dimarts, 24 d’abril de 2018

De l'Amor i del Temps. Artigas canta Ferrater a Música de Tothom. Entrevista


Després de fer de professor de secundària durant trenta-sis anys, Joan Artigas vol dedicar la resta de la seva vida a la seva gran passió: La música. Parlem amb ell de com es va gestar “De l’amor i del temps”, el disc que presenta a Girona i del que diu: "A través de la música, he volgut rescatar la cara més amable i positiva del poeta. Les constants de la seva poesia són l’amor, l’erotisme franc, les dones, el difícil pas del temps. Ferrater ens relata sovint experiències quotidianes. No li cal crear-se un univers particular. El seu món és el real, el de cada dia. Va publicar tres únics reculls ( mai una obra tan breu havia tingut una repercussió semblant ): Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits en un volum únic (Les dones i els dies, 1968). Els poemes “In memoriam” i “Poema inacabat" són dos dels testimonis més valuosos de la guerra civil espanyola i de les seves conseqüències".



                                                                    Cartell del concert 

Portada del disc. Escolta'l

Vas començar cantant Serrat i ben aviat et vas interessar pels poetes catalans. Com els vas descobrir i què et va atraure d’ells? 

Els vaig descobrir quan tenia 17 anys i vivia fora de Catalunya, a Saragossa. Jo pertanyo a aquella generació que va aprendre català al carrer. A l’escola no se’n parlava. Jo volia aprendre a escriure en català i aprofundir en el coneixement de la meva llengua. I ho vaig fer a través de les cançons de Serrat i dels poetes catalans del segle XX.

Comentes que et vas endinsar en Gabriel Ferrater el 2014. Per què Gabriel Ferrater i no un altre poeta? Què té que et va captivar fins a dedicar-li un disc? 

L’obra poètica de Ferrater va fer envellir de cop tota la poesia del segle XX. Va ser un poeta molt innovador. Sempre m’he sentit molt atret per aquest poeta, crític i pensador.
A més, Ferrater va viure els darrers anys de la seva vida a Sant Cugat del Vallès, la meva ciutat, on va deixar un empremta molt profunda.

Gabriel Ferrater a Sant Cugat 



Et va costar fer la selecció de poemes del disc? 

La selecció va ser laboriosa però al final jo sempre crec que poses música als poemes que es deixen musicar. Hi ha textos que per molt que t’agradin no els hi acabes de trobar un ritme i una melodia. És tot un misteri.

Ja composes la música dels teus discos. No t’atreveixes a escriure’n les lletres? 

Ho he fet alguna vegada però dec ser un poeta difícil de musicar. Estic segur que un dia m’hi posaré de debò amb la mateixa passió que vaig començar el projecte Ferrater. No tardaré gaire.



Formes part de l’Associació Gabriel Ferrater. Entre altres activitats heu impulsat l’estudi de la seva vida i obra a la universitat –el poeta va ser contractat com a jardiner per la Universitat Autònoma de Barcelona- i a secundària. El poeta Josep Pedrals s’ha encarregat de donar a conéixer el poeta de Reus als instituts. En què consisteix exactament aquesta activitat i quina acollida ha tingut? 

Des de l’Associació Gabriel Ferrater volem impulsar el gust per la lectura i la producció poètica dels més joves. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, hem facilitat la realització de sessions de poesia als centres de secundària de Sant Cugat. En Josep Pedrals ens ha ajudat molt perquè és un gran comunicador i connecta amb els joves com ningú.

                                             El disc en/doll de Guillamino i Josep Pedrals 

                                          Pedrals amb el seu llibre "Romanço d'Anna Tirant" 

Des de l’Associació us heu proposat que l’any 2022 sigui l’any Ferrater i que es publiqui una biografia del poeta. En quin punt es troben aquests propòsits? 

Estem treballant amb els ajuntaments de Sant Cugat i Reus, on va néixer el poeta, i també amb l’Institut de les Lletres Catalanes per tal que l’any 2022, centenari del seu naixement i cinquantenari de la seva mort, sigui l’any Ferrater. Ho aconseguirem, segur. D’altra banda, estem en contacte amb alguns escriptors per aconseguir tenir enllestida una biografia pel 2022. 

Tornant al teu disc “De l’amor i del temps”, em va sobtar que fos un disc de jazz i bossa nova amb regust mediterrani. Van ser els poemes de Ferrater els que et van portar a fer un disc d’aquest estil o ja ho tenies pensat des del principi? 

Volia mostrar un Ferrater ple de vida i tot el color de la seva poesia per contrastar amb la visió fatídica i pessimista que de vegades hem tingut del poeta. Res millor que la música llatina o la mediterrània, el jazz i la cançó d’autor per aconseguir-ho.
D’altra banda els poemes tenen el seu ritme i els textos em van portar a aquestes músiques.

                                                                        Poesia cantada 

Els últims anys has tocat amb una banda de pop, la Cherish band, que dius que t’ha portat a encarar una nova etapa musical. Per què? 

L’experiència de tocar en una banda de pop-rock em va obrir la ment a explorar noves músiques. Vaig créixer molt com a músic. Tocar Pink Floyd o Queen és meravellós i s’aprèn molt.

                                                  Joan Artigas sempre aprenent 

Cantes i toques la guitarra, però al disc t’acompanyen més músics. Com els vas escollir i com va ser el procés de gravació del disc? 

Els músics que m’acompanyen són genials. Sergi Sirvent és el pianista més innovador del nostre país. El contrabaixista Artur Regada ha tocat amb els millors ( Tete Montoliu, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, La vella Dixieland). Martí Hosta és un percussionista molt potent i original amb experiència en música tradicional ( Coetus ). I en Pau Domenech és un virtuós dels clarinets, la flauta i el saxo. Ha acompanyat a Raimon durant molts anys. Ja veus, gairebé, res.

                                                                 Joan Artigas amb banda 

En directe tens diferents formats per “De l’amor i el temps” un amb banda i l’altre en solitari?

Segons les possibilitats dels espais i els organitzadors es pot adaptar a fer-ho en solitari, a duo, trio o tota la banda. Aquí a Girona vinc jo sol. És un format que també m’agrada perquè tu ets responsable de tot. És un “Solo ante el peligro”. Però tocar amb tota la banda és deliciós i llueix molt, clar.




                                                                  Joan Artigas a la guitarra 


Has musicat altres poetes catalans com Foix, Espriu i Pere Quart. A Espriu, Pere Quart i Ferrater, els has dedicat espectacles com “Tot recordant Pere Quart”, “Espriu i companyia, cent anys” i “Artigas canta Ferrater”. Els espectacles sobre Pere Quart i Gabriel Ferrater han esdevingut un EP i un disc. Què et va fer decidir a enregistrar-los? 

Fa sis anys, en Pau Domenech em va introduir en el món dels músics professionals. A partir d’aquí tot va anar rodat. Aprenc molt de tots ells. Jo he estat professor de secundària durant trenta-sis anys. I un bon profesor ha de ser un bon aprenent.

                                                        Portada de l'EP 

Ens podries recomenar llibres o poemes de Foix, Espriu i Pere Quart

De Foix destacaria “Sol i de dol”, els millors sonets en llengua catalana.
De Pere Quart, el “Llibre de les decapitacions” o el “Bestiari”.
De Salvador Espriu, “Les cançons d’Ariadna” o “La pell de brau”.


                                                                Portada 



                                                                                                          Portada 

                                                                              Portada 

Tocaràs a Girona el 24 d’abril. A quins altres llocs has presentat de “L’amor i del temps”

Hem presentat aquest concert al Cicle Viu la Cultura de prop de Sant Cugat, al Festival Litterarum de Mora d’Ebre, a Reus, al Festival de poesia de Sant Cugat i a l’Auditori de Terrassa. Durant el proper mes de maig anirem a Sant Quirze del Vallès i, una altra vegada a Reus.
                                                                            En concert 

Què t’ha fet més il·lusió del disc dedicat a Gabriel Ferrater

Haver donat a conéixer aquest gran poeta, de vegades massa ignorat o oblidat.
Poder oferir aquesta feina a la ciutat on visc, Sant Cugat, des de fa vint anys i que tantes coses bones m’ha donat. Haver tingut la sort de tocar amb aquests grans músics que m’acompanyen. I sobretot, el suport de la meva familia, la meva dona i els meus dos fills. Ha estat el projecte de tots. Han fet molta promoció tots plegats i, a més, el meu fill Sergi ha fet el disseny interior i exterior del CD

                                                         CD en Digipack 

Vista exterior i interior del CD 

                                                                    Vista interior del CD 

POESIA CANTADA. LA SELECCIÓ DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH

Miguel Poveda – Desglaç (Discmedi, 2005)
El primer disc del "cantaor" en català pren el nom d’un poemari de Maria Mercè Marçal. Inclou poemes de Jacint Verdaguer, Joan Margarit i Joan Brossa, entre d'altres. 

                                                                                                          Portada 

Xavi Múrcia – A través de Vinyoli (Discos a mà, 2014)
El 2014 va ser l’any Vinyoli i es va celebrar el centenari del seu naixement. El cantautor Xavi Múrcia apassionat de Vinyoli li va dedicar un espectable que va girar per tot Catalunya i que va acabar convertit en disc. El resultat: Vinyoli a ritme de folk, rock i cançó d’autor.


                                                                            Portada 

Toti Soler: Deu catalans i un rus (K, Indústria Cultural, 2005)
Juntament amb Ester Formosa (veu) i Carles Rabassa (recitat), Toti Soler va fer un homenatge a Ovidi Montllor: “Hem volgut obrir un petit ventall de les diferents maneres que tenia l’Ovidi d’expressar el seu art: músiques, cançons i poemes que són part de la vida d’aquest aritsta incomparable”. Hi trobareu poemes de Blai Bonet, J.M. de Segarra, Estellés i Salvat-Papasseït al costat de composicions pròpies de Toti Soler i Ovidi Montllor.


                                                                               Portada 

Serrat – Hijo de la luz y la sombra ( Sony Music, 2010)
Un altre disc que va néixer per commemorar el centenari del naixement d’un altre poeta: Miguel Hernández.


                                                                              Portada 

RACÓ POÈTIC. PINTEM POESIA 

La biblioteca té a la primera planta la secció “Racó Poètic. Pintem Poesia”, dedicada a un poeta diferent cada cert temps. 

                                              Pintem Poesia ara està dedicat a Tomàs Garcés 

divendres, 20 d’abril de 2018

Sant Jordi 2018 a Can Musictecaris. Les recomanacions de l'Ampli

Des de la nostra paradeta virtual ens sumem a la diada de Sant Jordi i recomanem uns quants llibres que molen. Alhora algun dels autors escollits ens recomanen llibres que els han atrapat. 


                                                         Lectures íntimes 

HISTORIA DEL HEAVY METAL. Andrew O'neill. Blackie Books. 2018 
Personal i divertida història d'un estil musical immortal que sempre ha anat a la seva bola i ha passat de les modes. Una prova: les esquenes peludes dels Iron Maiden. Ah, i Grand Funk Railroad no eren heavies (segons l'autor). 


                                                                              Portada 

MUJERES DEL ROCK. SU HISTORIA. Anabel Vélez. Ma non Troppo. 2018 
Després de "Rockeras", Anabel Vélez torna amb una història de les grans protagonistes del rock ordenada cronològicament. Cada artista és analitzada dins el seu context històric i es recomana alguna de les seves cançons. Li hem demanat a l'Anabel que ens recomanés algun llibre hi ha escollit "Ropa música chicos" de la Viv Albertine. Ens comenta que la guitarrista de les Slits treurà nou llibre aviat i que està desitjant llegir-lo. 


                                                             Portada

La biblioteca Antonieta Cot (Vallcarca i Penitents) va dedicar una extensa i completa entrada amb llista de reproducció inclosa a aquest llibre .


                                                            Portada 

DIGGERS, INFRADJS Y OTROS DESUBICADOS. David Puente. Autoeditat. 2018. 
Aquest llibre és un compendi d'articles amb els que d'una manera molt personal el seu autor, el periodista David Puente (aka Dave Bridge), ens mostra les peculiaritats d'un submón que gaire bé no es veu de l'escena de Djs i col·leccionistes de Barcelona i rodalies. El podeu aconseguir contactant amb el seu autor. 



                                                                             Portada 

David Puente ens recomana: "El libro que recomiendo de los que he leído últimamente es este en el que se habla de la filosofía que se encuentra detrás del proyecto The KLF.
The KLF. Caos y magia: La banda que quemó un millón de libras. John Higgs. Libros Walden, 2015. Le dediqué a este libro una entrada en mi blog.  


                                               Hi ha diferents colors de la portada d'aquest llibre 

NICK DRAKE. RECUERDOS DE UN INSTANTE. Gabrielle Drake. Malpaso, 2018. 
La germana del malaurat Nick Drake i el custodi del seu llegat Cally Collomon han recopilat una ingent i inèdita quantitat de material per plasmar la vida i obra de l'artista. A través de tot tipus de documents, escrits i gràfics descobrim els records dels que van conviure amb Nick Drake


                                                                               Portada 


                                                        Interior del llibre sobre Nick Drake 

BEETHOVEN. Jan Swafford. Acantilado, 2017. 
L'autor recrea la vida de l'home, el compositor i el geni. En aquesta biografia descobrim que Beethoven estimava la humanitat però no la gent i l'acompanyem des de Bonn fins a Viena, capital de la música europea on Beethoven va culminar la seva carrera tot i la incomprensió de la crítica, la seva delicada salut i la sordera incurable. 


                                                                              Portada 


BONUS TRACKS. 

Reedició de "Loops" de Javier Blánquez i publicació del segon volum, "Loops 2". Aquest segon volum anirà del 2002 al 2017 i estarà escrit íntegrament per Blánquez. Està previst que surti el maig. 


                                                                  Portades dels dos volums  

CIUDADES FANTÁSTICAS Y DÓNDE ENCONTRARLAS. Manu González. Ma Non Troppo, 2018. 
Aquest llibre és un viatge que ens descobreix ciutats fantástiques i móns somiats. Podràs passejar per Arnor, Gondor, Springfield, Twin Peaks o K'un-Lun. 

                                                                                 Portada 


                                                                        Interior del llibre 

Manu González oferirà el cicle "Música i Literatura. L'estranya parella", a la biblioteca Vapor Vell. El cicle comença el 26/04. 


                                                   Cartell de l'Estranya parella 



En Manu recomana un còmic: HIJOS DE LA TIERRA. Gipi. Salamandra Graphic, 2018
"Tras la edición del extraño "Una historia", Salamandra Graphic vuelve a traernos la nueva obra del artista italiano Gianni Pacinotti, más conocido como Gipi. Un cómic en blanco y negro sin concesiones sobre un mundo apocalíptico y distópico en el que los padres educan a sus hijos para sobrevivir a toda costa y aplastar a los demás. Duro, pero impresionante."



BONUS TRACKS 

 EL FESTIVALOT

Cartell del Festivalot 



Enguany el "Festivalot",  el festival de música en família de Girona estarà dedicat als Beatles i als Rolling StonesCom a warm-up al festival recomanem aquest llibre: 

THE BEATLES. 501 HISTORIAS QUE DEBERÍAS CONOCER. Jordi Melgosa, Ivan Moldes, Josep Molist i Jordi Zaragoza. Editorial Milenio, 2017. 
Aquest llibre reconstrueix la història del quartet de Liverpool a través de relats molt variats sobre la seva obra artística, les vivències personals dels seus protagonistes o de les persones que van viure al seu voltant i en primera persona la seva carrera musical. Aquest volum consta de 501 entrades, independents les unes de les altres, que permeten una lectura cronològica i lineal o la lectura puntual d'alguna entrada.




                                                           BONA DIADA! 







dijous, 19 d’abril de 2018

Literatura i música: una extranya parella

LITERATURA I LA MÚSICA QUE VA INSPIRAR


Sempre s'intenta buscar la millor banda sonora per les nostres lectures favorites. Però molts clàssics de la literatura han influït en la música que escoltem. En aquest cicle veurem com tres estils literaris, el genero negre, la ciència-ficció i l'horror, han inspirat a molts músics que han arribat a inventar-se estils nous únicament dedicats als seus llibres favorits.



26 d'abril
Música i Ciència-ficció
Des de les bandes sonores de les pel·lícules dels cinquanta fins a la moderna música electrònica, els robots també ballen.

3 de maig

Música i gènere negre

Del jazz de les antigues pel·lícules de gansters fins al hip-hop actual. Delinqüència, dones fatals, assassinats i els discos que van inspirar. 

10 de maig

Música i Terror

No només de Death Metal viu el gènere literari de l'horror i el terror, els seus satànics tentacles es poden rastrejar en el rock, el pop o el rap. 

Cicle impartit per Manu González (l'Hospitalet de Llobregat, 1974), autor de “Dance Electronic Music” (2016), una guia històrica sobre la música de ball, “Dioses, héroes y superhéroes” (2017), un tractat sobre les influències religioses en el còmic de superherois” i “Ciudades Fantásticas” (2018), una guia de viatges per cent ciutats imaginàries de la literatura i la ficció.



Biblioteca Vapor Vell
Sala Polivalent (4a planta)

dimarts, 17 d’abril de 2018

Imperdibles! Un butlletí musical exemplar

Com són els butlletins de novetats de les biblioteques? Els heu vist bé? Us heu fixat en el disseny, en el contingut, en el valor afegit que aporten? Sovint els bibliotecaris, com qualsevol altre professió, posem els pels de punta. 

Pèro, des de la Biblioteca Agustí Centelles, el nostre company musictecari Alberto, està fent aquesta meravella. De veritat, no us ho perdeu. Mireu-ho amb calma, i aneu-hi al darrera. Hi ha alguna cosa profunda, vàlida, que hem d'aprendre aquí. Gràcies, Alberto! 

El trobareu aquí





dijous, 12 d’abril de 2018

"Fuego eterno: la historia de Jerry Lee Lewis" de Nick Tosches, playlist del llibre




Fuego eterno ens descobreix la trepidant vida de Jerry Lee Lewis, l'artista que va arribar a ser considerat per alguns com el veritable rei del rock and roll pel seu caràcter indòmit i salvatge. Descobrirem com va viatjar des del seu poble natal fins a Memphis decidit a gravar un disc d'èxit amb la discogràfica Sun Records i, al final, va acabar participant en la gravació del mític Million Dollar Quartet al desembre de 1956, una gravació en la qual va acompanyar a Elvis Presley, Carl Perkins i Johnny Cash.

Million Dollar Quartet


A partir d'aquest moment la fama de The Killer començà a créixer, i la gravació de dos exitosos singles com Whole Lotta Shakin' Goin' On i Great Balls of Fire el porta a ésser comparat amb Elvis Presley. Però l'ascensió meteòrica a l'Olimp del rock and roll va ser tant ràpida com la seva caiguda. Al viatjar a Londres per a realitzar una gira, la premsa anglesa va descobrir que la noia de 13 anys que l'acompanyava, Myra Gale, era la seva dona, amb la que s'acabava de casar. A partir d'aquest moment, la premsa sensacionalista anglesa va qualificar Jerry Lee Lewis d'autèntic monstre, i la gira va resultar un fracàs que va acabar amb la cancel·lació de la majoria de concerts i la deportació de Lewis cap als Estats Units.

Myra Gale i Jerry Lee


A partir d'aquí, tant la vida personal com professional de Lewis es va convertir en un autèntic i apassionant relat ple d'escàndols i anècdotes divertides. Tot això és el que trobareu en aquest fascinant llibre, que es llegeix com una novel·la d'aventures i que podeu acompanyar amb la playlist dels temes que van apareixent al llarg de la narració i que us facilitarà el recorregut musical per la vida de The Killer.

The Killer



Playlist del llibre: 






dimarts, 10 d’abril de 2018

"En contra de la música", de Julio Mendivil

La música està sotmesa, com tot a la vida, a canvis, judicis, pensaments, sentiments. Sovint aquests condicionants alteren la nostra percepció i el nostre gaudi musical. 
Parlarem de tot això i més el proper 11 d'abril, a les 19 h., a la Biblioteca Vapor Vell... a la presentació de “En contra de la música”, a càrrec de Julio Mendivil, Rubén López Cano, Silvia Martínez i Nando Cruz.
No us ho perdeu!


En col·laboració amb Pájaros.
Entrada lliure.
Aforament limitat.

Sala d’actes de la biblioteca (4a planta).

dilluns, 9 d’abril de 2018

Saxofunkísticament. L'Alba Alsina a "Música per a tothom". Entrevista.

La Biblioteca Ernest Lluch (Girona) ha començat a col·laborar amb el Centre Cívic Pla de Palau i l'Associació Cultural Magic Room en els cicles musicals "Música de / per a tothom". Enguany aquests cicles arriben a la seva quarta temporada i la biblioteca hi participa (més val tard que mai!) col·laborant en la confecció del programa de mà dels concerts de cantautors de la ciutat i província (Música de Tothom) i les trobades pedagògiques i musicals (Música per a tothom). El dimarts 10/04 a les 20.00h toca "Música per a tothom" amb la saxofonista Alba Alsina, que amb "Saxofunkísticament" oferirà un apropament al saxo i a una de les seves etapes d'or: El Funk. A continuació podeu llegir el programa de mà de l'esdeveniment, que conté una entrevista amb l'Alba Alsina i recomanacions de discs.



                                                      Cartell de “Saxofunkísticament” 


ALBA ALSINA (Girona, 1989)

SAXO MULTI ESTILÍSTIC

Es va enamorar del saxo escoltant música jamaicana. Després aquest instrument l’ha portat al jazz i el jazz l’ha portat a entendre, tocar i apreciar moltes altres músiques. L’Alba també és llicenciada en pedagogia musical i aquest dimarts 10/04 participa al cicle “Música de tothom” amb “Saxofunkísticament”. Acaba de treure disc, “Stormin'” (La Panchita Records, 2018), amb el grup Drop Collective. 


                                                                                                  Alba Alsina

Vas començar tocant el piano clàssic i als setze anys el vas canviar pel saxo i el jazz. Què és el que et va fer decidir per aquest instrument? Com vas entrar en el món del jazz?  

El que em va fer decidir pel saxo és la sonoritat i el timbre que té. És un instrument que ofereix moltes possibilitats tímbriques, moltes dinàmiques, amb el que pots tocar estils molt diferents i formar part d’un grup. Vaig entrar en el món del jazz escoltant música jamaicana, reggae i ska. En aquest estil hi ha molts solistes i solen ser saxofonistes així que aquest va ser l'inici. També em vaig introduir en el món del jazz de la mà del trombonista Dani Alonso, director de la Barcelona Jazz Orquestra, mestre i amic apassionat d’aquest estil, que em va oferir la possibilitat de conèixer l'estil, tocar-lo sense complexos i investigar sobre el seu origen i sobre els seus primers saxofonistes. 

                                                                                                               
                                                                                                      Logo

Has estudiat al Conservatori de Girona, al Taller de Músics de Barcelona i al Conservatori Superior de Música del Liceu. Què has après a cadascun d’aquests llocs i quines diferències hi has trobat?

Al Conservatori de Girona vaig aprendre infinitat de coses: tècnica vocal, tècnica de piano clàssic, vaig conèixer molt repertori pianístic clàssic que a hores d'ara encara adoro i estimo i vaig posar les bases sobre les quals he pogut crèixer com a músic. He de fer una especial menció a la meva professora de piano, la Montse, que va despertar en mi la curiositat de saber què és la música en tots els seus àmbits, de conèixer les normes per les quals es regeix,  de saber el com, el quan i el per què de la música. 

                                                                                                              Logo 

 Al Taller de Músics vaig aprendre què és el jazz, quines normes el regeixen i quins són els músics/discos/compositors més importants de la seva història. Allà vaig posar les bases tant a nivell de llenguatge jazzístic com a nivell d'harmonia de jazz que m'han permés realitzar uns estudis superiors i aprofundir. Aquí també vaig tenir el primer contacte amb l'escena jazzística de Barcelona i vaig conèixer molts músics que ara són companys d'estudis i de feina.


                                                                                                           Logo


I finalment, al Conservatori del Liceu he après tècnica saxofonística aplicada al jazz, llenguatge jazzístic més específic, tècniques de composició i lectura a un nivell més elevat. També hi ha una part molt important d'aprenentatge que he fet i que potser és menys quantificable: treball en grup, treball d'escolta i interacció, treball de confiança i autoestima musical, treball de lideratge d'un grup, etc.




                                                                   Logo 


Al teu web comentes que al Liceu et vas decantar cap a la fusió del jazz i el flamenc. Per què?

Doncs perquè allà he descobert que el jazz, al ser una música creativa i lliure, pot fusionar-se amb molts estils ben diferents. El flamenc és una música que sempre, sempre m'ha agradat molt. És una música que connecta amb mi d'una manera molt visceral i molt intuïtiva així que sempre hi he tingut un lligam especial. Al Liceu he coincidit amb gent que també ha tingut experiències semblants a la meva.

L'estudi del jazz et proporciona un alt nivell de comprensió i coneixement de la música en molts estils i també et permet fer un transvasament d'aprenentatges i aplicar-los a l'hora de comprendre altres músiques més folklòriques, com per exemple el flamenc. He de dir que el flamenc és una de les músiques més riques que conec i que un cop comences a investigar-la, a entendre-la i a voler-la tocar, veus l'amplitud que arriba a tenir. 

                                                   L'Alba Alsina molt ben acompanyada 

T’has format al costat de noms molt coneguts de l’escena jazzística d’aquí com ara Llibert Fortuny, Gorka Benítez i Giulia Valle. Com t’han influenciat?

Amb el Llibert he entès bona part del llenguatge del bebop, que és una de les bases del llenguatge jazzístic en el saxo. El Gorka ara és el meu mestre i considero que és un músic entregat a la música i que li busca el sentit real. És exigent amb sí mateix i ens demana el mateix a nosaltres, els seus alumnes. M'ha ensenyat a donar-li sentit a tot, a tocar amb ànima, a deixar-hi la pell, a explicar coses al públic a través de la música. Al cap i a la fi,  això és el que em condueix a un escenari: explicar la meva vivència, explicar al públic la meva vida a través de la meva veu, el saxo. La Giulia és un magnífic exemple de creadora i de líder, és una músic brillant, intuïtiva, delicada i directe. Estic descobrint moltes coses a les seves classes, és genial. 


                                                                                                         Bufant fort 

Has participat en molts espectacles i has tocat aquí i a l’estranger amb músics com Jesse Davis, Emmanuelle Djob, Gundhild Carling, Tricia Boutté i Deejay Foster. Guardes algun record especial d’algun dels concerts on has tocat?

Doncs sí! El Jesse Davis és la primera figura del jazz internacional que he conegut en primera persona i amb el qual he fet amistat d'una forma natural. Dels concerts amb aquests grans artistes, en recordo un de ben curiós: el de la Gundhild Carling, trombonista i cantant. Recordo que enmig del concert i sense que ningú ho sàpigues amb antel·lació, va agafar una flauta dolça (d'aquestes infantils) i es va clavar un solo impressionant. És una músic sueca que tothom ha de conèixer!

 Formes part del grup Drop Collective que acaba de treure el seu primer disc "Stormin' " (06/04). Com es va formar el grup? Abans ja has comentat que d’adolescent havies escoltat molta música jamaicana. 

Es va formar a partir d'un conjunt instrumental dins del Conservatori del Liceu. Ens vam ajuntar un grup de músics amb ganes de explorar aquest terreny. El grup va seguir amb alguna modificació de plantilla amb la idea d'oferir la nostra música al públic. Vam realitzar una gira de presentació de la banda que ens va portar per catorze escenaris nacionals que va tenir una molt bona acollida. Tota aquesta inèrcia ens ha portat a gravar el nostre primer disc "Stormin' " (La Panchita, 2018) que ha sortit aquest abril i que podeu escoltar, comprar i aconseguir en tot tipus de suports. 

                                                           Portada d' "Stormin'"

Actualment un músic ho té més difícil per guanyar-se la vida que abans de l’aparició dels formats digitals?

Jo crec que la font d'ingressos d'un músic a dia d'avui es centra en el directe. Les plataformes digitals permeten que la teva música arribi més lluny i que per tant, pugui tenir més seguidors, cosa que crec que és molt positiva. Crec que acualment, un disc en format físic és una targeta de presentació per a programadors i organitzadors. També és veritat que molta gent encara segueix demanant la còpia física del disc, o sigui que és un format que encara no ha desaparegut del tot. Les plataformes digitals permeten una immediatesa que pot beneficiar a l'artista i portar la teva música lluny. 

Participes al cicle Música per a tothom com a músic i com a llicenciada en pedagogia musical. “Saxofunkísticament” proposa un apropament al saxo dins de la música funk. A tu no se’t resisteix cap estil? Per què has triat el funk per aquest cicle i què és el que t’agrada d’aquest estil?

SÍ, i tant! M'encantaria explorar més el món de la música flamenca i el de la música mediterrània. També tinc un gran interès en la música electrònica i m'encataria saber-ne per les possibilitats que em pot oferir pel que fa a nous recursos tímbrics. 

El funk és un estil punyent, fort, dur, amb caràcter i intensitat. L'he escollit perquè crec que té una sèrie de conceptes pedagògics que el gran públic pot entendre i gaudir de forma ràpida i senzilla. 


                                                            Tipus de saxos 

Per acabar l’entrevista li hem demanat a l’Alba Alsina que escollís dos discos que per a ella siguin especials. Ha triat aquests: 

- Maceo Parker: "Roots & Grooves": és un disc que em va presentar l'Adrià Bauzó, el primer professor que vaig tenir de saxo. El Maceo Parker és un dels meus referents saxofonístics. 

                                         

                                                            Portada del disc

- James Brown "I'm black and I'm proud": és un disc que vaig conèixer fa uns 10 anys i que va canviar la meva manera de veure la música. M'ho passo genial escoltant aquest disc, em fa ballar! 

                                                       Portada del disc 

    LES RECOMANACIONS DE LA BIBLIOTECA ERNEST LLUCH PER A “SAXOFUNKÍSTICAMENT”. 
Funk Sessions. 30 Chunks of the Fattest Funk Cuts (Sessions, 2001)
Recopilatori de funk amb cançons dels 60’s, 70’s i 80’s, que tot i no ser un “greatest hits” o un “essential” del gènere, és una bona introducció al funk. 
New Orleans Funk: The Original Sound of Funk 1960 – 1975 (Soul Jazz Records, 2000). 
New Orleans Funk: The Original Sound of Funk Vol.3 (Two-Way-Pocky-Way, Gumbo Ya-Ya & The Mardi Gras Mambo). (Soul Jazz Records, 2013).
Recopilatoris ideals per introduir-se al so del funk fet a Nova Orleans. Acompanya el tercer volum un excel·lent llibret explicatiu, marca del segell. 
The Meters. A Message from The Meters (Neon, 2000)
Aquest recopilatori conté tots els primers èxits del grup més funky de NOLA. 

The Budos Band – III (Daptone, 2010)
Grup instrumental que combina l’afrobeat, el latin soul i James Brown per crear un so cinemàtic que podria ser la banda sonora d’una pel·lícula de Kung Fu. Hi podeu escoltar un saxo baríton. 

Blackcelona Vol.2 (Soul, Funk & Groove Sounds from Barcelona) (Discmedi, 2014) 
Blackcelona és Soul & Funk amb sabor mediterrani. I també és la plataforma dels grups de música negra de Barcelona. Juntament amb Discmedi, Blackcelona publica aquesta sèrie de recopilatoris que contenen tots els colors de la música negra barcelonina. Fins ara se n’han publicat quatre volums. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...