MANOS DE TOPO al Music Spy Club

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents.

Ja us em parlat en diverses ocasions. Per si voleu abundar, aquí. Han participat al llarg d'aquests anys Ignacio Julià, Guille Milkyway, Lluis Hidalgo, Santi Balmes, Christina Rosenvinge, Refree, Nando Cruz, Jaume Sisa, Quim Casas, Xavi Sánchez Pons, Za!, Óscar Dalmau, Javier Blánquez, Juan Cervera, Kiko Amat, Jordi Turtós, Jordi Bianciotto, Roger Roca. Raul Minchinela i fins i tot Miguel Noguera.

Aquest trimestre comptem amb:

9 de novembre: Manos de Topo

23 de novembre: Kiko Amat

14 de diciembre: Miqui Puig

Aquesta primera sessió serà a càrrec de Miguel Àngel Blanca, el percutor de MANOS DE TOPO, un dels grups més singulars i interessants del pop dels últims anys. Des d’Ortopèdias bonitas (2007) a l’immens Escapar con el anticiclón (2012) la seva proposta, que barreja lletres viscerals, música enginyosa i una veu extrema ha aconseguit ampliar els límits de la música popular. Miguel Àngel Blanca és el cantant sabadellenc del grup, un pou de referències musicals insondables.

Mireu aquests videos i ja em direu si no val la pena treure el cap per saber d'on a sortit aquesta proposta.

Lloc: Biblioteca Vapor Vell (pstge. Vapor Vell s/n, al costat de la Plaça de Sants).

93 409 72 31  -  b.barcelona.vv@diba.cat

www.bcn.cat/bibvaporvell

Les trobades són obertes, gratuïtes, i comencen a les 19 h.

-------------------------------------------------------------------------------

I les altres sessions... 

KIKO AMAT – 23 de novembre, 19 h.

És escriptor accidental, periodista cultural sense carrera, anglòfil militant i apassionat fan del pop. Escriu per al suplement Cultura/S de La Vanguardia, la revista Rockdelux i altres mitjans. Codirigeix el festival Primera Persona al CCCB i condueix amb mà d’acer la seva web, Bendito Atraso. Actualment viu a Barcelona amb els seus pèl-rojos dona i dos fills, quatre mil discos de vinil i una Vespa oxidada. A Anagrama ha publicat quatre novel·les: El día que me vaya no se lo diré a nadie, Cosas que hacen BUM, Rompepistas i la nova, Eres el mejor, Cienfuegos. També és autor d’un llibre d’assaigs pop, Mil violines, per a Random House Mondadori i va codirigir durant anys el fanzine La Escuela Moderna

MIQUI PUIG – 14 de desembre, 19 h.

Cantant i compositor de Los sencillos, el mític grup de pop amb qui va editar 6 discos, la seva carrera s’ha prodigat en molts fronts artístics. En solitari, ha publicat ja 5 treballs. És DJ habitual a Barcelona, amb actuacions a festivals com el Sonar o el Primavera Sound. És actor ocasional i col·laborador cultural a programes de ràdio i televisió. El seu bagatge el converteix en un spy musical imprevisible.

Libraries in the stream

Heràclit l’Obscur deia que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu, perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi. Tot i que les aigües per les que navega la biblioteca pública continuen sent turbulentes i que des d’aquest bloc ja s’han ofert eines musictecàries que serveixen de pont entre el suport físic i el món digital; els corrents han canviat i per evitar que ens arrosseguin què millor que agafar-nos a una bona xarxa. Les xarxes socials –i aquí no estic dient res de nou-  són una molt bona eina per fer difusió musical en tots els formats, per lligar música i territori i per  introduir l’streaming i les descàrregues a la biblioteca pública d’una manera senzilla, legal i gratuïta.

Ja sé que l’Spotify fa anys que funciona i que moltes biblioteques ja enllacen les seves novetats musicals amb l’escolta directa en aquesta plataforma i que tot el que estic dient pot semblar superflu. Però si ens fixen en la indústria musical, veurem que utilitza altres canals i diferents estratègies per difondre i vendre la seva música, que la biblioteca pública hauria de conèixer i aprofitar.

Moltes discogràfiques i artistes ofereixen els seus disc en streaming  i de vegades també ofereixen la descàrrega gratuïta a través de bandcamps, soundclouds, mixclouds i primeres escoltes (previews) en revistes que no volen convertir-se en paper mullat –Rockdelux, Go Mag, Enderrock, Playground Mag (que de fet és en format digital)- i ràdios digitals –podeu fer un cop d’ull a la secció de first listens de npr radio-. Les biblioteques podrien aprofitar aquestes “ofertes” fent un post al facebook, un tuit , retuit o una recomanació  a la seva  web d’aquests enllaços publicats en un altre lloc. També podem generar nosaltres mateixos la informació recomanant, per exemple, el bandcamp d’un grup local o difonen propostes de crowfunding d’artistes del territori. La difusió de la música en streaming, també ens permetrà donar a conèixer el fons musical en suport físic, esmentant els discs en cd que tenim del mateix músic.  I és que compte amb el suport físic, perquè molts el donen per mort i de moment sembla que pateix catalèpsia.

La proposta és modesta, però permet a les biblioteques no perdre el flow del que passa a la xarxa i a la indústria musical i editorial i establir-hi lligams, i de passada, permet donar serveis basats en l’accés entès com a subministrament, que sembla que serà el que s’acabarà imposant. De totes maneres, ja sigui en estat sòlid, líquid o gasós, la música hauria de continuar present a les biblioteques. Al capdavall el silenci també forma part de la música.

Una relació musical d'èxit: la Biblioteca Pública de Banyoles i Joventuts Musicals

No descobriré ara la sopa d'all perquè tots i totes les que treballem la música a les biblioteques públiques sabem com d'imprescindible i enriquidor és comptar amb les entitats musicals del territori. Només voldria testimoniar-ne un exemple que ha resultat molt fructífer.  

Des de fa uns anys, la Biblioteca Pública de Banyoles se suma a algunes de les activitats musicals de la comarca mitjançant exposicions documentals o actes paral·lels als concerts que tenen lloc a la ciutat. Avui volem destacar la col·laboració amb Joventuts Musicals de Banyoles, una de les entitats de promoció de la música de més pes a la comarca.

Primer, una mica d'història.

El moviment de les Joventuts Musicals

Les Jeunesses Musicales van ser fundades a Brusel·les el 1940, en plena Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, l’any 1945, es va fundar la Federació Internacional de Joventuts Musicals, fruit de la voluntat de les Joventuts Musicals de Luxemburg, Bèlgica i França d'intercanviar les seves experiències i la seva activitat en favor de la promoció de la música entre els joves. Avui, Joventuts Musicals Internacionals, amb seu a Brusel·les, s’ha estès pels cinc continents i compta amb més de quaranta seccions nacionals federades. 

El 1984 es va fundar la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, a la qual pertany Joventuts Musicals de Banyoles, que va iniciar oficialment la seva activitat l'any 1999.  Des de la seva fundació Joventuts Musicals de Banyoles no ha deixat de créixer en nombre de socis i en volum d’activitat, convertint-se en una element central de la vida cultural banyolina.  

Joventuts Musicals de Banyoles proposa cada any una programació estable de concerts per tota la comarca i en especial, a l'Auditori de Banyoles. Destaca sempre un bon repertori de música clàssica -tret identitari de l'associació des dels orígens-, apostant per nous músics i joves intèrprets, i també el seu gust exquisit per les músiques tradicionals d'arreu del món.

Font: JMB

Quan els membres de Joventuts Musicals ens demanen participació i difusió a l'espai de la Biblioteca Pública, no cal dir que n'estem encantats/ades. I, entre d'altres acivitats conjuntes, us vull explicar la més recent: un Club de Lectura amb una convidada de luxe. Una activitat paral·lela a l'actuació del cantant valencià Carles Dénia a la ciutat.

Un Club de Lectura molt especial

Dolors Bramon al Club de Lectura de la Biblioteca de Banyoles (Foto: BPB)

El Club de Lectura de la Biblioteca de Banyoles és una tertúlia literària mensual que compta amb la participació d'una vintena de persones. En els darrers temps, condueix cada lectura un membre del Club, un/a escriptor/a o un membre d'una entitat cultural banyolina. El passat dilluns 1 d'ocubre, la islamòloga i arabista banyolina Dolors Bramon va ser convidada per Joventuts Musicals per dirigir una sessió dedicada als poetes àrabs valencians, en especial Ibn Khafaja i el recull de poemes a cura de Josep Piera, Jardí ebri. Tot això, aprofitant que el cantant de Xàtiva, Carles Dénia, presentava el seu darrer i premiat treball, El paradís de les paraules, basat íntegrament en aquests poemes, a l'Auditori de l'Ateneu de Banyoles el dissabte següent.

Carles Dénia en concert a l'Auditori de Banyoles (Foto: JMB)

El resultat va ser una vetllada literària a la Biblioteca molt interessant, planera i participativa, sobre literatura medieval andalusí i també, com és inevitable si tens a l'abast una experta en cultura islàmica com Dolors Bramon, sobre la societat islàmica actual. I, alhora, va ser una magnífica introducció al concert generós i acurat de Carles Dénia el dissabte següent a l'Auditori, per tots aquells que vam poder gaudir-lo essent una mica més savis -almenys en versos medievals valencians-.

Us deixo amb un moment de l'actuació. 

 

Més informació:
Club de Lectura - Biblioteca Pública de Banyoles
Joventuts Musicals de Banyoles
Auditori de l'Ateneu de Banyoles
Carles Dénia a les Biblioteques Públiques: Argus i Aladí

Activitats de blues, jazz i gèneres afins de la Biblioteca de Vallcarca i els Penitents.

La Biblioteca de Vallcarca i els Penitents segueix sent, aquesta tardor també, un bastió música negra a Barcelona. I si no, digueu-me: quina altra biblioteca programa tantes ativitats entorn del blues, el jazz i els gèneres afins?
Si la temporada passada van ser les masterclasses de guitarra i armònica, les xerrades sobre Robert Johnson, el curs "Blues + Country = Rock'n'Roll", etc... octubre i novembre segueixen el mateix ritme.

Us adjuntem el butlletí d'activitats que ens han fet arribar...

... i no us extranyeu, si la primavera que ve, enlloc de la ginesta, a Vallcarca i floreix la flor del cotó!

+Música! Butlletí de novetats musicals de setembre de la biblioteca Vapor Vell

Música a les biblios? En format físic? Sí, encara, i lligades al format virtual. Mentre tot duri, la coordinació entre aquests dos móns és fèrtil. 

 

Així que ja estan disponibles les novetats de música, cinema i còmic d'aquest mes de setembre a la Biblioteca Vapor Vell. El podeu consultar a la mateixa biblioteca o a la seva web.

Com podeu veure a sota, els autors i títols estan enllaçats al catàleg de les biblioteques de Barcelona, per poder veure'n la disponiblitat.

També adjuntem un enllaç a l'Spotify per a poder fer-ne una escolta directa!

publishing

I per posar-hi un all a l'entrada, aquesta peça d'Esparanza Spalding, un dels discos que han arribat a la biblioteca: 

Del rock progressiu a la música laietana

La Biblioteca Vapor Vell us convida a una xerrada entusiasta que repassa la dècada més brillant, sorprenent i creativa del nostre recent passat musical, que va des de el sorgiment del Rock Progressiu l'any 1969, amb formacions mítiques com Màquina!, Música Dispersa, Om o Dioptria, entre d'altres... ; passant per la nova manera de fer música del tot oberta, instrumental, en la que es trobaven el jazz elèctric amb la música popular i autòctona que va propiciar l'obertura de la sala Zeleste l'any 1973, amb la pionera Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma, Música Urbana, els inclassificables Tropopausa, etc; fins arribar a la reinvenció de la música de ball de tota la vida, amb la nova manera de fer rumba de Gato Pérez, el particularíssim Jaume Sisa o l'irreverent Oriol Tramvia.

Serà el pròxim divendres, 14 de setembre, a càrrec d'Àlex Gomez-Font, periodista, i d'Emili Baleriola, guitarrista.Us hi esperem!

Tatuaje: el rock laietà com a música de pel·lícula

'Tatuaje'
(Zeleste / EDIGSA, UM - 2037)

1976,  el director català Bigas Luna realitza la pel·lícula Tatuaje , el debut cinematogràfic de Pepe Carvalho , detectiu privat creat pel gran Manolo Vázquez Montalban .

En altres articles d'aquest bloc hem intentat destacar i aprofondir en la importancia de la música en el cinema, una associació entre dues arts que sovint resulta consustancial. Avui però, la intenció d'aquest post és una mica diferent, ja que té més a veure amb la recuperació d'una raresa discogràfica que no pas en la pròpia interacció artística entre música i cinema.

Barcelona, anys 70, rock laietà ...  una denominació inventada pel  Gato Pérez  en referència al fet de que bona part dels músics que interpretaven aquest tipus de música (un rock progressiu molt influenciat pel jazz fussion que en aquells anys practicaven els fills artístics del Bitches Brew de Miles Davis : Weather Report, Herbie Hancock, Return to Forever, Mahavishnu Orchestra ... així com elements i aires musicals de la tradició mediterrània) solien actuar regularment en les llegendàries sales Zeleste o Magic, en la zona més baixa de la Via Laietana, al barri de La Ribera de Barcelona.  Zeleste va ser també un segell discogràfic de la casa Edigsa i va publicar molts dels enregistraments que documenten aquell moment especial en la musica barcelonina, una música molt urbana i creativa que encara avui resulta un rar subgènere molt apreciat per melòmans de tot el món.

En aquest context va apareixer aquesta banda sonora arranjada i dirigida pel mestre Joan Albert Amargós a partir de peces de Toni Miró i interpretada pels membres de 3 dels millors grups d'aquella onda:
Música Urbana, Blay Tritono i La Rondalla de la Costa.

Es tracta d'un document sonor de bastant valor (per la qualitat de la música i per l'excepcionalitat, ja que el binomi 'banda sonora - rock laietà' és pràcticament inexistent fora d'aquest cas) que va passar completament desapercebut en el seu moment i, com algun altre cas dels enregistraments d'aquell temps, va entrar directament al món de l'underground i el coleccionisme malaltís. És a dir, ni reedicions, ni recuperació en CD ni, fins fa ben poc, cap digitalització (ni legal ni il·legal) a internet. Finalment, algú l'ha pujat al Youtube i tots la podem descobrir o tornar a escoltar.

Aquests son els crèdits, tal com apareix en el disc...  l'edat d'or de la música laietana :

"Tatuaje"

Disco grabado en los estudios Gema-1 de Barcelona en el otoño de 1976. Producción: Rafael Moll. Ingeniero de sonido: Jordi Vidal. Ilustración de la portada: Enric Satué. Fotografía de la contraportada: Ole Armengol.

    CARA A:
        He nacido para revolucionar el infierno
        Barcelona
        Vallvidrera
        Camina, gorda
        Peluquería Queta (1ª parte).

 CARA B:
        Peluquería Queta (2ª parte).
        Hotel Las Palmas
        Ámsterdam - Barcelona
        Teresa Marsé
        Charo
 
Chifla de afilador: Xavier Batllés.
Flauta de pico: Joan Albert Amargós.
Flauta travesera: Jaume Cortadellas y Gérard Bouvier.
Clarinete: Laura Tàpies.
Tenora: Joan Josep Blay.
Saxos: Nacho Abedul, Joan Josep Blay y Joan Albert Amargós.
Trompeta y fiscornio: Néstor Munt.
Trombón: Vicenç Calvo ("Morgan").
Acordeón: Víctor Ammann.
Piano clásico, piano eléctrico Fender Rhodes, clavicordio eléctrico y sintetizador Moog: Joan Albert Amargós.
Violín en pizzicato: Xavier Batllés.
Mandolina y quinto: Xavier Batllés.
Guitarra eléctrica: Lluís Cabanach y Ramón Olivares.
Guitarra española: Ramón Olivares, Xavier García, Emili Baleriola y Lluís Cabanach.
Guitarra clásica: Lluís Cabanach.
Guitarra acústica: Ramón Olivares.
Laúd: Martí Soler y Xavier Batllés.
Bajo eléctrico: Carles Benavent y Xavier Batllés.
Contrabajo: Eduard Altaba y Carles Benavent.
Glockenspiel: Xavier Batllés.
Platillos: Salvador Font.
Clave: Joan Soriano y Xavier Batllés.
Imitación vocal de la cuica: Carles Benavent.
Palmas: Ramón Olivares y Nacho Quixano.
Tamboril: Salvador Font y Quino Béjar.
Castañuelas: Aurora Amargós.
Bongós: Nacho Quixano.
Cencerro: Xavier Batllés y Quino Béjar.
Tumbadoras: Quino Béjar.
Batería: Salvador Font, Quino Béjar y Joan Soriano.
Resto de la percusión: Quino Béjar

* * * * * 

 

Documents recomanats:

• VVAA  Música laietana: Zeleste (Picap 910873-03)  2 CD  ( http://bit.ly/RtaY9y )

• VVAA  Barcelona progressiva  (Picap 8425845911298) 2 CD ( http://bit.ly/S4DpkI )

• Àlex Gómez-Font Barcelona, del rock progresivo a la música layetana y Zeleste  ( http://bit.ly/wu4GOP )

* * * * * 

 Altres articles sobre música i cinema al bloc AMPLI

El poder de la música al cinema: Kubrick troba a Khatxaturian
El poder de la música al cinema: Ennio Morricone i Sergio Leone
El poder de la música al cinema: In the mood for love
El poder de la música al cinema: Wuthering Heights (1939) i Mozart
El poder de la música al cinema: '70s Classic Soul Soundtracks
El poder de la música i cinema: Master & Commander i els duets de corda
El poder de la música al cinema: Komeda & Polanski a Rosemary's baby 
Elliott Smith. Un noi estimat pel cinema
La Discoteca d'AMPLI LXVII: Pat Garrett & Billy the Kid, Bob Dylan