dimarts, 27 d’abril del 2010

Selecció de Blocs Musicals: Phil Musical's Lounge Corner


Per als qui ens interessem per les diferents expressions culturals populars i per la música en particular ens trobem astorats davant aquest bloc d’arqueologia musical sobre un temps i un país que a vegades semblen no haver existit mai, un país tant petit que quan se’n va a dormir mai està prou segur d’haver-lo vist.
El popular presentador i musicòleg Òscar Dalmau es el responsable d’aquest viatge a la recerca dels sons més grooves, easy listening, lounge, o yeyés...digueu-li com vulgueu, fets a casa nostra. L’etiquetatge serveix per organitzar-se i departamentar, però també per facilitar-ne la difusió.

L’historia de la nova cançó ja es prou coneguda, el seu impacte en el tardfranquisme i en la transició ja està prou escrita i rescrita, i tots n’estem orgullosos d’ella des del respecte i des de l’admiració, però paral·lelament al país van anar reeixint diversos estils musicals potser no tant compromesos però en molta consonància amb els canons i les modes que arribaven amb llibertat i alegria de fora les nostres fronteres. Des de la moda dels ritmes llatins més feliços com els cha cha chas, mambos, i Bossa novas, a les noves melodies pop, tant les més delicades com les més elèctriques procedents del Regne Unit i de França, passant pel so més camp, bluegrass, o folk procedent dels EEUU.


La diferència entre els discos ressenyats aquí i el paral·lel a d’altres països es que aquí ningú s’ha preocupat mai de recuperar-los, més aviat han estat menyspreats per la seva qualitat de música popular i despreocupada, en canvi no dubto que devien fer feliços a molta gent.
Dalmau recupera i posa a la nostra disposició tot un estol de discos dels anys 50, 60 i 70, absolutament descatalogats i impossibles de trobar de cap de les maneres. Els exemplars que queden son en mans de particulars dels qui espero siguin conscients les joies que tenen en canvi molts d’altres s’hauran perdut pel camí.
Alguna de les entitats oficials d’aquest país te el deure de solventar el que les discogràfiques (amb honroses excepcions) no han pogut fer que es recollir i preservar aquests testimonis musicals abans que s’esvaeixin (no vull recordar la vergonya de com van acabar als containers el fons de l’àntic Zeleste quan aquest va ser venut) potser aquí la BC (Biblioteca de Catalunya) pot tenir un filó a treballar sinó ho està fent ja.


Les entrades del bloc son fetes en català, castellà i angles, i els discos recomanats es poden descarregar via rapidshare amb un sol click, fet que no agrairem mai prou i que es un tret definitori de la qualitat amb la que està construïda aquesta pàgina ja de referència.
Per als qui no hem viscut aquesta època i ens la mirem amb l’interès que la perspectiva i la nostàlgia ens permet estem d’enhorabona al descobrir aquest lloc que funciona des de l’any 2006.

Jaume Vilarrubí i Prats


http://philmusical.blogspot.com/
http://www.myspace.com/djphilmusical

.

9 comentaris:

Lórien ha dit...

Una molt bona recomanació! Fa temps que el segueixo ... ja era hora que algú en digués alguna cosa aquí ;-D

Director Wilkins ha dit...

Gràcies, Jaume! No coneixia el bloc. En farem difusió també a la biblio.

Fonti ha dit...

El CD "Pop a la catalana" el vam escollir ahir per a totes les biblios de la xarxa de la Diba, gràcies a l'avís de l'autor del post ;) Imagino que arribarà d'aqui unes setmanes.

evitta ha dit...

Jaume, jo també coneixia aquest fantàstic blog, i et felicito per la ressenya i la difusió que en fas, ben merescuda!
Us recomano molt el CD, que veig que tindrem duplicat a la biblioteca!!!

Fonti ha dit...

@evitta vaja! ja el teniu??? però si encara no consta al catàleg col·lectiu! ! :-D

evitta ha dit...

És clar! Perquè el vam comprar la setmana passada! Està esperant a ser catalogat amb uns quants més... esperem no tenir més duplicats!! ;)

Magnum ha dit...

... i si voleu més ieié a la catalana però actual, pilleu Angelina i els Moderns: un àlbum que en revisita alguns dels èxits. Interpretat per Angelina Fàbregues (alter ego d'Helena Casas: Pomada, Conxita)i la seva banda.
http://www.angelinaielsmoderns.org/

Anònim ha dit...

A Gavà anem a saco, surt una novetat...i pam...l'Evita ja la té ;- )
M'en vaig a escoltar l'angelina a veure que tal...

Lo Jaume

e. ha dit...

ui! estaré atenta a veure si ja està catalogat i l'agafo :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...