A "Nacer en Marte" (La Castanya, 2019), Lidia Damunt emula l'antheà David Bowie a " El hombre que cayó a la tierra" (el 2016 l'Editorial Contra va publicar una nova versió del clàssic de Walter Tevis) i canta als seus amors i desamors terrestres des de la perspectiva d'algú que no acaba de trobar el seu lloc al planeta blau. El millor del disc són les guitarres, les melodies pop, el flirteig amb l'R&B i una producció pulcra, molt diferent a la dels seus discos anteriors, que mima els sons i els efectes.
En aquest disc Lidia Damunt recull el treball que va fer amb la veu al disc "Gramola" (Tormina, 2014) i amb la guitarra a "Telepatía" (Tormina, 2016). De fet, "Nacer en marte" parteix de la cançó "La Caja" i a mesura que va avançant i anem escoltant les lletres ens ve al cap la frase de Virginia Woolf amb la que Lidia Damunt anunciava la sortida del seu nou disc: "El amor es una ilusión, una historia que uno construye en su mente, consciente todo el tiempo de que no es verdad, y por eso pone cuidado en no destruir la ilusión". De Bloomsbury a Mart en deu cançons molt terrenals que ens recorden també que la flama de "Vigila el fuego" (Austrohúngaro, 2012), mai es va apagar. Abans he destacat les guitarres, doncs resulta que en directe Lidia Damunt no en toca cap! Es dedica a les coreografies sui generis acompanyada per Javier Carrasco (al sintes i efectes) i Clara Collantes a la guitarra elèctrica. Javiera Mena truca ja a la Damunt i te l'emportes de gira, dona.
Lidia Damunt toca aquest dissabte 14/12/2019 a les 20.30h a la sala VOL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada