dimecres, 23 de desembre de 2009

La música a la biblioteca pública: un estudi troncal


"Muestre, no declare" Stendhal



El bloc AMPLI va iniciar les seves publicacions amb l'objectiu d'abordar i compartir tot allò que fa referència a les àrees musicals de les biblioteques públiques.
Dos anys després, el treball cooperatiu dels musictecaris ha generat quasi 400 posts. En ells s'han tractat desenes de qüestions vinculades a la música (aspectes legals, propostes de dinamització, criteris per a la selecció de materials, elements de debats, experiències internacionals...).


El conjunt d'aquests escrits és més divers que un llibre tradicional: és una plataforma documental que incorpora vídeos, enllaços, presentacions de diapositives, música... A més, és consultable lliurement des de qualsevol llar, està estructurat i indexat, és interrogable i admet comentaris. El fet és que -ara per ara- aquest gruix documental constitueix l'anàlisi més completa que hi ha sobre la matèria a les biblioteques públiques catalanes.

En un moment com l'actual, de necessària evolució i impuls tant de les àrees musicals com de la figura del musictecari, confiem en que tot aquest esforç d'estudi i publicació serveixi al col·lectiu. Donat que la seva pròpia envergadura pot fer perdre de vista el bosc, ens animem a mostrar l'estructura arborescent que fa crèixer de manera espontània aquest bloc.

Aquest post ofereix, per tant, una ordenació del material d'estudi de les àrees musicals de les biblioteques públiques del nostre temps. Un arbre amb 4 grans branques.



1) ESTAT DE LA QÜESTIÓ

1.1) OBERTURA: Què passa al món de la música avui?

Estudiar les àrees musicals exigeix primerament atendre a l'estat de la qüestió musical en general. La música ha esdevingut la pedra de xoc d'un canvi d'usos en relació al consum cultural. Després vindrà el llibre digital, que també afectarà a les biblioteques, però aquí ens ocupem de la música. Què està passant ara? Què podrà passar demà? Què són les net labels? Què és la música digital? Aquests 6 posts contenen molts dels elements claus del present i del futur de la música.

1.2) LA MÚSICA A LA BIBLIOTECA PÚBLICA: elements de debat


Centrem el debat ja a la biblioteca pública, on la música havia tingut un paper tradicionalment doble: atractora de públic jove i responsable del creixement de les estadístiques de préstec. Ara el segon rol ja no existeix i el primer no és tan clar. Ara, doncs, cal ocupar-se de la música com s'ha fet amb la literatura, com una art que cal incentivar i promoure des dels centres públics. Als següents 9 posts hi ha els elements suficients de debat que estan sobre la taula dels musictecaris d'arreu del món. Pros, contres, riscs, oportunitats, possibilitats...


2) L'ÀREA MUSICAL


Al segon apartat d'aquest estudi entrem ja a les àrees musicals de les biblioteques i analitzem els seus pilars fonamentals: el professionals i els recursos documentals. Els serveis s'analitzaran al punt següent.

2.1) EL PROFESSIONAL: el musictecari

Partim de la peça clau d'aquest entramat: el professional que s'ocupa de l'àrea musical, el bibliotecari musical que desenvolupa la col·lecció, la difon, ofereix activitats formatives, assesora, ofereix informació especialitzada, genera continguts originals... i tot això amb criteris merament artístics (no pas econòmics o comercials). Un perfil professional que cal impulsar per a que les àrees musicals comencin a adaptar-se a la conjuntura present. Aquests 5 posts són reflexions entorn d'aquesta figura professional.



2.2) LES COL·LECCIONS


El debat sobre les col·leccions s'ha centrat en dos eixos: la caiguda del format CD i la fi del boom de préstec. Conjuntures. Però hi ha molts punts d'anàlisi fèrtil que s'aborden als següents posts. Les col·leccions actuals són equilibrades, han estat desenvolupades amb criteris artístics i generalistes i són plenament vigents. A aquests 5 posts hi ha eines pels seu desenvolupament, per la generació de material complementari.


3) LES POSSIBILITATS DE L'ÀREA


Finalment, què es pot fer a les àrees musicals. Quin és el marc legal que regula el seu servei? Quins recursos es poden s'ofereixen arreu? Quins serveis s'estan desenvolupant?

3.1) MARC LEGAL

La Llei de Propietat Intel·lectual és la norma que regula l'explotació de les obres musicals. És, per tant, el marc de possibilitats que disposa la biblioteca pública per treballar la música a partir de les obres mateixes. Hi ha moltes oportunitats, molts camps de batalla oberts i legals, moltes possibilitats d'acord entre les societats de gestió i les institucions públiques, moltes vies alternatives. Aquests posts aprofondeixen en aquests temes.

3.2) EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

Seguint aquesta anàlisi, ens aturem ara sobre aquelles experiències internacionals de les quals l'AMPLI se n'ha fet ressó. Hi ha serveis webs, treballs amb la música lliure de drets, experiències de web 2.0, exemples de blocs... Una panoràmica oberta i en creixement. La situació és la mateixa a les biblioteques musicals del primer món. Els serveis digitals són transversals, internacionals. Aquesta quinzena de posts mostra exemples d'experiències que poden ser útils per traçar el nou model àrea que necessita la biblioteca pública.

3.3) EXPERIÈNCIES PROPERES


Al llarg d'aquests dos anys, l'AMPLI ha recollit i difós tota mena d'activitats vinculades al món de la música organitzades per les biblioteques públiques catalanes. També aquí s'està intentant treballar la música amb serveis originals, novedosos. Trobades amb crítics musicals, miniconcerts, seleccions temàtiques vinculades a festivals... Us oferim uns 20 exemples ressenyats al bloc:

3.4) RECURSOS:

Quines altres institucions estan treballant la música generant materials pràctics? Quina informació pot ser útil per fer guies especialitzades? Quines biblioteques estan difonent gèneres musicals concrets (com el blues, la música negra, el flamenc...)? Com obtenir els recursos per oferir un servei d'informació musical? Com complementar les col·leccions de les biblioteques? Què fer amb les col·leccions de música lliure (de drets)? Aquesta vintena d'entrades tracta aquestes qüestions amb exemples concrets.



4) PROPOSTES PER A UN NOU MODEL


Després d'aquests primers tres passos (context, recursos i serveis), finalment arribem a la incògnita, però també al risc. Cal oferir noves idees, dibuixar un nou model. El pla de biblioteques de Barcelona acaba el seu recorregut al 2010 i es prepararà un nou document, que esperem que consideri l'estudi aquí presentat. Podem arriscar algunes idees, alguns camps de treball, algunes línies d'acció concretes? Sí. Ho estem fent. El bloc AMPLI, amb l'empenta dels companys musictecaris que aglutina, està mostrant alguns exemples.

4.1) INNOVANT LES ÀREES

Com si es tractés d'incorporar línies de treball innovadores en relació a la música, aquests posts presenten una bateria d'idees per generar nous usos i serveis a les biblioteques públiques. Vist un a un, cada objectiu és un servei que amaga un munt de treball, un bocí d'ambició, una via de participació dels usuaris. Vistos en conjunt s'albira una forma nova, una nova experiència de la música a la biblioteca. Són 5 escales plenes de suggeriments.

4.2) EXEMPLES TEMÀTICS

Part de les idees que s'estan oferint des del bloc són pràctiques. També es va crear per això, per generar i servir materials ja fets, desenvolupats i publicats. Tot el contingut del bloc es reutilitzable. El copy/paste és una de les apostes cooperatives d'aquest bloc, i segurament de la xarxa mundial blogger. Incloem, al final d'aquest estudi, una desena de les sèries desenvolupades a l'AMPLI que poden servir pel muntatge d'exposicions, activitats, maletes temàtiques, racons virtuals, blocs, clubs d'audició/lectura...


5) CONCLUSIONS


Quan la filòsofa Hannah Arendt va tornar a Alemania va veure com uns contertulis li discutien que Hitler hagués envaït Polònia. Eren èpoques analògiques. Arendt palesa la seva impotència davant la impossibilitat de fonamentar els seus coneixements; no es podia anar a parlar amb la gent carregant una enciclopèdia a les esquenes. Ara són temps digitals. Internet és la màxima enciclopèdia concebuda i realitzada per la humanitat, una eina excepcional per obtenir i compartir informació. Ara la podem dur sota el braç, gràcies a un petit dispositiu electrònic.

Això és part del que pretén aquest bloc, i l'estudi informe que s'hi desenvolupa. Que tota la informació relativa la música i les biblioteques públiques càpiga sota el braç de qualsevol professional. Que els canvis a les àrees musicals puguin fonamentar-se gràcies a les quatre grans branques que formen aquest estudi i que s'han mostrat a aquest post.

Les conclusions d'aquest estudi són necessàriament obertes, dinàmiques, estan permanentment en procés de desenvolupament. Sabem que és moment d'evolució, de renovació del model d'àrea musical. Sabem que hi ha professionals musictecaris amb el bagatge, el coneixement i l'impuls necessari per afrontar aquesta renovació. Disposem d'aquest estudi que constitueix el marc d'anàlisi d'aquesta aposta.

La prolífica redacció d’aquest bloc ens ha fet conèixer el fèrtil i agitat estat de la qüestió. La conjuntura és tal que, més que una època de canvis, podem parlar d’un canvi d’època. L’estudi de propostes teòriques ens mostra que el tema és prou dinàmic i complex com per generar corrents d’opinió, debats, i fins i tot professionals visionaris. Els casos pràctics són més escassos, ens maneguem en un terreny experimental on tota innovació és aire fresc.

Els canvis que es poden generar són imprescindibles per tal que les àrees de música de les biblioteques que s’estan creant ara no naixin ja obsoletes. La prioritat no està relacionada amb el tipus de col·lecció, que les biblioteques han desenvolupat de forma coherent durant anys, i que defensem activament des del col·lectiu musictecari. El més prioritari és la innovació relacionada amb usos i serveis, i amb la relació de l’usuari amb aquesta col·lecció.

La tecnologia actual permet canviar el model oferint tota mena de serveis impensables fa 5 anys. Segurament ara ignorem quines seran les possibilitats tecnològiques d’aquí 10 anys, com seran els myspace’s del futur, com s’aconseguirà la música i a quin preu. El que sembla clar és que Internet hi estarà implicat, que la indústria continuarà adaptant-se per legalitzar els usos (com ara amb Spotify), i que segurament el format serà el mer transport d’una informació digital. Així que, entre tant, cal intentar que la biblioteca estigui present en aquests àmbits del terreny de joc.

També sembla clar que Internet cada vegada ofereix informació més especialitzada, amb un volum que una sola biblioteca no pot assumir. El treball de la biblioteca, que no pot competir amb aquest fenomen, es pot centrar en:

  • Generar els seus propis recursos únics: la filmació d’activitats, treballar la col·lecció local històrica, treballar l’underground (com les maquetes), la creació amateur, les músiques menys recolzades... en definitiva, generar el seu patrimoni.
  • Fomentar el treball cooperatiu entre les àrees musicals de les biblioteques. Els temps digitals fan que treballar repetint aïlladament processos sigui absurd. Aquest treball podria plasmar-se en blocs, activitats, exposicions itinerants, en tot un seguit de poderosos recursos compartits que puguin enriquir la xarxa.
  • Contribuir a la informació web, utilitzant els mitjans col·laboratius que ja funcionen arreu (metadades, buidats, links...). Hi ha moltes plataformes web a les que contribuïr, des de la wikipèdia al myspace.
  • Personalitzar i especialitzar l'atenció: cal enfortir el perfil professional especialitzat, el bibliotecari musical o musictecari, aquell professional que centra el seu desenvolupament laboral en la música. Internet és fàcilment tendenciós; hi ha interessos privats, editorials, discogràfics, intel·lectuals. Només un prescriptor desinteressat, des d’un centre que només es regeix per interessos artístics, com una biblioteca, pot ser un referent neutre.
  • També sembla que no es podrà concebre un servei d’informació virtual o físic sense que la participació dels usuaris interessats sigui un element clau del mateix. La complicitat amb el centre és un dels punts crítics d’aquesta especialització.

La biblioteca, en fi, pot ser la cruïlla entre els segells discogràfics, el periodisme musical, els afeccionats, els músics i les sales de concerts. Internet ja ha escurçat les distàncies entre productors i consumidors. Sembla natural que la biblioteca faci el mateix paper en la seva vessant presencial. És necessari que tingui aquest valor, en els dos sentits de la paraula.

Esperem que aquest bloc contribueixi a aquesta evolució.


7 comentaris:

Fonti ha dit...

Merci Julian, és un treball collonut, collonut.

;-D

Marta ha dit...

Així m'agrada, que algú posi ordre i concert en tot aquest desgabell musical ;-D

Magnífica feina i, com deia el poeta: tot està per fer i tot és possible!

David Cuadrado ha dit...

WOW! O_O

Em trec el barret.

Joan Rosebud ha dit...

Uffff…
Quin gran treball.

Gràcies, Director Wilkins. Great!

Director Wilkins ha dit...

Zenks.
Punto raya punto punto raya.
.-..-

mont ha dit...

gran treball.. wilkins. great!

Gamby ha dit...

Wilkins for president

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...