Com optimitzar la secció de música de la biblioteca... amb poc pressupost

Biblioteca Vapor Badia, Sabadell

El títol de l'article parla per si mateix ... solucions sensates, tan senzilles com una reflexió de biblioteconomia bàsica. La simple retolació dels prestatges de la col·lecció de CDs i DVDs apareix com una gerra d'aigüa fresca després d'haver fet un camí de pujada a plè sol a través de revolucions digitals i dissenys futuristes d'espais neocívics.

Ens alegra enormement presentar-vos un excel·lent treball a càrrec de la nostra amiga, i col·lega a la biblioteca Vapor Badia de Sabadell, Marthe Himelfarb Hirsch.

Recomanem una lectura atenta a tots els companys responsables de les àrees musicals, i especialment als directors dels equipaments bibliotecaris.

Experiència a la Biblioteca Vapor Badia durant el període 2007-2008

Situació inicial

A la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, com també a d’altres biblioteques municipals centrals i de districte, tenim un fons de música de qualitat, força ampli, molt eclèctic i ple de diverses meravelles. Això no obstant, al Vapor Badia teníem la música poc o gens senyalitzada, molt atapeïda, amb problemes d’ordenació, etc.

El fons que es consultava i sortia més en préstec és el de pop-rock (CD 2), les bandes sonores (CD 520) i algunes seccions de la música del món (CD 0), en especial, la música de Catalunya (CD 091) i la música flamenca (CD 094) . La resta de material sortia poc o molt poc, com era el cas de la música clàssica (CD 3), les partitures i els DVD musicals. A banda, l’ordenació i la localització del fons als prestatges es feia feixuga.

Primera fase: cerca de solucions

Teníem poc temps i poc personal per engegar grans projectes, i pocs diners. Per sort, encara es va poder comprar un parell de bucs per als CD i algun material de papereria. Ens vam plantejar, doncs, en un primer moment, reordenar tota la secció de música amb l’objectiu de fer visibles el fons i la seva classificació, amb l’esperança que es millorés la seva presentació, i que fos més fàcil de localitzar per als usuaris.

Segona fase: esporgada

Amb l’objectiu d’oferir una col·lecció de qualitat i de recuperar espai per poder reordenar i desatapeir el fons, comencem per una bona esporgada. Retirem tot els CD duplicats, els CD promocionals regalats per publicacions diverses que no presenten un grau suficient de qualitat, els CD en molt mal estat i els CD de baixa qualitat editorial o musical (ex: un concert interpretat per una formació menor, gravat malament fa molts anys, o discos dolents “tipus hipermercat” que es colen sovint via donatiu, tipus “Nits de samba”, “Viva el amor”, “Toda la ópera en un CD”, etc ). En el cas de la música clàssica, fem una revisió sistemàtica a les col·leccions antològiques (ex: Enciclopèdia Catalana) d’on eliminem el CD, sempre que tinguem una altra versió millor, editada per un segell discogràfic especialitzat. Aquesta feina, a banda de l’espai recuperat, permet “fotografiar“ el fons que tenim, com també identificar mancances i desequilibris, i ens facilitarà més endavant la seva reorganització.

Tercera fase: reemplaçament

Reemplacem els bucs de CD, procurant que l’organització de l’espai i del mobiliari faciliti una utilització intuïtiva de la sala. Decidim separar la música clàssica en un racó específic a banda, i associar-li la música contemporània, com també la sarsuela i les partitures. També demanem a un fuster que ens abaixi tots els calaixos dels bucs de CD d’uns 10 cm, de manera que s’hi pugui guardar còmodament un DVD a sota (és una feina molt fàcil i ràpida, que qualsevol maneta pot realitzar). L’objectiu és instal·lar-hi els DVDM: a cada número el seu espai de DVDM.
Cas especial per a les partitures: convençuts que la música impresa no s’ha de presentar verticalment al prestatge com els llibres, ja que es torna invisible, decidim reciclar un parell de mobles baixos per a CD o Còmic. Hi col·loquem les partitures com si fossin còmics, amb les portades disposades frontalment a l’usuari, i separades per grans separadors alfabètics fets amb cartró ploma rígid, per mantenir-les en vertical. Les partitures de compositors van per ordre alfabètic, i la resta, van agrupades seguint la mateixa classificació que els CD. Com que moltes porten particel·les, comprem unes fundes “cristal” de mida Folio (superior a Din A4) i obertes per dos cantons per resoldre la diversitat de formats. Així tenim aquest petit fons -gairebé sempre maltractat- endreçat, manejable i molt visible. L’emplacem a prop de la zona CD 3.

Quarta fase: classificació i retolació

Seguint fil per randa les pautes de la Classificació d’enregistraments musicals, però escurçant-la per a l’ús no especialitzat d’una biblioteca pública municipal, i simplificant-ne la terminologia quan escau, decidim estendre bastant el nombre d’entrades utilitzades a sala per ordenar el fons :

CD 0 : Per a les músiques ètniques i populars, utilitzem les entrades geogràfiques de desenes: de 000 a 009, de 010 a 019, de 020 a 029, de 030 a 039 ….fins al 099. Això ens permet ordenar la música del món de manera molt entenedora, tant la que ja tenim a sala, com la que ens pot arribar més endavant.

CD 1 : Per a les músiques de jazz i derivades, utilitzem la tradicional classificació alfabètica però hi intercalem uns petits separadors amb els principals artistes, seguint el model de les grans botigues de discos. També s’identifiquen les subcategories: CD 110/Blues, CD 115/Gospel, CD 180/Soul.

CD 2: Per al pop-rock, classe molt extensa, encara no hem trobat a dia d’avui la manera de desglossar les diferents categories sense entorpir la feina diària. Pel moment, ho deixem endreçat per ordre alfabètic de la primera lletra, conscients que s’hauria de millorar però sense saber com…
CD 5: Per a les músiques funcionals, marquem les categories per a les quals tenim algun fons (ex: Músiques de circ, músiques de ball, bandes sonores ordenades per ordre alfabètic, músiques de relaxació, etc).
CD 6: Textos enregistrats. No tenim prou fons com per a identificar autors, però si es donés el cas, introduiríem separadors.
CD 3 : Tenim un fons molt extens de clàssica. Decidim utilitzar la part superior dels bucs per a la classificació per compositors i la part inferior (calaixos) per a les subdivisions. Habilitem un calaix especial per a Bach i Mozart on mantenim l’ordenació estricta per teixells ja que les obres són considerables i ocupen molt espai. Tindrem d’aquesta manera els compositors ordenats alfabèticament i marcats amb un separador que durà el seu nom (ressaltant només els grans, ja tenim marcats més o menys el 80 %). A sota tindrem les subdivisions, cadascuna marcada amb una formulació simple: CD 300 reculls monotemàtics, CD 301 -309: per època, CD 310-390: per instruments (recitals), etc.

Pròxima a la música clàssica, tindrem el fons de sarsuela i de música contemporània:
CD 512: Sarsuela. De moment sense subdivisió interna, però si augmentés el fons, s’utilitzarien els separadors per compositors.
CD 4: El fons de música contemporània no és gaire extens, però creix regularment. Decidim utilitzar el mateix ordre que per al 3. Conceptualment, el número 4 és, de fet, la prolongació del 3, però conté les peces composades després del 1945. Tindrem, així doncs, una primera part classificada per compositors, ordenats per ordre alfabètic, i una segona part classificada per gèneres: són pocs, principalment músiques de fusió entre contemporània i jazz, contemporània i folk, electrònica, electroacústica, etc.

Cinquena i última fase: Confecció de tots els separadors

Com a alternativa a les peces de metacrilat, podem utilitzar fulls Din-A4 de plàstic semi-rígid que venen a copisteries i papereries per a fer tapes d’enquadernació. És un material molt resistent, molt manejable, i bastant econòmic. Retallat amb guillotina, cada full dóna quatre separadors d’una mida ideal per als CD. S’hi enganxa la retolació impresa, harmonitzant els colors amb el disseny i la imatge de la biblioteca. Finalment es folra el separador amb aironfix. Una solució molt polida consisteix en comprar el plàstic transparent i aplicar la retolació i l’aironfix al dors del separador. Així es llegeix el títol per transparència i el separador queda molt resistent i amb un acabat més professional.

Conclusió i avaluació

Aquesta feina de reorganització i de senyalització, perfectament assumible si s’executa número a número i aprofitant els dies de baixa afluència, ens ha permès, per un cost molt reduït, aportar millores notables:

• Millorar l’índex de préstec de les categories que no sortien gaire o gens, i en especial, la música clàssica, la contemporània, el jazz, les músiques populars de zones geogràfiques i/o cultures poc conegudes, com també els DVDM, fins i tot les partitures. (Encara no podem aportar dades xifrades, però estem analitzant les estadístiques pre-Mil·lenium que permeten un estudi bastant detallat, i comunicarem els resultats en breu.)

• Millorar la imatge de la biblioteca en general: millor senyalització, més ordre, més eficiència.

• Facilitar la tasca dels tècnics a l’hora d’endreçar el fons, com també a l’hora de cercar per document o per temàtica.

• Oferir a l’usuari la possibilitat de ser més autònom a l’hora de fer la seva tria, i de passada alliberar temps del personal de sala.

• Mantenir un control visual permanent sobre l’equilibri i la repartició del fons musical.

Potser val a dir que, engrescats per aquesta experiència positiva, vam aplicar el mateix principi de senyalització mòbil, detallada i “artesanal”, primerament al fons de guies de viatges, destacant les zones geogràfiques, i seguidament al fons de literatura, destacant els autors : la novel·la, la poesia, la narrativa i el teatre.

Cada vegada, hem pogut comprovar que l’extensió de la retolació, a més d’optimitzar l’ordenació, té un efecte inmediat sobre el volum de préstec: el fons surt més. Però el que realment és interessant és que surten documents que abans no es movien del prestatge.