dissabte, 31 de juliol de 2010

La cosa exòtica

... el bon temps, la calor, la poca roba, les ganes de tallar la rutina ... a l'estiu tot ens porta a escapar d'aquí i anar ben lluny! físicament ... o mentalment ... i , com sempre, la música ens ajuda a visitar territoris imaginats, encantats... el paradís !

Arriba l'agost i els musictecaris es posen les ulleres de sol i en aquest bloc comencen a aparèixer els posts que torren les neurones i provoquen ganes de caminar descalç o demanar un martini amb soda.

Si més no ... aquest n'és un !
;-)





El gènere conegut com Exotica és un tipus de música de salò (lounge) i d'escolta fàcil (easy listening) que dibuixa una música mundial, però no aspira a la replicació autèntica. En lloc d'això, la intenció principal d'aquesta música és proporcionar una diversió lleugera, recollint sons ètnics ràpidament identificables presentats en una suau forma pop, fàcilment digerible.
Aquesta música conjura, típicament, una màgia evocadora de imatges de destinacions turístiques estrangeres exòtiques, destinades a americans blancs i, en aquest sentit, és una mena d'equivalent sonor de les vacances programades per un tour-operator : diversió, artificialitat i turisme familiar de manera segura.

L'Exotica s'arranja normalment per a orquestres estàndards, afegint instrumentació ad hoc segons la localització que vol evocar (percussió ètnica, instruments de corda, etc.) ; alguns tipus d'exotica també prenen en préstec la raresa, efectes sonors d'altres mons que defineixen l'estil de pop de l'edat espacial (space age pop). Fins i tot en el seu moment d'auge als anys '50 / primers '60s, l'exotica es ridiculitzava sovint com superficial i tonta, però en el seu ressorgiment als anys '90 entre els fans de música alternativa es tornen a abraçar aquelles mateixes qualitats encara que irònicament, però també suposant una re avaluació sincera de les tècniques de producció enginyoses en la música.
El Pacific, el Carib, Amèrica Llatina, el Brasil, i l'Àfrica són entre les fonts musicals regionals més populars d'exotica; els artistes essencials d'aquest estil inclouen Les Baxter, Martin Denny, Esquivel, i Yma Sumac, de la qual us en vam parlar en aquest article d'homenatge quan ens va deixar.
(font: All Musc Guide)

Als anys '50 del segle XX, l 'aparició dels equips d'alta fidelitat de so (HI-FI) va suposar un subtil però important canvi en la manera d'escoltar la música i ... en la música mateixa. Per primera vegada les tècniques d'enregistrament, els estudis de gravació, els enginyers de so apareixien com actors essencials d'una música també nova. Gèneres com el que avui comentem neixen descarada i senzillament com un reclam per vendre aquests flamants aparells futuristes

tot un símbol d'una nova època marcada pel meteòric desenvolupament econòmic dels USA, la paranoia de la guerra freda, els primers passos per l'espai exterior i el contacte amb selenites i marcians, l'escapisme i el benestar proporcionat per la proliferació de una llarga llista d'electrodomèstics. Els fabricants d'equips d'alta fidelitat, doncs, promouen també la fabricació d'una música destinada a proporcionar aquesta nova sensació acústica, neta, fàcil, brillant, superficial, ambiental però també suggerent.

Una música oblidada durant les dècades dels '70 i '80 i reivindicada als '90 a partir de la popularització del concepte chill-out (espai de relax de les discoteques de Detroit on va néixer la música house) i la música associada a aquestes zones de descans entre ball i ball coneguda inicialment com ambient house, un nou gènere fill de l'electrònica i els conceptes ambient music proposats per Brian Eno i descendent directe també d'aquests gèneres anteriors com l'exotica, la lounge music o l'easy listening.

Us proposem una escolta fàcil i agradable amb 10 confortables mostres d'aquesta música que sempre entra tan bé com un refrescant Ginger Ale !




2 comentaris:

Director Wilkins ha dit...

Gràcies Fonti! És un suggeriment esplèndid. Val la pena donar a conèixer aquests gèneres arraconats. Hi ha molta imaginació en ells. Papagais i martinis i asfalt i ventiladors!

Lojaume ha dit...

Si senyor!!! jo també soc un admirador d'aquesta lleugeresa complaent!!! m'encanta!!! la vida es més fàcil si es ultra-lounge ;-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...