La companya Marta Himelfarb, de la biblioteca Vapor Badia de Sabadell, comparteix amb els lectors d'aquest bloc la segona part del seu article. Una vegada més, recomanem una lectura atenta a aquest extraordinari treball.
Alertats pels indicadors que evidencien una davallada constant del préstec del fons musical a les biblioteques, i intuïnt una nova dinàmica arran de l’organització i retolació del fons (vegeu la primera part d’aquest article), ens ha semblat interessant contrastar els efectes de la nostra actuació tot analitzant l’evolució del préstec musical al llarg d’un període determinat, en concret de l’any 2004 al 2009.
Perquè 2004-2009?
La Biblioteca Vapor Badia de Sabadell va obrir les seves portes al novembre del 2002. Però no disposem de dades completes i detallades fins arribar a l’any de funcionament. Hem considerat doncs l’any 2004 com a data de tall d’inici .
D’altra banda, a finals de l’any 2009 es produeix un canvi significatiu en la gestió automatitzada de les biblioteques públiques amb el pas del sistema informàtic VTLS al programa Millennium què suposa una disminució considerable en el detall de les estadístiques. Tenim doncs l’any 2009 com data de tancament.
També cal tenir en compte que Sabadell va iniciar el desplegament de la seva xarxa de lectura pública l’any 2002 i que, en conseqüència, el tram 2004 - 2009 presenta un creixement intens, a nivell de fons i de públic.
Totes les observacions que venen a continuació s’han d’interpretar dins aquest marc dinàmic.
Examinem les dades
2004 | 2009 | |
Usuaris | 335.674 | 402.386 |
Fons | 69.416 | 102.504 |
Fig 1. Dades globals de fons i usuaris 2004 - 2009 | ||
2004 | 2009 | Evolució | |
CD0 | 16.006 | 7.264 | - 54.61% |
CD1 | 6.390 | 2.829 | - 55.73% |
CD2 | 33.424 | 10.414 | - 68.84% |
CD3 | 7.542 | 5.463 | - 26.69% |
CD4 | 1.209 | 507 | - 58.06% |
CD5 | 7.332 | 2.790 | - 61.94% |
CD6 | 449 | 400 | - 10.91% |
CD7 (infants) | 3.432 | 2.762 | - 19.52% |
DVDM | 1.073 | 3.495 | + 225.72% |
Partitures | 398 | 258 | - 35.18% |
Fig. 2. Evolució del préstec musical 2004 - 2009 | |||
Evolució | |
CD2 | - 68.84% |
CD5 | - 61.94% |
CD4 | - 58.06% |
CD1 | - 55.73% |
CD0 | - 54.61% |
CD3 | - 26.69% |
CD7 (infants) | - 19.52% |
CD6 | - 10.91% |
Fig. 3. Rànquing del descens de préstecs per gènere | |
Tot i que la davallada del préstec musical és general i bastant considerable, no afecta a tots els gèneres de la mateixa manera.
Els gèneres més afectats són les músiques més populars, les més fàcils de trobar via Internet, d’escoltar o descarregar. En contrapartida, sembla que quan més especialitzat és el gènere, menys públic perd. Dit d’una altra manera, pel que fa a la música, el públic general, el més nombrós, sembla no necessitar tant la biblioteca, en canvi el públic més selectiu i/o més exigent continua utilitzant el servei.
2004 (préstec) | 2005 (%) | 2006 (%) | 2007 (%) | 2008 (%) | 2009 (%) | |
CD0 | 16.006 | - 22.7 | - 19.7 | - 21.7 | - 03.8 | - 4.65 |
CD1 | 6.390 | - 19.5 | - 15.6 | - 25.2 | - 00.0 | - 11.8 |
CD2 | 33.424 | - 27.0 | - 30.7 | - 18.6 | - 14.3 | - 11.5 |
CD3 | 7.542 | - 13.3 | - 18.1 | - 0.3 | - 06.5 | - 01.7 |
CD4 | 1.209 | - 61.6 | - 39.9 | - 17.9 | + 21.1 | - 02.8 |
CD5 | 7 332 | - 17.9 | - 23.9 | - 23.2 | - 15.5 | - 05.9 |
CD6 | 449 | + 16.7 | - 44.2 | - 34.2 | + 84.8 | + 12.6 |
DVDM | 1.073 | + 22.0 | + 14.5 | +62.2 | + 27.4 | +13.3 |
Partitures | 398 | - 23.3 | - 10.4 | - 12.8 | + 33.0 | - 18.3 |
Fig. 4. Evolució gènere per gènere: 2007 i 2008 són els anys en els quals es va reorganitzar la sala i millorar la retolació. | ||||||
Observant l’evolució del préstec i tenint present que la feina de reorganització de la sala es va dur a terme entre el 2007 i el 2008 podem extreure alguna conclusió. D’una manera general el descens del préstec es frena considerablement a partir del moment en què es treballa la visibilitat i la presentació del fons, fins i tot, i especialment, pels números reputats com a “difícils” com el CD1, CD3 o el CD4.
A la vista dels resultats, ens atreviríem a afirmar que, en contra de l’opinió més generalitzada, no hem de parlar de músiques que “surten” i músiques que “no surten”, sinó de músiques més o menys ben tractades, més o menys promocionades.
L’evolució de cadascun dels gèneres musicals permet perfilar una mica més les observacions:
CD0
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD0 | - 22.7 | - 19.7 | - 21.7 | - 03.8 | - 4.65 |
La inclusió d’una indexació geogràfica bastant detallada exerceix un efecte innegable sobre el préstec: fa visibles músiques poc o gens conegudes i permet als usuaris nouvinguts, poc acostumats a la cerca documental, trobar fàcilment el que busquen, tot estimulant la curiositat del públic habitual.
CD1
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD1 | - 19.5 | - 15.6 | - 25.2 | - 00.0 | - 11.8 |
L’introducció pràcticament sistemàtica dels noms dels intèrprets i dels subgèneres del jazz també sembla tenir el seu impacte. La retolació facilita a l’usuari aficionat el descobriment del fons i atrau nous públics que reconeixen els noms més famosos. Tot i així, l’any 2009 acusa una lleugera davallada. Podríem pensar en l’estabilització del públic després de l’entusiasme en el descobriment d’un fons fins llavors totalment invisible? En no disposar de xifres més recents, resulta difícil extreure conclusions.
CD2
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD2 | - 27.0 | - 30.7 | - 18.6 | - 14.3 | - 11.5 |
La intervenció sobre la presentació del CD2 fou bastant minsa. Es va limitar a agrupar els bucs per formar una zona coherent i a donar visibilitat a una retolació alfabètica excessivament discreta. L’impacte és feble, i la relativa frenada en el descens dels préstec podria explicar-se simplement per l’augment de fons i de públic. Tanmateix, necessitaríem de dades més recents per acabar de perfilar conclusions. De tota manera, el CD2 és víctima en primera línia de la música virtual accessible via Internet.
CD3
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD3 | - 13.3 | - 18.1 | - 0.3 | - 06.5 | - 01.7 |
La intervenció sobre el CD3 va ser la primera cronològicament i la més radical. En conseqüència, les dades demostren prou bé el que intuíem: que la música clàssica NO és una música que no surti o que no interessi, sinó una secció tradicionalment mal tractada, arraconada, per la seva immerescuda fama d’avorrida i difícil. Resulta obvi que correctament presentada, retolada i mimada, la música clàssica gaudeix de tant públic com altres gèneres musicals, més encara si parlem d’una biblioteca central.
Aquesta afirmació es complementa a Sabadell amb uns trets locals molt definitoris, en comptar amb una important tradició musical: una destacable associació d’òpera (Amics de l’Òpera de Sabadell), una orquestra simfònica (Orquestra Simfònica del Vallès), nombrosíssims cors i corals amateurs, un cor professional d’alt nivell (Cor Lieder Camara), una associació de sarsuela, un conservatori... etc. La resposta del públic resulta doncs d’allò més natural.
A més a més, darrerament sembla que la música lírica està coneixent un nou revival en tot el món. Les col·leccions de les biblioteques ho han pres en compte i el públic respon.
Per últim, cal puntualitzar que l’usuari de música clàssica sol ser més exigent pel que fa a la qualitat del so i prefereix el suport del CD al d’una descàrrega via ordenador, així mateix valora molt positivament l’accés a edicions de valor històric, als llibrets d’acompanyament i en general a la qualitat de l’edició de l’obra.
CD4
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD4 | - 61.6 | - 39.9 | - 17.9 | + 21.1 | - 02.8 |
La música contemporània, en canvi, sí és un gènere de difícil sortida. Malgrat tot, la retolació bastant exhaustiva feta en el 2007 sembla haver tingut un impacte espectacular. La nostra interpretació és que molt probablement la seva nova visibilitat va permetre que arribés al restringit públic interessat que no podia ni sospitar la presència d’aquest gènere musical a la biblioteca. La fidelització d’aquest petit públic, un cop passada la novetat, justificaria l’estabilització en el volum de préstecs.
CD5
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD5 | - 17.9 | - 23.9 | - 23.2 | - 15.5 | - 05.9 |
La retolació sistemàtica per tots els subgèneres inclosos dins d’aquest número tan heterogeni feu visible apartats com la música de circ, la música de relaxació i, per suposat, les bandes sonores de films, gènere de creixent interès. D’altra banda, els lots tramesos per la Gerència han anat enriquint substancialment aquesta secció i, a mesura que l’oferta creix, el préstec es va reanimant. Una vegada més, caldrien més dades.
CD6
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
CD 6 | + 16.7 | - 44.2 | -34.2 | + 84.8 | +12.6 |
En aquest número no es va fer cap intervenció de cap tipus. Senzillament, en el moment de l’obertura l’any 2002 gairebé no hi havia fons i a més resultava poc atractiu. La Gerència ha anat corregint paulatinament aquesta manquança. A tall d’exemple, la incorporació del Harry Potter en versió enregistrada va marcar l’inici del moviment del fons. La varietat i la qualitat de l’oferta, en constant creixement, condicionen directament la vitalitat d’aquest fons, petit però dinàmic.
DVDM
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
DVDM | + 22.0 | + 14.5 | +62.2 | + 27.4 | +13.3 |
Les xifres parlen soles: el DVDM és un tipus de document que s’està obrint camí a gran velocitat. Aquest fons, escàs al 2002, ha crescut considerablement en tots els números, proposant ara un ventall molt ampli de documents molt diversos . D’altra banda, l’opció de reagrupar en el mateix moble els suports CD i DVDM d’un mateix número resulta molt encertada. L’usuari passa així fàcilment d’un suport a l’altre sense que se li pugui escapar una part del fons, important però dispersada .
El suport amb imatge té avui dia un gran atractiu , tant pel l’oient de rock-pop com pel de jazz, de flamenc o de lírica. No podem descartar que aquest suport arribi en breu a suplantar el CD.
PARTITURES
2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | |
Partitures | - 23.3 | - 10.4 | - 12.8 | + 33.0 | - 18.3 |
Malgrat el probable impacte de la feina de retolació de la música impresa, ens decantem per atribuir l’increment de l’any 2008 a les compres municipals realitzades aquell any i destinades a complementar i dinamitzar una mica un fons poc atractiu. El gruix del fons de música impresa el formava essencialment tot un conjunt de partitures de música clàssica catalana del s. XX no massa coneguda, la qual cosa no atrau ni el públic jove ni els instrumentistes professionals ni els amateurs. Malgrat tot, les partitures segueixen sortint poc. La solució resideix probablement en la configuració d’un fons més divers, repartit entre peces clàssiques molt famoses, peces populars conegudes de tots els públics, cançoners infantils actualitzats i recull de peces corals ja que la pràctica del cant és una tradició catalana molt arrelada. Per molt visible que féssim un fons, si els documents proposats no corresponen a l’espera del públic, no assolirem resultats.
Conclusions
A la vista de les xifres i de les observacions presentades, ens veiem en disposició de confirmar l’impacte directe que la retolació sistemàtica del fons musical, sense pors ni reticències, exerceix sobre els índexs de préstec.
De la mateixa manera, també ens reafirmem en què una disposició encertada, així com el coneixement del fons, incrementa considerablement el seu atractiu i la seva visibilitat. En aquest sentit, opinem que l’agrupació de tots els suports d’un mateix gènere musical és un factor positiu, i que l’ integració de les partitures, gènere per gènere, comportaria sens dubte un efecte dinamitzant, tot i que planteja dificultats d’ordre pràctic.
Serveixi aquest petit estudi per constatar que les aparences sovint poden resultar enganyoses: si bé la música sembla declinar contínuament en termes de préstec, el panorama canvia quan hi mirem de més a prop. No declina tota la música, ni tampoc declinen tots els suports. Ni molt menys.
També creiem important subratllar que els usuaris d’una sala pública de música són nombrosos i diversos. Hem de tenir present, doncs, a l’hora de treballar-hi, que ens adrecem a col·lectius diferents, que podem fidelitzar si ens esforcem per arribar-hi. Aquesta tasca implica, pels professionals que som, un mínim de formació i d’interès per fons i públics. Ara per ara, però, ens fa l’efecte que no juguem prou amb els coneixements acumulats pels equips de treball, privant-nos d’un munt de coneixements desaprofitats dispersos per la xarxa. Ni tampoc donem prou difusió a les solucions, idees i innovacions qué neixen continuament en un punt o altre del nostre àmbit professional.
Finalment, no voldríem acabar aquest article sense fer esment al debat, o més aviat polèmica, que contempla la desaparició de la música a les biblioteques i la seva imminent substitució per canals digitals i privats de streaming, que tindrien en la biblioteca un simple intermediari. Al nostre parer, això és còrrer molt i cedir massa fàcilment davant de la pressió mediàtic i uns raonaments excessivament generals i superficials. Queda molta feina per fer abans d’abandonar de tal manera la missió engrescadora de la biblioteca pública: la d’oferir a l’usuari, a tots els usuaris, moltes músiques de qualitat, en un entorn de qualitat, amb un assessorament de qualitat.
Sabadell, agost de 2011
