No hi han veritats absolutes. No sabem si anirem a l'Infern o ni si ens espera Sant Pere a les portes del Cel. Avui no podem defensar les nostres conviccions perquè demà descobrirem que preferim les de la nostra nèmesi. Maleït Sòcrates, hagués preferit viure en la còmoda seguretat de la certesa.
Tota la vida convençuda que el pare del rap va ser Gil Scott-Heron i que el primer en barrejar blues amb punk va ser Screamin' Jay Hawkins i resulta que no. La corona de llorer l'han de compartir amb el senyor Andre Williams. Mr Rhythm and Blues Zulu, un mamífer procliu al vellut, una gola que escopeix indecents proposicions. Foc al cos:
Temes com Let Me Put It In esborren qualsevol rastre d'apatia a la teva vida, et fan oblidar les lliçons de catequesi, t'obren de cames i et porten al llit. Una espiral a la perdició, possessió infernal:
Everybody Knews és la cançó que faria ressuscitar Lux Interior i a Jon Spencer li tremolen les cames cada vegada que escolta això:
Aquestes tres bombes les trobes en un disc de dos rombes: Silky, editat l'any 1998, el segon disc de l'etapa post mortem. I és que Andre Williams va ser, durant més de 10 anys, un cadàver ambulant pels carrers de Chicago, addicte al crack, arruïnat, un homeless silenciat pels historiadors oficials de la música afroamericana i engolit pel sorramoll de l'oblit. Enrere quedava una llarga carrera que va arrencar, amb la mateixa força que la seva ardent vitalitat, a mitjans dels anys 50.
El Black Godfather, com també se'l coneix, comença cantant a diverses formacions vocals de Chicago però no és fins que es trasllada a Detroit i ingressa als Five Dollars que la seva sort canvia. Els Five Dollars era un grup local de doo woop que fitxa per a Fortune, una discogràfica especialitzada en facturar aspre Rhythmn and blues.
Gràcies a la seva bona planta i al seu caràcter seductor, es guanya la confiança de Devora Brown, directiva de Fortune, que recolça a Andre en un projecte paral·lel com a líder d'Andre Williams Mr Rhythm with The Don Juans. El primer single acreditat a Williams amb els Don Juans és Pulling Time, lament forçat d'un presidiari que plagia la música de Heartbreak Hotel, i a l'altra cara la divertida Going Down To Tia Juana que ja apunta la lascivia lírica del nostre amic, a ritme de mambo:
En aquests dos temes ja trobem les constants que definiran la seva producció a Fortune: barreja impura entre R&B i armonies doo woop, amb la veu de Williams recitant l'argument de la cançó. Aquesta pretèrita tècnica d'spoken-word, se la va treure de la màniga ja que el seu registre vocal no podia competir amb la moda del falset. I és que Nolan Strong, el seu rival a Fortune, o Jackie Wilson, no ho posaven gens fàcil...
De 1956 a 1959 Andre Williams va gravar molt material per a Fortune, d'entre el qual destaca:
- el hit Bacon Fat, número 9 de les llistes americanes de R&B, que predica les bondats de la cansalada;
- Greasy Chicken : humor gallinaci amb un riff de guitarra que va picotejant el ritme;
- Jail Bait : una mena d'I Put Spell On You que adverteix als músics sobre els perills d'apropar-se més del compte a complaents menors d'edat.
- Pass the Biscuits Please: blues famèlic a l'hora de dinar.
L'any 1960 Williams deixa Fortune i, un any després, inicia una prolífica carrera com a productor i compositor a les ordres de Berry Gordy de la Tamla Motown amb qui mantindrà una relació professional d'amor-odi, amb acomiadaments tempestuosos i tornades a la cleda.
A la Tamla tot funcionava com en una fàbrica. Havia una pissarra amb els noms de tots els productors i els artistes als que debien produir. Gordy anotava al costat la data per a la qual volia que nosaltres escrivíssim el hit en qüestió. Gordy i Smokey Robinson sempre ens estaven patejant el cul per aquesta qüestió. Sempre es presentaven vint-i-quatre hores abans del termini amb les millors putes cançons. Jo vaig acabar Oh little boy set hores abans del moment convingut, però Smokey se m'havia avançant amb My guy, que era molt millor, una autèntica patada en el cul, així que vaig haver d'acceptar que em releguessin a la cara B. Les regles eren simples, si tu tenies la millor cançó, tenies el puto millor disc.
Andre Williams en una entrevista l'any 1999 al zine francés Dig It.
CARA A. Muy Guy, escrita per Smokey Robinson per a Mary Wells. Una autèntica patada en el cul de l'Andre. Bella i encomanadissa. La perfecció feta cançó.
CARA B. Oh little boy, escrita per Andre Williams per a Mary Wells. Intensa i sofisticada però menys pop que la seva precedent. La impressionant ària de la Wells no era apta per a ser cantada per afligides teenagers enamorades.
L'any 1965 deixa la Motown i es trasllada a Chicago on treballa per a Checker, subsidiària de la Chess Records, des d'on factura una digna successió de singles d'entre els quals destaca, l'any 1970, un petit èxit titulat Cadillac Jack .
Al llarg de la seva feina a la Motown i a la Chess, Williams va escriure i va produir hits per a Stevie Wonder, The Contours, Edwin Starr (també va ser el seu manager duant un temps), George Clinton, i Ike & Tina Turner. Amb Ike Turner treballa un any i mig, temps durant el qual comparteixen una perillosa afició: la cocaïna.
A casa d'Ike, anaves a la cuina i tots els pots i salers estaven plens de cocaïna. Busquessis on busqussis podies estar segur que sempre anaves a trobar com a mínim un gram. Quan vaig arribar a casa seva jo pesava vuitanta-dos kilos, quan vaig marxar només quaranta i sagnava pel nas sense parar. Vaig trigar nou mesos a recuperar-me de tot allò. Vaig haver de deixar l'Ike.
Andre Williams en una entrevista l'any 1999 al zine francés Dig It.
Després d'Ike Turner, anys d'addicció desmesurada i silenci fins que l'any 1995 Miriam Lina i Billy Miller de la Norton Records el rescaten per gravar Greasy, un LP que reviu el so Fortune repassant vells temes de Williams.
L'any 1998, Mick Collins de The Gories el produeix Silky, l'àlbum que avui s'ha colat a la Discoteca d'AMPLI. Un gran disc de brut rhythm and blues i esperit punk, una animalada monumental, que ens torna en plena forma a Andre Williams, com has pogut escoltar a l'inici d'aquest article i com pots comprovar ara:
I Wanna Be Your Favorite Pair of Pajamas és una declaració libidinosa que traspua sexualitat i et mossega l'orella desitjant una resposta impropia d'una dama.
El disc el composen dotze temes que t'animen a seguir el camí tort de la vida llicenciosa. Deixa't ficar mà pel vell Andre i escolta Silky, un disc que espera impacient que el despullis. Et farà feliç.
** Mr Rhythm en les distàncies curtes:
Andre Williams, un rey del ritmo sin corona de Fernando Navarro (16/12/2011).
Andre Williams: vida y obra de la piel de cuero y el terciopelo rojo de Charly Hernández (25/06/2012).
Andre Williams per Dominic Turner [en anglès]
Andre Williams: circuncisión sin anestesia. Entrevista apareguda al zine francès Dig It i traduïda, en part, per la revista Ruta 66: núm. 155, novembre 1999, pàgs. 20-21.
Andre Williams: Mr. Coolesterol de Jaime Gonzalo. Ruta 66: núm. 135, gener 1998, pàg. 66.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada