dilluns, 29 de novembre del 2010

+ flamenc a la Biblioteca Ramón d'Alós-Moner

Les companyes de la biblioteca Ramón d'Alòs-Moner de Barcelona ens recorden que de l'11 al 26 de novembre es va celebrar al Centre Cívic Besos el Cicle de flamenc Festival (In)Fusión Flamenca.

El cicle, que es programa des del 2004, manté una estructura estable, amb actuacions musicals en directe, un taller formatiu especialitzat, una exposició, mostra de tallers de flamenc del centre cívic, xerrades, taula rodona, un espectacle infantil, i la pinzellada flamenca, entre altres activitats.

Aquest cicle que es fa cada novembre continua obrint les portes a la fusió en tots els aspectes del flamenc, així com a altres disciplines culturals.

En teniu una mostra al Playlist (in)fusión flamenca 2010 que us adjuntem a continuació i més informació mirant el seu Myspace aquí.



MusicPlaylistView Profile



La biblioteca Ramon d'Alòs-Moner es suma al Cicle editant aquesta guia de les seves novetats flamenques d'aquesta tardor.








divendres, 26 de novembre del 2010

La Biblioteca d'Ampli # 7: Funk & Soul Covers


Back to Black!
(recuperant el vinil)

Continuem la sèrie dedicada a destacar la sucosa bibliografia al voltant de la música. Avui, un festí visual, el fascinant món de les cobertes dels llegendaris i reivindicats Long Plays !

Joaquim Paulo Funk & Soul Covers Köln: Taschen, 2010


Están ante una historia de amor. Amor por la música, los compositores, los grandes cantantes y todos esos visionarios que, en un momento determinado, rompieron los moldes (...) . De hecho, un disco de vinilo es también una obra de arte. Posee vida, concepto y forma. Escoger uno es un ritual prolongado, que nunca termina. Coger la carátula, extraer el disco con profundo respeto, mirar los surcos circulares que producirán música extraordinaria, colocarlo en el tocadiscos y, de nuevo, sostener la cubierta y leer los créditos y las letras de las canciones, y analizar toda esa información. Piensen en el placer que los diseñadores y fotógrafos pueden ofrecer a innumerables músicos, al producir una cubierta digna de su nombre. Diseñar una carátula para un disco de vinilo no es lo mismo que para una minúscula cubierta de CD que, en la mayoría de los casos, no es más que una cajita de plástico. La diferencia es enorme.



'What's Going On' de Marvin Gaye adquiere un nuevo significado cuando lo escuchas carátula en mano. La mera fuerza de la fotografia le otorga una dimensión diferente. La música que yo exploro, que busco, compro y escucho, es gloriosa. Es mía y eso es suficiente. El tamaño también importa, así como el aspecto y la textura de la superfície. ¿Soy obsesivo? ¿Un fanático del vinilo? Sí, soy eso y mucho más. Es por ello que he reunido (únicamente) unos cuantos de mis discos favoritos en este libro. Para empezar ha influido larareza, la importancia histórica, el impacto visual de la carátula y, por supuesto, mi adoración por la música (...) Elegir que discos incluir en el libro fue una mezcla de pasión, de recordar momentos de mi vida ligados a una música como un cordón umbilical, a la compra de cierto álbum en un momento concreto y de la desesperación que sentí cuando me vi obligado a excluir muchos títulos antes de llegar a la selección final.

(de la introducció de Joaquim Paulo)


Una formidable recopilació 24 x 24 cm. de més de 500 cobertes de l'edat d'or de la música negra amb nutritius textos del seu context artístic i social. Aquí podeu fer-ne una interessant visita prèvia: http://bit.ly/9S6QHU



dilluns, 22 de novembre del 2010

Recomanats a la Biblioteca Fort Pienc. Novembre '10


Un cop més, els companys de la biblioteca Fort Pienc ens fan arribar les seves elaborades guies de recomanats. Es tracta d'un llistat de cds seleccionats entre les novetats, acompanyats d'una breu ressenya. Entre aquests títols hi podem trobar des de clàssics reeditats, a darreres novetats, algun que altre dvd... En definitiva, referències destacades per motius diversos i que val la pena conèixer, descobrir, re-escoltar, ....
Les biblioteques públiques us recomanem i us fem descobrir bona música ... endavant!



L'equip de la biblioteca Fort Pienc

.

diumenge, 21 de novembre del 2010

El vídeo del diumenge: Òpera al bar !


( ... i perquè no a la biblioteca? ... )



Actuació sorpresa del Coro "Premier Ensemble" de la "Asociación Gayarre Amigos de la Ópera de Navarra" al Café Iruña de Pamplona, el 7 de maig de 2010.
Celebració del "Dia europeu de l'Ópera".






Merci a la Núria Mulé per ensenyar-nos el vídeo i la idea :-)

.

divendres, 19 de novembre del 2010

Novetats musicals a la Biblioteca del Guinardó


Els companys de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda ens fa arribar la guia de novetats amb les darreres adquisicions musicals del mes. Des de fa gairebé quatre anys, la biblioteca edita aquesta guia musical en paper, per consultar a la mateixa biblioteca; i també en format online, amb els títols directament enllaçats al catàleg Sinera. A banda de la llista de novetats i les recomanacions destacades, també enriqueixen la guia afegint-hi notícies musicals.

Un bon exemple de pràctiques musictecàries ben útils per a les biblioteques públiques.





Seguint l'exemple dels companyes del Guinardó, us animem a que feu servir l'Ampli per difondre els vostres fons musicals, les novetats, les activitats o el que sigui que feu amb la música a les vostres biblioteques.

No dubteu en enviar les vostres aportacions !

.

dissabte, 13 de novembre del 2010

El llegat de la música otomana #1 : El saz d'Arif Sağ

.
Arif Sağ


Merhaba, bu blogun sevgili okuyucular !


Benvolguts lectors d'aquest blog, ens complau acompanyar-vos avui fins l'altra banda de la Mediterrània i encara més enllà, fins les profunditats d'Anatòlia. Descobrirem una música i un artista fascinant. La música és un pou farcit de tresors, un viatge sensitiu pel temps i els espais més sorprenents.

Arif Sağ
va néixer a Dall, un poblet proper a la ciutat d'Aşkale, dins la província d'Erzurum, a l'Anatòlia Oriental (antiga Armènia Occidental) poblada essencialment per turcs de confessió alevie.


Aşkale, entre dos móns

Discriminats tradicionalment, els alevie van donar suport a Atatürk en la seva construcció d'un estat laic i sense discriminació; més endavant, als anys seixanta, es van orientar cap a l'esquerra i el propi Arif en va ser diputat (1987-1991). El primer artista-diputat en la història del Parlament turc.

Arif va fer molt aviat els seus primers passos en la música descobrint els türkü (cançons populars tradicionals) cap als 3 o 4 anys, i posteriorment el saz a l'edat de 7 anys. Fins als 14 continua estudiant per fer-se un aşık.

Un aşık (paraula d'origen àrab que en turc significa literalment «amant» ) és l'equivalent de l'Anatòlia del nostre bard o del trobador: poeta popular (en turc ozan), cantant, compositor i intèrpret de saz. El seu repertori es compon tant de türkü (cançons tradicionals anònimes) com d' şarkı (cançons que tenen un autor i un compositor). Tanmateix tot bon aşık ha de ser igualment capaç d'improvisar a la vegada paraules i música, cosa que dóna lloc a trobades on dos o més artistes es responen comentant un tema intemporal (l'amor, la inconstància de les dones, l'amor, la família, l'amor) o actualitat (la política turca, els productors de llegums deshonestos que utilitzen hormones de creixement...).

Entre 1960 i 1970, fa els seus primers passos com professional. El seu primer disc, «Gafil gezme akn bir gün ölürsün», data de 1963. El 1965, entra a la Ràdio de Istanbul com a intèrpret de saz. El 1975, s'incorpora com a professor al recent inaugurat İstanbul Devlet Türk Müziği Konservatuarı (Conservatori nacional de música turca de Istanbul) fins al 1982, any en que l'abandona per crear la seva pròpia escola, la Arif Sag müzik evi (Casa de música d'Arif Sag).

El 1982, dóna el seu primer recital de saz a Istanbul, al teatre San tiyatrosu, al que seguiran gires i concerts per Europa i Japó, entre els que destaca un concert amb l'Orquestra Filharmònica de Colònia el 1996, i una gira amb el guitarrista Tomatito per dotze ciutats d'Europa, el 2000.

Arif Sağ ha gravat més de 45 discos i 200 cançons. Ha col·laborat amb nombrosos altres aşık com Musa Erolu, Muhlis Akarsu i Yavuz Top entre altres. Però, lluny d'aïllar-se en la tradició dels aşık, ha realitzat diverses experiències de fusions d'estils musicals: autor d'un «concert per a saz», ha creat tanmateix l'estil «arabesk-fantazi» a Turquia.

El gran Arif Sağ, mestre del saz, l'instrument de corda per excel·lència de la música d'Anatòlia


El saz



El Saz es refereix a una família d'instruments de corda, de tipus llaüt amb pal llarg, que es toca a diverses regions de Turquia, Kurdistan, Iran, l'Iraq, Síria i els Balcans. Es pot tocar amb pua o amb els dits.

diferents tipus de saz

El més comú és el saz turc, o baglamà turc, que té 7 cordes dividida en 3 ordres: de dos, dos i tres cordes, generalment de tripa. El més petit és el "cura", seguit pel "cura" de coll llarg, el "çogür", el "tambura", el "divan saz" i el "bas saz".
Us haureu fixat que el saz no te la boca, el forat de ressonància, on estaria habitualment ... però n'hi ha, es clar, està amagat, a sota, a la base de la caixa, amb un petit rosetó; això li dóna un so molt delicat, molt íntim i misteriós ...


i l'afinació és tan diferent a la resta d'instruments de corda de la Mediterrània amb aquestes cordes dobles i triples de diferent longitud ! ... les harmonies són d'una bellesa captivadora ...


us deixem amb l'art d'Arif Sağ i el seu saz









website d'Arif Sağ: http://www.arifsag.com/


Els músics turcs senten molt respecte i orgull per la riquesa musical de la seva tradició i molts d'ells han incorporat els seus elements per crear música nova i pròpia i entre ells està, naturalment, l'actualització del saz ... elèctric, entre els que destaca el veterà grup d'Istanbul de rock psicodèlic Baba Zula ...


... però aquesta és un altra història ... per a un altre article

.

dijous, 11 de novembre del 2010

Playlist- Live!: Òscar Dalmau.


Des de que Vapor Vell va fer 10 anys ara fa un mes, que no parem.

La Christina Rosenvinge va ser la convidada al primer Playlist - Live! de la temporada... i tot just dues setmanes després hi tornem amb la sessió de novembre.

Aquest divendres, dia 12, a les 19:00 serà el torn de l'Òscar Dalmau, del que us deiem:

"Óscar Dalmau's Phil Musical, del que ja us n'hem parlat aquí. I bon còmplice musictecari, segons ja es va informar aquí. Òscar Dalmau (àlies DJ Phil Musical) va començar escoltant los 40 Principales i boleros a l'adolescència, per comprar-se després els seus primers vinils de hiphop. Això el va portar al jazz i d'aquí va passar a l'easy listening d'orquestres nord-americanes dels anys 50, 60 i 70. Des de fa uns quants anys treballa en la recuperació del pop orquestral cantat en català dels anys 60 i enguany n'ha editat una selecció dins del recopilatori Pop a la Catalana."



Doncs això: disfrutarem d'un playlist en directe, una selecció de temes que han influït professional, artística, personal, sentimentalment o aneu a saber com, al convidat. No hi ha límit temporal ni estètic a l'hora de fer la tria... aneu a saber per on sortirà.


De moment us adjunto una cançó inclosa en el seu recopilatori de pop yeyé català: Nina de cera, de Maria Cinta.



dilluns, 8 de novembre del 2010

Música digital, llibre digital i biblioteca pública: estat de la qüestió

.

Piratejar un llibre digital, qualsevol llibre pujat a internet, ara per ara, ja és fàcil de fer, i ho serà més encara. És qüestió de temps, el llibre digital aviat farà caure en picat també el préstec de novel·les, actual document estrella que havia destronat al CD en les biblioteques públiques.

Serà interessant observar la reacció dels defensors del préstec de documents com a principal (i de vegades, únic) indicador de l'ús d'una biblioteca davant aquest fet implacable.
És fàcil preveure que amb aquest fenomen, ara afectant també al llibre, tornarem a viure situacions similars a les viscudes fa uns anys amb la generalització del consum (legal o ilegal) de música digital, sense tenir gens clar ni quina ni com integrar-la dins els serveis de la biblioteca. Qui sap, tal vegada la música recuperarà llavors una certa dignitat perduda dins la biblioteca, en aquests darrers anys de davallada general dels -exagerats- préstecs de CDs dels anys '90.

En realitat, aquesta situació estava cantada i l'error, potser es veurà clar, estava en el plantejament de la qüestió, les solucions, per tant, potser tampoc eren les convenients, ja que es demostra que els documents, per si sols, tenen o no tenen èxit de préstec en funció de factors eventuals i momentanis. La col·lecció té un valor excepcional, però no només per a prestar-la. La col·lecció de les biblioteques té sentit si el professional bibliotecari, els tècnics, la sabem presentar a l'usuari de forma atractiva i dins un context social i cultural coherent i permanent.
De fet, tan abans com després d'internet, el valor de la biblioteca pública sempre ha estat un valor molt senzill i poderós, i no és altre que el valor afegit que aporta un bibliotecari a qualsevol document sigui sobre una col·lecció física (prèviament seleccionada i tractada) o bé dins el món digital (documents buscats, escollits i presentats de forma professional dins i a través d'internet).

La música ha sigut pionera en la revolució digital. I pionera també en desconcertar als equipaments bibliotecaris a l'hora d'adaptar-se als nous temps. En el cas de les biblioteques catalanes, en molts casos, l'opció ha sigut simplement considerar la música com una cosa del passat, un tema que ja no te interès a la biblioteca, seguint (equivocadament) la tendència d'establiments comercials com FNAC o altres, arraconant i abandonant progressivament la cura de l'àrea musical. El problema, sembla, és que no hi ha un model digital equivalent al qual poder copiar, tal com es va fer als anys 80 amb el model francès.

Naturalment, això és fals. Ja fa bastant de temps que algunes biblioteques europees, principalment franceses un altra vegada, van provant noves formes de servei musical (digital, si) alguns d'ells especialment interessants, senzills i racionals, i que hem presentat en molts casos des d'aquest bloc. Però la veritat és que poquíssimes biblioteques del nostre país han intentat i intenten anar experimentant i practicant aquestes noves possibilitats que ofereix internet i que poden complementar les excel·lents col·leccions de música ja existents a les nostres biblioteques. Però n'hi ha i, com a bibliotecaris musicals, confiem en que cada vegada n'hi hagi més. Raó de ser del nostre col·lectiu.
Com deia Keith Richards, talk is cheap, però el futur de les biblioteques (se suposa que això deu voler dir aprofitar internet) no únicament es parla sinó que es fa cada dia a la biblioteca i ja fa uns anys que va començar. No és tant una qüestió de recursos econòmics com una qüestió de mentalitat oberta, inquietud i orgull professional. Formem part d'un servei públic. Segurament, l'únic que cal és no seguir negant la realitat.

Els redactors d'aquest bloc creiem que és bo per a tots cooperar obertament, compartint idees i recursos. Entenem aquest espai com un laboratori obert, lliure i divertit on experimentar aquest fet quotidià d'aprendre per poder millorar.



Oops! by Ella Fitzgerald & Louis Armstrong


Continuant, doncs, amb el treball de vetlla i seguiment del món de la música digital, avui oferim als lectors de l'AMPLI la traducció del resum de l'informe sobre l'estat de la qüestió de l'oferta de música digital corresponent al 1er semestre del 2010 i realitzat per l'Observatoire de la musique, una institució de la qual ja us en vam parlar en aquest article a principis d'aquest any, en relació al seu anterior treball sobre aquest tema.

En ell, es comproven uns trets perfectament extrapolables al nostre país: una concentració industrial, un augment caòtic del mercat digital i una generalització de l' streaming.

L'estudi és efectuat a partir d'una mostra de 100 serveis en línia, seleccionats en funció de la seva representativitat al paisatge Internet francès, el seu grau d'innovació o la seva singularitat. Aquesta mostra testimonia la gran diversitat d'operadors que intervenen en la distribució i la difusió de continguts musicals, tot prenent compte de les recents supressions i dels nous serveis apareguts en aquest àmbit :

- 43 plataformes de comerç electrònic (e-comerç)

  • 19 botigues generalistes : Itunes, AmazonMP3, Napster, Rhapsody, Emusic, Virginmega, Fnacmusic, Musicme, Qobuz, Starzik, Airtist, Lala, Amiestreet, Beezik, My Mojo (exSpiral Frog), Qtrax, We7, Cellfish, Thumbplay.
  • 14 botigues especialitzades :Musicgiants, TheMusicFrom, Losttunes, Wolfgangsvault, Nuloop, Music Classics, Deutsche Grammophon, Classical music mobile, Musopen, Jazz en ligne, NIN, Beatport, Musiqueenligne i Sheetmusic Direct.
  • 10 Portals (portals, portals operadors i portals de mitjans de comunicació) : Yahoo music, Nokia, Orange, SFR, Neuf music, Free, NRJ, MTV, MCM i M6music.

- 31 serveis de ràdios i streaming en línia

  • 12 Ràdios : Skyrock, Hotmix ràdio, EnjoyStation, Live365, Radionomy, Goom ràdio, Podemus, Orange Liveradio, Nexus ràdio, Livestation, Awdio i Slacker.
  • 19 Streaming : Musiline, Meemix, Musicovery, Lastfm, Pandora, Finetune, Deezer, Jiwa, Ilike, Tommy TV, Hulu, Faitilizer, MOG, Spotify, Mix DJ, Sevenload, MaestroFM, Qloud i Vuze.

- 10 websites comunitaris : YouTube, DailyMotion, MySpace, Bebo, Imeem, Garageband, Isound, Jamendo, Hitmuse, Grooveshark.

- 16 websites editorials, de creació/remix i/o innovadors :

  • 5 websites editorials : Mondomix, Allmusic, Music-Story, MusicSpot i Songkick.
  • 1 aplicació de reconeixement musical : Shazam.
  • 1 website de blogging-interfície professionals/artistes : Noomiz.
  • 3 websites de creació/remix : MusicShake, Wemix, 8Tracks.
  • 6 sites Web Player : Songbird, MyBloop, Songza, SkreemR, ffwd i Just Hear It.
  • Per a tots aquests serveis, l'estudi proposa una anàlisi avaluada dels continguts segons diversos indicadors : serveis proposats, continguts, repertoris, règim jurídic de les ofertes, accés, funcionalitats i qualitat de l'oferta.

  • Es dibuixen 3 grans tendències al primer semestre 2010 :
    - Una concentració industrial que comprèn una fragmentació dels territoris, dels catàlegs i dels públics.

    - Un augment del mercat digital, en detriment de les discogràfiques independents (els seus catàlegs són presents en el 75% dels websites contra el 94% de fa un any) i de les botigues especialitzades. Globalment, aquest mercat representa 42,5 milions d'€ al primer semestre de 2010 -a part de l' streaming i els sons per a mòbils -, la qual cosa representa un augment del 26,9% en valor respecte al primer semestre 2009, però que no compensa les pèrdues del mercat físic.

    - L'atractiu i la generalització de l'streaming : si bé la conversió dels usos gratuïts en usos de pagament és encoratjadora a Europa, l'arribada de Spotify al mercat americà pot enterbolir la posició dominant actual d'Apple.

    Versió original del treball: "État des lieux de l'offre de musique numérique au premier semestre 2010"

    ........

    Potser aquests indicadors musicals ens ajudin a preveure fenòmens similars en el mercat del llibre digital. No seria estrany. En tot cas, res nou, ni greu, aviat ho comprovarem.

    .

    divendres, 5 de novembre del 2010

    Discografia mediterrània a la Biblioteca del Casino de Manresa

    .

    Al cor de Catalunya ja fa 13 anys que es celebra el reconeixement i l'orgull de pertànyer a una cultura mestissa i compartida, des de fa més de 2.000 anys, amb gents de banda a banda de la mar, la nostra mare, el mar nostre.
    Aquest cap de setmana teniu l'oportunitat d'acostar-vos a Manresa i retrobar les aromes atàviques de la Mediterrània.


    Biblioteca del Casino de Manresa


    Amb motiu de la Fira, aquest any la Biblioteca del Casino de Manresa ens proposa una extensa selecció de treballs discogràfics que en un i/o altre sentit són una mostra del moviment social i cultural inherent a la música mediterrània. Tots els títols estan disponibles en CD dins la col·lecció de la biblioteca.





    Biblioteca pública i música, un binomi natural, indicador de salut cultural d'una societat

    .

    dijous, 4 de novembre del 2010

    El playlist de Christina Rosenvinge

    Benvolguts musictecaris del món,

    Divendres passat, 29 d'octubre, Christina Rosenvinge va estar a la Biblioteca Vapor Vell presentant les seves arrels estètiques, dins una nova sessió del Playlist-Live!: un playlist en directe, un espai de descoberta musical per compartir allò que ha influït a la seva obra artística.

    La Christina Rosenvinge -propera, sensible, intel·ligent, planera, franca- va comentar i punxar peces que han estat claus en la seva vida musical. Per fer-ho va adoptar un punt de vista domèstic ben particular: la música que se sentia a casa seva a les diferents habitacions dels seus familiars (mare, pare, germana gran, 2ona germana gran, germà gran...), per passar després a altres cases on ha viscut, amb parelles sentimentals i artístiques. Un punt de vista emocional i vital alhora. Aquest és el resultat:

    1) Miss otis regrets, de Cole Porter, en versió d'Ella Fitzgerald.

    La seva mare sentía molta música de Cole Porter i, en general, d'aquest estil de músical jazz vinculat al primer Broadway. La lletra, dura i negre, està dita amb una bellesa inaudita per Ella Fitzgerald.




    2) Lili Marleen (de Norbert Schultze), en la interpretació de Marlene Dietrich

    Al seu pare li agradava la música relacionada amb l'ambient bèl·lic, que sentia a tot volum. Una de les cançons que la van tocar especialment va ser la mítica Lili Marleen. Ens va referir la curiosa història d'aquesta cançó que, era demanada insistentment pels soldats d'un i altre bàndol i va esdevenir un motiu de fraternitat estètica més enllà de les fronteres (ideològiques i físiques). Podeu sentir-la i llegir aquesta història immortal aquí:



    3) Famous blue raincoat, de Leonard Cohen

    La seva germana gran havia descobert els cantautors americans. Un sobresortia entre tots ells. Era Leonard Cohen. I d'entre totes les seves cançons una, per perfecta i trista, la va marcar especialment: Famous blue raincoat, el robatori d'una peça de roba que es converteix en un símbol decadent, irònic.




    4) All tomorrows parties, de la Velvet Underground

    Era la música que sentia l'altra germana de la Christina. Es tracta d'una peça agraïda i perfecta, que funciona en molts contextos musicals. Ella ens va posar aquestes versions:

    La de Dirt music!



    La de Siouxie and the Banshees!




    La de Japan!



    I la original, la preferida, de Velvet Underground:




    5) I can see for miles, The Who

    Era la música del seu germà, amb qui van coincidir estèticament durant la seva adolescència. Per ella, és l'exemple de batería visceral, que passa al primer pla, on anteriorment estaven les guitarres, que porta al grup a tocar d'una altre manera. Keith Moon, el bateria amb la personalitat més freak i arrebatada del rock.



    6) Je t'aime moi non plus, de Serge Gainsbourgh.

    Aquesta peça acompanya els records de mig món. Per la Christina es correspon a la sortida de casa, l'adolescència i certes escenes de nit compartida, de festes on se sentia aquesta peça. Com a l'anterior, ens vam deixar portar per les versions. Primer vam sentir la de Cibo Matto.



    Inclús la de Pet Shop Boys:





    Per acabar en la immortal versió de Gainsbourg:




    7) Giardini di marzo, de Lucio Battisti

    A través de la seva coneguda parella artística, Àlex, profund coneixedor de la música italiana, li arribà Lucio Battista. D'ell prefereix aquests jardins de març:



    8) Make no mistake, de Keith richards

    Ja en el seu entorn laboral musical, i seguint la seva atenció als bateries apuntada abans amb Keith Moon. Steve Jordan amb qui ella ha treballat. Exemple de batería que marca amb el seu tempo concret, la personalitat de la peça.



    9) Kilroy, de Two Dollar guitar

    Un altre bateria, còmplice de la seva aventura musical. En aquest cas un bateria flexible, que tracta de fer la cançó amb tempos i actituds diferents... Una experiència lenta, americana, orgànica.

    No hem pogut aconseguir aquest tema en stream, però la podeu sentir a Spotify: Two Dollar Guitar – Kilroy

    10) El sud, de Refree

    Raul Fernández, Refree, ha col·laborat amb ella amb diferents projectes. De la seva admiracio pel seu treball destaca el tema "El sud", on només sona una veu i un contrabaix. Minimalisme extrem. Pertany, segons ella, a un gènere de cançó que aprecia enormement: les cançons que tracten de la vida domèstica, de les esperances casolanes.





    Gràcies, Christina!

    Podeu consultar la resta de programació aquí:



    Apunteu-vos també la resta de sessions del trimestre:

    - 12 de novembre: Óscar Dalmau's Phil Musical, del que ja us n'hem parlat aquí. I bon còmplice musictecari, segons ja es va informar aquí. Òscar Dalmau (àlies DJ Phil Musical) va començar escoltant los 40 Principales i boleros a l'adolescència, per comprar-se després els seus primers vinils de hiphop. Això el va portar al jazz i d'aquí va passar a l'easy listening d'orquestres nord-americanes dels anys 50, 60 i 70. Des de fa uns quants anys treballa en la recuperació del pop orquestral cantat en català dels anys 60 i enguany n'ha editat una selecció dins del recopilatori Pop a la Catalana.

    - 17 de desembre: Za! dels quals també us n'hem parlat aquí. ZA! És una de les millors sorpreses musicals dels últims anys. Segons ells mateixos sonen com: “una gran bola cúbica de granit” o “super mario quan agafa una estrella”. El cert és que el seu disc debut (Macumba o Muerte, 2009) és una de les sacsejades viscerals, compositives i energètiques més grans que es recorden. Música instrumental i ritual, sense fronteres, interpretada per un duo compulsiu de bateria i guitarra. Les seves referències musicals semblen insondables.


    La biblioteca pública no és un dipòsit de documents, ni tampoc una sala de concerts: és un terreny intermig, de curta distància, en el que músics, espectadors i crítics poden generar experiències singulars.

    PRòxima DATA: Divendres, 12 de novembre
    HORA: 19 h.
    LLOC: Biblioteca Vapor Vell (Sala d'actes, 4a planta)
    WEB: http://www.blogger.com/www.bcn.cat/bibvaporvell
    FACEBOOK: http://tinyurl.com/34jmmd6
    TWITTER: http://www.blogger.com/www.twitter.com/bibvaporvell


    Us hi experem!

    dimarts, 2 de novembre del 2010

    AMPLI Sessions: Monogràfic "High Fidelity"

    Seguim oferint mostres les AMPLI Sessions, que us estem compartint aquests dies: ràdio en directe i diferit. Són sessions temàtiques, especialitzades, de descoberta i aprofundiment musical, i especialment de plaer dels sentits.

    Una d'elles corria a càrrec de DJ JC Belmonte, un dels artífex del mític Badlands. Veterà en l'art de fer sessions temàtiques també al no menys mític (i encara en peu de guerra) Magic, DJ JC Belmonte es va plantejar fer una sessió que girés entorn d'un llibre mític: "High fidelity" de Nick Hornby.

    Llibre de capçalera per tots els amants de la música i de la creació de playlists, es va fer mundialment famós per la seva digna adapació cinematogràfica. Us mostrem una escena particularment significativa, que dóna el to de l'emoció musical que té el llibre:




    El seu plantejament, era mostrar les 20 cançons preferides de Rob Fleming, el protagonista de la novel·la, sel·leccionades i seqüenciades per ell. Consti que, segons és noticia, John Cusack (l'actor que va encarnar a Rob Fleming) va canviar les cançons al seu gust, també amb excel·lent resultat. Però, bé, la sel·lecció de JC Badlands es cenyia al llibre i va ser així:


    1. The Kingsmen: "Louie Louie"



    2. James Brown: "Papa's got a brand new bag"



    3. Sly and the family stone: "Family affair"



    4. Prince: "Little red corvette"



    5. Elvis Costello: "Man out of time"



    6. Bruce Springsteen: "Thunder road"



    7. The flying burrito brothers: "Sin city"



    8. Elvis Presley: "Baby let's play house"



    9. Chuck Berry: "Back in the U.S.A."



    10. Bobby Bland: "No blow no show"

    El podeu sentir aquí: Bobby Bland – No Blow No Show

    11. The paragons: "Happy go lucky girl"



    12. Jean Knight: "Mr. Big Stuff"



    13. Aretha Franklin: "This is the house that Jack built"



    14. Smokey Robinson and The Miracles: "It's a good feeling"

    El podeu sentir aquí: http://www.youtube.com/watch?v=hiErO4Nvh9E

    15. Solomon Burke: "Got to get you off my mind"



    16. Otis Redding: "You left the water running"



    17. Marvin Gaye: "Let's get it on"



    18. Harold Melvin and the Blue Notes: "Satisfaction guaranteed"



    19. The Clash: "White man in the Hammersmith Palais"



    20. Specials: "Nelson mandela"




    Fins aquí aquesta selecció de títols relacionats amb High Fidelity, de Nick Hornby. Si voleu sentir tot el playlist seguit, el trobareu a continuació. Les AMPLI Sessions no s'aturen:





    I, recordeu que fer un playlist o grabar una recopilació no és una tasca fàcil. Al propi "High fidelity" hi ha una mostra de les dificultats en que ens podem trobar, de les subtils decissions (ordre, temes, estils, missatges) que s'han de prendre, de la manera com s'han de presentar. Fer recopilacions, fer descobrir música... finalment una feina genuinament musictecària:







    Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...