dijous, 28 de març del 2019

Barroc and Roll. Jordi Homs al Música per a Tothom: "No existeix el millor cantant del món. Existeix el que més t'agradi a tu"

JORDI HOMS és tenor i professor de cant format entre Barcelona i París. Ens explica que: 
"De petit amb una guitarra cantava davant d'una finestra amb llargues cortines blanques. La seva llum era com d'alabastre. La guitarra tenia sols tres cordes, però jo en tenia prou. He cantat a grans teatres d’ Europa, Espanya i Cuba, i us puc dir que segueixo buscant aquella cortina blanca, aquell moment en el que la màgia es fa present. La màgia mitjançant la música. La proximitat es per mi aquella cortina, que els grans teatres no  tenen. Es per això que m'encanta jugar a fer màgia tot explicant històries i cantant. Però aquest cop......en patins"



També comenta que: "La música clàssica és aquella que ha perdurat en el temps. Tot allò que perdura es allò que és vigent, per la seva bellesa i el seu sentit. I tot allò que transmet bellesa ho fa perquè conté vida, una flama que perdura. En el camp del cant clàssic la flama que guspireja sota la forma són les històries i els sentiments que hi són expressats, dels que tot sovint no es parla. En aquest espectacle us portaré de passeig en patins del barroc al clàssic, al caliu de les seves històries i els seus sentiments, i alguna que altra anècdota. Us ve de gust patinar pel temps?"


AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Jordi Homs i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch
(Text i Selecció: Lídia Noguerol) 




Jordi Homs 

Realment aniràs en patins com si et dediquessis al “Roller Disco Boogie” o només és un joc de paraules? 

Sí, realment aniré amb patins en línia. De fet aniré en patins i vestit amb una casaca barroca. Portaré un amplificador portàtil amb algunes peces, de tal manera que la musica i el cant es mouran per l'espai lentament donant una sensació d’ atemporalitat, que per mi representa la forma més essencial del barroc i el seu temperament.


Casaca barroca 

Ens proposes una passejada que va del barroc al període clàssic. Quina ès la teva època preferida? 

L’ època barroca és la preferida per mi. Per moltes raons, i la més destacable és que en aquell temps van passar coses de les que no es parla molt i són la base de la nostra cultura. Una base que en aquest temps torna, enriquida per tots els temperaments humans que ha transitat la nostra història fins ara. Per això començo pel barroc. Mira, pensa una cosa. Parlar del barroc és parlar de renaixement. L'esser humà es posa en el centre de la creació. Els clàssics grecs tornen amb força, una força que neix de l'emoció i d’un profund debat amb la mort, revestit de sofisticació i atemporalitat.

"Judit i Holorfermes" per Artemisa Gentilleschi

Musicalment neix l'òpera, la música arriba a la gent i els teatres d'òpera prenen la forma de les places públiques, on si tens una moneda pots veure un espectacle que per l'època era fascinant. I musicalment entra una component significatiu, la tensió en el fraseig, que parla d’una tensió existencial, plena de ganes de viure i exaltar la bellesa de cada moment. No et sona això?

Baschenis - Instruments Musicals 

Has actuat arreu del món. Hi ha algun concert que recordis especialment? 

He actuat a molts llocs d'Europa i fora d'Europa. Tots els concerts tenen petits records que m'acompanyen, com per exemple l'olor del sabó dels hotels de París, que m'encantava. O els “mercadillos” de Berlín, on trobava coses fascinants abans dels concerts, com càmeres fotogràfiques amb òptiques de la URSS. I també hi podies veure vi calent amb un fred que pelava. Totes aquestes experiències pujaven a l'escenari, com nous perfums pel meu imaginari. No hi ha hagut grans concerts, sinó grans petites experiències darrere de cada cançó i de cada repertori, de cada ciutat, de cada trosset de món que he vist tot treballant. 


Càmera soviètica Exakta

Potser dintre d’ aquest marc dels concerts i els petits grans detalls, destacaria quan vaig cantar a l'Institut Austríac de París. Cantava en una sala de cambra no molt gran. Hi era present Paul von Schillawsky que havia estat treballant amb tots els cantants, doncs era, i dic era amb pesar, perquè ja no és entre nosaltres, i això és una gran pèrdua, per la seva saviesa, amabilitat i màgia, doncs era un dels grans especialistes en música alemanya i mozartiana d'Europa, que ens formava en el marc de la interpretació a cantants de tot el món. Doncs en aquell concert, un cop vaig acabar un tema que es deia “Am leuchtenden sommermorgen”, Schillawsky es va aixecar i em va dir: “Podries tornar a cantar aquesta cançó per a la meva dona (que acabava d’entrar en aquell moment)”. Era un cantant novell en aquells moments, no era un gran teatre, però va ser un moment entre simpàtic i màgic, on el protocol del concert clàssic es va trencar amb molta gràcia, i va ser per mi un moment ideal per correspondre a la seva estima 





Ens podries recomanar algunes obres per les quals patinaràs? 

Si, et recomano “When I'm laid” de Henry Purcell. Escolta-la . Et recomano la versió de Elin Manahan Thomas. Ja em diràs. 

Quins són els teus intèrprets preferits i per què? 

Saps?, No existeix el millor cantant del món. Existeix el que més t'agradi a tu. No es com el futbol que tenim a Messi. A mi em commou profundament Fritz Wunderlich, em fascina Pavarotti, em fa somiar amb els ulls oberts la Callas cantant la “Casta Diva”, em fa plorar Victòria dels Àngels amb la seva fragilitat entre divina i humana. Em fa creure en l'essència humana cada cantant que s’entrega a la música des del seu talent, i que viu l'essència del qui va concebre i crear una música tan bonica com necessària, tan especial que sobreviu al temps.




LA TRIA DE LA BIBLIOTECA

LLIBRES 

Barroco. Historia, compositores, obras, formas musicales, discografía e intérpretes de la música barroca. Francisco Camino. Ollero & Ramos. Madrid, 2012. 

La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Elliot Gardiner. El Acantilado, 2015.


                                                             Portada 

J.S. Bach. Discografía recomendada. Obra completa comentada. Península. Barcelona, 1997.

Viaje musical por Francia e Italia en el s. XVIII. Charles Burney. Acantilado. Barcelona, 2014. 
Charles Burney (1726 – 1814) va ser compositor, organista, clavecinista i estudiós de la música. El juny de 1740 Burney va empendre un viatge, que ha esdevingut una fita en la història musical i un diari extraordinari escrit per un viatger curiós que descobreix una Europa complexa i tensa a les portes de la Revolució Francesa. 


Portada 


CD
He escollit dos compositors no tan
 coneguts pel gran públic. 

Barroc 




Era Clàssica






dilluns, 18 de març del 2019

Constan al Música de Tothom: "Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i  ser autosuficient"


Sobre Constan: amb una llarga trajectòria musical en diferents grups, inicia la seva carrera en solitari amb el seu primer treball “L’abric de set hiverns” (Segell Microscopi)un disc amb un itinerari emocional: són cançons viscudes en primera persona que descriuen paisatges interiors, l’obertura a una nova visió i el tancament d’un cicle.

Avui acompanyem el cantautor en l’aventura quotidiana a través d’un recorregut introspectiu i lluminós, on anirem descobrint com el compositor emergeix de les seves pròpies runes per arribar a desvetllar la seva veritat: un procés alquímic vital on tots passem en un moment o altre, amb uns textos que faran gaudir als que no es conformen amb resoldre’ls a la primera lectura.
                                                  Constan nova etapa en solitari 
AMPLIATS

És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix la recomanació de Constan i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch
(Text: Constan / Selecció biblioteca: Lídia Noguerol) 
“Després de la dissolució del meu anterior grup Pols, vaig prendre la  decisió de tirar endavant jo sol. Em vaig adonar que als grups els costa molt de mantenir  l’energia i la continuïtat. Si volia tocar m’havia de demostrar a mi mateix que podia fer-ho sol i  ser autosuficient. A més em trobava en un procés de canvi personal i em venia de gust encetar una altra etapa musical aquesta vegada com a cantautor.
                                                                      Portada del disc 
                                                                En directe 

Un parell de discos que m'han agradat serien, per exemple “Pequeño circo ambulante” de Enrique Bunbury“Sagrat cor” de l’Eduard CanimasEls cantants que  més m’han influenciat son molts com és lògic però per dir-ne algun... Sóc admirador de Quique González per la seva manera de construir paisatges quotidians  en les lletres i d’en Santi Balmes de Love of Lesbian per la seva  personalitat i la imaginació lírica que tenen els seus temes.”

                                             Presentant "L'Abric dels Set Hiverns"

A la biblioteca Ernest Lluch podeu trobar: 
 
Bunbury: 

El tiempo de las cerezas. Madrid: EMI Music Spain, 2006. 
Freak Show el álbum, las fotos, la película. Madrid: EMI, 2005. 

Love of Lesbian: 

Poeta Halley. Madrid: Warner, 2016. 
Cuentos chinos para niños del Japón. Naïve, 2007. 

Llibres de Santi Balmes: 

¿Por qué me comprasteis un walkie talkie si era hijo único? 
Barcelona: Principal de los libros, 2012. Ilustraciones: Ricardo Cavolo. 
Comentaris d’alguns lectors a la xarxa: “Una paranoia”, “Vulgar”, “Si no lo hubiera escrito Santi Balmes no se lo hubieran publicado”, “Surrealista y un descojone”, “Apto para sibaritas del humor de penes, ciruelos, manubrios y gente de bien"Santi Balmes també ha escrit llibres per a infants.

Eduard Canimas. Camines y rebentes. Santa Coloma de Farners A.R.T.P, 2002. 

dimecres, 13 de març del 2019

Elles canten, elles parlen. Marta Knight, cançons amb veu pròpia

Música. Divendres 22 de març, a les 19 h. Sala d'actes de la biblioteca. Entrada lliure
 

Sovint és tan important escoltar un músic parlar de les seves idees, il·lusions i desitjos, i per què no, de les seves queixes i frustracions, com sentir amb atenció les cançons que escriu o adapta. Una opció és poder fer totes dues coses alhora, amb un periodista que pregunti i un músic que respongui i després canti. La dona com a artista té moltes coses que explicar, a totes hores i tots els dies de l’any.
També el 8 de març, una jornada per a reivindicar la seva veu i les seves causes. Per això, Toni Castarnado, autor del llibre Ellas cantan, ellas hablan, seurà amb deu dones amb aquesta intenció, que cantin i que parlin.
Segueix i comenta aquest cicle amb #EllesCanten
Més informació:

Entrada lliure. Aforament limitat
Sala d’actes de la biblioteca (4a planta)

divendres, 8 de març del 2019

8 de març de 2019: La Guagua


El 1976 Torrebruno cantava: "Aprendre ya, la guagua es un autobús (...) / Ya llega la guagua / la guagua que viene y va / que va y viene /llega ya". Davant de la proximitat del 8 de Març, Dia de la Dona, alguns nostàlgics del franquisme  -i de la "División Azul"- han decidit sortir a la carretera amb un autocar molt més sinistre que el de Torrebruno: El de les Feminazis. No contents amb el bus contra els transsexuals, els de #nomechillesquenoteveo ara es foten amb les feministes i les dones. Ja que tenen tanta afició al servei discrecional, els recomanem una visita a qualsevol bibliobús perquè  busquin els següents títols (tot i que molt coneguts -excepte els dos últims- no sembla que els hagin llegit): 

-La trilogía d'Auschwitz. Primo Levi.
-Tothom hauria de ser feminista. Chimanda Ngozi Adiche. 
-Teoria King Kong. Virginia Despentes. 



Sobre el consetiment


El bus tunejat després del seu pas per Barcelona


I ara sí, deixem la carretera i escoltem la música que els musictecaris hem triat pel Dia de la Dona. 



 

FONTI EFFENDI
Gaye Su Akyol per Aylin Güngör


Gaye Su Akyol és una jove i talentosa istanbulina que ha publicat fa poc el seu 3er LP, İstikrarlı Hayal Hakikattir (La realitat és una consistent fantasia) deliciós i suggerent treball, aclamat pels principals medis especialitzats d'arreu (Wire, Mojo, Uncut, BBC Music, gairebé tots els rellevants) per la seva qualitat i aportació innovativa a la música popular de principis de S.XXI



Gaye Su i la seva extraordinària banda (atenció especial al guitarrista, Ali Guclu Simsek) viatgen per l'art musical turc, l'anadolu rock, la surf music i el pop psicodèlic per portar-nos a un univers juganer i misteriós  on ens trobem seduïts per la seva deliciosa veu, la seva creativitat i una personalitat magnètica i fascinant. 








 

HURDY GURDY MAN 

Potser us sonen més els himnes feministes d’Aretha Franklin, com "Respect" o "Think". Però la cantant de Detroit Laura Lee també va emprar a principis dels 70 l’energia i la força emotiva del soul per reivindicar l’alliberament de la dona al crit de: “Stand up and fight, girls, for your love rights”.



 


LO JAUME 

Recomano Chocolate, menta, Minsk...un grup israelià dels anys 70, que van arribar a competir a Eurovisió. 



Li he demanat en préstec a Don Sicalíptico que fa uns recopilatoris espectaculars. 

                                          Portada de la recopilació sicalíptica


DIRECTOR WILKINS 

És un home fidel i ens torna a parlar de la seva estimada Sister Rosetta Tharpe de qui ja en va cantar les excel·lències en un post anterior. 

""Em nego a començar aquesta recomanació sense que abans veieu aquest vídeo. Atenció especial al que passa a partir del minut 1:20:



Aquí la teniu, dear musictecarians, Sister Rosetta Tharpe. Negra entre blancs, dona en un món d’homes, guitarrista entre dones exclusivament cantants, compositora entre intèrprets, showwoman entre puristes del gospel, despreocupada en un ambient solemne, elèctrica en un món acústic... Va ser pionera en casi tot el que es va proposar. Tocar gospel a nightclubs! Les paraules casi no serveixen però aquí van les bàsiques.



Va nàixer l’any 21 del segle passat a Arkansas, amb el nom de Rosetta Nubin. Als 6 anys ja se la considerava una nena prodigi. Estudià guitarra per interpretar bàsicament blues i jazz. Va començar tocant i enregistrant discos de gospel amb sa mare abans de fer els 10. Es va traslladar a New York, després de casar-se amb el pare Thomas Thorpe (d’aquí ve “Tharpe”), i començà a enregistrar discos propis amb Decca. Les seves cançons van causar un gran impacte per la força i alegria que transmetien, i per la fluida barreja entre música religiosa i secular. Els seus primers discos són de mitjans dels anys 30; va morir al 73 en plena sessió de gravació. 

Va tocar amb Benny Goodman i Cab Calloway. La quantitat de grans artistes que han reconegut obertament la seva influència i mestratge és enorme: Elvis, Little Richard, Aretha Franklin, Chuck Berry, Jerry Lee Lewis, Isaac Hayes... Una influència com a cantant, guitarrista i showwoman. Veient-la podríem afegir a a llista unes quantes desenes més d’influenciats il·lustres. M’atreveixo? Sí: Albert Collins


                                                      Disc recomanat 

El disc que us recomanem és una recopilació, que cobreix la primera dècada de la seva carrera. La més gloriosa/coneguda. Inclou la majoria dels seus hits: This Train, Up Above My Head, Rock Me, Precious Memories... Gospel energètic, elèctric, vigorós, vitamínic, essencial. Una delícia! Les biblioteques públiques, encara, no han descobert Sister Rosetta Tharpe. Segur que ho faran, gràcies als companys musictecaris d’arreu, per donar a conèixer aquesta joia de l’alegria musical. 

Però no hi ha una millor d’acabar aquesta nota que mostrar un altre vídeo. L’arribada, l’ambient, la posada en escena. Ah, la lleugeresa, la dolçor de viure!




LADYHAWKE

"V" està inspirada "En els monòlegs de la vagina", d'Eve Ensler. Aquesta cançó és d'obligada escolta després que un institut prohibís "Tina Frankens" (Bel Olid. Fanbooks. Barcelona, 2018) perquè la protagonista es masturbava. A mitjans dels anys 90' als instituts es recomanava llegir "El tigre de Mary Plexiglass" de Miquel Obiols (Barcelona: Laia, 1987; Barcelona: Columna, 1997), on la protagonista també es tocava. Com està el món, cony!





JOAN ROSEBUD

Ens recomana un trio de dames de tres èpoques diferents: 

Natalie Merchant (Líder dels 10.000 Maniacs) 



Etta James en directe (No necessita presentació) 



Genuflexió per Joan Jett 



DRA. GOLDFOOT 
Ginecologia i obstetricia 

Abans d'escoltar la cançó que he escollit pel "Dia de la Dona" comparteixo un vídeo didàctic sobre els genitals femenins impartida per una dona transsexual a la popular sèrie de Netflix "Orange is the New Black". 



I sense deixar el camp de la prevenció aquí us deixo la cançó que he escollit. "Candidiasis" del grup de "chocho punk" / Riot Grrrls Los Ovarios



Tantes dones, tants conys 

Més experimental però igual d'educatiu és l'àlbum "Blood Bitch" de Jenny Hval, que està dedicat a la menstruació. 

Sacred Bones, 2016


Aquesta obra d'art de Judy Chicago, també molt il·lustrativa, es titula "Red Flag" i és de 1971. Sembla que encara no han passat prou anys per acostumar-nos a una imatge d'allò més normal. Tot arribarà. 


                     Red Flag. Judy Chicago. 1971. Foto-Litografia. 20x24 polzades.  


BONUS TRACK
D'on venen els monstres? 

Doncs tal i com explica el llibre que us recomano a continuació, venen del passat i són fantasmes molt reals i presents: 



dilluns, 4 de març del 2019

Celticats al Música per a tothom: "Som un grup ceili. Toquem música tradicional irlandesa per ballar"

Celticats: Som un grup de formació recent i ens dediquem a fer música irlandesa i celta d’arrel. Som un quants i tenim els catalans David al violí i la flauta, la Bea que toca el violí i la mandolina, el Ferran també a la mandolina i el Juanjo a la guitarra. Jo soc la Jenny, irlandesa, i toco la flauta, l’acordió, el tambor i les culleres. També canto, amb la Paula, que té sang escocesa i menorquina. 





El meu besavi va ser fabricant de violins a Estats Units i trobador de música a Irlanda. Tocava en casaments, enterraments, etc. Han passat 5 generacions en la família fins que algú toqui música irlandesa en públic. Sempre tocava sola a casa aquí a Catalunya fins el dia que vaig tenir l’oportunitat de crear el meu grup perquè se senti la música irlandesa. la música que trobava tant a faltar i que se sent tant al carrer i en els pubs allà a la illa on vaig nàixer. Per fi, podeu sentir la música tradicional celta irlandesa en viu a Girona i voltants!... Esperem que us agradi.
-       Genevieve (Jenny) Smyth.


   AMPLIATS

   És la secció dels musictecaris (bibliotecaris especialitzats en música) que us ofereix l’entrevista amb Jenny Smyth i la selecció de fons de la biblioteca Ernest Lluch. 
   (Text i Selecció: Lídia Noguerol) 


                                         Selecció en la penombra de la biblioteca Ernest Lluch 

  Abans de deixar pas a les respostes de la Jenny i per contextualitzar-les una mica, poso la definició de música celta de la Viquipèdia. Veureu que en aquest article es cita a Alan Stivell, un dels músics dels que recomanem un CD. 

                                      Shamrock: trèbol de tres fulles irlandès amb motius celtes 
     
   Música Celta: és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició celta d'Europa occidental. No existeix un cos musical real que pugui ser descrit com celta, però el terme serveix per unificar tant músiques estrictament tradicionals de determinades regions geogràfiques, com un tipus de música contemporània d'arrel folklòrica amb un mateix origen etnològic i musical. També es refereix a les característiques que serien exclusives de la música de les anomenades nacions celtes. 

                                                            Flauta irlandesa 

    Alguns, com Geoff Wallis i Sue Wilson en la seva obra “The Rough Guide to Irish Music” , insisteixen que moltes de les tradicions agrupades en l'etiqueta "celta" són ostensiblement diferents entre si (per exemple, la gaèlica i la bretona) i en realitat tenen res o poc en comú. D'altres, sobretot músics com Alan Stivell, diuen que sí que ho tenen, en concordança amb estudis més antics.

 Jenny Smith: “Som un grup més de tipus ceili, que seria música tradicional irlandesa per ballar”.



                                                     Celticats amb la Jenny a l'acordió 



      Què et va portar a Catalunya? 

     A la meva universitat, la de Limerick, van venir unes dones buscant professors nadius d'anglès per treballar a Espanya. En aquell moment no sabia que eren dels “Legionarios de Cristo”. O sigui que un cop llicenciada a Irlanda, els instints em van portar cap a Espanya, on vaig treballar un any com a mestra de primària en una escola privada religiosa a Barcelona. Barcelona em va agradar tant que vaig decidir fer un any més. Aquest cop, però, en una escola internacional a Sitges. I durant aquell any, el 2005, vaig conèixer el meu futur marit que era de Girona. A Girona vaig treballar a l’Escola Saint George. 


                                                                       Vista de Limerick
   
    Com vas conéixer els músics que formen part de Celticats? Ja eren fans de la música celta irlandesa?
    
    Jo mateixa explicaré tot això el dimarts de la trobada, però bàsicament buscava músics per escampar, sentir i tocar música irlandesa amb gent, perquè la trobava molt a faltar. Vaig enganxar cartells al Conservatori i a l’Aulatradi per trobar músics i vaig parlar amb algun company mestre de música per si coneixia algú. Els meus companys es van posar en contacte en mi! I sí, som fans!


                                                                        Celticats al bosc 

   De tots els instruments que toqueu hi ha un Bodhrán (tambor de marc irlandès) i les culleres. Les jug bands van existir abans a Irlanda que al Estats Units?
   
   Jo toco el bodhrán i les culleres! No sé que són les jug bands.

[ Les jug bands són bandes de blues que toquen amb una gerra (o ampolla amb nansa) i una barreja d’instruments fets a casa. Aquests instruments són objectes ordinaris com culleres o washboards (taules de rentar) adaptats o modificats perquè sonin d’una determinada manera]



                                               Spoons (Culleres)

   Què teniu en comú amb espectacles com “Lord of the dance” i la banda “The Pogues”? O que tenen ells de música tradicional irlandesa o celta?

    Nosaltres som una formació molt recent i som un grup més tipus ceili, que seria música tradicional irlandesa per ballar. Però també som com grups com els Dubliners o els Chieftians, cantem balades i també fem alguna cosa molt moderna o fusionada.



                                    Portada "The Very Best of Dubbliners"

   
   Només toqueu cançons tradicionals o també en teniu de pròpies? Canteu en gaèlic? 

  No tenim cap composició pròpia. En general, cantem  les típiques cançons tradicionals irlandeses. I és clar, algunes les canto en gaèlic. 

   La flauta que toques és una flauta travessera irlandesa? Per què no teniu gaita? 
  
   Potser algun dia tindrem una gaitista , però no hi estic massa a favor.  És un instrument força sorollós i solista, però estic oberta a tenir-ne  una. No l’he buscat encara per les raons esmentades. La flauta irlandesa és única i és vertical. 




                                                                     Gaita irlandesa 
   
   Quina diferència hi ha entre la música tradicional irlandesa i la cèltica? Vull dir, és fàcil distingir-les? 

   Doncs, la música celta podria ser d’Escòcia, de Bretanya  o de Gal·les. Però jo crec que nosaltres som i volem ser puristes irlandesos. 
   
   DISCOGRAFIA

    Connemara és la part est d’Irlanda. En aquesta regió les families s’asseien al voltant d’una foguera i per torns, cada un d’ells s’axeicava i tocava un instrument o cantava. Aquest intercanvi és la font de la música tradicional irlandesa. 



                                                    

     The spirit of Ireland: Celebrating O’Carolan (1670-1738). Pascal Bournet Consort. Mandala, 2001. (Irlanda)
    El bard irlandès Turlogh O’Carolan, que era cec, va crear el seu propi estil que es trobava entre la tradició de les arpes, l’estil gaèlic tradicional i els compositors italians del barroc. Els seus preferits eren Vivaldi i Corello. Com la música tradicional irlandesa, les peces d’aquest disc són de línies melòdiques simples i no tenen cap indicació sobre com harmonitzar-les o sobre la funció del baix. A causa d’aquest fet Pascal Bournet va escollir una sonoritat entre la música tradicional irlandesa i el barroc italià. 

                                                                               




                     



                        VV.AA – Calanais. Blue Moon, 1996. (Escòcia)



     Fiona Ritchie presents: The best of the Thistle & Shamrock vol.1. San Francisco: Hearts of Space, 1999. 
      Fiona Ritchie és la locotora del programa de la ràdio NPR (EUA) Thistle & Shamrock, dedicat a la música celta. Aquest és el primer volum dels seus recopilatoris. the presbyterian














Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...