divendres, 27 de desembre del 2013

Meeting Boulevard # 14 : Carme Ortiz

Meeting Boulevard és un punt de trobada, un seguit d'entrevistes amb diferents bibliotecaris catalans que anirem publicant periòdicament amb l'objectiu de copsar el moment actual de la biblioteca, la professió bibliotecària i,  més concretament, la música a la biblioteca pública.

Després de les entrevistes amb Anna BröllCarme FenollGlòria Pérez-SalmerónDavid Cuadrado,  Marthe HimelfarbÀngels SolaEsther SuriñachNúria GondolbeuDaniel ArredondoFrancesc PujolMercè BarnadasMaite Pinteño i Neus Castellano,  continuem la sèrie amb la Carme Ortiz, bibliotecària de l'equip responsable del Catàleg Col·lectiu  de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona



Carme Ortiz


De petita volies ser bibliotecària? Des de quan ho ets? 
Noooo, és clar que no!! Jo volia ser antropòloga, però una profe em va enredar i em va convèncer de que jo faria bé aquesta feina i em va assegurar que hi havia llocs de treball disponibles (cosa que en aquell moment era molt certa!). Jo volia ser independent, així que ho vaig estudiar només acabar COU, vaig acabar de seguida i vaig començar a treballar a mitja carrera. Al final també vaig estudiar Antropologia, que m’ha servit per entendre el món, i Joieria que va bé per fer anar la part més creativa.

Que és el que més t'ha agradat i t'agrada d'aquesta professió? 
Les novetats, m’agrada molt estar envoltada de novetats: saber que es publica... nova música, nous llibres. M’agradava atendre al públic i ara que estic a serveis centrals ho trobo molt a faltar, però ho compenso pensant que la meva feina ajuda a fer més fàcil la vida dels companys bibliotecaris i també als usuaris. Intento que les matèries que posem a la música siguin el més ajustades possible i ser coherent. Però de vegades és difícil perquè la informació musical està poc treballada a nivell de biblioteques: falta una classificació més completa, matèries útils que estiguin relacionades amb la realitat musical o amb com els usuaris i especialistes etiqueten la música. Quan es va començar amb la secció de música a les biblioteques hi havia poc i no calia una classificació massa específica, però ara hi ha tanta música que es fa difícil pensar com es cercarà, com es recuperarà.

Quina és la situació més divertida que has viscut en una biblioteca? 
Més que situacions, recordo històries amb frikis...com aquell que va venir a la biblioteca a fer una donació  de la seva obra autopublicada: una demostració matemática de l’existència de Déu. Es veu que la repartia per totes les biblioteques de Barcelona...Al cap d’un any jo treballava a una altre lloc...va venir el mateix paio a veure si ja l’haviem catalogat i quina matèria li havíem posat (!??!). Per sort, a aquella biblio jo feia préstec i no catalogava! O aquell que quan apagaves els llums per tancar, agafava els llibres i anava cap a la finestra... ja ja...un dia quasi el deixo tancat.

Estem vivint una època difícil per als serveis públics on moltes vegades la imaginació ha d'arribar on no arriba el pressupost. En aquest sentit, com veus els ànims entre els companys de les nostres biblioteques públiques? 
Jo els veig una mica més animats que els amics mestres o sanitaris. Potser hauria de dir una mica menys desanimats. Vull dir, que tothom és conscient de que la situació és difícil i tenim menys recursos, però l’ús de les biblioteques creix, i els companys cada dia s’empesquen nous maneres de difondre el fons... Em trec el barret davant dels companys que treballen de cara al públic!

Alguns creiem que després del tsunami generat per les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació el rol del bibliotecari ha d'evolucionar assumint cada vegada més un paper de guia i de transmissor cultural per poder sobreviure. Quina és la teva opinió al respecte? Creus que els bibliotecaris estem realment prou preparats per aquest repte? 
Crec que els bibliotecaris som gestors d’informació independentment del format en que vingui embolicada i adaptables per definició. Quan es van crear els estudis bibliotecaris ja existia aquest concepte de que el bibliotecari havia de ser un guia i ja veieu, segles després seguim amb la idea. Roda el món i torna al born! No sé si els bibliotecaris estan prou preparats, però sí estan prou disposats a encarar el repte, això segur. El problema amb les Tecnologies de la Informació és més la manca de pressupostos i la manca d’una legislació que faciliti les coses. 

Seguint aquest fil, últimament ha aparegut la paraula ‘prescripció’ com una de les funcions fonamentals del bibliotecari del S.XXI. La tendència, doncs, hauria de ser la especialització i la cooperació. Et consta que s'estiguin donant passos efectius en aquesta direcció a les biblioteques catalanes? I si no, quins creus que haurien de ser? 
Penso que queda moltíssim per fer a nivell de cooperació i que no es fa prou. Hi ha d’haver un sistema de préstec interbibliotecari de tota mena de documents a nivell de Catalunya. No serveix de gaire saber que el document que busco des de Barcelona  el tenen a la biblioteca d’un poble de Tarragona si no el puc demanar en préstec interbibliotecari. Això val tant per llibres com per CDs o DVDs. Perquè no poden entrar en el préstec interbibliotecari CDs que fa un any o més que no surten en préstec? O perquè un usuari no pot demanar un documental d’una altra biblioteca? I també cal un lloc que permeti saber quins fons especials tenen a cada biblioteca pública de Catalunya, per no duplicar fons i per orientar els usuaris. No crec que s’estigui treballant prou en aquest sentit, lamentablement, perquè un bon sistema de préstec interbibliotecari i una bona coordinació dels fons especials permetria rendibilitzar molt més els recursos de que disposen les biblioteques.

Alguns creiem que, ara més que mai, la biblioteca pública hauria d’assumir un rol pedagògic actiu en la formació del gust musical de la comunitat a la qual pertany. Quina és la teva opinió al respecte? Seria possible? Com?  
Estem en un moment de la història en que s’escolta més música que mai però hi ha poca formació musical...i en conseqüència, manca de criteris musicals. No parlo de saber música, de llegir música o de saber tocar un instrument. La gent sap poc d’història de la música, tradicional, clàssica o moderna. Sí, és possible fer un paper pedagògic actiu! És possible i necessari perquè la gent vol saber sobre música més que mai. Penso que la biblioteca pot ajudar a introduir a la gent en la història de l’estil musical que més li agradi escoltar. Hem de recordar que la música és part essencial de la cultura de qualsevol societat....però també part essencial de les vides individuals. Hi ha fam de música.  Com es pot fer aquest rol? Podem valorar l’entorn musical : hi ha un festival de música al teu poble? Qui toca? Tenim Cds seus? Podem fer una playlist a l’Spotify? Quins músics fan bolos al barri, al pobles del voltant? Els esmenten els diaris? Què diuen d’ells? Quins són els seus ídols? Tenim alguna cosa dels seus ídols? Quina música toquen? Qui toca música similar? Quin estil és aquest? Quins músics hi ha al poble, al barri? Els tenim a la col·lecció local? Voldrien col·laborar amb la biblioteca? O tenim algun especialista en música que vulgui fer una xerrada? O una escola de música propera? El més difícil crec que és apropar a la biblioteca els aficionats a la música perquè ara hi ha tantes opcions per escoltar tot sense passar pel préstec... Probablement hem de valorar més la música en viu, que és la que cap gravació pot substituir.

El concepte 'biblioteca musical híbrida' proposa que la col·lecció física de les biblioteques i les recomanacions de música en línia no són substitutives sinó complementàries, ja que ambdós presenten avantatges i inconvenients, comparteixes aquesta opinió? creus que es un concepte vàlid? 
Crec que són totalment complementàries. Les recomanacions de música en línia són una eina poderosa que hem de fer servir. Però sense oblidar els formats físics: poder tocar un CD (o un LP) llegir les lletres, veure “l’artwork”. Ja sabeu el que diuen els venedors: el que no es toca no es ven. I la qualitat del so: no és el mateix sentir en un equip bo una gravació DDD o un CD en format WAV que un comprimit en MP3 o complimit en FLAC. Perquè tothom vol tenir una tele en HD i veure un Blue-ray i es conforma en sentir un MP3? Hem de fer menys cas de la publicitat i obrir-nos d’orelles.

Actualment s'està utilitzant cada vegada més la recomanació musical utilitzant plataformes com Spotify, Youtube o Grooveshark; tothom crea el seu cercle d'amics per descobrir i compartir la música. Creus que els bibliotecaris hauríem també de participar activament en les plataformes de música social? de quina manera? amb quina funció?
Una mostra més de que s’escolta la música més que mai...peeerò la indústria musical no ha sabut adaptar-se als temps, i a més, és indústria amb criteris industrials. La gent ho sap i busca afinitats passant de la indústria, per descobrir altra música que li agradi. I sí que hem de participar, per promocionar el fons musical de la biblioteca, la música i els músics.

En alguns casos, no sempre, la recomanació automàtica de l'opció 'crear emissora a partir de...'  a la plataforma Spotify sembla arribar a nivells de pertinència realment sorprenents. El fil musical perfecte sense pràcticament mediació 'humana' sembla doncs qüestió de -poc- temps.  Aquest és només un exemple a nivell musical del canvi profund que afecta de ple a la biblioteca pública i la nostra professió. Podem ser optimistes? 
Sí, Spotify gairebé és el fil musical perfecte...però a mi també m’agrada molt escoltar àlbums especials en moments especials, m’agrada triar l’àlbum. L’àlbum és un conjunt que l’artista ha compost, o triat, o interpretat com un tot musical: és una obra completa, en molts casos una obra rodona. Les playlists són seleccions d’una mica d’aquí, una mica d’allà: com a música de fons va bé, per escoltar prefereixo un àlbum sencer. Suposo que hi ha molta gent com jo perquè com més música escoltes, més valores la que t’agrada. Hem de ser optimistes, és clar que si. El que passa que venim d’un moment en que la música gratis passava per agafar els cds en préstec a la biblioteca i ara Spotify (i les descàrregues il·legals) fan aquesta funció...les estadístiques de préstec de Cds van cap avall, però les estadístiques només són números als quals nosaltres hem de donar valor. Hem de recordar que tenim col·leccions de música a les biblioteques molt be triades, hem de fer valdre això i saber donar-li visibilitat i atraure a la biblioteca els amants de la música.

Escoltes música habitualment? Quin és el darrer disc o discos que t'han emocionat? 
Escolto música tot el dia, per feina (catalogant CDs), però també a casa... Veig programes musicals a la tele, vaig sovint a concerts. M’agraden molts tipus de música. Sóc fan dels Beatles des de ben petita, com la Mafalda, sempre m’ha agradat el jazz i el blues...darrerament escolto molt flamenc, però també sóc molt rockera i fan d’alguns música africans. Molt eclèctica, ja veieu...però suposo que per catalogar música ja va bé. Els que m’ha emocionat darrerament: el documental “D’una manera silenciosa” del Toti Soler (sempre he pensat que no se’l valorava prou) i “Life is people” de Bill Fay...un músic anglès al que la indústria va deixar de banda i s’ha guanyat la vida en mil oficis. És una mica com el Rodríguez anglès i una mostra de que si la indústria musical s’enfonsa ho fa merescudament per casos com aquests.


Moltes gràcies Carme per la teva participació 

dilluns, 23 de desembre del 2013

Les Ampli-Christmas: Les nadales dels musictecaris

Tot i que sabem que per Nadal hi ha gent que preferiria rebre la visita dels tres fantasmes de Dickens, més que la d'alguns parents i que d'altres voldrien que els regalessin un mogwai (el gremlin, no el disco), en comptes de colònia i que per la tele passessin Coming to Town i no !Qué bello es vivir!; els musictecaris hem decidit córrer el risc d'acabar com les universitàries de Navidades Negras i sumar-nos als nombrosos músics i segells discogràfics que han dedicat discos al Nadal, amb una selecció de nadales de diferents estils, perquè creiem que qui canta els mals espanta. 


Bon Nadal, Bones Festes i un Groovy 2014! 




Playlist AMPLI-CHRISTMAS

1. L'hora dels Christmas coktails.
2. La Veu en general i del Rat Pack en particular.
3. The First Lady of Song.
4. Una estrella de la galàxia del p-funk.
5. D'un disc de nadales pels que no les suporten.
6. En una època de consumisme desaforat inclús en temps de crisi, recomanem els productes de proximitat amb sentit comú. 
7. Un director d'alçada.
8. Des del garatge.
9. The Boss.
10. David Bowie vs. Ryuchi Sakamoto.
11. Rock cristià. Concretament, mormó.
12. Una clàssica via folk irlandès.
13. Una de pagana.
14. Pel dia dels canelons.
15. Abans d'abraçar la Faith.
16. Avui, ahir i sempre serà...ELL.
17. Rock dur ibèric.
18. El Nadal per qui se'l mereix. 





+ Cançó oculta: 

19. The first blip blop Noel (Escolta-la aquí)

BONUS TRACKS: 

Una selecció de música nadalenca CC del Free Music Archive:





Dels que destaquem:









dimecres, 18 de desembre del 2013

10 anys de So 'r' oll

N'hi ha que fan molt soroll per res. No és el cas de la gent de Vidreres (Girona), que fan honor al nom amb que van batejar la seva associació, Soroll, perquè porten deu anys, en les seves pròpies paraules, "fotent merder i xivarri". Aquest cap de setmana (20-21/12) celebren el seu desé aniversari amb dos dies de concerts i la projecció del documental "Tomar el escenario" del col·lectiu Autoexpressió . "Tomar el escenario" parla de la presència i l'absència de la dona a la música alternativa. També hi haurà una exposició de fotos i cartells. Tots els actes són gratuïts i tindran lloc al Casino de Vidreres (Catalunya s/n). 



Cartell del desè aniversari

Soroll va nèixer per portar bandes de rock alternatiu que molessin al seu poble. Des del 2003 han passat per Vidreres bandes de tots els estils i de molts països diferents, sense oblidar mai els grups i segells locals i nacionals. Només per citar-ne uns quants, els més coneguts, han visitat La Selva: Dick Dale (la llegenda del surf), The Fucked-Up (mesos després  s'havia de pagar una pasta per veure'ls al Primavera Sound), The Jim Jones Revue (un any abans que els mitjans anunciessin a bombo i plateret que venien al Black Music Festival i a un preu molt més asequible), Triángulo de Amor Bizarro (gratis per la Festa Major de Vidreres i quan només eren una promesa), Betunizer (quan tot just acabaven de treure el seu primer treball. Avui, el seu últim disc surt a infinitat de llistes del millor de l'any) i etc, etc, perquè la llista és molt llarga.


Logo

L'associació Soroll també és nòmada. No perquè ells vulguin, sinó per circumstàncies alienes a ells, que no sempre han pogut disposar del Casino de Vidreres, i s'han vist obligats a buscar altres sales per programar els seus concerts. Soroll ha muntat concerts a La Mirona (Salt) , a l'Atzavara (Sant Feliu de Guíxols) i al Pub Pierrot Lunar (Maçanet de la Selva), on s'han viscut nits memorables amb gent penjada de les bigues del local i els músics aixecats pel públic. Una bogeria. 

Caroline and the threats cap per avall al Pierrot Lunar 

A més de promoure la música, la gent de Soroll també en fa. L'Alfred Alegre, l'ànima de Soroll també té una banda, Illinoise. Illinoise és un quintet que barreja la fúria del hardcore amb el noise i l'indie rock dels 90's. Fins ara han tret tres discos: "Volatilism-o" "Killing Metronom-0" i "Loose Loopers", més contundent que els anteriors i amb un deix de metal que promet. El programa de ràdio "El Ecualizador" d'Scanner Fm l'ha escollit com un dels millors discos nacionals del rànquing del 2013, que encapçalen els ganxons "Bullitt". Podeu escoltar Illinoise aquí.

Illinoise (esq. a dreta): Alfred Alegre, Àlex Alegre, Nina Monteso, Xavi Alegre, Xavi Prats

Com que amb el grup i l'associació encara no en tenien prou, enguany han organitzat el Folkyou, dedicat a sons més reposats. I en fa quatre que organitzen l'H-titud Fest, dedicat al punk rock i els seus derivats, que es celebra a principis d'estiu a la piscina de Vidreres. Enguany, van destacar les actuacions dels Rippers, Dr. Explosion, La Quiete, Ask the dusk, Toundra i Eric Fuentes y el Mal. 

Rippers a l'H-titud Fest 2013

Per tancar la última edició de l'H-titud Fest la gent de Soroll va fer una nota d'agraïment que resumeix molt bé el seu esperit: "Moltes gràcies a tots els que d'una manera o altra feu possible l'H-titud Fest. Segurament no serà el festival amb més afluència de públic, però si en el que hem vist una més gran germanor entre bandes, públic, tècnics, distris, etc. Moltes gràcies a la gent de managements, segells discogràfics i algunes bandes que van tocar, que tot i no tenir-ne cap necessitat van comprar l'entrada. A ells la nostra més gran admiració, perquè saben el que costa fer un festival com aquest. Nosaltres no som professionals, però si que ens apassiona la música".

Tot a punt al Casino

L'Alfred Alegre ha fet una llista amb cançons dels grups que han passat tots aquests anys per l'escenari de Soroll, que segueix el lema de l'associació: Vidreres Cony and Rock and Roll! 


dilluns, 16 de desembre del 2013

Bandcamp # 7: Mossén Bramit Morera i els Morts (Bcn)

Si Déu ens ha d'agafar confessats, millor recórrer als serveis de Mossén Bramit Morera i els seus acòlits, Els Morts. Provinent d'una tradició de seminaristes iconoclastes que es remunta a Jacint Verdaguer i que entronca amb els capellans de la pel·lícula El Exorcista, més que a foragitar el maligne, Mossèn Morera es dedica a utilitzar la música del diable per fer proselitisme i ampliar la parròquia de devots del garatge sixties. Mossén Bramit Morera i Els Morts, una criatura frankensteiniana feta amb membres de Els Trons i The Meows, reprodueixen amb una fidelitat esfereïdora el so de les bandes en què s'inspiren. I a més a més, canten en català occidental i els queda tan bé, tan (sobre)natural, que es fa evident que Lleida comparteix amb Londres la boira i la tradició musical. Podeu escoltar el seu primer Ep aquí


Primer EP  editat a Jaguar Records 

Com ja se sap, més d'una vegada al llarg de la història la noblesa i el clergat han tingut nombroses complicitats. No és estrany doncs, que els referents de Mossén Bramit siguin de sang blava. Screamin' Lord Sutch, de qui el nostre mossén versiona "All Black and Hairy" (Tot negre i pelut), i la seva banda The Savages, es dedicaven a sembrar la diversió amb uns concerts teatrals d'estètica macabra, que els emparentava amb els espectacles del músic afroamericà Screamin' Jay Hawkins, que lluïa llargues capes, pells d'animals exòtics, collarets fets amb ossos i tocava el piano amb cara de psicòpata.  Screaming Lord Sutch and The Savages, compartien l' escenari amb un fèretre, d'on ressucitava sa senyoria, cadàvers, dagues i calaveres. El seu productor va ser el malaurat Joe Meek, que va posar efectes de tota mena a  "Til' following night". Però la cançó més coneguda de Screamin' Lord Sutch and the Savage, és "Jack The Ripper" .





A més de compartir algunes cançons del repertori, Mossén Bramit Morera i Lord Sutch comparteixen sastre. Lluny de lluïr la jaqueta "marcelinu" que tan d'èxit té entre els eclesiàstics, la sotana o l'alçacoll, Mossèn Bramit i el seu seguici s'abilla amb roba d'estil decimonònic i elegant tall victorià.  


Esperant Cristoher Lee i Peter Cushing

Completen el primer Ep del Mossén, una altra versió, El "Goo Goo Muck" (L'home del Sac) de Roonie Cook and the Gaylords, també versionada per The Cramps i dos creacions pròpies "Nicomedes" i "El tren de la bruixa". Germans, aneu-vos-en en pau. Amén. 

dimecres, 11 de desembre del 2013

Bibliografia selectiva de música per a les biblioteques públiques catalanes




Bibliografia selectiva de música 
Barcelona, desembre 2008



Ja fa quatre anys de la publicació de la primera bibliografia selectiva de música al nostre país orientada específicament per a les biblioteques públiques. Es tracta d'un repertori sistemàtic de llibres, partitures, revistes i CDs que constitueixen una eina de referència bàsica, tant per a la constitució del fons inicial de qualsevol biblioteca pública, com per al seu manteniment i creixement.

Com tots sabem, en aquests quatre anys els hàbits de consum musical han canviat de manera radical. Del món material del CD, a l'eteri món de l'streaming,  passant per la fase inicial de la desmaterialització amb la descàrrega de fitxers mp3 o formats similars, avui també en tendència a la baixa.

Semblaria, doncs, que aquest tipus de repertoris podrien entrar també en mode depressiu cap a l'obsolescència. No obstant, això no és ben bé així. Un dels factors que pot donar supervivència a la professió bibliotecària és precissament aquesta tasca de filtratge i selecció professional basada en criteris de qualitat, proporcionalitat i diversitat, lliure de qualsevol condicionant comercial.  D'altra banda, és significatiu el fet que a l'associació de musictecaris haguem rebut diverses consultes de companys bibliotecaris demanant  informació en aquest sentit.

Així doncs, aquest post te dos objectius: donar visibilitat a un document molt pràctic per a tot musictecari i aprofitar l'ocasió per recordar també que es tracta d'un document obert en constant actualització.

Efectivament, la informació del document imprès que podeu descarregar des de l'enllaç que apuntem més amunt acaba al desembre del 2008  i, des d'aquell moment, s'actualitza setmanalment a la base de dades bibliogràfica del SIS, el Servei d'Informació Selectiva del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya :



Una vegada escollida l'opció que necessitem, la cerca presenta el llistat de resultats:



Com podeu veure en la imatge, també és possible exportar els resultats obtinguts a un document Excel que ens pot ser més útil en molts casos.

En un univers d'informació total, la selecció documental professional adquireix més rellevància que mai. 

divendres, 6 de desembre del 2013

Music Spy Club, amb Martí Sales

El proper 13 de desembre, a les 19 h., hi haurà una nova sessió del Music Spy Club a la Biblioteca Vapor Vell.

El MUSIC SPY CLUB és una trobada singular amb músics, crítics i agitadors artístics. La seva fórmula és senzilla: l’espia punxa i comenta 10 peces publicades durant els últims 12 mesos. Un espai de descoberta ideal per a musicòmans sense manies que vulguin conèixer propostes artístiques recents. El nostre proper espía es el gran MARTÍ SALES. 



Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans (Ara Llibres). A més, és un dels artífex del Festival Internacional de Poesía Barcelona Poesía. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.



Per obrir boca, l'última obra de Els Surfing Sirles:



--------------------

I atents a les properes sessions, que continuen fortes:

31 de gener: Antonio Arias (Lagartija Nick)
21 de febrer: Maria Rodés

21 de març: Joan Garriga (La Troba Kung-Fú)

dimarts, 3 de desembre del 2013

El playlist de Lou Reed

El passat 28 de novembre, Ignacio Julià recordà Lou Reed a través de 10 peces dels seus últims discos. Un agosarament exemplar: hem deixat de sentir els discos dels grans, confinats en els primers records de la nostra memòria. Confonent la nostra glòria i la nostra decadència amb la seva.


Va ser un Music Spy Club, especialitzat en la seva figura. 


Ignacio Julià, un dels principals col·laboradors de la biblioteca (ja ens ha visitat en 5 ocasions). Periodista apassionat del cine underground idela música rock, el 1985 funda la ja històrica i encara punyent revista Ruta 66. Ha publicat una desena de llibres, incloent-hi les biografies autoritzades de Velvet Underground i Sonic Youth, així com títols sobre John Lennon, The Clash, Bruce Springsteen, Ramones o Neil Young. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació i, des de 1997, produeix programes musicals per a BTV (República 2230, Pop-Lab). És autor d'uan antologia esclaridora, "Pulp-Rock: Artículos y entrevistas, 1982-2004", i acaba de publicar l'emocionant "Estragos de una juventud sónica", sobre Sonic Youth. 

El playlist resultant està resumit a aquest full:




I el podeu sentir aquí, en el 90%.



El 10% que resta, està a aquest video:





------------------------------------------------------------------------------------------------

La propera data del Music Spy Club....

13 de desembre, 19 h. Amb Martí Sales (de Surfing Sirles)

Agitador cultural tot terreny, és el percutor de la banda Surfing Sirles, que fa anys que afegeix energia al panorama musical de la ciutat. Escriptor vocacional, ha publicat el llibre ‘Ara és el moment. Breu crònica oral dels indis catalans’ (Amsterdam Llibres). A més, és un dels artífex del estival Internacional de Poesía ‘Barcelona Poesía’. Tota una centrifugadora de referències artístiques que val la pena sondejar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...