Vasos comunicants # 10: La música a Scoop.it, un repertori temàtic per gèneres i categories

Cada primer divendres de mes, Mediamus i Ampli es conviden mútuament a publicar l'un en el bloc de l'altre simultàniament en la sèrie "vasos comunicants", compartint informació i coneixement més enllà de l'estricte àmbit cultural local. Aquest mes us oferim la traducció d'un interessantíssim article que presenta una nova eina de gran utilitat per a musictecaris i bibliotecaris en general. Us deixem amb els nostres col·legues de la vila de Dole, al Nordest de França.



A mig camí entre l'agregació de continguts de Netvibes i el microblogging de Twitter, Scoop.it combina la selecció, difusió i intercanvi d'informació dins del servei de la comunitat d'usuaris, enllaçat també amb Facebook i Twitter.

Com Paper.ly i Peartrees, Scoop.it és una plataforma de curació. La curació de contingut segons Wikipédia és "una pràctica que consisteix en seleccionar, editorializar i compartir els continguts més pertinents de la Web per a una consulta o una matèria concreta".

Marc Rougier persenta així aquesta eina en aquesta entrevista en vídeo per la sèrie de podcasts “La question en trop” (font Locita) :

Goojet és el nom de la companyia que fabrica els productes Scoop.it i Goojet. Llançat el 2007, Goojet està destinat a les xarxes socials mòbils, que es caracteritza l fet de ser temàtic. Scoop.it que es va iniciar el 2010, segueix la dinàmica de Goojet, la de ser un mitjà de comunicació i la de ser temàtic. Goojet d'ara endavant, podria gestionar una mitja dotzena de temes de contingut (notícies, diversió, esport, ...) a càrrec de la gent de casa, gestors comunitaris i gestors de continguts. [A petició dels internautes] vam arribar a haver de gestionar desenes de milers de matèries,entenent que era impossible fer-ho nosaltres mateixos, ha de ser la comunitat que ho fa. Scoop.it ofereix la possibilitat de crear temes socials compartits, discutits, ampliats i creats per la comunitat d'usuaris. Se l'anomena plataforma de curació pel fet que per crear aquests medis de comunicació temàtics en lloc de demanar acadascú a escriure partint de zero amb el nou contingut, anem a trobar el contingut que ja existeix a Internet, afegir-lo, editar-lo i donar-li forma creant així medis de comunicació temàtics. "

L'interès de Scoop.it és, en primer lloc, construir un rellotge personalitzat mitjançant l'agregació de continguts sobre temes altament especialitzats i també per difondre i compartir el dia d'avui en una comunitat d'interessos. En obrir la nostra entrada "nova música" (notícies de la música, les innovacions, tendències del mercat i les noves pràctiques) anem a veure les altres temàtiques musicals que ja estan a Scoop.it, i hi hem retrobat bibliotecaris i altres twitters ja coneguts (el món de les xarxes socials és petita :-). La llista de temes és presentat per categories i gèneres musicals: Notícies de música en línia, informació de la música, la indústria musical, Música, Pop Rock Electro, Hip-Hop, Groove, la música Negre, la música electrònica MAO (Música assistida equip), Computer Music, World Music, Bandes sonores, disseny de so, instruments. Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, hem centrat la nostra selecció en l'àmbit francès.

Actualité de la musique en ligne, information musicale
Musique en ligne - Gauthier Bouly @Gotsky
“musique et internet”
Musique & Streaming - @dadavidov
Nouvelles de la musique - @mediamus (c'est nous ! :-))
“L'actualité de la musique, les innovations, les tendances du marché & les nouvelles pratiques”
MUSIC:ENTER - Yvan Boudillet (@navy)
"Digital activist, Music professional & amateur, in-between Creation & Innovation"
Decibel - Insane about music data - @decibelnet
"Decibel team weekly cutting edge articles about music business, digital music news, tech start-up and music metadata.”

Veille Musique - Stephane Langonnet @edonis
“Actualité, Découverte et vidéo autour de la musique”
Music & tech - @MoiMateo
“le monde change, les techniques aussi mais la musique reste”
music innovation - Simon Decreuze (@cuisineanxious)
“Music innovation is about every idea that makes Music move forward...Mainly english articles, french ones are good too ;-)”
For music lovers only - @Levraoueg29
“Veille musicale”
-thécaires | Espace musique & cinéma - David Gunn (@tommygunn10)
“Veille documentaire relative aux documents sonores, vidéogrammes, et livre sur la musique et le cinéma”
Demain la musique - Thierry Voyer (@neothierry)
“La musique, la radio et ce que j'en comprend.”
Discolab.fr | Musique - Jonathan Garry @discolab
“Portail de ressources pour bibliothécaires musicaux”
Music News - Dat Sounds Good (@Datsoundsgood)
“info musicales en Français et Anglais ”

Industrie musicale
Musique et industrie du disque - Maria Splashmacadam (@Splashmacadam_)
“Infos sur l'industrie du disque et les innovations stratégiques à connaître”
Music business - Jérôme Rastoldo (@Jerome_Rastoldo)
“L'économie du disque dans tous ses états”
Kill The Record Industry - Pierre Priot (@deadbees)
“Kill The Record Industry / Save The Music”

Musique classique
Musique classique - Alex Mordacq
“Découvrez la beauté de la musique classique”
Folle de Musique - Catherine Kauffmann-Saint-Martin
“Coups de coeur totalement subjectifs”
Musique classique contemporaine - Vincent Lavandier (@Vincent1967)
“la musique classique est vivante et beaucoup de ses compositeurs le sont aussi.”
Muzibao - Florence Trocmé (@poezibao)
“Musique classique et contemporaine, actualité, articles, évènements, etc.”
Webophone - David Christoffel (@dcdb)
“Ce que la musique classique devient sur le web”

Rock Pop Electro
Musique & music - @MoiMateo
“un autre endroit pour découvrir de la musique”
Musique - @NatCordeaux
“Les pépites qui rythment ma vie”
News musique - El Camino
indie pop electro music - T_Aurelie
“Passage en revue de blogs de musique chouettes”
My New Music - Christophe Verley
“Mes découvertes musicales”
Punk rules ok ! - Pierre-Louis Goirand (@ZENPUNKphase3)
“Punk music for an old but not dead man.”
Music Sound - Alexandre Loyer (@Alexandre_Loyer)
“Music, sound and more....”
Rock history - CitizenParis (@brigittecontois)
“histoire du rock, du rock&roll, de Elvis à nos jours, les différentes influences, all about rock&roll, history and legends”
Rock'n'Roll High School - Antoine Dubuquoy (@dubuc64)
“Miscellanées, madeleines, albums mythiques”
Découverte et partage musical - Clemy Clyde
“Sélection de (bonnes) vidéos et infos musicales”
Veille Sorties Musicales - Dat Sounds Good (@Datsoundsgood)
“Sélection de sorties musicales ”
Musique2nuit - @Loiseau2nuit
“Coups de coeur musique / Attention d'Angers !!! Mais aussi d'ailleurs...”

Hip-Hop, Groove, Black music
Music and nothing else ! - Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
Hip Hop Video - Cécilia Ossoro (@CeciliaOssoro)
“Only Good Music ”
Veritable Hip Hop - Simon Bailey (@newtriks)
“True genuine hip-hop in its rawest sense”

Musiques électroniques
Musiques électroniques - Damien Cahen (@DamGC)
“Petite sélection de mix techno, minimale et plus, de Berlin à Paris en passant par Stockholm”
ElectronicMusic - Gwendal Perrin (@GwendalPerrin)
“La musique électronique ne se résume pas au dernier single de David Guetta et au dernier massacre Euro-Dance sorti d'Europe de l'Est. Ce ...”

MAO (Musique assistée par ordinateur), Computer Music
Informatique musicale - Emmanuel Auray (@Emaux)
“Tout ce qui est au croisement de l'informatique et de la musique”
Musique Assistée par Ordinateur - Frederic Martorell (@IFETH)
“Veille sur la MAO par un utilisateur de Cakewalk Sonar”
Photo, Illustration, Montage, Modélisation & Musique LIBRE ! - Olivier Leclercq (@holl59)
“Tout ce que l'on peut faire avec des outils libres :)”
MuTe - Michele Vannucchi (@mikeletron)
“Music Technology | VST | notizie”

Musiques du monde
Musiques du Monde - Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
“Apprendre et découvrir toutes les musiques du monde”
World Music : voyage musical sur les 5 continents - Rashel Loo
“Pour les amoureux de la musique acoustique des 5 continents, parce que les bonnes sont meilleures lorsqu'elles sont partagées”
Curated by Rashel Loo

MusiquesCaribéennes Marie-Noelle Imbart (@MNImbart)
“Partez à la découverte des musiques du bassin caribéen”

Musiques de film
B.O. - Marie Ekeland (@bibicheri)
“Un film c'est aussi de la musique”
Films avec Bande Son remarquable - Harpage
“Tous films dont les dialogues, les silences, les chants, la musique sont remarquables ...!”

Création sonore
Des arts sonnants - Desarts Sonnants (@DESARTSONNANTS)
“Création, paysages et arts sonores ”
Ecoute et paysage sonore - Patrick Bléron (@ppese)
“Ressources du continent sonore”

Instruments
Violins Marc Rougier (@MarcFuseki)
“A topic about violins and violinists of all kinds and all times.”
Piano Mickaël
“Piano performances in this topics.”
Guitar & Bass at NAMM 2011 - Muzicosphere (@Sarssipius)
“All the News from NAMM 2011”
Slide guitars - Franz Wild (@ @franzrobertwild)
“L’actualité du slide, les concerts, les albums, les guitares, etc...”
Viole de Gambe RencontreDesCultures (@ArchivesARC)
“Tout savoir sur la Viole et suivre son actualité. Everything you want to know about Viola da Gamba. ”
Orgue - Prestant IV
“Orgue !”

De reclassificacions, subdivisions i altres divertimentos musictecaris

Una dels objectius d'aquest bloc és compartir les experiències musictecàries amb la resta de biblioteques públiques del món mundial i dels Països Catalans. De tant en tant, aquest objectiu es fa realitat de la mà de diferents companys i companyes inquiets/es. I això és un bon estímul per millorar les col·leccions musicals de les biblioteques del nostre país: la presentació, la classificació, la difusió ... En fi, tot allò que ens fa musictecaris i musictecàries.

L'estiu passat, jo mateixa vaig contruibuir a aquesta noble causa amb aquest post: La nova classificació de la música a la Biblioteca de Banyoles 2010

Però no us penséssiu pas que la feina estava acabada ... les possibilitats de millora (encara que sigui amb pocs recursos materials i humans - com ens va demostrar també l'AMPLI Marthe, de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, aquí) són infinites.

Aquests dies m'he dedicat a subdividir encara més la classificació musical. En concret, m'he obsessionat amb tres seccions: la Col·lecció Local (CL), les Músiques del Món (0) i el Pop (2).

CL. Col·lecció local

Portada del disc Kitsch 1 (1989)
Classificació: CL 2 ROCK KIT

Amb algunes penes i treballs, he aconseguit encabir tots els CD de músics i bandes locals en el prestatge dels CD de l'espai de la Mediateca (entenent com a Mediateca dos prestatges 4 petits per CD i 1 de més gran pels DVD, enmig de la Biblioteca -que és d'una sola planta). Tot un mèrit si tenim en compte que l'espai físic és ridícul. Abans estaven amagats entre les lleixes de la resta de la Col·lecció Local de la Biblioteca, a l'espai d'adults. Passaven totalment desaparcebuts.

0. Músiques del Món

En una primera classificació, vam separar la música per continents: Món, Amèrica (separant el nord, el sud i el centre o Carib), Àfrica, Àsia i Europa.

Portada del disc The best of Bob Marly & The Wailers
Classificació: 0 AM (C) REAGGE MAR [Secció Reagge]

En aquesta segona fase he volgut diferenciar en el prestatge, mitjançant separadors plàstics degudament retolats, algunes zones o estils musicals que quedaven una mica amagats entre el poti-poti del número 0. Reagge a la secció d'Amèrica Central, Country a la secció d'Amèrica del Nord, Brasil a la secció d'Amèrica del Sud i Celta, França, Grècia, Itàlia i Portugal a la secció europea. També hem afegit al topogràfic les noves subdivisions (amb les dues inicials del país, com fem amb les guies de viatge).

Portada del disc Terra, de Mariza (2009)
Classificació: 0 E (PO) MAR [Secció Portugal]

Com canvia la presentació d'aquesta col·lecció només amb uns simples separadors en els llocs més adients ... Personalment i professionalment, a mi em tranquil·litza donar un cop d'ull a la secció de música europea i descobrir que els CD estan ben ordenats segons els països més destacats i entre separadors degudament retolats. Olé tu!

2. Pop, Rock, Electrònica

Ja us vaig explicar en el post anterior que, per reclassificar aquesta secció vaig aprofitar la feina dels companys i les companyes de la Biblioteca Vapor Vell.

Ara hem fet un pas més enllà amb un nou experiment: agrupar la música pop dels Països Catalans. Simplement, hem afegit al topogràfic les sigles CAT (2 POP (CAT) + inicials autor). En el tema topogràfic, en algunes jurisdiccions bibliotequeres, potser algun dia acabarem per unificar-nos, però mentre arriba aquest dia, anem afinant propostes aïllades.

Portada del disc Bigoti vermell, d'Anna Roig i L'ombre de ton chien (2011)
Classificació: 2 POP (CAT) ANN

Ai, per cert ... en aquesta secció també he aprofitat per separar el Hip Hop/Rap a la subdivisió Electrònica, també amb separadors retolats. Ho confesso, era un desassossec personal ;-)

I fins aquí l'actualització de l'estat de la Col·lecció a la Secció Musical de la Biblioteca del Pla de l'Estany. Gràcies per la vostra atenció i fins aviat!

Biblioteca Francesc Candel: Butlletí musical, setembre 2011.

Us presentem el darrer butlletí musical de la biblioteca Francesc Candel, que aquest mes inclou el llistat amb totes les novetats de jazz, rock i música clàssica, entre d’altres gèneres.

Open publication - Free publishing - More 2011

John Cage: més enllà del silenci

John Cage és conegut per una de les obres més singulars de la història de la música. Tant, que ja queda fora de la música. És 4:33, de la que ja us vam parlar aquí. Aquesta peça és la composició més famosa de John Cage. Com és sabut, l’obra consisteix en un silenci en tres moviments. El títol fa referència a la durada de la composició: 4 minuts i 33 segons.

4:33 serà només una curiositat al món de l’art o de la música? Serà només un repte pels legisladors responsables dels drets d’autor (qui pot registrar el silenci al seu nom)? Que no (ens) tremoli la mà. Això, efectivament, no és música. És una aventura de la sensibilitat a partir de la música, és l’intent de provar què passa quan el que s’ha de sentir és el propi marc d’escolta (com si una pel·lícula fos allò que passa a un cinema quan la gent està esperant que una pel·lícula comenci): la pròpia respiració, la crepitació de les fustes de la sala, la tos, els moviments de les cadires, els aires acondicionats. Aquí ja estan trencades definitivament les fronteres entre música, só en general i fenòmens extramusicals. Potser 4:33 ja ens acompanya fora d'una sala de concert, amb durades elàstiques, com una banda sonora impossible d’eludir, en cada minut de la nostra intimitat. Així la idea de John Cage va acabar fins i tot al nostre llit, quan sembla que no el silenci ens comença a envair.

La descomunal polèmica ha generat tanta tinta que ha fet ensordir un fet palmari: John Cage és, a més d'un experimentador conceptual, un genial compositor. En aquest post intentem posar so a la seva fama.

Per superar aquest prejudici (literalment, un judici previ) farem cala en dos obres extraordinàries que revel·len la seva sensibilitat i la seva saviesa compositiva. La primera serà el seu Quartet de cordes en 4 parts (1950).

Aquesta peça, escrita al Paris de finals dels 40, està vagament inspirada en les 4 estacions, començant per l'estiu. La partitura és plena de cànons, de contrapunts, a la manera clàssica, però la incrustació d'acords especials, de blocs fixos, li confereix un aire més profund, més calmat, més contemplatiu.

Els vídeos que us passem us ofereixen la partitura dinàmica mentre la peça sona. Una lliçó d'escriptura, perquè passa per ser el compositor de la partitura en blanc. Aquí va el primer moviment, Quietly flowing alone (estiu):

A continuació, el segon moviment, Slowly rocking (tardor):

El tercer moviment, Nearly Stationary (hivern):

I per últim, el remat d'aquesta peça plena de màgica inspiració, és Quodlibet (primavera):

Per acabar, us oferim una segona mostra del seu increïble talent com a compositor i creador de tècniques compositives innovadores (de l'I Ching a fòrmules estocàstiques, tot passant per les apertures que les noves possibilitats tècniques li oferien). Aquesta segona cala es centra en els seus Sonets i Interludis per piano preparat (1946-1948).

El piano preparat és un piano al qual se li van afegint elements al seu cordatge, per matissar les seves vibracions. Els objectes poden ser pinses, claus, forquilles, petxines.

Aquest conjunt compositiu consta de 16 sonates i 4 interludis. El seu estil és meditatiu. Aquí us els oferim íntegrament, en cinc vídeos que segueixen també aquestes increïbles partitures:

1er:

2on:

3er:

4rt:

5è:

John Cage, l'últim gran sensible de la música d'avantguarda, l'últim tità clàssic, un mestre zen més enllà, molt més enllà, del silenci.

El primer video musical de la història

La imatge de qualsevol interpretació musical anterior a l'enregistrament videogràfic ja s'ha perdut, irremissiblement. No veurem Palestrina, ni Monteverdi, ni Beethoven, ni Schubert. La data definitiva que divideix l'oblit del record és el llindar que va del 1894 al 1895. A partir d'aquí tot pot ser recuperable, o sigui que sempre hi haurà musictecaris i diletants organitzant i desvetllant documents.

Aquest film és conegut com s L'Experimental Film Sonor Dickson, és el primer film amb àudio en directe de que es té noticia. Va ser enregistrat als estudis de Thomas Edison, a New Jersey, com a prova per un dels seus invents: el kinetophone. A la pel·lícula -d'escassos 17 segons- William Dickson interpreta la melodia “Song of the Cabin Boy” de l'òpera “The Chimes of Normandy“, composada per Robert Planquette l'any 1877. Una prehistòria audiovisual.

Interior del kynetophone

A la gravació que us oferim veureu dos homes ballant. Podrien ser operaris de l'estudi d'Edison, el famós Black Maria. La lletra de la cançó (que ningú canta) descriu la vida dels mariners, sense dones. Això podria explicar aquest curiós ball entre homes. Però també la conjuntura, l'entorn del laboratori, el perquè sí, i qualsevol altra hipòtesi històrica.

El Black Maria, l'estudi d'Edison

L'experiment formar part dels primers intents d'edison per tal d'arribar a enregistrar la vida. Va fallar per un problema de sincronització entre el só i la imatge. Malgrat, la fallida, el cilindre de cera va restar als magatzems de la Library of Congress. Es va donar per perdut durant molts anys fins que un catalogador va escriure un registre on es describia un cilindre amb una etiqueta que deia: "Violí per WKL Dickson amb Kineto". Era el 1964.

Edison, entre els seus invents

A finals del segle XX, els responsables de l'àrea de pel·lícules de la Library of Congress van reparar el cilindre, regravant-lo i sincronintzant-lo. I per això us el podem oferir ara. La trajectoria comença per un inventor, passa per un violinista, uns arvivers, un catalogador, diversos tècnics i acaba per youtube.

El vídeo que us oferim és un muntatge que explica breument aquesta història. S'ofereix el vídeo 3 vegades. A les 2 primeres sentireu el soroll del cilindre. A l'última aquest só ha estat esborrat. Agafeu les ulleres per veure la història i oblideu-vos de la prolixitat del nostre temps. Ara, aquí, és 1894:

Directament des de les catacumbes, el primer video musical divideix la nostra història en dos. El musictecari del temps present obre els ulls enormement, i ho escampa als 4 vents. 117 anys d'enregistraments videomusicals ens esperen!

La discoteca d'AMPLI, LXIV: Al cantar a Manuel, de Mayte Martín

"El flamenco es mi origen. No mi yugo. Lo digo yo." Mayte Martín

Cada cançó que interpreta, sigui cante flamenc o siguin boleros ... amb aquesta veu avellutada, sovint trencada i sempre afinada a l'emoció dels versos ... ho confesso ara i aquí: em trasbalsa fins a l'ànima. Amb tot, aquí faré referència al seu últim disc: Al cantar a Manuel (Nuevos Medios, 2009).

Es tracta d'un disc íntegrament dedicat a musicar els poemes de Manuel Alcántara (Màlaga, 1928), encàrrec que va rebre Mayte Martín per l'homenatge que li van dedicar a aquest poeta andalús a la bienal de flamenc de Màlaga el 2007. El resultat és aquest disc esplèndid des de la primera cançó fins a l'última. Les composicions i els arranjaments flamencs -o aflamencats- de Mayte Martín per cada vers i cada paraula em semblen simplement perfectes. Vámonos!

[Al Spotify podeu escoltar el disc sencer. El Grooveshark només me n'ha deixat insertar algunes, com el Youtube. De totes maneres, també el podeu trobar a les biblioteques públiques ... i a les botigues de discos!!!]

Por la mar chica del puerto són versos de mar que expliquen un naufragi íntim:

... se le ha borrado a la arena
la huella del pie descalzo
pero le queda la pena.

Un grandíssim poema dedicat al també poeta, a Miguel Hernández:

... a aquellos montes de Málaga
tiraron todos sus versos
y sus penas y sus cabras.

La minimalista Le gustaban pocas cosas ... que no és poca cosa:

... el olor de los jazmines
los libros de madrugada (...)
las noches y los amigos
el verano y tus pestañas.

La sinceritat d'Excusas a Lola:

... siempre tuve un pequeño presupuesto
para el amor. En la melancolía
se me fue lo demás. Si todavía
quedaba algo lo eché en vivir.

El mar bressola tots els poemes, però en especial aquest que diu No sabe el mar que es domingo:

No sabe el mar que es domingo
(...)
Mientras va y viene en la orilla
no sabe el mar que lo miro.

La inquietant Al sur de los limones:

Un haz de manos quietas es la muerte
yacimiento de manos es el tiempo
debajo de la tierra no hay saludos
los muertos no conocen a los muertos.

Referències a la guerra civil amb els ulls d'un nen, com la del Niño del 40:

... No se estaba ya en guerra aquel verano
mi padre me llevaba de la mano
yo estudiaba segundo de jazmines.

I acaba el disc amb la melodia que l'ha començat, acompanyant ara uns versos que impressionen per l'emoció que transmeten, tot i la senzillesa de les paraules i les imatges que evoquen. Més enllà de les paraules, la veu de la cantaora i el violí sempre encertat d'Olvido Lanza culminen un disc únic, No pensar nunca en la muerte:

No pensar nunca en la muerte
y dejar irse las tardes
mirando como atardece.

Ver toda la mar de frente
y no estar triste por nada
mientras el sol se arrepiente.

Y morirme de repente
el día menos pensado
ése en el que pienso siempre.

Han fet aquest disc:

Cante: Mayte Martín
Toque (o sigui, guitarres): Mayte Martín i José Luis Montón
Contrabaix: Guillem Prats
Percussió: Chico Fargas
Violí: Olvido Lanza i Biel Graells

Per si no en teniu prou, en aquest youtube-vídeo la mateixa autora ens parla del disc.

• Mayte Martín a les biblioteques públiques: Argus i Aladí.

• Manuel Alcántara a les biblioteques públiques: Argus.

Newman, Simone i Baltimore

Algun dia m'agradaria viatjar a la ciutat nord-americana de Baltimore. Voler conèixer una ciutat només per haver escoltat una cançó la lletra de la qual descriu aquest lloc, deu voler dir que qui ha escrit aquesta cançó en qüestió ha fet una gran feina! La cançó de la qual us vull parlar en aquest post es titula Baltimore. Fou escrita i composada l'any 1977 per Randy Newman, compositor, arranjador, cantant i pianista, i més endavant versionada per la compositora, pianista i cantant Nina Simone (nascuda Eunice Kathleen Waymon a Tryon, Estats Units, 1933-2003) en un fantàstic tema que és el que a mi em va portar a investigar sobre la seva originalitat i autoria.

Randy Newman va néixer l'any 1943 a Los Angeles, California. Pertany a una saga de compositors entre els que cal destacar els 3 germans del seu pare, Alfred Newman, Lionel Newman i Emil Newman. Amb només 17 anys, es convertia en compositor professional, una carrera que destaca per la composició de música per a cinema i que ha rebut una colla de premis, incloent-hi un Oscar, un premi Emmy, i quatre premis Grammy.

Era l'any 1977 quan Newman escrivia i composava la cançó Baltimore




Situem-nos, però, una mica en el mapa i busquem a la wikipedia: Baltimore és una ciutat independent localitzada a l'estat estatunidenc de Maryland. És part de l'àrea metropolitana de Washington-Baltimore.

És la ciutat més gran d'aquest estat i té una població de 638.614 habitants, tot i que arriben a més de 2.668.056 si s'hi inclouen els de l'àrea metropolitana. El nom prové del nom del fundador de la colònia de Maryland,"Caecilius Calvert, segon baró de Baltimore". Una dada curiosa: el 7 de febrer de 1904, el Gran Incendi de Baltimore va cremar més de 1.500 edificis en 30 hores, cosa que obligà a reconstruir totalment la ciutat.

La cançó diu així,

Beatup little seagull
On a marble stair
Tryin' to find the ocean
Lookin' everywhere

Hard times in the city
In a hard town by the sea
Ain't nowhere to run to
There ain't nothin' here for free

Hooker on the corner
Waitin' for a train
Drunk lyin' on the sidewalk
Sleepin' in the rain

And they hide their faces
And they hide their eyes
'Cause the city's dyin'
And they don't know why

Oh Baltimore
Man it's hard just to live
Oh, Baltimore
Man, it's hard just to life, just to live

Get my sister Sandy
And my little brother Ray
Buy a big old wagon
To haul us all away

Live out in the country
Where the mountain's high
Never comin' back here
'Til the day I die

Oh, Baltimore
Man, it's hard just to live
Oh, Baltimore
Man, it's hard just to live, just to live

El que vindria a dir, més o menys:

Baltimore

Una petita gavina s'estampa
contra una escala de marbre
intentant trobar l'oceà
mirant a tot arreu

Temps durs a la ciutat,
en una difícil ciutat prop del mar
sense llocs cap a on córrer
i sense res gratuït

Una prostituta a la cantonada
esperant un tren
Beguts que jauen al terra
dormint sota la pluja

I tots ells amaguen les cares
i amaguen els ulls
"perquè la ciutat s'està morint"
i ells no saben per què

Oh Baltimore
és dur viure-hi


Agafa la meva germana Sandy
i el meu germà petit Ray
compra un vell i gran vagó
i porta'ns lluny d'aquí

A viure, fora, al camp
on les muntanyes són altes
i no torneu mai més
fins al dia que jo sigui mort

Oh Baltimore,
és dur viure-hi

Però com ja he comentat, jo vaig topar-me amb aquesta cançó a partir d'una versió. Utilitzant l'Spotify i la seva opció de cerca mitjançant combinacions per estils i èpoques, vam arribar per casualitat a aquesta cançó (gràcies Miquel!). A partir d'aquí, només es tractava d'esbrinar si la cançó es trobava en cd a les biblioteques de Barcelona. I així és com va entrar a casa. Gràcies a un fantàstic disc triple d'una de les figures musicals més destacades del segle XX que hi ha disponible a gairebé totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.



Aquest disc es titula To be free, i és un treball retrospectiu de la carrera musical de l'artista. Inclou 54 cançons: des de les més famoses, fins a les inèdites (8 títols!), les enregistrades en directe (quasi bé la meitat), i moltes altres versions d'artistes com Duke Ellington, George Harrison, Kurt Weill, Screamin' Jay Hawkins, The Bee Gees, Jacques Brel, Leonard Cohen, Bob Dylan, Aretha Franklin, etc. El pack, en format allargat, inclou a més, 1 dvd inèdit sobre la vida i la carrera de la cantant i un llibre d'unes 50 pàgines que introdueix i situa cadascuna de les cançons que s'inclouen en el disc.

En el cd número 3 es troba el tema Baltimore, entre moltes altres cançons poc conegudes i genials de la reina del soul. Aquest tema, Baltimore, originàriament apareix en un disc de la cantant que porta el mateix títol, Baltimore i que es va editar l'any 1978 (aquest disc va sortir al mercat 4 anys després del que havia estat el seu darrer treball discogràfic, It Is Finished)

L'any 1978, un any després que Newman composés el tema, Nina Simone va fer la seva versió:





El text de Newman és cru i sincer i aconsegueix trasmetre un sentiment que es perceb generalitzat de desesperació, tristor i resignació però de somni i il·lusió al mateix temps. És fàcil imaginar-se l'ambient de la ciutat que Newman sembla que coneix molt bé, tot i que ell va néixer a Los Angeles i es va traslladar a viure a Louisiana, força lluny de Baltimore. M'agradaria saber, tot i que no ho he pogut esbrinar, quina fou la seva relació amb la ciutat de Baltimore...

La versió de Nina Simone és arranjada per David Matthews, qui potser accentua massa els instruments de corda tot i que a mi és un dels trets que més m'agrada de la cançó, curiosament. Sovint hem sentit a l'artista a ritme de blues, de jazz i gospel però no pas a ritme de reggae i això en part és el que fa diferent i atractiu aquest tema.


Altres grups i cantants han seguit versionant Newman: The Tamlins, Lee Ritenour i Lisa Fischer, George Nooks, Coldfinger, Anna Lauvergnac i Julia Hülsmann, Udo Lindenberg, Cameron Blake, Bunny Rugs, Hilary York... Ara bé, per a mi no ha cap versió tan brillant, tan emocionant i evocadora com la de la gran Nina Simone.

Una d'aquestes versions més destacades és la del grup de reggae jamaicà The Tamlins

The Tamlins - Baltimore (1979)




Així doncs, aquest post neix a partir d'escoltar una cançó poderosa i inspiradora, que alhora és una versió. A la seva autobiografia, Nina Simone escriu que la seva missió com a artista és aconseguir que la gent senti en un nivell profund. En aquest cas, ho ha aconseguit.