Aquest any es celebren els vint anys de l’edició del millor disc de la història del hip hop, It Takes a Nation of Million to Hold Us Back dels Public Enemy amb el què s’inicia també el rap combatiu o political rap. Corre l’any 1988, Ronald Reagan és president dels USA, època de conservadurisme radical, episodis racistes, política exterior imperialista, política interior repressiva i discriminatòria… Temps dolents per a les classes menys afavorides i per a tot el que no és home, blanc, heterosexual, cristià i amb recursos econòmics suficients per no ser catalogat de desgraciat o de culpable de la seva situació.Track: Don’t Belive the Hype. Àlbum: It Takes a Nation... (1988).
Aquest és l’ambient social i polític del què sorgeix el segon àlbum de Public Enemy, una bomba de potència inaudita fins el moment, que casa a la perfecció el hardcore i el rap i que conté unes lletres incendiàries que planten cara, sense complexes, a la societat americana blanca i conservadora. És el moment de cridar I'm Black and I'm Proud, de recuperar el missatge de Malcolm X i reivindicar el Black Power, de fer sentir, de nou, la veu de la comunitat afroamericana.
Abans de repassar els noms més importants dels MC i dels grups més representatius del què va ser i és l’escena rap compromesa políticament als Estats Units, us faig cinc cèntims dels seus orígens i de les seves influències:
ANYS 60's: Malcolm X i els Black Panthers:
Malcolm X: líder polític i ideològic, fundador de la Nació de l’Islam (NOI) i de l’Organització de la Unitat-Afroamericana. D’idees socialistes, recolçava el Black Power, defensava l’orgull de ser negre, la creació d’un estat independent negre i la política de la identitat. La seva evolució ideològica el va convertir en un activista pels drets humans de totes les races i a cercar la unitat negre transcontinental. L’any 1965, va morir assassinat mentre donava una conferència.
Black Panthers Party: Organització política afroamericana fundada l’any 1966 per Huey P. Newton, Bobby Seale i David Hilliard a Oakland, Califòrnia. Influenciats per les idees de Malcolm X, defensaven els drets dels afroamericans i reivindicaven tracte igualitari, el fi de la brutalitat policial i denunciaven els problemes que patia la comunitat negre (racisme, falta d’educació i recursos, atur). Per a més informació, consulteu el web: http://www.blackpanther.org/
Anys 70's - 80's: Gil Scott Heron i els pares del rap:
Gil Scott-Heron va néixer a Chicago l’1 d’abril de 1949. Poeta, músic i activista afroamericà, es considera un dels pares fundadors del rap. Scott-Heron musicava els seus poemes i el seu primer àlbum era un conjunt de lectures musicades del seu llibre Small Talk at 125th and Lenox (1970). Temes com The Revolution Will Not Be Televised, que podeu sentir tot seguit, anticipen el rap, el rhythm and poetry, la forma d’expressió dels músics del carrer que organitzaran, durant els anys 70, les block parties il·legals. The Revolution Will Not Be Televised, ens convida a tancar el televisor i sortir al carrer, però a banda del missatge polític, és un dels temes que més va influenciar a tota una generació de MCs i el disc, on està inclosa, una de les obres mestres del soul-jazz.
Arriba l'any 1979 i un grup de disco-funk, The Fatback Band, edita el que es considera el primer rap de la història, el single King Tim III (Personality Jock), que tot seguit podeu sentir:
Poc després i també al 1979, els Sugarhill Gang editen el famós Rapper's Delight, tema que obrirà al rap les portes de les emisores de ràdio comercials. El gran públic comença a conèixer la cultura hip hop.
Pel que fa als orígens del rap polític, a més del Gil Scott-Heron, trobem dos noms clau: Grandmaster Flash & the Furious Five, que l’any 1982 editen The Message, el primer single amb conciència social que parla sobre les dificultats de viure al ghetto. I el gran DJ, originari del Sud del Bronx, Afrika Bambaataa que també el 1982, edita el single Planet Rock, tema clau en la història del rap i on el creador de la Universal Zulu Nation deixa al descobert les seves idees més properes a un concepte humanista de la vida.
Tot seguit podeu sentir el Rapper’s Delight, The Message i Planet Rock:
I ara, donem un pas més en aquesta breu trajectòria pel rap polític. Com comentàvem a l'inici, els Public Enemy inauguren aquesta corrent amb el It Takes a Nation of Million to Hold Us Back. Tot el disc reivindica, protesta, manifesta i exigeix, ja no és només un tema aïllat dins un àlbum. Estem davant d'una declaració de principis, d'una forma nova d'entendre el rap com a vehicle de protesta dels més desfavorits, de fer sentir la veu dels que viuen a Harlem, al Bronx o a qualsevol indret dels Estats Units amb majoria blanca. En aquest sentit, Public Enemy fan seva l'actitud punk i a partir d'aquest moment, altres grups i Mcs s'afegiran al carro. I no són pocs. A continuació us presentem alguns d'aquests rapers, ben allunyats del gangsta rap de l'actualitat que ha popularitzat lletres sobre sexe, noies i drogues. Aquí teniu una mostra que també existeix el rap amb consciència, a vegades contundent i a vegades més a prop del funk-soul melòdic, però mai frívol. Les temàtiques van des de la dura realitat del jove negre que viu més temps del compte al carrer fins a crítiques contra l'actual govern de Bush.
2PAC (Tupac Shakur)
Icone indiscutible de la cultura hip hop. El raper per excel·lència. Durant la seva curta vida (va morir assassinat amb només 25 anys) va esdevenir també actor, productor i poeta. Originari de Harlem, els seus pares militaven al Partit de les Panteres Negres així com altres membres de la seva família. Amb només 20 anys va editar el seu primer àlbum, 2Pacalypse Now influenciat per Public Enemy i KRS-One. La violència policial cap als negres, les dificultats de viure i sortir del ghetto i els problemes en general de la comunitat afroamericana a les grans ciutats, van ser els temes claus del disc que no desapareixerien en posteriors àlbums. Va morir assassinat l’any 1996 en circumstàncies encara no del tot aclarides. Sens dubte un dels MC’s més influents de la història del rap.
Track: Soulja's Story. Àlbum: 2Pacalypse Now.(1991)
ARRESTED DEVELOPMENT
Col·lectiu de músics fundat a finals dels anys 80 per l’MC Speech i DJ Headliner que barregen el rap, el soul, el blues i el funk amb marcades influencies d’Sly and the Family Stone. Les seves lletres són compromeses social i políticament però sempre amb un to optimista, positiu, i menys combatiu que els pares del political rap, Public Enemy. El seu primer àlbum, 3Years, 5Months and 2Days in the Life Off va vendre 4 milions de còpies. Es van separar l’any 1996 però van tornar a reunir-se el 2003.
Track: People Everdyday. Àlbum: 3 Years, 5 Months & 2 Days in the Life Of... Chrysalis, 1992.
BOOGIE DOWN PRODUCTIONS
Boogie Down Productions va ser un grup de hip-hop format originalment per KRS-One, D Nice i DJ Scott La Rock i és, juntament amb Public Enemy, un dels pioners del rap hardcore i polític. Els components de BDP canviaven constantment, només KRS-One va ser l’únic que es va mantenir fins que l’any 1993 va començar la seva carrera en solitari, moment què el grup es va disoldre definitivament. BDP van ser, també, els pioners en fusionar el raggamuffin amb el rap.
En el tema que tot seguit sentireu, My Philosophy, el grup posa de relleu les seves idees del què hauria de ser un hip hop socialment compromés.
Track: My Philosophy. Àlbum: By All Means Necessary (1988)
THE COUP
Aquesta banda, que va néixer a principis dels anys 90, és una de les formacions més compromeses amb la lluita política i propera, ideològicament, al marxisme. Les seves referències musicals són Public Enemy, KRS-One i The Disposable Heroes of Hipoprisy. El seu so que, incialment, utilitzava el sampler com a principal recurs, va anar incorporant clares influències de músics com Prince, Stevie Wonder o tot el P-Funk. El grup Rage Against The Machine es van declarar fans seus i van comptar amb ells en alguna de les seves actuacions.
Track: Pimps. Àlbum: Genocide & Juices (1994)
THE DISPOSABLE HEROES OF HIPHOPRISY
Dos músics d’un col·lectiu de jazz d’avantgarda de la ciutat de San Francisco, van crear l’any 1990 aquest grup de hip hop influenciat per Gil Scott-Heron i Arrested Development. Les seves lletres criticaven sobretot el racisme, l’homofòbia i la misogínia que eren present en les lletres del gangsta rap. En conseqüència, no va ser un grup molt popular dins l’audiència afroamericana del hip hop. L’any 2004 es van separar.
El tema que just sentireu, Television: The Drug of the Nation, rendeix homenatge al The Revolution Will Not Be Televised de Gil Scott-Heron.
Track: Television, the Drug of the Nation. Àlbum: Hypocrisy Is the Greatest Luxuy (1992)
IMMORTAL TECHNIQUE
Felipe Coronel, conegut amb el sobrenom artístic d’Immortal Technique, va néixer a Lima (Perú) l’any 1978 però els seus pares es van traslladar a Harlem quan tenia dos anys. A més d’MC, Immortal Technique és activista polític i la major part de les seves cançons es centren en la injustícia social, la pobresa marginal de les grans ciutats, la censura dels mitjans de comunicació i les desigualtats econòmiques dintre i fóra dels EEUU (sobretot a Sud-Amèrica).
Les seves idees són properes al marxisme, treballa amb menors reclosos en reformatoris i s’identifica amb el 9/11 Truth Movement, grup d’investigació format per ciutadans que pretén oferir versions alternatives a la versió oficial sobre els esdeveniments de l'11 de setembre de 2001.
Vídeo del tema: Point Of No Return. Àlbum: Revolutionary, Vol 2 (2003).
KRS-One
Lawrence Krisna Parker, alter ego de KRS-One, va néixer un 20 d’agost de l’any 1965 al barri del Bronx. D’origen jamaicà, KRS-One és una figura important dins la comunitat hip hop i és considerat un dels millors MC. Va ser el component principal del grup Boogie Down Productions fins que al 1993 va començar la seva carrera en solitari.
El tema Free Mumia és una dura crítica al sistema que va empresonar a Mumia Abu-Jamal.
Track: Free Mumia. Àlbum: KRS-One. (1995)
MOS DEF
Mos Def és el pseudònim de Dante Terrell Smith, nascut a Brooklyn l’any 1973. Músic, però també actor, les lletres de les seves cançons sovint són dures crítiques socials i polítiques. Una mostra va ser la gravació del tema Katrina Clap on acusava directament l'administració Bush de la seva negligència abans i durant el desastre provocat per l’huracà Katrina a la ciutat de Nova Orleans. Al següent link trobareu una notícia sobre la detenció de Mos Def per part de la polícia durant el transcurs dels Premis MTV de l’any 2006, precisament per interpretar aquest polèmic tema davant el Radio City Music Hall de NY: http://rwor.org/a/062/mosdef-es.html.
Mos Def manté que Al-Qaeda no va ser responsable del 9/11, parla del racisme que pateixen encara els afroamericans i critica el govern Bush. Pel que fa a la seva faceta més musical, destaquem la seva participació en el grup Black Jack Johnson, amb membres de Living Colour, Bad Brains i Parliament/Funkadelic.
Vídeo del tema: Katrina Clap (Dollar Day). Àlbum: True Magic (2006).
PARIS
Paris va néixer com a Oscar Jackson a Califòrnia l’any 1967. És un dels rapers amb un discurs més polititzat i radical. Es declara proper a les Panteres Negres i a la Nació de l’Islam, tot i que no milita en cap dels dos grups. Influenciat per les idees marxistes, va fundar el segell Guerrilla Funk per editar els músics afroamericans amb idees polítiques d’esquerres, entre d’ells Public Enemy, Kam, MC Ren i les Conscious Daughters. Participa també en un projecte contrainformatiu nomenat Guerrilla News. Qui ha dit que l’esquerra no existeix als Estats Units?
Track: The Days of Old. Àlbum: Sleeping With the Enemy (1992).
TALIB KWELI
Talib Kweli Green, va néixer l’any 1975 a Brooklyn i és un dels rapers afroamericans més importants dins l’escena hip hop underground. Va formar parella musical amb Mos Def durant un temps fins que cadascun d'ells va començar la seva respectiva carrera en solitari. Tot i que la producció dels seus temes ha anat evolucionant cap a un rap més comercial, les lletres de les seves cançons tenen continguts socials i polítics.
Track: Eat To Live . Àlbum: Eardrum (2007)
Per acabar aquesta aproximació al rap polític, us deixo amb una de les cançons que més m'agraden de Public Enemy, tot un himne, un crit de guerra de la comunitat afroamericana que també podem compartir els "rostres pàlids" d'ànima negra. El passat Primavera Sound, vaig tenir la sort de poder cantar i ballar Fight the Power, un dels moments inoblidables de la meva vida musical. Gran concert al Primavera el que va donar un dels grans grups de la història de la música popular. No us talleu i quan poseu el play, aixequeu el puny i comenceu a ballar:
Aquest és l’ambient social i polític del què sorgeix el segon àlbum de Public Enemy, una bomba de potència inaudita fins el moment, que casa a la perfecció el hardcore i el rap i que conté unes lletres incendiàries que planten cara, sense complexes, a la societat americana blanca i conservadora. És el moment de cridar I'm Black and I'm Proud, de recuperar el missatge de Malcolm X i reivindicar el Black Power, de fer sentir, de nou, la veu de la comunitat afroamericana.
Abans de repassar els noms més importants dels MC i dels grups més representatius del què va ser i és l’escena rap compromesa políticament als Estats Units, us faig cinc cèntims dels seus orígens i de les seves influències:
ANYS 60's: Malcolm X i els Black Panthers:
Malcolm X: líder polític i ideològic, fundador de la Nació de l’Islam (NOI) i de l’Organització de la Unitat-Afroamericana. D’idees socialistes, recolçava el Black Power, defensava l’orgull de ser negre, la creació d’un estat independent negre i la política de la identitat. La seva evolució ideològica el va convertir en un activista pels drets humans de totes les races i a cercar la unitat negre transcontinental. L’any 1965, va morir assassinat mentre donava una conferència.
Black Panthers Party: Organització política afroamericana fundada l’any 1966 per Huey P. Newton, Bobby Seale i David Hilliard a Oakland, Califòrnia. Influenciats per les idees de Malcolm X, defensaven els drets dels afroamericans i reivindicaven tracte igualitari, el fi de la brutalitat policial i denunciaven els problemes que patia la comunitat negre (racisme, falta d’educació i recursos, atur). Per a més informació, consulteu el web: http://www.blackpanther.org/Anys 70's - 80's: Gil Scott Heron i els pares del rap:
Gil Scott-Heron va néixer a Chicago l’1 d’abril de 1949. Poeta, músic i activista afroamericà, es considera un dels pares fundadors del rap. Scott-Heron musicava els seus poemes i el seu primer àlbum era un conjunt de lectures musicades del seu llibre Small Talk at 125th and Lenox (1970). Temes com The Revolution Will Not Be Televised, que podeu sentir tot seguit, anticipen el rap, el rhythm and poetry, la forma d’expressió dels músics del carrer que organitzaran, durant els anys 70, les block parties il·legals. The Revolution Will Not Be Televised, ens convida a tancar el televisor i sortir al carrer, però a banda del missatge polític, és un dels temes que més va influenciar a tota una generació de MCs i el disc, on està inclosa, una de les obres mestres del soul-jazz.Arriba l'any 1979 i un grup de disco-funk, The Fatback Band, edita el que es considera el primer rap de la història, el single King Tim III (Personality Jock), que tot seguit podeu sentir:
Poc després i també al 1979, els Sugarhill Gang editen el famós Rapper's Delight, tema que obrirà al rap les portes de les emisores de ràdio comercials. El gran públic comença a conèixer la cultura hip hop.
Pel que fa als orígens del rap polític, a més del Gil Scott-Heron, trobem dos noms clau: Grandmaster Flash & the Furious Five, que l’any 1982 editen The Message, el primer single amb conciència social que parla sobre les dificultats de viure al ghetto. I el gran DJ, originari del Sud del Bronx, Afrika Bambaataa que també el 1982, edita el single Planet Rock, tema clau en la història del rap i on el creador de la Universal Zulu Nation deixa al descobert les seves idees més properes a un concepte humanista de la vida.
Tot seguit podeu sentir el Rapper’s Delight, The Message i Planet Rock:
I ara, donem un pas més en aquesta breu trajectòria pel rap polític. Com comentàvem a l'inici, els Public Enemy inauguren aquesta corrent amb el It Takes a Nation of Million to Hold Us Back. Tot el disc reivindica, protesta, manifesta i exigeix, ja no és només un tema aïllat dins un àlbum. Estem davant d'una declaració de principis, d'una forma nova d'entendre el rap com a vehicle de protesta dels més desfavorits, de fer sentir la veu dels que viuen a Harlem, al Bronx o a qualsevol indret dels Estats Units amb majoria blanca. En aquest sentit, Public Enemy fan seva l'actitud punk i a partir d'aquest moment, altres grups i Mcs s'afegiran al carro. I no són pocs. A continuació us presentem alguns d'aquests rapers, ben allunyats del gangsta rap de l'actualitat que ha popularitzat lletres sobre sexe, noies i drogues. Aquí teniu una mostra que també existeix el rap amb consciència, a vegades contundent i a vegades més a prop del funk-soul melòdic, però mai frívol. Les temàtiques van des de la dura realitat del jove negre que viu més temps del compte al carrer fins a crítiques contra l'actual govern de Bush.2PAC (Tupac Shakur)
Icone indiscutible de la cultura hip hop. El raper per excel·lència. Durant la seva curta vida (va morir assassinat amb només 25 anys) va esdevenir també actor, productor i poeta. Originari de Harlem, els seus pares militaven al Partit de les Panteres Negres així com altres membres de la seva família. Amb només 20 anys va editar el seu primer àlbum, 2Pacalypse Now influenciat per Public Enemy i KRS-One. La violència policial cap als negres, les dificultats de viure i sortir del ghetto i els problemes en general de la comunitat afroamericana a les grans ciutats, van ser els temes claus del disc que no desapareixerien en posteriors àlbums. Va morir assassinat l’any 1996 en circumstàncies encara no del tot aclarides. Sens dubte un dels MC’s més influents de la història del rap.
Track: Soulja's Story. Àlbum: 2Pacalypse Now.(1991)
ARRESTED DEVELOPMENT
Col·lectiu de músics fundat a finals dels anys 80 per l’MC Speech i DJ Headliner que barregen el rap, el soul, el blues i el funk amb marcades influencies d’Sly and the Family Stone. Les seves lletres són compromeses social i políticament però sempre amb un to optimista, positiu, i menys combatiu que els pares del political rap, Public Enemy. El seu primer àlbum, 3Years, 5Months and 2Days in the Life Off va vendre 4 milions de còpies. Es van separar l’any 1996 però van tornar a reunir-se el 2003.
Track: People Everdyday. Àlbum: 3 Years, 5 Months & 2 Days in the Life Of... Chrysalis, 1992.
BOOGIE DOWN PRODUCTIONS
Boogie Down Productions va ser un grup de hip-hop format originalment per KRS-One, D Nice i DJ Scott La Rock i és, juntament amb Public Enemy, un dels pioners del rap hardcore i polític. Els components de BDP canviaven constantment, només KRS-One va ser l’únic que es va mantenir fins que l’any 1993 va començar la seva carrera en solitari, moment què el grup es va disoldre definitivament. BDP van ser, també, els pioners en fusionar el raggamuffin amb el rap.
En el tema que tot seguit sentireu, My Philosophy, el grup posa de relleu les seves idees del què hauria de ser un hip hop socialment compromés.
Track: My Philosophy. Àlbum: By All Means Necessary (1988)
THE COUP
Aquesta banda, que va néixer a principis dels anys 90, és una de les formacions més compromeses amb la lluita política i propera, ideològicament, al marxisme. Les seves referències musicals són Public Enemy, KRS-One i The Disposable Heroes of Hipoprisy. El seu so que, incialment, utilitzava el sampler com a principal recurs, va anar incorporant clares influències de músics com Prince, Stevie Wonder o tot el P-Funk. El grup Rage Against The Machine es van declarar fans seus i van comptar amb ells en alguna de les seves actuacions.
Track: Pimps. Àlbum: Genocide & Juices (1994)
THE DISPOSABLE HEROES OF HIPHOPRISY
Dos músics d’un col·lectiu de jazz d’avantgarda de la ciutat de San Francisco, van crear l’any 1990 aquest grup de hip hop influenciat per Gil Scott-Heron i Arrested Development. Les seves lletres criticaven sobretot el racisme, l’homofòbia i la misogínia que eren present en les lletres del gangsta rap. En conseqüència, no va ser un grup molt popular dins l’audiència afroamericana del hip hop. L’any 2004 es van separar.
El tema que just sentireu, Television: The Drug of the Nation, rendeix homenatge al The Revolution Will Not Be Televised de Gil Scott-Heron.
Track: Television, the Drug of the Nation. Àlbum: Hypocrisy Is the Greatest Luxuy (1992)
IMMORTAL TECHNIQUE
Felipe Coronel, conegut amb el sobrenom artístic d’Immortal Technique, va néixer a Lima (Perú) l’any 1978 però els seus pares es van traslladar a Harlem quan tenia dos anys. A més d’MC, Immortal Technique és activista polític i la major part de les seves cançons es centren en la injustícia social, la pobresa marginal de les grans ciutats, la censura dels mitjans de comunicació i les desigualtats econòmiques dintre i fóra dels EEUU (sobretot a Sud-Amèrica).
Les seves idees són properes al marxisme, treballa amb menors reclosos en reformatoris i s’identifica amb el 9/11 Truth Movement, grup d’investigació format per ciutadans que pretén oferir versions alternatives a la versió oficial sobre els esdeveniments de l'11 de setembre de 2001.
Vídeo del tema: Point Of No Return. Àlbum: Revolutionary, Vol 2 (2003).
KRS-One
Lawrence Krisna Parker, alter ego de KRS-One, va néixer un 20 d’agost de l’any 1965 al barri del Bronx. D’origen jamaicà, KRS-One és una figura important dins la comunitat hip hop i és considerat un dels millors MC. Va ser el component principal del grup Boogie Down Productions fins que al 1993 va començar la seva carrera en solitari.
El tema Free Mumia és una dura crítica al sistema que va empresonar a Mumia Abu-Jamal.
Track: Free Mumia. Àlbum: KRS-One. (1995)
MOS DEF
Mos Def és el pseudònim de Dante Terrell Smith, nascut a Brooklyn l’any 1973. Músic, però també actor, les lletres de les seves cançons sovint són dures crítiques socials i polítiques. Una mostra va ser la gravació del tema Katrina Clap on acusava directament l'administració Bush de la seva negligència abans i durant el desastre provocat per l’huracà Katrina a la ciutat de Nova Orleans. Al següent link trobareu una notícia sobre la detenció de Mos Def per part de la polícia durant el transcurs dels Premis MTV de l’any 2006, precisament per interpretar aquest polèmic tema davant el Radio City Music Hall de NY: http://rwor.org/a/062/mosdef-es.html.
Mos Def manté que Al-Qaeda no va ser responsable del 9/11, parla del racisme que pateixen encara els afroamericans i critica el govern Bush. Pel que fa a la seva faceta més musical, destaquem la seva participació en el grup Black Jack Johnson, amb membres de Living Colour, Bad Brains i Parliament/Funkadelic.
Vídeo del tema: Katrina Clap (Dollar Day). Àlbum: True Magic (2006).
PARIS
Paris va néixer com a Oscar Jackson a Califòrnia l’any 1967. És un dels rapers amb un discurs més polititzat i radical. Es declara proper a les Panteres Negres i a la Nació de l’Islam, tot i que no milita en cap dels dos grups. Influenciat per les idees marxistes, va fundar el segell Guerrilla Funk per editar els músics afroamericans amb idees polítiques d’esquerres, entre d’ells Public Enemy, Kam, MC Ren i les Conscious Daughters. Participa també en un projecte contrainformatiu nomenat Guerrilla News. Qui ha dit que l’esquerra no existeix als Estats Units?
Track: The Days of Old. Àlbum: Sleeping With the Enemy (1992).
TALIB KWELI
Talib Kweli Green, va néixer l’any 1975 a Brooklyn i és un dels rapers afroamericans més importants dins l’escena hip hop underground. Va formar parella musical amb Mos Def durant un temps fins que cadascun d'ells va començar la seva respectiva carrera en solitari. Tot i que la producció dels seus temes ha anat evolucionant cap a un rap més comercial, les lletres de les seves cançons tenen continguts socials i polítics.
Track: Eat To Live . Àlbum: Eardrum (2007)
Per acabar aquesta aproximació al rap polític, us deixo amb una de les cançons que més m'agraden de Public Enemy, tot un himne, un crit de guerra de la comunitat afroamericana que també podem compartir els "rostres pàlids" d'ànima negra. El passat Primavera Sound, vaig tenir la sort de poder cantar i ballar Fight the Power, un dels moments inoblidables de la meva vida musical. Gran concert al Primavera el que va donar un dels grans grups de la història de la música popular. No us talleu i quan poseu el play, aixequeu el puny i comenceu a ballar:
4 comentaris:
Great article with a lot of references, and a lot of ... widgets too :-). Thanks, because you help me to remember the name of a band what I have forgotten "THE DISPOSABLE HEROES OF HIPHOPRISY". I listened their music in the 90's. I liked their lyrics. Nicolas
comme je regrette de ne pas comprendre le catalan,
Cet article a l'air si bien !
Bonjour Sophie, j'aime aussi bien les articles de notre cherie Miss Danger!
Voilà: www.translendium.com est le traducteur automatique que j'utilise pour lire DLH ou Mediamus. C'est le meilleur pour des traductions du/au catalan et je crois que Nicolas aussi l'a essayé (je ne sais pas si avec beaucoup du succès...)
Je te souhaite de très bonnes vacances;-) Enjoy !
Josep Lluís
Sohpie et Nicolas, vous êtes très gentils avec vos commentaires. Il me réjouit beaucoup.
À bientôt.
:) Miss D.
Publica un comentari a l'entrada