dimarts, 19 de novembre del 2013

La Discoteca d'AMPLI, LXXVII : Alberto Montero. Puerto Príncipe (Bcore, 13)

Josep Pla per escriure el Carrer estret, va fer el que recomanava l'escriptor Saint-Real: agafar un mirall, el mateix que uns quants anys després Mercè Rodoreda trencaria, i parlar del que hi veia reflectit. Puerto Príncipe és el carrer de Barcelona on viu el músic valencià Alberto Montero. I també és el títol del seu tercer disc. Per composar i escriure la música del seu segon treball, Montero, més que dedicar-se a fer el xafarder des de la finestra, s'ha mirat en un mirall. I el que s'hi ha reflectit és un disc de portada impressionista, fet amb pinzellades de pop, folk, jazz i vernís psicodèlic, que t'atrapa des de la primera nota. 


Portada de Puerto Príncipe

L'instrumental que obre el disc, ja avisa de tot el que hi trobarem: cordes, vents, piano, coros, arranjaments elegants i moments enèrgics i vitals, trepidants, que conviuen amb moments més reposats i melangiosos, hipnòtics, però igual de brillants. A Puerto Príncipe, també hi ressonen els ecos de grups com Love, en els finals en crescendo i l'èpica dels vents; i de Vainica Doble a les lletres, també molt cuidades. Alberto Montero parla al seu tercer disc del retorn del passat, de coses que creiem oblidades i que es tornen a repetir, de les indecisions, dels jocs de l'infantesa, del camí a seguir i del desig de trobar l'equilibri. 


Alberto Montero 

Sense adonar-te'n arribes al final de Puerto Príncipe, no perquè el disc sigui curt, sinó perquè entra tan bé i l'escolta es tan fluïda que es perd la noció del temps. El clima sempre és càlid a Puerto Príncipe, un lloc acollidor amb llums i ombres, melodies delicades i ritmes vius, que mai et cansaràs de visitar, perquè a cada retorn hi descobriràs detalls nous i hi trobaràs la pau que necessitis. Un dels discos de l'any que podeu escoltar aquí

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...