Oliver Messiaen: els ocells no seran mai el mateix

"L'art vise à imprimer en nous des sentiments plutôt qu'à les exprimer. " [L'art busca imprimir sentiments en nosaltres, més que expresar-los.] Henri Bergson

Oliver Messiaen (1908-1992) és un dels millors compositors contemporanis. L'originalitat i profunditat de la seva obra depassa les intencions d'aquest article. Aconsellem, una senzilla passejada per Spotify per deixar-se imprimir per la seva sensibilitat: Olivier Messiaen. Les seves obres estan a les biblioteques, esperant que algun usuari curiós les vulgui sentir... Esperar? És això feina bibliotecària? No! Donem un pas al front i difonem Messiaen de la millor manera que sabem. Vam començar fa tres anys, aquí, i ara hi tornem.

En aquest post ens interessa parlar d'una de les característiques més singulars de l'obra de Messiaen, la vessant ornitològica. Efectivament, Messiaen va ser -al marge de compositor i organista- un obstinat ornitòleg. Aquesta passió pels ocells el va portar a analitzar el seu cant (el ritme, la simetria, la repetició, l'entonació) de cada espècie i a intentar traslladar aquestes característiques naturals a unes composicions de caràcter contemporani.

En aquest rar vídeo el propi Messiaen ens explica quines frases ha escrit imitant el cant dels ocells.

I continua aquí:

"Els ocells són músics, primer escolten les gotes d'aïgua, el xiuxiu del vent i després canten", va dir el mateix. La wikipèdia aporta, fins i tot, un catàleg d'ocells que van ser inspiració per Messiaen:

Los «pájaros» de Messiaen
I. Le chocard des Alpes	II. Le loriot	III: Le merle bleu	IV. Le traquet stapazin	V. La chouette hulotte
Chova piquigualda Pyrrhocorax graculus	Oropéndola Oriolus oriolus	Roquero solitario Monticola solitarius	Collalba rubia Oenanthe hispanica	Cárabo común Strix aluco

VIII. L'alouette calandrelle	IX. La bouscarle	X. Le merle de roche	XI. La buse variable	XII. Le traquet rieur	XIII. Le courlis cendré
Terrera común Calandrella brachydactyla	Ruiseñor bastardo Cettia cetti	Roquero rojo Monticola saxatilis	Ratonero común o Busardo ratonero Buteo buteo	Collalba negra Oenanthe leucura	Zarapito real Numenius arquata

Gairebé totes les seves obres, a partir del 1952 tenen alguna al·lusió als ocells. Algunes d'elles són íntegrament dedicades al seu cant. En destaquem les principals.

El merle negre (blackbird) per flauta i piano (1952). Trobareu un preciós estudi en castellà sobre aquesta peça aquí.

Le reveil des oiseaux, per orquestra (1953), obra on Messiaen recollia els ocells que se sentien entre la mitjanit i el migdia a les muntanyes de Jura, als Alps.

Catalogue d'oiseaux (1956-1958), són 13 peces per piano. Es citen més de 77 espècies i no només s'imita el seu cant, sinó que també s'aconsegueix recrear el seu ambient, el seu hàbitat.

La fauvette des jardins (1971), escrita després de sentir durant dos dies seguits a la curruca al costat del llac de Laffrey, al costat de la muntanya Grand Serre.

L'infatigable Richard Dawkins, a Destejiendo el arcoiris, sosté que conèixer el mecanisme físic que genera els arcs de sant martí no només no els hi resta fascinació (com acusen els poetes) sinó que l'augmenta considerablement. De la mateixa manera els ocells no seran mai el mateix, després de Messiaen. El compositor del temps present imprimeix sentits inèdits a la realitat. L'artista crea natura.


Messiaen al catàleg de biblioteques, aquí. 60 obres esperant la seva difusió i la seva escolta.