Els passats 19, 20 i 21 de juny el
Sònar va tornar a Barcelona per 15è any consecutiu. La música electrònica, avançada en diuen, va envaïr Barcelona: el Raval i les seus habituals: CCCB, Macba, Centre d’Art Santa Mònica, l’Auditori, la Fira Gran Via. Aquest any, celebrant el seu centenari s’hi va afegir el Palau de la Música Catalana.
Més de 81.000 persones s’hi van passar i l’organització ja ha estrenat sucursals a Tokio i a Sao Paulo.
A banda de la música, el festival inclou art multimèdia en totes les seves facetes: el CCCB acull una Fira Tecnològica (on es poden conèixer les últimes novetats de les principals empreses dedicades a l’equipament pels djs i artistes de música electrònica), la secció Sònarcinema, Sònarmàtica (àrea multimèdia que dedica un monogràfic a una ciutat: Berlín, aquest any, i inclou creacions de disseny gràfic, NetArt i instal.lacions). A banda, diverses exposicions, revistes, llibres i una fira discogràfica completen el programa.
Aquest any una de les temàtiques del festival ha estat el que s’ha anomenat “factor femení” (un terme absurd creat per separar coses universals -com la música- en masculí i femení per poder conciliar-les després reconeixent la part masculina de les dones i la femenina dels homes! Quina feinada!!), que només vol dir que enguany hi ha una presencia important d’artistes-dones al festival. (Si, encara hi ha algú que es sorprèn que les dones facin música i creu que és un aspecte a remarcar!). Si vols llegir un article sobre el “factor femení” del Sònar d’enguany, punxa
aquí.
Si voleu llegir un article de Nando Curz, d’El Periódico (i col•laborador del Music Spy Club de la
Biblioteca Vapor Vell) avaluant el Sònar i de com s’està convertint d’un festival per conèixer el futur de la música electrònica a un festival d’entreteniment més, podeu punxar
aquí.
El que segueix és una selecció d’alguns dels grups, artistes, djs que van passar-se pel Sònar. De tots ells a les biblioteques s’hi pot trobar (o si podrà trobar aviat), algun cd...
No he inclòs vídeos dels directes degut a la mala qualitat del so. Si en voleu, internet n'és ple!
CAMILLEDesprés de col•laborar amb
Nouvelle Vage (versionant en clau bossanova clàssics del punks i new wave) Camille ha tornat a editar en solitari:
Music Hole (EMI, 2008), un disc a capella experimental, on deixa anar la seva veu fins allà on la vulgui portar, jugant, pujant i baixant, anant i venint i creant tots els sons, textures i ritmes que li ve de gust. El disc és en anglès, aquest cop, per poder experimentar (diu) amb sons nous.
El concert de Camille va ser al Palau de la Música, seu, per primera vegada, del Sònar. La seva teatral posada en escena va anar acompanyada de 7 músics, amb la veu, les mans i els peus i un piano com a únics instruments. Raro? Si, però aclamada per tot els Palau.
Podeu veure el vídeo de "Gospel with no Lord":
CAMPINGUn altre dels grups catalans (de Granollers) al Sònar.
Camping va presentar el seu tercer treball discogràfic:
Politics in love (Pupilo, 2007), una aposta pel rock avanguardista, força més dur, contundent i tèrbol que els seus anteriors discs. Amb megàfon inclòs a l’escenari del Sònar.
El seu single és "Battle", i aquí teniu el videoclip:
DJ ÁNGEL MOLINAEl millor dj espanyol (segons varies revistes) va tornar al Sònar, a punxar el seu darrer
Wax Sessions III (Sonarmusic, 2006), entre concert i concert. Conegut per les seves mescles de hard techno, als àlbums
Wax Session hi cap tota una mostra d’electrònica: industrial, techno-pop, dub...
(No hi ha cap tall d’audio ni video per la mala qualitat que us comentava. Rastregeu el Youtube i trobareu alguna cosa...)
EL GUINCHOwww.myspace.com/elguinchoEl bateria canari, afincat a Barcelona, va tocar en diversos grups abans de llançar-se amb
Folias (DC / Luv Luv, 2006). Ara ha tret (i arrassa dins l’underground)
Alegranza (Discoteca Oéano, 2007): música de samplers mesclada amb música tropical i ritmes africans, comparable a Panda bear o Animal collective...
El Guincho va tocar mà a mà amb Ryan McPhun de
The Ruby Suns, tant cançons d’
Alegranza com de
Sea Lions (Memphis Industries, 2008), dels Ruby Suns.
Aquí teniu "Antillas", la segona cançó del disc:
FIRST AID KIThttp://www.myspace.com/firstaidkitmusicAgnès Aran i Carles Querol són
First aid kid, un duo de pop electrònic dolç i cristal·lí fet a Barcelona. Es van donar a conèixer amb
First (Closer, 2006) i ara presenten el seu segon disc:
Plaits (Closer, 2008). Els beats que són la base per la veu dolça d’ella, als directes es transformen en una bateria real.
Aquí teniu el vídeo de "Truth can hurt":
GOLDFRAPPhttp://www.myspace.com/goldfrappAllison Goldfrapp i companyia (Will Gregory) han deixat de banda el dance-pop-glam i els sintetitzadors dels tres anteriors discos per treure’n un altre
Seventh Tree (Mute, 2008), amb aires folks, calmat, guitarres acústiques i cordes. Un canvi que no calia (sóc fan de
Supernature), i sembla que els assistents al concert del Sònar tampoc els hi va fer el pes: arpes, flautes i violins no van poder contra els antics hits, tipus "Oh la la la!!"
Vídeo: "Clowns"
HERCULES AND LOVE AFFAIRhttp://www.myspace.com/herculesandloveaffairHercules and love affaire (DFA /EMI, 2008) és el disc del grup homònim (o seria al revés?) dirigit pel dj de NY Andy Butler. Música disco que enganxa, electro-disco, diuen. Si n’heu sentit a parlar serà per la col•laboració d’Antony Hegarty (
Antony and the Johnsons) en 4 dels 10 temes del disc, on (oh! sorpresa) no és llepa les ferides amb la seva veu i melodies malenconioses i depriments (això no té perquè ser dolent, encara que ho sembli!), sinó que ens mostra la seva faceta més lúdica posant veu a temes ballables. Per cert: Antony no fa els bolos en directe al Sònar!
El vídeo de "Blind", un dels seus hits:
JUSTICEEl duet francès, hereus del so electro de
Daft Punk (realment sonen a
Daft Punk!), van editar
Cross (Ed Banger Records, 2007), disc de música dance amb una forta influència rock. El seu hit “We are your friends” és una remescla de l’original “Never be alone” de
Simian. Segur que l’heu sentit alguna vegada. Per si els mosques... aquí el teniu.
KALABRESEKalabrese (el suís Sascha Winkler) i la seva Rumpelorchester van presentar el
Rumpelzirkus (Muve, 2007), una fusió de house amb orquestra de vents que sona a soul setantero, a funk. Apte per a no-electrònics.
Des de la setmana passada jo en sóc fan, escolteu el
Rumpelzirkus amb la calma i ja m'ho direu. Un tema recomanat (no per mi): "Lose my chair".
MATMOShttp://www.brainwashed.com/matmos/Coneguts i recordats com el duo de djs de San Francisco que van col•laborar amb la
Björk en un parell de discos i en la seva gira del Vespertine al Liceu, i que es dediquen a fer música techno experimental a partir de sons d’intervencions quirúrgiques i liposuccions. Retallant i enganxant sons creant capes de textures, llums, colors. Un collage fet amb bisturí. (
A Chance to Cut Is a Chance to Cure. Matador, 2001).
El seu barrer i setè àlbum és
Supreme Ballon (Matador, 2008), i una de les seves cançons "Rainbow flag":
M.I.A.http://www.myspace.com/miaFinalment
M.I.A. (
Arular. XL, 2005 i
Kala. XL, 2007), la funky hiphopera festivalera ha cancel•lat la seva actuació al Sònar i, de moment, els seus primers concerts de la gira per Europa per problemes de salut. Els fans perden l’oportunitat de deixar-se anar amb la barreja de sons…
MISS KITTINhttp://www.misskittin.com/
www.myspace.com/kittinmusicRepeteix al Sònar (la sessió del 2005 està editada a
Live at Sònar, EMI, 2006) la dj i vocalista francesa que punxa de tot: house, pop electrònic, dub propi i aliè... El seu darrer àlbum d’estudi editat en el seu propi segell:
Batbox (Nobody's Bizzness, 2007)
NEON NEONhttp://www.myspace.com/neonx2Neon Neon està format per un dels tandems que més funcionen darrerament: cantant de grup indie (Gruff Rhys de
Super Furry Animals) i artista de música electrònica (Boom Bip http://www.myspace.com/boombip). I presenten el seu primer àlbum:
Stainless Style (London Lex, 2008) i es podria definir com a synthpop vuitantero. Sintetitzadors amb ritmes hip hop i r&b… Un disc disco, en la línia d’
Hercules and love affaire: electrònica retro, actualitzada.
El vídeo: "I lust u".
NORTHERN STATEhttp://www.myspace.com/northernstateLes tres raperes de Nova York (Hesta Prynn, Spero i Sprout, es diuen) van actuar gairebé a les 6 de la tarda al Sònar Village, una hora poc apropiada per un concert de hip hop, però això no va ser un obstacle per posar-se el públic a la butxaca, amb els seus ritmes alegres i power-poperos.
El seu darrer (i tercer) disc, produït en part per AdRock dels
Beastie Boys (potser per això sona la meitat a
Beastie Boys) és
Can I keep this pen? (Ipecac, 2007) i si consulteu el seu myspace, podreu sentir com sonen...
ROISIN MURPHYQuan es va separar de l’altra meitat de l’electrònic
Moloko , la irlandesa Roisin Murphy va editar el seu primer àlbum en solitari
Ruby Blue (Echo Records, 2005). Escrit i produït per
Matthew Herbert, un altre dels visitants d’alguna edició anterior del Sònar, (i amb qui vaig tenir l’honor de passar una estona al backsatge fa un parell d'anys. Tot i que jo no sabia qui era ell!). A finals del 2007 edita el segon:
Overpowered (EMI, 2007). El seu single també és "Overpowered":
THE FIELDhttp://www.myspace.com/thefieldsthlmL’esperat suec Axel Willner, acompanyat d’un parell de músics (instruments electrònics, baix i bateria), va punxar la tarda de dissabte al Sònar Village. El seu àlbum
From here we go sublime (Kompakt, 2007) és house minimalista, trance elegant i melodies pop, bases samplejades i “maquejades” i reconstruides fins a tornar irreconeixible la melodia original. Un exemple del seu darrer disc: "A paw in my face", amb un sampler de "Hello" de
Lionel Ritchie:
THE PINKER TONESwww.thepinkertones.com/Wild Animals (Outstandng, 2008) és el quart disc del grup de Barcelona. Música eclèctica que sona a pop, soul, bossa, swing i psicodèlia…
Aquí està el vídeo de "Happy everywhere":
YELLEhttp://www.yelle.fr/La cantant de pop francesa es va donar a conèixer amb
Pop-Up (Source Etc., 2007) un disc techno ballable, fresc i fàcilment accessible, lletres incisives, llums i colorins, molt dins l’ona M.I.A.
Aquí teniu el seu hit “Je veux te voir” (anteriorment titulat “Short dick Cuizi”, amb això ja us imagineu l’argument).
... i més. No hem dit res de Leila, Deepchord, Richie Hawtin, Nisei, Diplo, Yazoo, etc... us deixem que els busqueu als seus Myspaces... o que pregunteu al/la vostre/a musictecari/ària de referència!
