Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Glopets d'estiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Glopets d'estiu. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juliol del 2020

Glopets d'estiu a la biblio de Caldes de Malavella: Els còmics de Ferran Palau

Les dues vegades que Ferran Palau ha tocat a la biblioteca de Caldes de Malavella han estat memorables. La primera va ser en el marc del cicle #ensolfa, on va compartir escenari amb Túrnez & Sesé i el Chico Con la Espina En El Costado. I la segona va ser en un Glopets. Ferran Palau va venir amb banda i va presentar el seu segon disc en solitari, "Santa Ferida". Aquest concert -per a una servidora- ha sigut el que millor ha sonat als jardins d'en Pere Vidal. Aquest divendres 24/07/2020 a les 22.00h, Ferran Palau actuarà per tercer cop a Caldes de Malavella (Parc de la Sardana)



A més d'un dels seus seguidors i seguidores els crida l'atenció el català que empra Ferran Palau (ho sé perquè m'ho han comentat): "Tanmateix", "malaurança", "parracs", "auguri", "anhel", etc. Els seus fans no han sigut els únics que s'han fixat en les seves lletres. La cançó "Univers" és una de les vuit finalistes del premi Cerverí d'enguany, a la millor lletra en català. Anna Andreu, que aquest juliol també ha passat pels Glopets és una altra de les finalistes. Fins al proper 13 de setembre podeu votar la vostra cançó preferida al web de Catalunya Ràdio. 


Durant el confinament Ferran Palau va gravar de manera casolana el seu últim senzill "Cel Clar / Mitjanit": Una estampa intimista i familiar, com el vídeoclip de la cançó. 



Tot i que té una cançó que es diu "Novel·la", Ferran Palau s'ha estimat més recomanar-nos còmics. Una altra sorpresa, potser, que podeu sumar a la que, també potser, us provocarà la llista de cançons "Easyloving" del músic. Aquest són els còmics que en Ferran ens ha escollit: 



"Podria destacar qualsevol de les seves històries. He triat aquesta perquè és un bon exemple del talent que té Daniel Clowes per capturar en una sola vinyeta tota la misèria i soledat de l'artista contemporani, incomprès i eternament enfadat amb el món. Els seus personatges són una meravella, tan tendres com malcarats. "


[La primera publicació d'aquesta història en castellà va tenir lloc al "Bola Ocho" nº 4] 


El Club de la Sangre - Charles Burns. 
"Protagonitzada per un nen diferent ( Big Baby ) aquesta història té tot el que m’agrada: Un campament, terror i ciència ficció nostàlgica que encantarà als fans de la sèrie B. L’estil de dibuix grotesc i l'entintat marca de la casa el converteix en el còmic perfecte." 


[L'editoria La Cúpula va incloure aquesta història al recopilatori "Big Baby". Com a curiositat, en la primera edició d'aquest recopilatori, la de 2017, l'editorial va "perdre" (alerta spoiler!) l'última pàgina del còmic que ens recomana Ferran Palau. ]


Crec que Batman és el meu súper heroi preferit perquè té la millor ciutat i sobretot, els millor villans. Sempre m’ha fascinat el Jòquer i aquesta història està centrada en el manicomi de la ciutat. Súper fosc i retorçat. 



Frinch - Diferens autors
"Sèrie de volums amb històries curtes de terror a l'estil de'“Històries de la cripta”, un format que des de petit que m’encanta. Els comprava quan estudiava dibuix a Barcelona i els llegia una vegada i un altra al autobús. "

"Sempre he preferit la cara més fosca i freak de Marvel. Ghost Rider encarna perfectament l’anti heroi outsider. Motorista que ven la seva ànima al diable i es veu condemnat a vagar en flames per carreteres infinites. Personatge súper dur però enamorat i tendre en el fons, com no podia ser d’un altre manera. He de dir que sóc MOLT fan de la versió cinematogràfica protagonitzada per un dels millor actors vius, Nicolas Cage. "





divendres, 10 de juliol del 2020

Nina Moth al Glopets d'Estiu: " Cantar, més que una decisió, és una necessitat"

Diuen que al final tot s'acaba sabent. La última sorpresa que ha sortit a la llum és que la Nina Moth canta en solitari! Després de 16 anys mostrant la seva faceta més enèrgica amb Illinoise, ara la Nina comença a mostrar la seva vessant més intimista i despullada, la que s'ha anat gestant en secret com a autoteràpia. Avui toca als jardins de la biblioteca de Caldes de Malavella, on comparteix cartell amb Anna Andreu. Parlant amb ella, hem descobert més coses d'ella. (Entrevista: Lídia Noguerol / Fotos: @1234_musik_foto_zine)



Per què vas decidir cantar en solitari? 

Diria que cantar en solitari en privat, ho faig des que tinc ús de raó. Més que una decisió és una necessitat. Ara, cantar davant la gent ja és una altra cosa (riu).
De petita era tan pesada amb les cantarelles, que em van regalar aquell típic 
radiocasset-gravadora de joguina que venia amb micro incorporat, i ja no vaig poder parar. Cantar sempre ha sigut una eina d'autoteràpia molt necessària, però alhora molt privada. És per això que no concebia mostrar a l'exterior aquesta part de mi. Més aviat el contrari.



Els companys d'Illinoise, amigues, amics, la parella i gent del meu entorn  m'havien dit moltes vegades que fes alguna cosa en solitari, però no em veia capaç. Pensar a exposar-me d'una forma tan despullada em provocava PÀNIC. No ho veia com una possibilitat real. Com a molt, com una fantasia utòpica per somiar de tant en tant. Fa uns anyets, se'm van començar a remoure coses a la panxa (més del compte) quan veia algú en solitari a l'escenari. M'emocionava i això em feia pensar. Potser no m'estava permetent quelcom que en el fons desitjava, només per la por. Vaig començar a pujar trossos de covers [versions] a les xarxes per començar a perdre aquest terror a mostrar-me i trencar el bloqueig.

Un dia, l'Eric de Llacuna em va escriure proposant-me fer un concert a Torelló. Primer vaig pensar que s'havia equivocat, més tard que s'havia begut l'enteniment. Però ell va mostrar tanta confiança, que després de pensar-ho uns dies, vaig acceptar. Al final vaig veure una gran oportunitat per enfrontar-me de cara a una de les meves grans pors.



Quantes cançons pròpies has escrit? T'ha costat compondre-les? Tens pensat fer-ne més?

En realitat no porto el compte. De fet tampoc sé a què li puc dir cançons i a què no.
Com que no estan pensades per ensenyar-les, moltes són bucles fruit de la meva atrapada tirada al sofà i no tenen gaire estructura que diguem. Potser quan vulgui donar més forma sí que em costarà. Ara mateix m'estic intentant enfrontar al caos de llibretes i gravacions escampades en discs durs al llarg dels anys. Estic descobrint coses que ni recordava... Algunes millors que d'altres. Encara he de fer un gran treball per atrevir-me a mostrar segons què. Alhora vaig fent coses noves i espero no deixar de fer-ho mai, per la meva salut mental (riu). 



Quants concerts has fet fins ara i quines sensacions has tingut? 

De moment només n'he fet 5, i algun directe en streaming durant el confinament. He tingut moltes sensacions oposades. He de confessar que, tot i que començo a agafar-li el gust, els nervis i la inseguretat em segueixen acaparant força. És una lluita interna. Tot i això, intento anar guanyant els monstres a poc a poc (riu). Encara tremolo i em cago de por abans de començar. Per això la major part del repertori encara són covers... La intenció és anar afegint temes propis a mesura que vagi guanyant seguretat. De moment m'he de concentrar massa en què no em peti un ull dels nervis XD.




He de dir que el primer concert va ser molt intens emocionalment. En realitat un punt d'inflexió. L'Alfred d'Illinoise em va proposar estrenar-me en petit comitè, com a  preparació pel concert de Torelló. I va ser la millor idea! Gràcies Alfred, Xevi, Àlex i PratGràcies a ells vaig poder-ho fer amb gent estimada i propera que mai hagués cregut poder reunir en una sala. Sentir totes aquelles persones presents em va fer sentir infinitament agraïda i recolzada, alhora que sorpresa. A més a més, el fet d'aconseguir-ho (tot i tenir la temptació de parar a cada cançó) em va donar força per seguir amb aquest repte. Tot plegat em va confirmar que em deixo limitar i enganyar per la meva pròpia ment.



 Ens podries dir cinc cançons que t'hagin influït, que t'agradin molt o que t'hagin fet decidir a cantar en solitari? 

 Uf.. Què difícil triar-ne 5…


- Don’t speak de No doubt (en realitat tot el Tragic Kingdom). Quan era petita em van deixar la cinta i mai la vaig tornar. Tenia pòsters seus a l’habitació, i cada vegada que veia a la Gwen Steffani cantant pensava: jo de gran vull cantar en un grup!




- Roads de Portishead. El grup em va marcar molt, i aquesta cançó en concret sempre m’emociona. La típica per rebolcar-se en el drama quan no et veu ningú.



- 100 % de Sonic Youth. Quan vaig entrar a Illinoise tenia una cultura musical una mica pobre. Ells em van passar el "Dirty". Encara recordo com em va petar el cap des de la primera cançó. Em va fascinar i se’m va obrir un món nou.



- A Place Called Home de PJ Harvey (per triar-ne alguna, perquè m’agraden pràcticament totes)






































I ja paro.. Que m’he passat :)

dijous, 12 de juliol del 2018

Glopets d'Estiu d'alta graduació a la biblioteca de Caldes de Malavella

Com no podia ser d'una altre manera per la seva ubicació, la biblioteca de Caldes de Malavella és una font inesgotable i bulliciosa d'activitats culturals. D'entre totes elles destaquen els concerts al seu jardí, una bombolla tan genuïna com les de l'aigua amb gas que brolla al municipi. En tots aquests anys de concerts han passat pels Jardins d'en Pere Vidal, grups espurnejants, refrescants i àcids. Enguany la Ferrer i Guàrdia aposta pels espirituosos d'alta graduació: Xarim Aresté (13/07) i Núria Graham (27/07). Tots els concerts són gratuïts i comencen a les 22.00h. 



XARIM ARESTÉ



Xarim Aresté és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d'un temps ençà posa tot l'èmfasi en el seu projecte personal. Amb l'anterior disc, "La rosada", ja li van ploure els premis: l'Altaveu, el Cerverí, l'Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l'any. Ara apuja l'aposta amb "Polinèsies", un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents. I com a complement presenta l'EP "Groc", marcat per la presa de consciència política. (BankRobber). 


Discografia: 














Talent precoç de l’escena catalana i una de les perles més brillants de la cantera de Vic, Núria Graham va començar a cridar l’atenció amb la maqueta ‘First Tracks(Halley Records, 2013), i després amb el disc ‘Bird Eyes’ (El Segell, 2015), un esplèndid debut de folk i rock que la va portar a girar per Portugal, Holanda i Anglaterra i a compartir escenaris amb St. Vincent i Unknown Mortal Orchestra. Un any més tard, la cantant i compositora va reaparèixer amb ‘In The Cave’ (El Segell, 2016), un EP que apostava per un so més contundent i directe per apropar-se a noms com PJ Harvey. (La Selva. Comarca de l'Aigua) 


DISCOGRAFIA 





                                                               Bird eyes  / Escolta 

                                                              
                                                            Escolta 

dimarts, 30 de juny del 2015

Ferran Palau i Joana Serrat als "Glopets d'estiu" de la Biblioteca de Caldes de Malavella

A més de prendre les aigües i veure Vichy Catalán a Caldes també podem prendre la fresca i escoltar bona música. ¿A on? Doncs als "Glopets d'estiu" que organitza la Bilioteca Francesc Ferrer i Guàrdia un any més. La Biblioteca de Caldes és una de les que més mima el seu fons musical i en fa difusió organitzant concerts al jardí d'en Pere Vidal, al costat de la biblioteca.



Els "Glopets d'estiu" comencen aquest divendres (03/07) a les 22h amb Ferran Palau. El també membre d'Anímic té dos discos en solitari, "L'aigua del rierol" i "Santa Ferida". A "Santa Ferida" Palau torna a defugir l'èpica, a moure's entre la llum i l'ombra per fer cançons atemporals i poètiques. 



El 17 de juliol, també a les 22h, serà el torn de la Joana Serrat i el seu pop-folk amb regust d'americana. Escoltes "Great Dear Canyon" (2014) i et sorprèn que la Joana Serrat sigui de Vic i no de l'oest americà. Melodies delicades, èpica i country & western. I gratis! Imperdible. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...