però al uniformar i normativitzar la música, es van perdre veritables tresors immaterials, com en tot. Ens sembla que hi ha una part de la música oriental que és molt meditativa, lenta, espiritual (així és), però el poc que ens queda del cant gregorià, d'allà surt. També és sufisme, música devocional, meditació. I és que podem trobar músiques a ambdós llocs, totalment emparentades, quasi idèntiques, que comparteixen llenguatge, instruments, ritme...  És la mateixa història de la humanitat: guerres, imperis, civilitzacions, migracions, rutes comercials, etc.  




És en el mar mediterrani (mare nostrum) on conflueixen les dues tradicions? 

Sí, per suposat és un lloc on hi ha hagut múltiples influències i intercanvis: el cas d'en Zyriab, un músic i erudit que va viatjar de Pèrsia fins a Còrdova als s.VIII i IX, portant llenguatges, instruments i molt més, a l'Al-Andalus;  O també  com molts habitants del Punjab (Hindustan)  que van viatjar fa molts segles i van establir-se en molts països i avui dia els coneixem com a poble gitano. El flamenc té el seu origen al Punjab (Índia/Pakistan)




Quins són els instruments asiàtics més rars, ja sigui per la seva sonoritat o per la seva forma? 

Potser la veu humana és el més rar: cant gutural i d'harmònics a Tuva i Mongòlia,  la utilització de la veu en algunes músiques populars de Japó, Xina, les dues Korees, veus de falset. A part de la veu, alguns instruments de l'Hindús (dilruba, sarangi, veena), Mongòlia (Morin hur), Xina i Japó (arpes, llaüts i vents: samishem, pipa, erhu, koto, guzheng, hulusi, bawu), Vietnam i Laos (angklung, kaen, dan bao), Thailandia i Indonèsia (gamelan). La veritat és que des del nostre punt de vista, molts i molts instruments asiàtics són rars en tots els seus sentits. I és que hi ha tants països i cultures, que no te'ls acabes. Només a Xina n'hi ha moltíssims.



Foto: Khan Cartrö

Has estudiat música oriental. Ens podries recomanar 3 compositors, músics o intèrprets asiàtics? 

Hariprasad Chaurasia (bansuri hindú), Vilayat Khan o Shahid Parvesh (sitar), Nusrat Fateh Ali Khan (música qwuali, Pakistan), Hoosoo i Transmongolia, Oumkeltoum (Síria/Líban), Mercan Dede (Turquia, tradicional + modern i experimental).


 A LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH TROBAREU: 

NUSRAT FATEH ALI KHAN: 

-En concert vol.1: Pakistan
-Dust to Gold
-Ectasy
-Faiz Ali Faiz. L'amour de toi me fait danser. Hommage à Nusrat Fateh Ali Khan. 

MERCAN DEDE (Turquia)

-Su.

LA TRIA DE LA BIBLIOTECA 

Turquia 
(Us recomanem la sèrie de l'Ampli "El llegat de la música otomana").

-Burhan Öçal. Istanbul Oriental Ensemble. "Sultan's Secret Door"

Índia 

-Lalith Rao. Raga Darbari Kanhada |Raga Desh (Música Clàssica Hindustaní)

-L. Subramaniam. Le violon de l'Inde du Sud |Karnatic Violin 

(Música Antiga del Sud de l'Índia)


Vietnam


Ensemble Nguyên Vinh Bao. 
Nhac Tai Tu Nam Bo (literalment música amateur) es considerada música per entretenir i ve de la tradició del sud. Tot i dir-se "amateur" la toquen músics professionals i es pot considerar com a música de cambra si considerem aquesta com a música tocada per un nombre petit d'instruments, per una audiència restringida i com a una música que no forma part de cap cerimònia ni de cap rutina diària. 


China 


-Música Clàssica 
(Comparable a la nostra música de cambra) 
-Música Clàssica Contemporània. Circle for Popular Art. 


Japó


-Gagaku.
Literalment música elegant. S'interpretava a la Cort Imperial i encara avui és una font de la que beu la música contemporània japonesa. 


-Tajima Tadashi. Master of Shakuhachi. 
El Shakuhachi és una flauta de bambú que es toca en vertical sense introduir-la a la boca. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...