El pròxim divendres,16 de desembre, torna el MUSIC SPY CLUB a la Biblioteca Vapor Vell amb una sessió EXOTICA. Podeu trobar experiències anteriors d'aquesta activitat clicant aquí.
Pels qui no ho conegueu el MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. Un espai de descoberta musical ideal per musicòmans que vulguin descobrir gèneres, músics, compositors, tendències. La fórmula és senzilla: es punxa i comenta 10 peces singulars que ofereixen alguna llum inèdita sobre la música o sobre algun tipus de música. Aquest és el flyer del trimestre:
El pròxim 16 de desembre (divendres!) tindrem una sessió molt especial sobre un gènere pràcticament desconegut: l'EXOTICA, el Sergio Merino, agitador cultural extrem, en serà el responsable. L'Exòtica us la va presentar el musictecari d'infatigable eclecticisme -Fonti- en un post magnífic: http://musictecaris.blogspot.com/2010/07/la-cosa-exotica.html.
L'exòtica és una música de subtil sofisticació, amb una estètica de pai-pais i igüanes. Música per tribus i gintònics, per espectacles al paradís amb vistes a l'infern. Martin Denny i Les Baxter són els seus compositors més famosos.
Sensualitat soft, vida allunyada de plans quinquenals, de convenis laborals, de greix. Tota una estètica a descobrir i el Sergio Merino, amb tot un repertori d'imatges complementàries, ens les farà arribar.
Quí és aquest senyor? Doncs és un diletant estrambòtic, posseïdor d'una cultura musical inaudita. Des de la seva promotora, Arco y Flecha, ha insistit en la programació de propostes musicals que no cabien a cap altre festival o ambient. Musicòman irreductible, les seves referències són tan freaks com enciclopèdiques.
Sergio infamous's avatar
Música que uneix les coves d'Altamira i el món postindustrial. Música a descobrir enmig de l'allau de propostes vanes que ens saturen. Un espia únic! Un freak amb un megàfon! No us ho perdeu!
Aquest trimestre comptem també amb la complicitat del gran RAUL MINCHINELA (Repronto) – 23 de desembre.
Raúl Minchinela és principalment conegut per la seva videosèrie a internet Reflexiones de Repronto (2007), que ja ha completat quatre temporades. La seva trajectoria digital va començar amb Contracultura (1995), que es considera el primer webzine generalista en espanyol. Com analista cultural, ha publicat en mitjans nacionals (Cultura/s, Mondo Brutto, Leer, RockdeLux), internacionals (Clarín, Le Courrier International) i digitals (Elitevisión, El Butano Popular). Ha intervingut en directo a cinemes i festivals amb el seu projecte Trash entre Amigos. El trobareu a minchinela.com.
Es fan dir Buke and Gass i són carn al marge d'Spotify. Malauradament també encara al marge de les discoteques de les biblioteques. Paliem-ho ara.
Buke and Gass són dos àngels, però sonen com 6 dimonis. Sona un baix, dos guitarres, una bateria i 2 veus. Però si obres els ulls veus això:
Sense Spotify, sense suport mediàtic, sense concerts multitudinaris (el passat dilluns, 30 de gener, èrem 40 persones al Sidecar), cal una pìndola musictecària que els expliqui.
Ella, àngel sense carències, és la veu principal, la percussió i la guitarra. Ell, pentagon de les Bermudes, canta, toca el baix i la guitarra (amb un instrument híbrid que s'ha inventat) i el bombo. Sonen a un pop sense fòrmules plàcides, que s'eleva entre sorolls i capes de ritmes, fins a resultar una mena de "músiques del món" d'un món que no existeix: un món no subvencionat.
El disc que us recomanem es diu Riposte i es va enregistrar al 2010. És la nostra contemporaneïtat defugida. El va publicar Discorporate Records, una segell que per si sol redimeix de l'abandó estètic imperant. Patejant cases okupes, fent milers de quilòmetres en furgoneta, durmint aquí i allà, aquests músics són la nova dissidència, els nous marges.
Aquí teniu el seu disc extret directament de la plataforma Bandcamp, una alternativa al myspace efectiva i fàcil: ofereix una experiència del disc (amb lletres i crèdits) similar a l'enyorada època dels discos.
Presentar aquest vídeo és com pretendre explicar un tetris amb un sol polígon, o explicar un color a partir d'una olor. Però la feina musictecària sempre troba camins d'apertura i el primer es mostrar aquesta dificultat i organitzar-la.
És que estem a l'any 59 i hi ha una banda que representa i marca el ritme de la època. "El ritme de la època", com si fos fàcil entendre tal cosa. Ja ubicats en el temps i el seguim per l'espai: és Paris, però la banda ataca el tema "A night in Tunisia", de Dizzy Gillespie, escrit als anys 40. Tunisia a Paris, trajes i jazz, nits i auditoris. Una deslocalització total.
Ara anem al personal: Art Blakey & The Jazz Messengers, una banda dirigida per un bateria (característica ben estranya i poc estesa a cap altre gènere musical) on cada un dels seus membres és un artista singular. Una constel·lació de cracks.
El tema arrenca a una velocitat inusitada: són temps urgents, dinàmics i la pressa no els hi fa perdre el pols. Obre joc un dels millors compositors del jazz, el saxofonista Wayne Shorter, un artista amb una carrera envejable i una cerca artística que, als seus més de 70 anys, continua la seva aventura per terrenys inhòspits. Aquí tenia 21 anys.
Continua amb un solo incendiari el trompetista Lee Morgan, un geni del jazz amb riff, que tenia 21 anys a la grabació i que va morir a l'escenari disparat per la seva dona als 33 anys.
Segueix el contrabaixista Jymie Merrit, amb 33 anys (i encara viu, amb 85), aportant dunes i camells i arideses. Immediatament la cançó passa al terreny obert, percussiu i brillant del gran Art Blakey, un dels genis de la pulsació, de la producció en directe, del beat. L'acompanya el pianista Walter Davis Jr., com una cantimplora pel desert.
Ja només hi ha temps per una coda oberta. Sembla que el tema s'acaba però Wayne Shorter té encara algunes figures noves. Silenci, dibuixos sobre l'aire i un final al·lucinant completent aquest document en directe que ens alegra el diumenge.
Cada primer divendres de mes, Mediamus i Ampli es
conviden mútuament a publicar l'un en el bloc de l'altre
simultàniament en la sèrie "vasos comunicants", compartint informació i
coneixement més enllà de l'estricte àmbit cultural local. Aquest mes, l'últim de l'anya, hem traduït l'últim article publicat també a Mediamus.
Us deixem, una vegada més, amb els nostres col·legues de la vila de
Dole, al nordest de França.
En un polèmic article titulat The Web Is Dead. Long Live the Internet, aparegut a la revista Wired l'agost de 2010, Chris Anderson i Michael Wolff
anunciaven la mort de la web, que era reemplaçada per l'Internet de les aplicacions. L'evolució del mercat de la informàtica sembla que, en part, els dóna la raó: la baixada de vendes d'ordinadors és un fet enfront de l'èxit rotund dels aparells mòbils amb pantalla tàctil, dels quals, Apple es converteix en el campió incontestable (Ipad, Ipod touch), tot i la competència dels seus rivals Archos, Samsung, Acer, HTC, Asus, etc.
Ara, a la pràctica, la música digital ja no es limita només a l'escolta passiva. Com a mostra, el recent llançament d'aplicacions amb contingut multimèdia (Björk: Biophilia[que no té res a veure amb un iogurt amb bífidus :-)], Le Carnaval des animaux, etc.); així com també els programes que donen a l'usuari nous mitjans per jugar, descobrir i fins i tot crear.
L’equip d'Evolver.fm,
que considera també que les aplicacions musicals representen la segona fase de la revolució de la música digital (la primera fase seria la difusió en format MP3) acaba de llançar un repertori d'aplicacions musicals particularment complet.
La llista assenyala i presenta un total de 1700 aplicacions, provinents de múltiples plataformes, principalment destinades a Iphone, Ipod touch, Ipad, als aparells que funcionen amb Android, i fins i tot són accessibles directament des de la web.
Aquestes aplicacions estan repartides en 4 activitats principals, segons si l’usuari vol escoltar, jugar, descobrir o crear. Cadascuna d'aquestes categories també estan dividides en sub-categories:
Escoltar
Música ambient
/ Relaxació - Recopilatoris / Playlists - Esdeveniments / Temàtica - Armaris virtuals - Reproductors - Ràdios - Servei a la carta
- Música visual Jugar
Jocs
- Generadors de sons - Karaoke - Controladors de so / Equalitzadors - Tabletes -
Timbres pel telèfon - Vídeos / Fotos - Realitat augmentada Descobrir
Aplicacions pròpies dels artistes - Descoberta - Educativa - Esdeveniments - Lletres- Identificació musical - Revistes de música - Actualitat - Música social Crear
Composició de cançons - DJ i Loops - Efectes- Instruments - Marketing /
Promoció- Enregistrament - Remix - Eines musicals - Creació de sons pel telèfon - Eines i utilitats
També es pot consultar la selecció proposada pels editors (editor's pick) a la columna de la dreta.
Tot sovint, en aquest bloc musictecari, ens prenem la llibertat d'escriure articles sense massa sentit professional ni musical. Només responen a fílies, fòbies, obessions i altres passions que tenim els i les autores d'aquest espai. Això que segueix s'amotlla perfectament a aquesta definció. L'he titulat Naufragis, tot i que també es podria dir ... Mujeres desesperadas.
...
No sé si existeix cap recull temàtic de cançons marineres que parlin de naufragis, dones que esperen a la platja i mariners que s'enamoren a cada port. Jo he seleccionat les que a mi més m'han agradat al llarg dels anys. Aquest recull de naufragis amorosos recorre tres oceans, amb les seves músiques corresponents: el nostre mediterrani, les costes atlàntiques i també un bocí de l'oceà índic.
1) Les princeses sovint les trobem esperant el seu amor veritable tancades a la torre més alta del castell. Algunes, en canvi, es marceixen prop del mar, esperant un mariner que mai no ha de tornar.
Quina tristesa tan dolça / Que suave é a tristeza
dibuixen els teus ulls; / Que sai desse teu olhar
en aquest rostre de princesa / Desse rosto de princesa
cansat de contemplar el mar. / Cansado de olhar o mar
Quina bellesa, mar endins: / Lá ao longe que beleza
el sol es pon i neix la lluna. / Põe-se o sol nasce o luar
Però ni tan sols així la princesa / Mas nem por isso a princesa
aparta els ulls del mar. / Deixa de olhar o mar
Suave triseza és el títol d'aquesta cançó i la torbareu a l'àlbum Um amor infinito,
de Madredeus (2004). A les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
2) Les dones que embogeixen a la platja esperant el retorn del seu amor, també són tot un clàssic d'aquest gènere (si és que existeix un gènere tal).
Del mediterrani, un poema de Miquel Costa i Llobera cantat per Maria del Mar Bonet, Cançó de na Ruixa Mantells. La trobareu als àlbums Jardí tancat (1981), Coreografies (1990)i El cor del temps (1997).
A les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
Descalça i coberta de roba esquinçada,
corria salvatge, botant pels esculls;
i encara era bella sa testa colrada,
la flor de sos ulls.
Així tota sola, ran ran de les ones,
ja en temps de bonança, ja en temps de maror,
anava la trista cantant per estones
l'estranya cançó.
"La mar jo avorria, més ja l'estim ara,
des que hi té l'estatge l'amor que em fugí.
No tenc en la terra ni pare ni mare,
més ell és aquí!"
Coreografia de Nacho Duato per la Cançó de na Ruixa Mantells
3)De les costes lusitanes, la veu d'Amalia Rodrigues per il·lustrar una altra història de desvari.
Les velles de la platja diuen que no tornaràs. / Dizem as velhas da praia, que não voltas:
Són boges! Estan boges! / São loucas! São loucas!
Jo sé, amor meu, / Eu sei, meu amor,
que ni tan sols vas arribar a marxar, / Que nem chegaste a partir,
perquè tot, al meu voltant, / Pois tudo, em meu redor,
em diu que sempre ets amb mi. / Me diz qu'estás sempre comigo.
En el vent que llança sorra contra els vidres, / No vento que lança areia nos vidros;
en l'aigua que canta, en el foc que s'apaga; / Na água que canta, no fogo mortiço;
en la tebior del llit i en la buidor dels bancs. / No calor do leito, nos bancos vazios;
Dins del meu pit, et porto sempre. / Dentro do meu peito, estás sempre comigo.
La cançó és Barco negro. I ha estat interpretada per moltes fadistes des d'Amalia Rodrigues. Una de les versions millor enregistrades és la que us he insertat aquí.
Pertany a l'àlbum que va editar Blue Note l'any 1998: Art of Amalia.
A les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
4)Més que naufragis, algunes cultures del mar, com l'irlandesa, han patit separacions massives, les migracions a l'altra banda de l'oceà. Potser aquesta cançó que ha esdevingut molt popular és una de les més emblemàtiques. A les costes de l'illa més celta, una dona espera.
I si tornes a l'època que moren les flors / And if you come, when all the flowers are dying
i ja sóc morta, tan morta com estaré, / And I am dead, as dead I well may be em trobaràs al lloc on seré enterrada / You'll come and find the place where I am lying i de genolls, diràs una pregària per mi. / And kneel and say an "Ave" there for me.
I et sentiré, tot i els teus passos silenciosos. / And I shall hear, tho' soft you tread above me I tots els meus somnis seran càlids i més dolços. / And all my dreams will warm and sweeter be Si no dubtes a dir-me que m'estimes, / If you'll not fail to tell me that you love me podré dormir en pau fins que vinguis amb mi. / I'll simply sleep in peace until you come to me.
La cançó, Danny boy, la podeu trobar en qualsevol recull de música irlandesa. Recomano especialment que l'escolteu en la veu de Mary O'hara.
5)Tornem a l'atlàntic lusità de la mà de Carminho i la seva versió del popular fado Meu amor marinheiro. En aquests versos, la veu femenina ja no espera en silenci ...
Estic gelosa / Tenho ciúmes,
de les verdes onades de la mar / Das verdes ondas do mar
que tossudes, et volen besar /Que teimam em querer beijar
el cos quan desafies les marees. / teu corpo erguido às marés.
Estic gelsoa /Tenho ciúmes
del vent que em traeix. / Do vento que me atraiçoa
Que et besa a proa / Que vem beijar-te na proa
i fuig per la coberta. / E foge pelo convés.
Oh, amor meu, mariner, / Ó meu "amor marinheiro"
(...)
no miris les estrelles / Não olhes para as estrelas
perquè et podrien robar / Porque elas podem roubar
el verd dels teus ulls, / O verde que há nos teus olhos
els teus ulls, color de mar. / Teus olhos, da côr do mar.
Malauradament, encara no podem trobar cap treball de Carminho en cap biblioteca pública de Catalunya. Però sí que hi trobarem aquesta cançó interpretada per Amalia Rodrigues, Maria Bethânia o Cristina Branco, entre d'altres.
6) Heus aquí Cristina Branco cantant un altre fado dedicat als amors mariners, Meu amor é marinheiro. La veu femenina accepta que el seu amor ha de ser lliure. Les seves arrels no les troba a terra ferma, sinó en les corrents dels rius, dels vents i dels mars.
El meu amor és mariner / Meu amor é marinheiro
i viu a alta mar. / E mora no alto mar
Els seus braços són com el vent: / Seus braços são como o vento
ningú no els pot amarrar. / Ninguém os pode amarrar
El meu a mor em diu que tinc /Meu amor disse que eu tinha
un gust de melangia a la boca. / Na boca um gosto a saudade
I uns cabells d'on neixen / E uns cabelos onde nascem
els vents i la llibertat. /Os ventos e a liberdade
El meu a mor és mariner / Meu amor é marinheiro
i viu a alta mar. /E mora no alto mar
El cor que neix lliure / Coraçâo que nasceu livre
no es pot apresar. / Não se pode acorrentar
Aquesta cançó la trobareu al disc Live (2006) de Cristina Branco.
I a les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
7)I finalment, un petit canvi en la història clàssica d'Ulisses i Penèlope. Misía canta una versió no oficial del mite: Penèlope es cansa d'esperar i, a diferència de totes les veus anteriors, ja no espera quieta el retorn del seu amor del mar.
Penèlope teixeix a prop del moll. / Penélope costura junto ao molhe
Pregunta per Ulissses als mariners. / Pergunta por Ulisses aos marujos
Ningú en sap res. / Nenhum ouviu falar
Ninguí no l'ha vist al mar. / Ninguém o viu no mar
Penèlope demana comptes als astres, / Penélope pede contas aos astros
envia missatges xifrats als màstils / Manda recados cifrados nos mastros
i encén lluernes amb l'oli més pur; / E acende luzernas do mais puro azeite
es vesteix del blanc més cast / E veste-se de branco casto
i sense cap ornament. / Sem nenhum enfeite
Ulisses va tornar cansat i envellit. / Ulisses chegou cansado e velho
Però Penèlope ja no l'estava esperant. /Penélope não estava à sua espera
L'havien perdut, / Tornou-se uma esquecida
buscant odissees. / Em busca de Odisseias
Ulisses també està perdut: / Ulisses está perdido
ja no té qui li cusi els mitjons. / Não tem quem lhe coza as meias.
La cançó es diu Penelope, un poema homònim de Carlos Tê interpretat per Mísia
i recollit en el seu àlbum Tanto menos tanto mais (1998).
A les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
8) I els homes? Els cors mariners senten alguna vegada nostàlgia dels amors que deixen als ports? Potser en algunes havaneres ... Però us deixaré amb una bella i antiga cançó irlandesa, encara més exòtica ...
Molt lluny, a l'altra banda de l'oceà, / Far away across the ocean, sota una estrella índia, /underneath an Indian star hi viu una petita donzella d'ulls foscos, / Dwells a dusky little (dark eyed lovely) maiden a la costa de Malabar. / on the coast of Malabar
Al port on vam ancorar/ In the harbour, where we anchored, encara la veig tímida i dolça, / I can see her shy and sweet amb un ram de roses vermelles/With a bunch of wine-red roses i les ones salvatges mullant-li els peus. / and the wild waves at her feet
Adéu, a la meva petita reina d'ulls foscos, /Fare thee well, my little dark eyed queen adéu, a la meva estrella índia./ fare thee well, my Indian star En el meu cor viuràs per sempre,/In my heart you'll live forever a la costa de Malabar. / on the coast of Malabar
Els meus pensaments retornen sempre/ And my thoughts keep ever turning a aquella riba tan llunyana/ to that far-off distant shore i a la noia d'ulls foscos que m'estimava,/ And to that dark eyed girl who loved me, però que no veuré mai més./ but I'll see her never more
Coast of Malabar interpretada per Ry Cooder a l'àlbum dels Chieftains, The long black veil (1995). A les biblioteques públiques: Argus i Aladí.
La descoberta musical és un dels plaers més grans per tot amant de la música: per oïents, per músics i, of course, pels musictecaris.
Els temps que corren -i sempre corre el temps- semblen afavorir el clàssic discurs que afirma que la música popular avui dia és un grapat de fòrmules fàcils (tan musicals, com líriques, com estètiques) i que és difícil que altres músiques arribin al públic.
La idea és temptadora i té arrels fàctiques obvies, però la tecnologia facilita una resposta inaudita, ràpida i efectiva a aquest discurs. La opció "Artistes relacionats" permet un viatge a carreteres secundàries amb només un click.
Seguirem a l'atzar aquesta opció d'Spotify i veurem on ens porta. Temps de trajecte: 30 minuts.
1) Punt de partida: Animal Collective, un grup ultrapopular que està a les portades de qualsevol revista pop mundial. Omplen sales enormes, són caps de cartell a festivals com el Primavera Sound. Són un bon inici, perquè la seva vocació experimentadora pot linkar-los a grups diferents.
La pestanya "Related artists" comença una escala cap a una carretera menys transitada:
2) Battles, una banda popular, també amb un fort contingut mediàtic, però amb una vessant experimental que va de les llums a les ombres. Trobeu-los a escenaris més petits que a Animal Collective.
Ara Spotify ens llença un nom exòtic, que resulta ser un dels membres carismàtics de Battles, ja fora del grup:
3) Tyondai Braxton, fill del gran Anthony Braxton, Tyondai té una carrera de compositor extrem amb un peu a la vida popular i un altra a l'experimentació contemporània.
Amb només dos clicks ja estem a una regió inexplorada, poc cartografiada, fora de mercat. A partir d'ara les normes de circulació són cosa nostra. I Spotify ens dóna més artistes relacionats i triem...
4) Pattern is movement, no busqueu aquest nom a festivals pop, ni a les revistes populars, ni a les recomanacions de les webs clàssiques. Aquí la informació ja cal subministrar-se-la un mateix, fer el propi camí. Música sense mapes!
Només tres parades i ja arribem a
5) Extra life, música cantada però. Instruments habituals a la música popular, però. Tot el que amaga aquest però.
Hem de seguir, que falten 20 minuts. I ho fem per:
6)Capillary Action, i qui són? quines són les seves influències? tindran wikipèdia? És com una música tradicional que no s'ha aturat al moment de la seva fundació mítica. Música que ha continuat girant amb la terra.
7) Lichens, com hem arribat aquí no ho sabem. Però ja estem a un trance electrònic on tot sembla un magma dolç, una atmòsfera densa però lleugera.
Queden 10 minuts, cliquem a un artista relacionat anomenat.
8) Zelienople, un artista que ens endinsa un xic més en atmosferes encara més minimals, més minerals. Un ambient d'ions i estacions de trens i veus que només sentiria una mèdium.
9) Svarte Greiner, guitarres ultraprocessades, desbuixades, antiguitarrístiques, al servei d'un ambient abisal.
Se'ns acaba el temps i ja hem arribat a terra de ningú. El trajecte s'acaba (però podria començar amb) un nou desconegut:
10) Kreng, el punt minimal extrem, com un últim fil de vida, sembla el contrapol a la lisèrgia acumulativa dels Animal Collective. El contrari de 5.000 persones ballant en una festa. Kreng, siguis qui siguis, oh.
Cada un d'aquests noms mereix un post, mereix 10 hores de la nostra atenció sensible, mereix difusió musictecària. Són només 10 clics i hem trepitjat terres obertes, originals, desconegudes. La creativitat contemporània és explosiva i inaturable i fecunda. Només cal temps, i orelles despertes i serem amos dels nostres gustos. Mai ha estat tan fàcil l'emancipació estètica.
Tradicionalment s’associa la paraula Biblioteca amb el concepte Llibres, però la realitat és tossuda i acaba reflectint la rellevància que altres fons tenen en la col·lecció, i aquest és el cas de la Música.
Si bé, fins fa poc, la presència de la música a les biblioteques públiques es limitava a les col·leccions físiques que, fonamentalment, estaven formades per CDs i DVDs musicals, actualment les possibilitats d’aquest fons s’han vist incrementades exponencialment gràcies al desenvolupament de la Web 2.0, amb eines com YouTube o MySpace, i les noves tecnologies, amb opcions d’escolta en streaming com Grooveshark, Spotify o LastFM.
Spotify ofereix, entre altres moltes coses, la possibilitat d’escoltar en streaming, on line, sense necessitat de descarregar les cançons, un ampli catàleg que s’actualitza constantment i que conté gran part dels treballs que es van publicant en el mercat.
Si bé té l’inconvenient que s’ha de descarregar un petit programa que s’ha d’instal·lar a l’ordinador o al mòbil, ofereix, en la seva versió gratuïta, unes possibilitats àmplies d’escolta “a la carta”.
Les Biblioteques Municipals disposen d’un compte a Spotify i a partir d’ara ofereixen un servei més als ciutadans i completen la seva oferta musical amb una selecció de novetats mensual dels nous treballs que van sortint al mercat, fent seleccions musicals relacionades amb esdeveniments de ciutat, com poden ser el FiMPT, el Faraday, el NowaReggae o la programació de l’Auditori Eduard Toldrà.
Així doncs, les Biblioteques fan un pas endavant i amb l’ús d’aquesta tecnologia, i complementant-lo amb d’altres com YouTube i MySpace als blocs, optimitzen la seva tasca: seleccionar els millors continguts i posar-los a la disposició del ciutadà en el menor temps possible.
Podeu consultar la darrera selecció que hem fet, la de novembre, al següent enllaç: Les novetats – Novembre 2011
Òbviament això és un complement al que representen les col·leccions musicals que les Biblioteques disposen, amb un gran valor cultural i patrimonial, i que alhora es veu recolzat per altres iniciatives que des de les Biblioteques Municipals es desenvolupen i que a continuació es relacionen:
- Seguiment de la producció musical de la ciutat per nodrir la Col·lecció local de les biblioteques [La biblioteca Joan Oliva ha incorporat recentment una col·lecció de CDs descatalogats].
- Editar guies de lectura (com la que cada any es fa amb motiu del FiMPT o la dedicada al Nou Pop Català)
- Altres activitats com ara el Més de la música que es va celebrar el juny de 2011 a la biblioteca Joan Oliva o El tastet del 31è FiMPT que va tenir lloc a la biblioteca Armand Cardona el juliol de 2011.
- La col·lecció de revistes, amb títols referents com Rock de lux, MondoSonoro, Enderrock, Audioclásica, Scherzo i molts més.
