noia berber
(ca. 1900)
L'evolució del món, especialment a partir de l'aparició d'internet, ens ha portat cap a un principi de segle XXI on la tendència a la uniformitat sembla evident. Una de les conseqüències és la progressiva i ràpida desaparició de les cultures minoritàries, una tragèdia comparable a la desaparició constant d'espècies vegetals i animals. Si desapareix la diversitat biològica desapareix la vida. Si desapareix la diversitat cultural desapareix la cultura mateixa. En aquest sentit, ignorar, menystenir o directament exterminar cultures minoritàries, algunes d'elles més que mil·lenàries, és simplement una irresponsabilitat amb conseqüències devastadores.
Sempre hem sentit dir que la intolerància es cura viatjant. Gràcies també a internet tenim la oportunitat d'aturar aquesta tendència uniformitzant i una oportunitat per revertir-la. Podem accedir cada dia més a una informació preciosa sobre altres cultures, properes o molt llunyanes, de les quals no en sabem pràcticament res, i enriquir-nos com a persones dignes del segle XXI ampliant el nostre coneixement sobre la dimensió de la naturalesa humana a través de les seves manifestacions artístiques, els seus costums i maneres de viure, pensar i sentir.
Presentem avui als lectors de l'AMPLI, a través d'un portal web, una aproximació als amazigh o berbers, una d'aquestes antiquíssimes cultures de la que en tenim notícia documentada des del segle X a.C..
Els amazigh o berbers són un poble del nord de l'Àfrica. Tradicionalment han parlat les llengües de la branca berber de la família afroasiàtica. La paraula berber que sovint s'usa per a referir-se a aquest poble prové de la paraula llatina barbarus (bàrbar), mentre que el poble mateix s'autoanomena amazigh (persona lliure). Malgrat que històricament han circulat moltes teories sobre el seu origen, actualment, gràcies al fet que les restes arqueològiques del nord d'Àfrica són abundants i de gran qualitat, es pot afirmar que els amazics estan presents en el territori on es troben avui des de la més remota antiguitat. Per tant, se'ls considera la població autòctona del nord d'Àfrica.
Habiten en grups compactes, generalment a la muntanya, al Marroc (Rif, Atles i Sus) i a Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Ahaggar), però també a Tunísia (illa de Jerba, Matmata i altres zones del sud), Líbia (majoritàriament al djebel Nefussa), Egipte (oasi de Siwa), Mali (nord-oest), Níger (nord-oest), i algunes tribus molt limitades a Mauritània (rodalies de Nouakchott), el Txad i Burkina Faso.
(font: Viquipèdia)
Rarament són nòmades —llevat de grups com els tuareg—, habiten generalment en cases de tipus mediterrani amb terrassa i, els de l'interior, en tendes de planta quadrangular. L'estructura social es basa en la família patriarcal; organitzats en cabiles, són governats per un consell d'ancians (gama'a) i regits per una llei pròpia (qanun) o conjunt de tradicions orals. Són de religió musulmana, deformada sovint per supersticions locals o barrejada amb restes de paganisme. La poligàmia hi és poc corrent. La majoria de berbers són musulmans sunnites, per bé que hi ha hagut tradicionalment minories jueves, i sedentaris, excepte els tuaregs. Estan presents a la regió des de la prehistòria. A partir del segle XI van començar a assimilar-se als àrabs.
La llengua berber o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica. El guanche de les Canàries n'és un d'ells. La parlen uns 12 milions de persones. Al començament s'escrivia amb un alfabet (abjad) propi, el tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs. Aquest va ser gradualment substituït (però mai no del tot) per, primer i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al segle XX s'ha recuperat l'alfabet llatí, tot i que ara hi ha una revifalla del tifinagh.
alfabet tifinagh
Encara que la llengua oficial a l'escola sigui l'àrab, al carrer es parla una barreja d'àrab i amazigh. El fet que els berbers visquin en zones aïllades entre elles, la forta arabització lingüística i cultural de moltes àrees tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nòmades (els tuaregs), ha afavorit la dispersió dels dialectes del berber. Amb la islamització dels berbers i la invasió de tribus àrabs, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb l'àrab. Car, l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava una llengua sagrada. A més a més, després de la independència dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua d'estat, però el berber continuà marginat. Actualment, el berber s'estudia a 300 escoles, sobretot de les zones berberòfones, i existeixen noticiaris televisius parlats en les tres varietats marroquines. Des del 2011 és llengua oficial al Marroc.
Agraw : el portal dedicat a la Cultura Amazigh
Agraw és una fantàstica porta d'entrada (en anglès) al món dels berbers: abundants articles (notícies, arts i cultura, història i civilització, societat, entrevistes, retrats) vídeos (clips, concerts, pel·lícules, documentals), fotografies (festivals i esdeveniments, teatre, ciutats i llocs, artesania) i ... música. La secció de música està ordenada per les diferents àrees geogràfiques (Rif, Kabilia, Sous, Alt Atlas, Atlas, Chawi, Tuareg, Canàries, Libia) i dintre de cada una hi trobem els principals artistes amb una selecció d'enregistraments que es poden escoltar sencers en streaming. Des d'intèrprets de música tradicional fins a cantants o grups moderns que mantenen ben viva la seva identitat musical.
Us deixem amb un dels millors: el grup Tinariwen, tuaregs de Mali.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada