Primer de tot, per molts anys a tothom: Sones farà
cinc anys al desembre, Aloud
en farà deu al febrer. Bankrobber en va fer deu l’any passat, Saltamarges un i
Bcore en porta quinze en actiu. Segur que
m’he oblidat de felicitar algun segell discogràfic, però n’hi ha tants que no
deixar-se’n cap és díficil.
Per continuar fent anys en el canviant món de la música i adaptar-se a
l’era digital, aquests segells independents han optat per diferents estràtegies
i eines. Tots els segells abans esmentats tenen presència a Spotify i Itunes i
botiga pròpia. També tots publiquen en vinil alguns dels seus discos i amb la
compra del plàstic, regalen la descàrrega digital. Sones ofereix en preview algúns dels seus discos, per posar un exemple recent, podeu
escoltar el de Lorena
Álvarez y su Banda Municipal a Playground Mag.
Bankrobber ha ofert
descàrregues gratuïtes d’alguns discos abans de posar-los a la venta, com és el
cas de Macho i Guillamino12 (també disponible a
l’aplicació d’Iphone) ; i a més a més, a la seva web, tots els músics del seu
catàleg tenen el llistat de mitjans que utlitzen: bandcamp, last.fm, facebook,
etc. Aloud té una política pròpia de descàrregues; Saltamarges ofereix les
descàrregues de manera gratuïta i la possibilitat de comprar el disc en format
físic al seu bandcamp. Bcore també té
un bandcamp on es poden escoltar
els seus discos, i a la seva web té un
apartat de ràdio i multimèdia.
Probablement, m’oblido d’esmentar alguna altra eina que tots aquest segells
fan servir per difondre la seva música, però tampoc és la meva intenció fer-ne
un inventari exhaustiu. Els que cito ja em serveixen per mostrar la quantitat
de canals que utilitza la indústria per promocionar els seus artistes. Estic
convençuda que la majoria de biblioteques ja coneixen aquest canals, però en el
cas que no fos així, els seria útil fer-los un cop d’ull i utilitzar-los per
dinamitzar i complementar el seu fons musical.
Potser estaria bé que els cursos de prescripció
musical i cinematogràfica adreçats a bibliotecaris i bibliotecàries, també
expliquessin que opina la indústria de les diferents eines digitals que han
aparegut, perquè es decanten més per unes que per les altres i cap a on pensen
que anirà la música en un futur. Aquesta setmana, en motiu del llançament de
Google Music, s’han publicat dos articles que més que respostes a les preguntes
que he formulat
unes línes abans, ofereixen interessants reflexions sobre el tema. Aquests
articles són Preguntes
sense resposta i El
servei de música en streaming Google Music arriba a casa nostra.
I encara seria més interessant saber, què opina la indústria musical sobre
les biblioteques, si n’espera alguna cosa, si compten amb nosaltres en el
futur, si ens consideren actors en el negoci de la música, si saben què fem i
què podem fer per la música, a més de comprar discos i deixar-los en prèstec. I
es que encara que pugui semblar que la música i les biblioteques agafaran
camins diferents, aquest estan destinats a creuar-se, perquè com els relats de
la pel·lícula “Short Cuts”, inspirats en els contes de Raymond Carver, formen
part de la mateixa història.
