dilluns, 29 d’agost de 2011

Oliver Messiaen: els ocells no seran mai el mateix




"L'art vise à imprimer en nous des sentiments plutôt qu'à les exprimer. " [L'art busca imprimir sentiments en nosaltres, més que expresar-los.] Henri Bergson



Oliver Messiaen (1908-1992) és un dels millors compositors contemporanis. L'originalitat i profunditat de la seva obra depassa les intencions d'aquest article. Aconsellem, una senzilla passejada per Spotify per deixar-se imprimir per la seva sensibilitat: Olivier Messiaen. Les seves obres estan a les biblioteques, esperant que algun usuari curiós les vulgui sentir... Esperar? És això feina bibliotecària? No! Donem un pas al front i difonem Messiaen de la millor manera que sabem. Vam començar fa tres anys, aquí, i ara hi tornem.


http://userserve-ak.last.fm/serve/_/28034017/Olivier+Messiaen.jpg

En aquest post ens interessa parlar d'una de les característiques més singulars de l'obra de Messiaen, la vessant ornitològica. Efectivament, Messiaen va ser -al marge de compositor i organista- un obstinat ornitòleg. Aquesta passió pels ocells el va portar a analitzar el seu cant (el ritme, la simetria, la repetició, l'entonació) de cada espècie i a intentar traslladar aquestes característiques naturals a unes composicions de caràcter contemporani.

En aquest rar vídeo el propi Messiaen ens explica quines frases ha escrit imitant el cant dels ocells.


I continua aquí:


"Els ocells són músics, primer escolten les gotes d'aïgua, el xiuxiu del vent i després canten", va dir el mateix. La wikipèdia aporta, fins i tot, un catàleg d'ocells que van ser inspiració per Messiaen:






Los «pájaros» de Messiaen


I. Le chocard des Alpes


II. Le loriot


III: Le merle bleu


IV. Le traquet stapazin


V. La chouette hulotte




Alpendohle am Warscheneck.jpg


Oriole 2.jpg


Monticola solitarius philippensis.JPG


45-090506-black-eared-wheatear-at-Ipsilou-Monastery-.jpg


Tawny wiki edit1.jpg








Chova piquigualda
Pyrrhocorax graculus


Oropéndola
Oriolus oriolus


Roquero solitario
Monticola solitarius


Collalba rubia
Oenanthe hispanica


Cárabo común
Strix aluco








VIII. L'alouette calandrelle


IX. La bouscarle


X. Le merle de roche


XI. La buse variable


XII. Le traquet rieur


XIII. Le courlis cendré


Shorttoedlark59.JPG


Cetti's zanger.jpg


Monticola saxatilis NAUMANN.jpg


Buteo buteo 1 (Lukasz Lukasik).jpg


Oenanthe leucura Martien Brand.jpg


Curlew06.jpg


Terrera común
Calandrella brachydactyla


Ruiseñor bastardo
Cettia cetti


Roquero rojo
Monticola saxatilis


Ratonero común o Busardo ratonero
Buteo buteo


Collalba negra
Oenanthe leucura


Zarapito real
Numenius arquata


Gairebé totes les seves obres, a partir del 1952 tenen alguna al·lusió als ocells. Algunes d'elles són íntegrament dedicades al seu cant. En destaquem les principals.

El merle negre (blackbird) per flauta i piano (1952). Trobareu un preciós estudi en castellà sobre aquesta peça aquí.



Le reveil des oiseaux, per orquestra (1953), obra on Messiaen recollia els ocells que se sentien entre la mitjanit i el migdia a les muntanyes de Jura, als Alps.





Catalogue d'oiseaux (1956-1958), són 13 peces per piano. Es citen més de 77 espècies i no només s'imita el seu cant, sinó que també s'aconsegueix recrear el seu ambient, el seu hàbitat.




La fauvette des jardins (1971), escrita després de sentir durant dos dies seguits a la curruca al costat del llac de Laffrey, al costat de la muntanya Grand Serre.





L'infatigable Richard Dawkins, a Destejiendo el arcoiris, sosté que conèixer el mecanisme físic que genera els arcs de sant martí no només no els hi resta fascinació (com acusen els poetes) sinó que l'augmenta considerablement. De la mateixa manera els ocells no seran mai el mateix, després de Messiaen. El compositor del temps present imprimeix sentits inèdits a la realitat. L'artista crea natura.


Messiaen al catàleg de biblioteques, aquí. 60 obres esperant la seva difusió i la seva escolta.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Meravellosa entrada!!!! Un descobriment aquest Oliver Messiaen. Realment, la natura és la millor font d'inspiració i la millor font on nodrir-nos.

L'últim tema, La fauvette des jardins (1971), crec que no està ben carregat... jo al menys no l'he pogut escoltar.
Petons musictecaires!

Siouxie

Director Wilkins ha dit...

Hola Sioxie!

gràcies per la resposta. Ja hem arreglat el link de "La fauvette des jardins".

Salut i alegria!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...