dimarts, 26 de novembre de 2019

Un Caldes de llegenda: Pubilla Hilton Dj a "El Gust de la Paraula". Setlist comentat

Deia Víctor Català que "La bona paraula amaneix la taula". Vaig descobrir aquest adagi llegint-lo al programa de "El gust de la paraula" (21-24 de novembre), el festival de Caldes de Malavella que fusiona literatura i gastronomia, sense oblidar-se de la música. I és que la música sempre ha estat molt present al poble i a la biblioteca, que des de fa un munt d'anys organitza concerts. Enguany ha tocat al festival Xavier Calvet en horari de vermut, on ha presentat el seu últim disc  "Crosswinds" , un lluminós encreuament entre el dream pop i l'americana, ple de "hitets".  (Text: Lídia Noguerol / Fotos: Mercè Serrallonga / Ajuntament de Caldes de Malavella).  



El mateix dissabte, pels més petits hi va haver l'actuació de Pep Puigdemont amb les noves cançons de la Família Fesxup. I el diumenge, després de la visita guiada "Un Caldes de llegenda", que va acabar al Balneari Prats amb la lectura teatralitzada de la "Marieta Salada" a càrrec de la Remei, servidora va punxar cançons sobre llibres i menjar que anaven del rockabilly, el jump blues i del rhythm & blues al funk passant per la salsa, els ritmes jamaicans i el rock. He fet una llista de reproducció a l'Spotify amb totes les cançons que vaig posar. Les trobareu al final del post. Aprofito aquesta entrada per afegir-hi tres cançons com a "bonus tracks"




LES CANÇONS DE "EL GUST DE LA PARAULA" 

Aquesta és una de la cançons més populars de R&B dedicada a la beguda, que es van escriure durant la dècada de 1940-1950. Ha estat versionada per nombrosos intèrprets, Xavier Cugat entre ells. Per preparar un "Mint Julep" es necessita: 

-12 fulles de menta
-75ml de bourbon
-22 ml de xarop de sucre
-3 rajolins d'angostura (opcional)
-Gel picat

Habitualment aquest còctel es prepara en un vas metàl·lic, on es barreja amb el xarop de sucre i es presiona amb un muddler la menta per extreure'n els olis essencials. A continuació s'hi afegeix el bourbon i l'angostura i es remena tot amb una cullera de còctel. Després s'omple mig got amb gel picat i es torna a remenar. Finalment s'omple tot el got amb gel picat i es decora amb unes fulles de menta. Aquesta beguda és refrescant i s'aconsella veure-la a poc a poc mentre el gel es va desfent. El terme "julep" fa referència a dolç. 


La cantautora nordamericana Suzanne Vega va dedicar el seu novè álbum a l'escriptora Carson Mc Cullers, cèlebre pel seu llibre "El cor és un caçador solitari". Lover, beloved: Songs From An Evening with Carson Mc Cullers" ( Amanuensis Productions, 2016), està basat en l'obra de teatre "Carson Mc Cullers Talks About Love", estrenada el 2011 i protagonitzada per la mateixa Vega

Algunes de les cançons d'aquest disc parlen sobre personatges dels llibres de Mc Cullers.  "We of me" fa referència a "Frankie Addams" (L'altra, 2017), que també té adaptació cinematogràfica, "The Member of the Wedding" (Fred Zinnemann, 1952) i "The Ballad of Miss Amelia" a "La Balada del Cafè Trist" (L'Altra Editorial, 2016). D'altres fan referència a la vida de l'escriptora de Georgia. De la mateixa autora, L'Altra Editorial també ha publicat l'assaig "Entre la solitud i el somni. Notes sobre literatura, memòria i identitat" (2017). 


Un rockabilly cantat de manera dinàmica i teatral amb l'ampolla de nou  com a protagonista. Charlies Feathers seria una de les influències de Lux Interior (The Cramps).


Un dels primers èxits del segell Atlàntic i una de les primeres cançons precursores del rock'n'roll. Dedicada també a la beguda. 


Un R&B que apunta ja al soul i que parla d'un home abandonat per la seva parella, que només li va deixar torrades cremades i cafè negre. 


Jo diria que les gallines són l'animal a qui més cançons s'han dedicat. Més endavant en trobareu més. Aquesta cançó forma part de la banda sonora de la pel·lícula "Pink Flamingos". No apta per tots els estòmacs. 


Més gallines. Aquesta vegada per gentilesa de l'inventor del "Power Chord". El Dj Cut Chemist la va incloure en un recopilatori de Rockabilly i Jump Blues perquè li va semblar que era la millor manera de netejar de gent la pista quan era hora de plegar.


Un dels pilars fonamentals del rock'n'roll i figura clau de la seva transició del blues ens recorda que les aparences enganyen, amb una cançó a cavall del R&B i el Rock'n'roll. 


Més mam. Aquesta vegada cortesia, una cop més, de la banda sonora de "Pink Flamingos". 


R&B amb ecos de do woop escrita per una de les parelles de compositors més importants del segle passat: Jerry Lieber i Mike Stoller. Aquesta cançó va formar part, juntament amb 38 cançons més dels mateixos compositors, d'una revista que es va representar a Broadway. 


Un dels blues instrumentals tocats amb hammond més populars del món. El seu títol li van posar a la babala. Al principi no en tenia. 


Funky gallines de la mà d'un dels grups més importants de Nova Orleans.


El germà de Mickey Murray sabia que llegir li serviria per expressar-se millor en tots els sentits. 


Aquesta banda de soul psicodèlic amb Minnie Riperton com a cantant s'atreveix a versionar la cançó de "Cream" , donant un caire més experimental a les aventures del protagonista de l'Odissea


Un clàssic del northern soul molt popular i sense alcohol. 


I abans de la salsa sempre va bé escoltar una mica de boogaloo. 


Latin Funk de molts breaks ideal per cremar moltes calories.


Jazz, funk i tambors bata de la santeria per convertir en música un plat típic de Cuba.


Sense moure'ns del Carib, Jackie Mitto fusiona ska i latin jazz per tocar sobre gallines i beguda.


Un single que va ser un èxit a UK, protagonitzat pel gos més excèntric del còmic.
I a més aquesta cançó és una versió dels Royal Guardmen


Un single de Lovers Rock que explica com de díficil és oblidar un amor passat. 


Un dub comestible a càrrec de l'extraterrestre jamaicà que va calar foc al seu propi estudi.  


Tot i que associem més les crispetes al cinema, la música li ha dedicat nombroses cançons. Des del Brasil Walter Wanderley els en dedica una en clau easy-listening. 



"The Mohawks" van néixer com a grup de músics de sessió coneguts per l'ús del hammond. En aquesta ocasió van fer servir el seu doll d'acords per una famosa beguda gasosa. 


Els "fab four" ens expliquen la història d'un noi que volia ser escriptor de novel·les de butxaca. 


Explica la llegenda que Marianne Faithfull li va regalar un llibre a Mick Jagger. El llibre era "El Mestre i Margarida" de Mikhaïl Bulgàkov, que explica com el diable sembra el caos mentre visita l'antiga Unió Soviètica.  Després de llegir-lo Jagger va composar "Simpathy for the Devil".



Aquesta cançó ja la vaig posar a la biblioteca de Caldes de Malavella quan va venir en Marc Egea. La vaig triar perquè ell toca una viola de roda i John Cale tocava  la viola elèctrica. A "El gust de la paraula" la vaig posar perquè d'una banda, el nom del grup ve d'una novel·la pulp, i de l'altra, perquè "Venus in furs" és també una altra novel·la. El seu autor és Leopold von Masoch. La paraula masoquista deriva del seu cognom. La mare de Marianne Faithfull era la besneta d'aquest escriptor. 




LLISTA DE REPRODUCCIÓ 

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...