dijous, 26 de setembre del 2019

Sense prefix - 2... el disc!





Per segona vegada ens endinsem en el fons de la ‘maquetoteca’ de Vapor Vell . El material escollit en aquest cas
 prové de tot allò que es va dipositar en el  al Casal Transformadors. . Un casal de  Joves que va dinamitzar
la vida musical de Barcelona als anys 80. El fons està compost per documents en diversos suports d’àudio
(vinil, casset, cd) i vídeo (Betamax, VHS, U-matic, Betacam). La funció original d’aquests documents era
del més divers: trobem des de la clàssica maqueta fins autoedicions o edicions privades més o menys
elaborades i amb les seves portades; passant per enregistraments de concerts o cintes promocionals de pocs
temes que es feien per trobar bolos o per les emissores de ràdio. Els documents dipositats al fons provenen
sobre tot de Barcelona i Catalunya, tot i que també hi ha força coses de la resta de l’Estat, i
en molta menor mesura de l’estranger. 

En aquesta segona sel·lecció, vam establir un criteri que mostrés un ventall ampli de les coses que succeïen
a Barcelona durant els any 80.  Seguint amb l'eix de l'avantguarda i les experimentacions s'han obert la mostra
 a músiques més ancorades al rock o fins i tot el flamenco. No ens hem centrat només en Barcelona sino
 que hem ampliat el camp d'acció en algun cas a la resta de l'Estat i fins i tot alguna curiositat francesa que
 ens ha semblat interessant de rescatar més enllà del vincle amb la ciutat comtal. Pensada com si d'una
 mixtape es tractés, el viatge que us proposem com els llibres de Carandell , Huertas Clavería o
Martí Gómez retrata una part important de la història de la ciutat.

Francesc Xavier Riembau i Rosich
Historiador de l'Art , Diego Armando DJ,  Wunderkammer, El Fascinant Món de la Música
(Text en col·laboració amb Germán Lázaro)


1. JOAN PANCHAMÉ - LA DANZA DE LOS PRIMITIVOS. Una de les grans troballes en la
recerca a l’arxiu de la maquetoteca són els dos cassets del pianista i compositor Joan
Panchamé de la Rosa: Fantasia Piano, presentada al III Concurs de Maquetes (no sabem
exactament d’on), i Efectos, presentada a la III Biennal de Barcelona. D’aquesta darrera
composició, n’hem tret La Danza de los Primitivos, una llarga peça que, igual que la resta,
sembla ser de l’any 1985. La xarxa ens n’ha donat més informació, i sabem que Panchamé
va ser autor l’any 1988 de la banda sonora El poder de la venganza, un film d’arts marcials,
passió que l’ha portat a escriure quatre llibres sobre taekwondo.





2. VO - CAP AU SUD. Nascut a l’Argentina, Ricardo Jacobsohn va produir Musiques pour
un film imaginaire, sota el nom de VO. Des del Buenos Aires natal viatja fins a França, on
desenvolupa la seva passió per l’electroacústica. Multinstrumentista encara en actiu, en
aquesta banda sonora imaginada toca saxos, clarinets, flautes, sintetitzadors, percussions,
bateria electrònica… Rico Toto (Group Zepiss i Moundjahka), originari de Guadalupe
s’encarrega del baix. A la bateria i a percussions vàries, el francès Daniel Chatelain, que ha
dedicat la resta de la seva trajectòria professional als estudis de la música afro del Carib.
És membre de la Société Française d’Ethnomusicologie. Cap Au Sud viatja entre els sons orgànics
d’algunes percussions i els instruments de vent i els sintetitzadors que planegen en
tot el disc. Editat l’any 1985 només en casset, sembla que no va rebre l’atenció merescuda.




3. CB + A d P - PARTY TIME. CB és Comando Bruno i A d P és Avant-Dernières Pensées. El
primer és l’àlies més conegut de Rafael Flores, que va fundar Diseño Corbusier, un dels
projectes més sòlids de les experimentacions ibèriques. Va abandonar ràpidament la banda
de Granada per centrar-se en la seva carrera en solitari. Darrere A d P s’amaga Anton
Ignorant, un murcià que es va establir a Barcelona i es va convertir en un dels agitadors
culturals més importants de la Ciutat Comtal. Audiopeste i Ignorant Buildings són uns altres
noms sota els quals s’amagava Antonio López Pastor, que també ha col·laborat amb Macromassa,
Raeo, Bel Canto Orchestra i amb el LEM de Gràcia Territori Sonor. L’agost del 2019
va morir a Buenos Aires, on residia de feia uns anys. Un petit homenatge a un gran artista.
El tema que escoltem forma part de la cinta que acompanyava el Fenici, una revista feta a
Reus l’any 1987. Al casset, també hi podem trobar Víctor Nubla, Felix Menkar i Don King.



.

4. DON KING - CATALAN TALGO. Mark Cunningham és un dels artistes més importants
de la coneguda No Wave de Nova York. Amb MARS, van crear una obra desafiadora on el
soroll era el pal de paller. L’any 1986 va tocar amb el seu projecte Don King a Barcelona, i
aquesta connexió el va portar a editar l’any 1987 amb 4 Sellos el primer disc del projecte
que compartia amb Lucy Hamilton, també membre de Mars. Els germans Lindsay (Arto i
Duncan) i Toni Nogueira toquen en un disc fet de retalls un viatge amb tren com el del tema
que hem escollit.
Lo-fi i captivador és un disc extremadament juganer, amb la trompeta que guia el trajecte.
És un recull de gravacions de la seva gira mediterrània que Anton Ignorant va ajudar a
posar ordre i escollir les peces que el conformen.
Ja l’any 1991 es va instal·lar a terres catalanes. I ha estat molt actiu. Va formar Raeo amb
el Gat i Anton Ignorant, i com gairebé tothom de l’escena underground, va tocar en alguna
ocasió amb la Bel Canto Orchestra. Va editar en solitari amb Por Caridad Producciones.
Entrat el segle XXI, va formar Bèstia Ferida amb Arnau Sala i Adrián de Alfonso, i el Blood
Quartet és el seu projecte actual.




5.HIDRÀULICS MAI TIPS - STREAP TEASE. Hidràulics Mai Tips, des de Manlleu, van irrompre
en el panorama català guanyant el Concurs de Rock de l’Ajuntament de Barcelona l’any
1984. Ja el 1985 van participar en el programa de TV3, Perifèric Musical, i a la Biennal de
Barcelona, on ja mostraven les seves inquietuds més enllà de la música col·laborant amb el
Ballet Busca. També van tocar a Alemanya i a França, arran de l’espectacle conjunt amb els
pintors i grafiters Inflamables de Bordeus. L’any 1987 van debutar amb El Rebufo, editat per
RNE, van crear dos clips, un dels quals per al programa Oh Bongònia. Just abans van editar
un parell de demos, de les quals traiem una peça instrumental anomenada Streap Tease.
Un dels seus membres és Enric Palau, artífex de l’efímer projecte Jumo i codirector del
Festival Sónar. L’any 1988 es van separar.
Formació : Manoli Peraza (veu), Amadeu Boixet (guitarra, teclats i veu), Manel Olivera (baix),
Enric Palau (teclats, guitarra i veus ) Leonci Coromina (bateria).




6. CLAUSTROFOBIA - CARMELA: DUQUELA D’ ALHUMIA. El projecte de María José Peña,
Pedro Burruezo i Antoni Baltar és un dels més singulars que ha donat la Península Ibèrica,
en un període poc obert a recuperar les músiques folklòriques d’arreu per fusionar-les
amb els sintetitzadors i l’estètica pop. Van editar cinc discos, entre els quals un clàssic
ineludible, Repulsión, on col·laborava el percussionista Aimé Loba i Robert Wyatt. En els
directes sempre van trobar-se molt més desfermats que en les produccions d’estudi. I
una bona mostra és aquesta primigènia versió de l’any 1987, on l’arrel flamenca es troba
amb el postpunk. Només Pedro Burruezo va continuar esporàdicament vinculat a la música
a través de la Bohemia Camerata, que recull el testimoni però sense la pàtina punk del
Claustrofobia.




7. GINESA ORTEGA - ERES ESCARCHA. Nascuda a Metz (França ) però crescuda a Cornellà
de Llobregat, Ginesa Ortega és una de les veus flamenques més important sorgides a
Catalunya. La cantaora gitana, amb una llarga carrera, ha cantat El amor brujo de Falla amb
l’Orquestra del Teatre Lliure i sota les ordres de La Fura dels Baus en un espectacle sobre
Federico García Lorca.
L’any 1987 va enregistrar la seva primera demo, Luna entre mimbres, amb Remolino Hijo
a la guitarra, El Kilate, K. Arena i Juana a les palmes i veus. Caracoles és un dels palos
flamencs menys habituals en els repertoris, i ella ens en lliura una composició pròpia, Eres
Escarcha.



8 .MÚSICA PRIMITIVA -EJECUCIÓN 8. César Lema Costas i Javier Uruburu Somoza són
Ausente i van enregistrar el seu debut al 1986 Música Primitiva, una llarga cacofonia
metàl·lica industrial. Sárdoma - Moledo, n. 21 i n. 67, i dos telèfons sense prefix: la resta
d’informació que trobem. Moledo és un carrer de Vigo, i Sárdoma, una parròquia d’aquesta
ciutat gallega. El projecte va existir entre l’any 85 i el 95, van editar 7 cassets, un dels qual
s’incendiava al ser reproduït, fet que els hi va comportar segons expliquen alguns problemes
amb la justícia. Ausente era uan societat cultura de 1+1 = a 1. Les seves gravacions les
feien ben a prop de la naturalesa salvatge i podem escoltar les pedres i els rius.





Selecció i text: Xavier Riembau
Mastering: Director Wilkins
Digitalització: Pablo Miranda
Imatge i disseny: Eli Gras
Fotografia antiga Vapor Vell: Xavier Basiana
Ajuntament de Barcelona
Ass. Cult. La Olla Expréss
Dediquem aquesta selecció, molt afectuosament, a la memòria del nostre company,
recentment desaparegut, Anton Ignorant (1957-2019)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...