dijous, 15 de novembre del 2012

Short Cuts (Vides Creuades): Biblioteques i indústria musical


Primer de tot, per molts anys a tothom: Sones farà cinc anys al desembre, Aloud en farà deu al febrer. Bankrobber en va fer deu l’any passat, Saltamarges un i Bcore en porta quinze en actiu.  Segur que m’he oblidat de felicitar algun segell discogràfic, però n’hi ha tants que no deixar-se’n cap és díficil.

Per continuar fent anys en el canviant món de la música i adaptar-se a l’era digital, aquests segells independents han optat per diferents estràtegies i eines. Tots els segells abans esmentats tenen presència a Spotify i Itunes i botiga pròpia. També tots publiquen en vinil alguns dels seus discos i amb la compra del plàstic, regalen la descàrrega digital.  Sones ofereix en preview algúns dels seus discos, per posar un exemple recent, podeu escoltar el de Lorena Álvarez y su Banda Municipal a Playground Mag.

Bankrobber ha ofert descàrregues gratuïtes d’alguns discos abans de posar-los a la venta, com és el cas de Macho i Guillamino12 (també disponible a l’aplicació d’Iphone) ; i a més a més, a la seva web, tots els músics del seu catàleg tenen el llistat de mitjans que utlitzen: bandcamp, last.fm, facebook, etc. Aloud té una política pròpia de descàrregues; Saltamarges ofereix les descàrregues de manera gratuïta i la possibilitat de comprar el disc en format físic al seu bandcamp. Bcore també té un bandcamp on es poden escoltar els seus discos,  i a la seva web té un apartat de ràdio i multimèdia.

Probablement, m’oblido d’esmentar alguna altra eina que tots aquest segells fan servir per difondre la seva música, però tampoc és la meva intenció fer-ne un inventari exhaustiu. Els que cito ja em serveixen per mostrar la quantitat de canals que utilitza la indústria per promocionar els seus artistes. Estic convençuda que la majoria de biblioteques ja coneixen aquest canals, però en el cas que no fos així, els seria útil fer-los un cop d’ull i utilitzar-los per dinamitzar i complementar el seu fons musical.

Potser estaria bé que els cursos de prescripció musical i cinematogràfica adreçats a bibliotecaris i bibliotecàries, també expliquessin que opina la indústria de les diferents eines digitals que han aparegut, perquè es decanten més per unes que per les altres i cap a on pensen que anirà la música en un futur. Aquesta setmana, en motiu del llançament de Google Music, s’han publicat dos articles que més que respostes a les preguntes que he formulat
unes línes abans, ofereixen interessants reflexions sobre el tema. Aquests articles són Preguntes sense resposta i El servei de música en streaming Google Music arriba a casa nostra.

I encara seria més interessant saber, què opina la indústria musical sobre les biblioteques, si n’espera alguna cosa, si compten amb nosaltres en el futur, si ens consideren actors en el negoci de la música, si saben què fem i què podem fer per la música, a més de comprar discos i deixar-los en prèstec. I es que encara que pugui semblar que la música i les biblioteques agafaran camins diferents, aquest estan destinats a creuar-se, perquè com els relats de la pel·lícula “Short Cuts”, inspirats en els contes de Raymond Carver, formen part de la mateixa història. 

divendres, 9 de novembre del 2012

Nous sons per al Segle XXI : Guia de Música electrònica a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú


Karlheinz Stockhausen 
un dels pares de la música electrònica


Amplifiquem un excel·lent treball dels musictecaris de Vilanova i la Geltrú, una nova guia musical on s’han reunit els principals documents sonors existents a les biblioteques i que es troben sota el paraigües d’aquest gran gènere que és la música electrònica i que, alhora, inclou diferents subgèneres: la música electrònica, la música electrònica (pop), el dance, la música ambient, el house i el techno.

Aquest és l'enllaç a l'article publicat al bibliobloc de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell Un mar de lletres : Nous sons per al Segle XXI – Guia de Música electrònica on trobareu abundant informació , una selecció de vídeos, una playlist a Spotify amb una selecció de temes dels CDs que es poden trobar a les biblioteques de Vilanova i finalment un recorregut cronològic per la història de la música electrònica en una playlist exahustiva (més de 8 hores) a Spotify.

Aquesta és la guia:  





Pautes per l'ús d'Spotify a les biblioteques

El Grup de Treball de Música de la Gerència de Biblioteques Públiques de la Diputació ha elaborat un petit informe sobre l'ús de la plataforma d'Spotify a les biblioteques públiques. Es tracta d'un document on s'exploren algunes possibilitats d'aquesta eina i s'expliquen algunes experiències ja desenvolupades a Catalunya. 

L'AMPLI ja se n'ha ocupat en diverses ocasions, com podreu comprovar aquí. Confiem en que sigui una porta oberta per continuar difonent la música (com a manifestació artística sensible) entre els usuaris. Spotify és només un exemple: l'streaming és el moll de l'ós. 


Gràcies a tots els qui han contribuit a aquesta baula.

divendres, 2 de novembre del 2012

MANOS DE TOPO al Music Spy Club


El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.

Ja us em parlat en diverses ocasions. Per si voleu abundar, aquí. Han participat al llarg d'aquests anys Ignacio Julià, Guille Milkyway, Lluis Hidalgo, Santi Balmes, Christina Rosenvinge, Refree, Nando Cruz, Jaume Sisa, Quim Casas, Xavi Sánchez Pons, Za!, Óscar Dalmau, Javier Blánquez, Juan Cervera, Kiko Amat, Jordi Turtós, Jordi Bianciotto, Roger Roca. Raul Minchinela i fins i tot Miguel Noguera.



Aquest trimestre comptem amb:

9 de novembre: Manos de Topo
23 de novembre: Kiko Amat
14 de diciembre: Miqui Puig

Aquesta primera sessió serà a càrrec de Miguel Àngel Blanca, el percutor de MANOS DE TOPO, un dels grups més singulars i interessants del pop dels últims anys. Des d’Ortopèdias bonitas (2007) a l’immens Escapar con el anticiclón (2012) la seva proposta, que barreja lletres viscerals, música enginyosa i una veu extrema ha aconseguit ampliar els límits de la música popular. Miguel Àngel Blanca és el cantant sabadellenc del grup, un pou de referències musicals insondables.

Mireu aquests videos i ja em direu si no val la pena treure el cap per saber d'on a sortit aquesta proposta.










Lloc: Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).
93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat
Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.



-------------------------------------------------------------------------------
I les altres sessions... 


KIKO AMAT – 23 de novembre, 19 h.
És escriptor accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop. Escriu per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, la revista Rockdelux i altres mitjans. Codirigeix el festival Primera Persona al CCCB i condueix amb mà d’acer la seva web, Bendito Atraso. Actualment viu a Barcelona amb els seus pèl-rojos dona i dos fills, quatre mil discos de vinil i una Vespa oxidada. A Anagrama ha publicat quatre novel·les: El día que me vaya no se lo diré a nadie, Cosas que hacen BUM, Rompepistas i la nova, Eres el mejor, Cienfuegos. També és autor d’un llibre d’assaigs pop, Mil violines, per a Random House Mondadori i va codirigir durant anys el fanzine La Escuela Moderna

MIQUI PUIG – 14 de desembre, 19 h.
Cantant i compositor de Los sencillos, el mític grup de pop amb qui va editar 6 discos, la seva carrera s’ha prodigat en molts fronts artístics. En solitari, ha publicat ja 5 treballs. És DJ habitual a Barcelona, amb actuacions a festivals com el Sonar o el Primavera Sound. És actor ocasional i col·laborador cultural a programes de ràdio i televisió. El seu bagatge el converteix en un spy musical imprevisible.

dijous, 25 d’octubre del 2012

Libraries in the stream


Heràclit l’Obscur deia que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. Tot i que les aigües per les que navega la biblioteca pública continuen sent turbulentes i que des d’aquest bloc ja s’han ofert eines musictecàries que serveixen de pont entre el suport físic i el món digital; els corrents han canviat i per evitar que ens arrosseguin què millor que agafar-nos a una bona xarxa. Les xarxes socials –i aquí no estic dient res de nou-  són una molt bona eina per fer difusió musical en tots els formats, per lligar música i territori i per  introduir l’streaming i les descàrregues a la biblioteca pública d’una manera senzilla, legal i gratuïta.

Ja sé que l’Spotify fa anys que funciona i que moltes biblioteques ja enllacen les seves novetats musicals amb l’escolta directa en aquesta plataforma i que tot el que estic dient pot semblar superflu. Però si ens fixen en la indústria musical, veurem que utilitza altres canals i diferents estratègies per difondre i vendre la seva música, que la biblioteca pública hauria de conèixer i aprofitar.

Moltes discogràfiques i artistes ofereixen els seus disc en streaming  i de vegades també ofereixen la descàrrega gratuïta a través de bandcamps, soundclouds, mixclouds i primeres escoltes (previews) en revistes que no volen convertir-se en paper mullat –Rockdelux, Go Mag, Enderrock, Playground Mag (que de fet és en format digital)- i ràdios digitals –podeu fer un cop d’ull a la secció de first listens de npr radio-. Les biblioteques podrien aprofitar aquestes “ofertes” fent un post al facebook, un tuit , retuit o una recomanació  a la seva  web d’aquests enllaços publicats en un altre lloc. També podem generar nosaltres mateixos la informació recomanant, per exemple, el bandcamp d’un grup local o difonen propostes de crowfunding d’artistes del territori. La difusió de la música en streaming, també ens permetrà donar a conèixer el fons musical en suport físic, esmentant els discs en cd que tenim del mateix músic.  I és que compte amb el suport físic, perquè molts el donen per mort i de moment sembla que pateix catalèpsia.

La proposta és modesta, però permet a les biblioteques no perdre el flow del que passa a la xarxa i a la indústria musical i editorial i establir-hi lligams, i de passada, permet donar serveis basats en l’accés entès com a subministrament, que sembla que serà el que s’acabarà imposant. De totes maneres, ja sigui en estat sòlid, líquid o gasós, la música hauria de continuar present a les biblioteques. Al capdavall el silenci també forma part de la música.



dijous, 18 d’octubre del 2012

Una relació musical d'èxit: la Biblioteca Pública de Banyoles i Joventuts Musicals


No descobriré ara la sopa d'all perquè tots i totes les que treballem la música a les biblioteques públiques sabem com d'imprescindible i enriquidor és comptar amb les entitats musicals del territori. Només voldria testimoniar-ne un exemple que ha resultat molt fructífer.  

Des de fa uns anys, la Biblioteca Pública de Banyoles se suma a algunes de les activitats musicals de la comarca mitjançant exposicions documentals o actes paral·lels als concerts que tenen lloc a la ciutat. Avui volem destacar la col·laboració amb Joventuts Musicals de Banyoles, una de les entitats de promoció de la música de més pes a la comarca.

Primer, una mica d'història.

El moviment de les Joventuts Musicals

Les Jeunesses Musicales van ser fundades a Brusel·les el 1940, en plena Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, l’any 1945, es va fundar la Federació Internacional de Joventuts Musicals, fruit de la voluntat de les Joventuts Musicals de Luxemburg, Bèlgica i França d'intercanviar les seves experiències i la seva activitat en favor de la promoció de la música entre els joves. Avui, Joventuts Musicals Internacionals, amb seu a Brusel·les, s’ha estès pels cinc continents i compta amb més de quaranta seccions nacionals federades. 

El 1984 es va fundar la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, a la qual pertany Joventuts Musicals de Banyoles, que va iniciar oficialment la seva activitat l'any 1999.  Des de la seva fundació Joventuts Musicals de Banyoles no ha deixat de créixer en nombre de socis i en volum d’activitat, convertint-se en una element central de la vida cultural banyolina.  

Joventuts Musicals de Banyoles proposa cada any una programació estable de concerts per tota la comarca i en especial, a l'Auditori de Banyoles. Destaca sempre un bon repertori de música clàssica -tret identitari de l'associació des dels orígens-, apostant per nous músics i joves intèrprets, i també el seu gust exquisit per les músiques tradicionals d'arreu del món.

Font: JMB



Quan els membres de Joventuts Musicals ens demanen participació i difusió a l'espai de la Biblioteca Pública, no cal dir que n'estem encantats/ades. I, entre d'altres acivitats conjuntes, us vull explicar la més recent: un Club de Lectura amb una convidada de luxe. Una activitat paral·lela a l'actuació del cantant valencià Carles Dénia a la ciutat.

Un Club de Lectura molt especial




Dolors Bramon al Club de Lectura de la Biblioteca de Banyoles (Foto: BPB)

El Club de Lectura de la Biblioteca de Banyoles és una tertúlia literària mensual que compta amb la participació d'una vintena de persones. En els darrers temps, condueix cada lectura un membre del Club, un/a escriptor/a o un membre d'una entitat cultural banyolina. El passat dilluns 1 d'ocubre, la islamòloga i arabista banyolina Dolors Bramon va ser convidada per Joventuts Musicals per dirigir una sessió dedicada als poetes àrabs valencians, en especial Ibn Khafaja i el recull de poemes a cura de Josep Piera, Jardí ebri. Tot això, aprofitant que el cantant de Xàtiva, Carles Dénia, presentava el seu darrer i premiat treball, El paradís de les paraules, basat íntegrament en aquests poemes, a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles el dissabte següent.



Carles Dénia en concert a l'Auditori de Banyoles (Foto: JMB)

El resultat va ser una vetllada literària a la Biblioteca molt interessant, planera i participativa, sobre literatura medieval andalusí i també, com és inevitable si tens a l'abast una experta en cultura islàmica com Dolors Bramon, sobre la societat islàmica actual. I, alhora, va ser una magnífica introducció al concert generós i acurat de Carles Dénia el dissabte següent a l'Auditori, per tots aquells que vam poder gaudir-lo essent una mica més savis -almenys en versos medievals valencians-.

Us deixo amb un moment de l'actuació. 

 


Més informació:
Club de Lectura - Biblioteca Pública de Banyoles
Joventuts Musicals de Banyoles
Auditori de l'Ateneu de Banyoles
Carles Dénia a les Biblioteques Públiques: Argus i Aladí


dilluns, 1 d’octubre del 2012

Activitats de blues, jazz i gèneres afins de la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents.

La Biblioteca de Vallcarca i els Penitents segueix sent, aquesta tardor també, un bastió música negra a Barcelona. I si no, digueu-me: quina altra biblioteca programa tantes ativitats entorn del blues, el jazz i els gèneres afins?
Si la temporada passada van ser les masterclasses de guitarra i armònica, les xerrades sobre Robert Johnson, el curs "Blues + Country = Rock'n'Roll", etc... octubre i novembre segueixen el mateix ritme.

Us adjuntem el butlletí d'activitats que ens han fet arribar...



... i no us extranyeu, si la primavera que ve, enlloc de la ginesta, a Vallcarca i floreix la flor del cotó!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...