divendres, 5 de març de 2021

La companyia MINIMíssima al Sona Amer : "Vull tocar i expressar-me de manera senzilla i directa, sense pretensions"

Aquest diumenge 07/03 continua el Sona Amer amb una proposta on menys és més. Gerard Díaz és La Companyia MINIMíssima, que en paraules seves es dedica a "a la música tradicional, a la composició, i a les diverses possibilitats intermitges de la música no escrita. Pot ser que la trobeu també acompanyant contes, poesia, dansa, o vés a saber què…". Escoltant-lo sentireu que tot i sé senzilla, la seva música és rica en sons diferents. (Entrevista: Lídia Noguerol) 


Comences i acabes el disc apel·lant a la resistència i a la poesia per fer front a la grisor dels nostres dies. L’esperit poètic també és el que t’ha guiat a l’hora de fer el disc, que és delicat, intimista i artesanal? 

Començo i acabo amb un poema de l’admirat Pep Divins, poeta del Solsonès que no fa gaire va publicar El llevat de la vida. La poesia del Pep em sembla molt potent i amb una sensibilitat fora mesura.

Gerard Díaz: Cadira, shruti, acordió i violí 


De fet amb LA COMPANYIA MINIMíssimA cada cop faig servir més la poesia perquè em sembla una eina fantàstica per la seva senzillesa, versatilitat i potència. I dins de l’estètica “minimíssima” m’és molt útil.

D’on et ve l’interès per la música d’arrel? Quins altres gèneres t’interessen? De setí veu de Satie.  

La música d’arrel la vivim tots els que volguem d’una manera o altra, a casa al carrer... És senzilla, fàcil de connectar-hi. Tocant l’acordió diatònic hi estàs molt connectat però m’interessen moltes altres músiques del rock a la clàssica (efectivament De setí és una picada d’ullet a Erik Satie) passant particularment per la música antiga.

Ets una mena d’home orquestra. Toques tres tipus d’acordions i el violí. Per què vas escollir aquests instruments? Ens podries explicar que t’aporta cada acordió? El shruti box suposo que t’ajuda a fer bordons, molt presents en les teves cançons.

Sí, toco uns quants instruments. He après a tocar sol molts instruments, per tant la meva manera de tocar no té res a veure amb com se n’aprèn als conservatoris. En diferents moments de la vida he fet servir uns instruments o uns altres. Amb l’acordió diatònic fa anys que m’hi trobo molt còmode però quedes limitat al diatonisme; i amb la concertina, tot i tenir un so com de joguina, tinc les alteracions que em permeten de sortir-ne. L’shruti l’utilitzo constantment per fer bordons, així tinc un coixí per fer les melodies a sobre o senzillament per recitar. Aquests últims temps tot i no ser violinista, també porto el violí que és fàcil de portar amunt i avall i és un instrument sense fi. 

Tocant el violí 

A l'acordió diatònic 

Els instruments també te’ls construeixes tu? 

No! Però sí que és veritat que sóc arqueter. Els arcs que utilitzo sí que els he fet jo.

El teu nom artístic és la companyia MINImíssima. Tot i ser una sola persona i bastir les teves cançons amb poc elements, aconsegueixes un so ple sense buits. Seria aquest el segell distintiu de la teva música? 

És minimíssima perquè sóc jo sol però també perquè faig música molt senzilla, sense pretensions. Vull tocar i expressar-me, fer arribar alguna cosa a algú, de manera senzilla i directa, per això m’agraden els concerts petits i ben a prop.

La Minimíssima al complet

La tradició oral, a més de ser present en les cançons tradicionals que fas, també es nota en la sonoritat de Cop de cap. D’altres cançons, com Coses del camí ral encaixarien en una pel·lícula de l'oest. Què t’atrau de la poesia o dels contes i com encaixen en la teva música? 

Tant la poesia com el conte són una mica la parentela més humil de la literatura, potser LA COMPANYIA MINIMíssimA és la parentela més humil de les músiques...

En el teu debut hi col·laboren: Pep Divins, Iona Díaz i David Vila. Per què els vas triar? 

De fet hi ha moltes més col.laboracions. Totes són persones molt properes, amb qui comparteixo moltes coses i que em sembla que aporten molt. 

Pep Divins 

Els textos del Pep i el David, la veu desacomplexada de la Iona, la viola da gamba de la Lixsania, el clarinet de l’Alberto, etc. Tots són gent molt especial i estimada per mi.


David Ros 

El teu disc va sortir durant la pandèmia. Com et va afectar aquest fet? Vas aprofitar no poder fer concerts per compondre més música? 

Doncs mira, sobretot m’ha agafat per la poesia. No he recitat mai coses meves en públic i me n’han agafat ganes. Potser a Amer...


Portada del disc de debut de Gerard Díaz 

Al concert d’Amer t’acompanyarà la Neus Plana Turu. Et pots avançar com serà el concert de diumenge? 

El format serà l’habitual de la minimíssima: cadira i instruments al voltant. Però fa poc vaig conèixer casualment la família de la Neus i resulta que venim de la mateixa casa de Viladecavalls, al Vallès. Li vaig proposar de compartir escenari. Jo fa temps que toco una melodia escrita per en Joan Turu , que era el meu besavi i fill del seu rebesavi. En Joan era pagès i escrivia poesia i feia moltes altres coses. En un calaix de casa hi va deixar una partitura preciosa amb el nom de La Luna i em fa molta il.lusió de tocar-la amb la Neus. Serà com un petit retrobament familiar-musical.

Flier del concert al Sona Amer 

La Luna de Joan Turu 

Per acabar, ens podries recomanar algun llibre, ja sigui de poesia o de narrativa? 

A part de El llevat de la vida del Pep Divins als concerts sovint faig servir contes de Roba estesa del David Vila i Ros. Són dos llibres que m’han agradat molt. Altres que m’han marcat els últims mesos són El nus la flor i Assagets d’Enric Casasses

El llevat de la vida 

Els contes de David Vila 


El nus la flor 


Assagets 





Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...